HISTORIA DEL REY DE HUNGRIA

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1).
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado Miscellanea ascetica, fól. 32. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 1.

En nom de Deu sia et de madona sancta Maria. Comensa aquest libre del rey Dungria he de sa fila la qual fo muler del comte de Proensa.

En Ungria hac un rey qui avia per muler le pus bela dona del mon. El rey per la belesa que avie e per so con here molt honesta e molt bona done amavele mes que res que fos el mon. E avie dequesta dona una file sens plus qui era le pus bele ereatura (creatura) dels mon. E esdevenchse que la regina mori e non romangueren infans sino le dita donzela. El rey per so com amave molt la regina sobre totes coses del mon feune tant gran doll el e tota la sua terra que so fo una gran maravele. E quant hac estat lo rey axi un gran temps los barons e los comtes pensarense quell doll de la regina serie pasats. E acordarense que li diguesen que preses muler per so quel regna no romeses a gens estrayes per fretura de rey. Lavos los comtes e los barons anarensen a el e diguerenli - Senyor nos som venguts a vos per gran faeltat queus aportam e per so som tenguts queus diguam so que sia vostra honor e honrament de vostron regne. Vos senyor sabets be que no avets areu (hereu) sino aquella file perqueus volem preguar e clamar merce que vos que prengats muler de que romangen ereus daquel regne e pres (després, después) vostra mort no venges an poder de gens astrayes e nos no romanguesem menys de senyor natural. - Lo rey respos que molt o deir be e con a bons e a leyals vesals e quels ho greye molt mas no era causa ades en volentat de pendre muler - enpero pus vosaltros ho volets e mo conselats si podets atrobar tan bela dona con la regina qui morta es acordarmo e empero dicvos que si tan bela no era que non pendria gens mas pus que tant ho volets vosaltres vesjali la beutat de la regina e axi anats per lo mon sercant si atrobarets tan bela dona ni donzela e si be no ses fila de rey ho de comte ans sia fila de quis vula jo la pendre per muler. - E cant los barons ageren hoyda la volentat del rey acordaren que tramesesen cavalers per diverses terres e que cerquasen si trobarien tan bela dona con la regina era. E cant ageren molt sercat tornaren al rey e diguerenli que moltes de beles na trobaven tan bela con la regina era.
- Adonchs dix lo rey - lexatsme star que nul temps no aure muler sino era tant bella com la regina qui morta es. - E axi partirense del rey et anarensen. E cant agran stat un temps ajustarense los comtes e los barons e los burzeses. E cant foren ajustats encara asagaren sis podie mudar de son enteniment lo rey que volgues pendre muler. E achni I qui dix - senyors lo rey nos vol partir de son enteniment que no secorde de pendre muler si no ere tant bele com la regine qui morta es. Ara anem a el que jon son pus belle. - Dixeren los barons - quala sera aquexa. - Respos aquel - sa fila es molt pus bela que sa mare no fo anch e el rey amela mes que res del mon e si li ho conselats acordar sia molt volenter. - Lavos digueren los altros qui li conselarie tan gran peccat ni tan cruel fet. - Vos - spos aquel - bon si acordarie e sevendra del peccat ab Deu e la mala fama sera tost passada. - E axi per anach dequel acordarensi tots los altres que lindiguesen. E anarense al rey et preguarenlo que secordas de pendre muler per tall que els no romanguesen apres de sa mort menys de senyor netural. - Barons - so dix lo rey - gaus (jaus, ja us) he dita ma volentat. - E respos aquel mal vestia e dix - Senyor quius atrobave tant bele dona ho pus bela que la regina no era pendrietsle.
- Hoc - dix lo rey - volentes. - Respos aquel mal vestio e dix - yo senyor lo se e leus mostrare. - E dix lo rey - quala aquexe dons. - Dix aquel - madona vostra fila es molt pus bella que sa mare no era. - Sa mare - respos lo rey - con pendria jo ma fila per muler so que anch mes no fo fet - Responeren los altres - Senyor pregam vos queu fasats que si de peccat vos en temets quant neuret auts. II. o III. infans podrets vos partir dela et farets penitencie. E romandran areus per tos temps de vos. - Respos lo rey - ara barons jom acordare sobre so e reteusen resposta. - Los comtes e los barons adonchs se partiren del rey ab diable fo aparela que lin meses en cor quen fases ague pusa sa fila per muler. E el ana veure sa fila e vese maravelosament bella encara molt pus bella que sa mare. E posa tot son cor puximent del diable que le preses per muler. E no pres altre cort mas el matex ho dix a sa fila e dixli axi - ma fila mos contes e mos barons man molt pregat que preses muler per so quel regne no romases an poder de gens estrayes. E jo los avia respos que tant amave vostra mare que sino atrobarien tan belle dona con elle era que nul temps no pendria muler. E anne sercades diverses terres e non an trobada neguna con vostra mare. E puis sonse acordats que vos sots pus belle que vostra mare e anme pregat ques prena per muler e jo els atorgat que ho fare. E per so ma fila hajats aquesta honor que siats regina Dongria coronada que si altra estraya nich venia. - E la donzele con hay aquestes peraules fo fort despegade en son cor e dix a son pare - Senyor no fo anch mes hoit que pare prenes sa fila per muler he precvos que nom perlets aquexe raho que nous dire que vos qui sots mon pare prene que no he en cor ne en volentat que nul temps prene marit que a Deu he oferta ma vergenitat. - Respos lo pare e dix - ma fila que vos serets ma muler e serets regina Dongria. - Ab tant partis lo pare della e feu cridar corts per tota sa terra e en les dites corts se ajustaren comtes e barons e cavalers e burzeses e daltres meneres de gens sens comte. E aqui venglen jutglas (juglares, juglars) de totes parts ab esturmens (instruméns, instrumentos) e de diverses maneres davant la filla del rey de nit e de dia mas Deu sab ella quin cor avia. E axi la cort e la festa era tant gran que nul hom apenes se porie albirar. E el rey feu fer vestedures molt meraveloses de diverses colors de sisnaatons e de draps dor ab pedres precioses e samits daltres colors. E ferenlesli asegar jat se sia so que ela fos despagada e que li clamas merce que tan gran peccat no faes mas ni li teme prou que con mes la veya pus anamorat axi con lo diable e males gens lo ensenien en la sua amor el rey feuli fer une corone daur ab pedres precioses molt belle. E cant vench lo vespre que lerdema (lendemà) le devie pendre per muler et les gens feyen aquella festa e foren aqui de totes parts aplegades e les vestadures foren acabades o totes les altres coses foren complides lo rey vench veer sa filla et aportali la corona dor e dixli axi - ma fila jous espos per muler e vul que vos siats regine Dongria e dema serets ma muler. - E posali la corona dor sobre lo cap. E la donzela que veihe quel fet saproismave gitas en terra devant son pare plorant e pregalo que aquel fet no fes per res. El rey respos et dixli - la mia fila alegratvos que aquest fet no pot romanir per res que vos no siats ma muler. - Senyor - dix la donçela - tanta belle dona ha per lo mon prenets dequeles qui son pus nobles e melos (millors, mejores) que jo no son e porietsho fer sens peccat - Ma fila - respos lo rey - no ha tant bella dona al mon con vos sots e encara pus bella que vostra mare no fo anch. - Senyor - dix la donzela - e quines belleses he jo mes que ma mare. - Jo vos dich - dix lo rey - semblats vostra mare en totes vestres (o vostres) feysons encare que avets molt pus belles mans que ella no havia. - Dix la donzela - e per les mans sots enemorat de mi que axim volets pendre per muler. - Respos lo rey - ma fila per totes les belleses qui son en vos ne son jo anamorat especialment per les belles mans perqueus prec ma filla que vos queus alegrets e or dema serets regina Dongria e major honor no poriets aver. - Ab tant lo rey se parti della et ella romas ab les donzeles en gran pensament. E pregave e nostro Senyor que la guardas dequel peccat que non volgues. E cant vench al vespre que tots foren *caugats feu tancar les portes de la cambra e apella una donzele qui estave ab *ela (ola) cambra e II. daltres e dixlos. - vosaltres me jurarets que farets so que jous dire. - Och (hoc, oc, òc, sí) la senyora - dixerenli. E con liu agren jurat e promes ela los dix - mon pare lo rey ma vol pendra per muler per mals conseles que ha auts e diu que es anamorat de mi e specialment per la belesa de les mans e jo am mes perdre les mans que si perdia ma verginitat ne consentria a tan peccat perqueus prec e dic et us man per lo sagrament que fet avets que vosoltres quem tallets les mans. - E cant elles hoiren aso comensaren a cridar e dixeren - per res del mon nou fariem ans nos lexariem hociure. - Sapiats - dix la filla del rey - que si no ho fets jo cridare e fareus cremar a mon pare. - E cant elles hoiren aço agren pahor que no fosen cremades ne *terigaxades. E ligarenli les mans la une sobre laltra e posales ela matexa sobre I. fust e la una li tench lo coltel sobre les mans e laltra ab una mace (maza, maça, massa) feri sobrell coltell. E axi ab gran dolor tancarenli las mans: E tant tost agren un fere talant axi com ela ho hac ordonat e tonguerenli los moyons (muñones, munyons, muñóns) e fet aso ela feu metre les mans en I. bell talador dargent e feules cobrir ab una bela tovayola de seda e ela feuse metre en lo lit e ben abrigar e era tanta la dolor que soferie que nul hom no *so porie pensar mas ella sola sabia la veritat qui le sentia. E cant vench en lalbe tota le gent se leva ell brogit dels esturmens fo lo mayor del mon e Ia porta de la cambra de la filla del rey donave cavals e palafrens e daltres dons sens mesura. E adonchs lo rey apella II. comtes e dixlos que anasen despertar sa filla car dies era clars. Els dits comtes mantinent anarensen a la porta de la cambra hon la donzela jahia e tocaren a le porta e nul hom nols respos no sols nols hobriren la porta. E tornarensen al rey e dixerenli que negu nols avia respost e que les portes eren tancades. Lavos respos lo rey e dix - ma fila vol que yo le vaga despertar. Be sap que fa. - E dit aço anesen la e tocha a la porta. E sa fila mana que li obrisen. E ferenho e ell entra molt alegra e dix a les donzeles - com dorm encara ma fila. - Resposeren eles e dixeren - sertes molt ha vellat esta nit e sense (se sen, se siente) fort malaute. - No es ara hora - dix lo rey - de eser malaute con ella pendra vuy lo major honrament que hanc dona preses. Entratshi - dix lo rey - e despertats la senyora. - Dixeren les donzeles no gosarien axi con lur done los ho avia manat. E ell rey qui hoi aso entrasen en la cambra e anasen al lit hon ella jahia fort cuberta. - Ma filla - se dix lo rey - levats sus que gran dia es e vestitsvos e aperalatsvos he anem a le esgleya que tota la gent vos espera. - Lavos respos sa filla e dix – mon senyor clamvos merce que aquest fet no fasats. - Dix lo rey - ma filla no men perlets dequexe raho que no pot romanir per res. - Donchs - dix ella - jous dare ço que perque vos hic sots vengut ne de que sots axi anemorat. - E apella II.es donzeles e feuli dar lo taylador en que eren les sues mans e dixli - Senyor veus aqui les mies mans e veus aci los meus moyons. - E mostrali los brasos el rey qui la vehe esmoyonade hisques reben de la cambra e comensa a cridar com a hom horat aperit de seny. E aqui se aplegaven tots los comtes e los barons e molta gent cant hoyren al rey tan gran dol fer e demanarenli - que aço senyor perque cridats axi. - E cant ach un petit estat el los dix - vegats senyors que fet la desleyal ma filla que les mans sa toltes. - E mostrales a tuyt. E lavos tota la gent se parti dali e anarensen tots con a gent desbaratada que no esperen los uns els altres salvant los comtes e los barons qui romangueren ab lo rey per aconortarlo. E anch no ves festa tan poch durar ne ab tant gran dolor con aquela fo. Con vench a cap de pesa lo rey aplega son conseyl e dixlos axi - barons quina justicia a afayada ne quina pena deu soferir aquela qui aytal honta ma feta. - Digueren aquels qui li avian conselat que la preses per muler que la faes tirasar e puis cremar els altres deyen que la faes devorar a besties salvaltjes e cascu dona male sentencia sobra ela per fer pler al rey. E achhi I. savi conte que dix al rey - Senyor vostra filla eçi contra vos. Nous serie neguna honor si la feyes hociure mas fetla metra en I. barcha e vage per la mar axi con Deus la volra gitar e sia sa ventura sis vol muhire ne si vol viure e vos non serets axi tengut a Deu. - El rey e tots los altres tengueren aquest consell per bo el rey mana que encontinent fos mese en I. barcha sens nul govern. En e axi fo mese en mar. E el fora romas fort trist e deespagat tostemps de la sua vide e anch pus no ach muler ne cose qui molt li plagues. E con la mesquina de donzela fo dins en la barque es vehe en mar fo molt desconortada e no es maravela si soferie gran dolor perho nou pot saber negu sino ella sola qui era sens mans e sens negun consol sino solament la ajuda de Deu. Mas nostro Senyor Jhesu-Christ qui des empere (desampare, desampara) aquels qui en els se fien donali tant bon temps que a pochs de dies vench aribar al port de Masela. E jatsia aço quel dit port agues fort male entrade e estreta tot axi sen entra en lo port con si lo melor mariner del mon le guias e la governas e sus a hora de migge tercia ela fo sus al port de Mercela (Masela arriba) devant lesgleya del espital de sent Johan en una gran plaça en que avie marines e molta daltra gent qui veeren la barcha venir e noy veren nula persona sino solament la donzela molt pensosa. E demanarenli don era ne con venia axi sola e ela respos que fembra pecadriu ere mes noy ach nul hom que le entenes ne ela els. Un poch estant ela axi en la barque ventures fo de Deu quel conte de Proensa (Provenza, Provence) cavalcava ribe lo port de *Mesele e vae la gent aplegada a la barque demena que era alo de aquela tanta gent e diguerenli que I. fembra era venguda tota sola an I. barque e que no havia mans. Al conte anay e vea meravelosament blancha e de beles colos faysons mas que era descolorida e no era maravela per lendurar e per lo trebal de la mar que avia sofert. El comte feu sercar si trobarie nul hom qui lentenes e venc un alamay que dix que el lentendria. E el comte dixli que li demanas don era e ella respos que Dungria era. E el li demana con era aqui venguda ne con avia perdudes les mans ella no volch als respondre sino que fenbra pecadriu era canava (que anava) axi con a Deus playe. Lo comte adonchs nach pietat e per ço que no vengues an mans domens qui la hontasen feula pendre a II. cavalers e aportar en son palau. El conte manalsan a sa mare e pregala per amor de Deu li ages bon solas e quen pensas be. E la contesa sa mare era male dona e sens misericordia e respos axi - e que la farem nos fenbra que sia esmoyonada. - Madona - dix lo conte - major merce farets an aquesta que an altre qui fos adreta - E la contesa con vee la volentat de son fill la contesa feuna pensa male leig. E cant la donzela ach estat alscuns dies torna I. poch en color e fo la pus bela donzela qui fos al mon. E con lo comte la vee tan bela comensasen de enamorar e feu sercar si atrobarie hom neguna dona qui la entenes. E trobaren I.a fenbra de Alamaya que dix que la antendria. Al conte mana a aquela fenbra que la servis con mils pogues e feuho. E la donzela fo fort humill tant avinent que tuyt la amaven e li fayen con mes de ples podien. E al conte plac molt la sua balea e els seus comportamens. E senblava be que vengues de bon loch e venchli al cor que la preses per muler. Lo conte adonchs se aprivada tant ab ella que apreses per muler lo convenie. E ela lo sen e cant vench I. gran mati sus al alba lo conte feu revestir lo capela a la misa ans que sa mare fos levada nel cavalers fosen venguts tot privadament an la sua capela e la pres muler. E la contesa sa mare qui aço sabe en loch de rabiosa comensa a cridar e dix - veyats lo nic mon fill qui a presa una ladria esmoyonada per muler. - E los cavalers e los comtes els burguses e les altres gens qui aqui eren ajutades de Masela con aço hoyren donarensen gran maravela con avia presa fembra perque no sabie don sera cimarment con no ages mans mas negu nol ne gosave reptar. La contesa sen ana adonchs no ho pot pus soferir cant vahe al conte tan amar sa muler e partis de Masela e vasen star I. castel riba mar a I.a jornada luy de Masela qui ha nom *Eros (o Eres). E la contesa novela so es la muler del sabe ja parlar (perlar) aquel lenguatge e fo la pus avinent a cavalers e a burgueses he a richs e a pobres que hanch pogues esser nula dona. E axi tota la gent amavela molt axi con els meteys per la gran humilitat que avie. Sdevenchse que a breu de temps la dona hac del comte I.. bel fil e ja lo conte e tota la gent amavela mes que res. E cant linfant fo ja granet que poch anar tot dia no faya sino cavalcar sobre I.a *cama (parece cana) e corer per lo palau. El infant era ben nodrit e larch e prous que tot so que li donave sa mare per menjar tot ho donave als altres infans e les vestadures atretal. E al conte playe molt so que veya fer al infant e amaval mes que res del mon e be faya apares que de bon loch venia. Lo conte adonchs moltes vegades con era privat ab la dona li avia demanat el …. que li digues de qui era filla ne quines gens que ela no seria per el menyspreade si vol fos fila del pus sotil hom del mon. E hanc ella no liu volch dir nule vegade. Sdevencse I. dia quel conte li vench davant et pregala que an totes gises del mon que lin diges pus que infant na havia que be lin podia dexelar con no era hora huy mes de penedir. - Senyor - dix ela - pus que tant ho volets saber mon senyor sots e mon marit e sapiats de cert que jo son filla del rey Dongria. - E contali con era son afer e con son pare la volie pendre per muler e con se feu talar les mans ella mateixa. Contali tota la istoria segons que damunt es dit e con lo conte hac hoyt aso ach lo major goig del mon e feu vanir los cavalers els burgueses contals con sa muler era fila del rey Dongria e feu major festa e la major cort del mon. E cant les gens ho agueren hoyt si primerament (la)maven molt ara lamaren molt mes e per so con saberen con era de tan bon linatje mas lo comte feu manament que tot hom qui vuolgues sa amor ne sa gracia amas la contesa e honras et faes tot so que el manas. E canch vench a cap de gran temps lo comte sa pensa que sabes la veritat de ço que sa muler li avie dit que fos filla del rey Dungria e dix a sa muler - dona si a vos plau jo volria anar veure vostrom pare no pas que jo dupte que vos no siats sa filla axi con mevets mas per so con se que ell vos ama molt e ell major goyg que el pogues aver seria que sabes que vos fosets viva.
- Senyor - dix ela - sapiats per cert que res que vos vulats a mi no sera greu jatsia aço que la vostra partida sia a mi molt dura. - E cant lo comte hac oida la volentat sua feu aparelar nauus (naus) e galeres e be C. cavales tots vestits de tres perels de vestedures ab bels cavals e palafrens e ab armes totes noves ell sa aparella. E cant se dech recolir el feu aplegar los burgueses de Masela e ab tot son consel el palau davant sa muler e dixlos axi - barons vosaltres sots los homens que jo mes am e en qui mes me fiy e per lo sagrament que fet avets e per lomenagge que mavets fet vos dich eus man que vosaltres amets la mia dona contesa qui es aci e la honrets e la obeyscats de tot so que ela volra encaraus dich eus man que negun manament altre de veguer ne de balle no sie hobeyt si no so que ela manera. - Adonchs lo consel de Masela respos et dixeren - nos manarem fer tot so que ela dira. - Ab tant lo comte pres comiat de sa muler e de ses gens e recolirense en les naus e feren vela e anarensen en Hongria be armats e areats. E cant foren arribats en Ungria demanaren en qual loch ere lo rey e tremes la III.es cavalers e dixlos que li diguesen quel comte de Proensa era aribat el port qui era vengut parlar ab els e siu volie quel aseguras de pendra terra el e tota sa compaya.
Als cavalers feren lo manament del comte e anaren devant lo rey Dungria e dixerenli so quel comte los avie dit. El rey respos qui molt li playe qui preses terra e que vengues sau (salvo) e sagur (segur, seguro). Lavors los cavalers tornaren al comte e dixerenlin quel rey playe molt que preses e que anas a el sau e sagur. Adonchs lo comte et tota sa gent axiren (exiren, eixiren, eixí, eixir; exit, salida) en terra e feu armar los cavalers e los cavals vestir de les pus beles vestadures ab trompes e ab nafils (añafil, trompeta) e ab molts altres esturmens e anaren deves lo rey el rey con sabe quel conte venie axi honradament entraren an la ciutat. E cant lo comte e totes ses gens foren aplegades an la ciutat lo comte ana veer lo rey el rey feuli senblant aculil be. - Senyor - dix lo conte - jo volrie parlar ab vos I. poch per privat - An bonaora - dix lo rey – e entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al rey - Senyor jo son vengut de longues terres per vos veure e per parlar ab vos. E vul quem donets III. dons lo primer que nous irescat de ço que jous demanare neus dire laltre quem digats veritat de ço que jous demanare lo terce que sius desplaya so que jous dire que no fasats mal a mi ni a ma conpaya mas quens ans lexets tornar saus e sagurs an nostra terra. - Ell rey respos que li playe molt e aso li promes an sa fe. Dix lo conte - jo senyor vos deman si agues aue fill ne filla. - Lo rey qui aso oy estech I.a *pessa que no respos e venguerenli tots los uls an ayga. Lavos dix lo rey *au conte - promes vos he queus dire veritat e nom cuydave que com demanarets. Sapiats que jo agui I.a filla la pus bela dona del mon e per mals consels volia la pendre per muler ella feusa talar les mans axi con a bona christiana que era - e contali tota la estoria del fet axi con desus avets hoyt - perque jo depuys no fuy alegre ne sere nul temps con a tan gran tort la fiu ociure. - Dix lo comte al rey - Senyor aquexa dona que vos deyts que es vostra filla e vos la faes ociure es ma muler. - Axo - dix lo rey - nos pot fer an neguna manera. - Sapiats senyor que veritat es - e contali con era aribade a Masela e tot lo fet axi con era stat - e asapiats senyor que jo ne I. bel fil e ya fos so que jo lancregues que fos vostra filla con ella me hac comtat ab sa volentat jo son vengut aci. - Lo rey qui hoy que sa filla era viva e que avia tan honrat marit hac lo major goig del mon e ana bresar e a basar lo comte de gran goig que hac no podia perlar mas que plorave e besave lo comte. Puys a cap de gran pesa isqueren de la cambra el rey tenie lo comte per la ma que nol se volie luyar de si e tantost feu cridar general cort e feu manament que tuyt lobeysen lo comte qui era son genre e son fill perque volia que el fos rey mentre que fos an sa terra. E cant la cort fo aplegade lo rey los dix axi - barons veus aci lo comte de Proensa. - E contals con avia presa sa filla per muler e tot lo fet con fo. Adonch los comtes els barons Dongria foren molt alegres e faeren tota honor que fer pogueren al conte el rey nol apellava sino fill e ab ell menjaven an I.a talla e abdos jahien en I.a cambra e nos partien de nit ne die abdos. E cant vench quel comte hac stat alsguns dies el dix al rey que san volria tornar an sa terra al rey respos e dix - sapiats fill que nos pot fer que tantost vos pertiscast de mi. - E con - so dix lo conte - que fare tant aci vostra filla sen meravela. - Dix lo rey - trametamhi I. misatge a me filla vostra muler e a vostres gens e fetlos asaber que vos sots aci sa et alegre a la merce de Deu. - Con lo conte vae la volentat del rey feu fer I.a letra a sa muler e als burzeses de Masela e feulos asaber que sa muler era filla del rey Dongria e que lo rey lo avia rabut ab gran honor e que nol lexave partir ancara de aci mas an breu lo vourien si a Deu plau sa e alegre e quels pregave els manava que amasen e honrasen sa muler e que manasen fer tot aço que ella manas ne volges. - E axi per I. coreu el trames stes letres al consel de Masela. E cant lo coreu ach meses les letres an la bustia e venchsen a Masela per mar mas quant foren al port de Masela e agren vent contrari e no pogueren antrar al port per forsa venchlos a pendre terra al castell on la mare del conte era ell coreu dixli con lo rey Dongria lo amave el onrave e que la contesa muler de son fill era filla del rey Dongria. E cant la vela contesa hoy stes peraules fou fort hirade e despagade e pensas con porie anblar les letres al coreu e dixli axi - mon amich vos sots trebalat de la mar posats vos vuy tot dia e dema entrar vos nets a Macela. - Madona - respos lo coreu - jo he manament del comte que nom atur en negun loch tro cia a Masela. - Sapiats - dix ell - que pus tan bones noves maportats vuy de mi nous partirets. - Axi feulo aturar e donali tant a boure en tal gisa que a la nit fo anbriach (embriagado) tant fort que no sabie on sera e adormisse e cant fo adormit feuli anblar la bustia en que eren les letres e tantost va cremar aqueles qui anaven a la muler del comte e al consell de Masela e feu I.a falsa letra qui dix axi - De nos an P. per la gracia de Deu comte de Proensa als faels seus salut et gracia. Femvos asaber que nos som fort despagats e hirats con I.a fembra astraya avem presa per muler. E axins ha anganats quens donave ha entendre que ela filla del rey Dongria he nos avem sercada la terra e avem trobat que es vill fembra e que per ladronici li foren talades les mans e fo exelada de la terra Dongria perqueus deyem eus manam en pena de cors he daver que vistes stes letres sens altre alongament prenets ella e son fill e fetlos tirasar per tota la villa de Macela e puis cremar per ço con nos a axi anganats que no volem que de tan vill fembra romange areu an Proensa. E fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a Masela que noy atrobem ella ne son fill mas que ajats complit lo nostro manament. E femvos asaber que si con nos vendrem no avets fet ço queus manam que nos farem de vosaltres e de vostros fills senblant justicia ci que laver no storcia lo cors.- E cant la vella de contesa ach fetes aquestes falses letres mesles an la bustia e tornala al cap del lit del coreu. E el coreu se desperta gran mati e anasen a Masela. E cant fou prop de Masela se guarlande de flos e entra cantant per Masela. E anasen primerament a la contesa e saludale de part del comte e contali tot lo fet axi con era stat e quel rey son pare no llexave partir dell tantost mas que an breu vendrie ab gran honor. Puys lo coreu partis de la dona ab gran goyg e anasen al consell de Masela. E axi per la carrera les gens li demanaven del comte ell responiels que be estave e molt los saludave e que la contesa era filla del rey Dongria. E cant vench que fo al palau del consell de Macella ell atroba aqui los conseles e saludals de part del comte e donals les letres que cuydave quell comte tremeses e dixlos de paraula la honor del rey Dongria que faye al comte per honor de sa filla la contesa e que nol lexave partir ancara mas que tost sen vendria e quels deye els manave que amasen e honrasen la contesa axi con an les letres sa contenia e que faesen tot so que ella manas. E cant los conseles ageren rebuda la letra dell comte faeren fer crida que tuyt venguesen al palau dell consell hoir noveles et manament dell. E cant tots foren aplegats los conseles obriren les letres e demanarenles a I. scriva que les legis. Cant lescriva volch legir les letres e vee quel comte faye aytal manament contra la contesa dupta e no volch legir les letres davant tuyt mas apella los conseles a I. depart e legils les letres. E cant los conseles hoyren quel comte manava axi destretament del comte e son fill degesen steresar e puys cremar sino quel farie aytal deles e de lurs mulers els foren spordits e no saberen quin consel sapresesen. E apelaren lo coreu e demanarenli a I.a part la veritat e dixerenli - tu dius de peraula de part del comte que amem e honrem la contesa e vet les letres qui dien lo contrari. - Jo nom se - dix lo coreu - ques dien les letres mas jous dich veritat que ella es filla del rey Dongria e si vosaltres no la amats e no la presats sapiats quel comte ne sera fort despaguat. - Als conseles ageren acort ab los burgeses de Masela que farien de la contesa ne de son fill e los uns els altres deyen - mes val que muyre ella e son fill pus lo comte ho manava que si els ne lurs fils ne lurs mulers neren destrets ne destrouits per tostemps. - Els altres deyen - con auciurem nos ela ne son fill per letres que lo coreu digua lo contrari. - E axi staven anbargats que nos sabien ques fesen. Et achhi I. savi que dix - Senyor lo fet aquest es molt perilos es fets so que les letres dien per aventura lo conte nou aura manat e senblle que les letres sien stades falsades per aucuna manera sogons lo contrari que diu lo coreu e si aso es ver erariem (errariem) fortment si fayem so que la le e si no ho fets e el ho a manat tots ne sou en gran peril. Hon jo conselarie barons la contesa es bona dona e con que vage dell fet saben be quel comte amave mole ella e son fill e que nos los hociam a tan male mort no senble ques dege fer mas prenets la dona e linfant e metetslos an I.a barque axi con fo atrobada en la mar e nostro Senyor fasen so que li placie car per aventure lo comte es axi irat contra ella e seriali pasada la felonia con serie aci pus que no la atrobas e vosaltres trobariets ab ell merce. - Aquest consell playe a tuyt. E anaren a la contesa e aportarenli les letres quel comte los avie trameses e dixerenli - madona ab gran dolor e ab gran despagament que avem nos tots quans som an la terra som venguts aci a vos per dirvos e a nos venus quines letres nos trameses lo comte. - E feerenli legir les letres devant ella qui les hoii caech espordida an terra. E a cap de gran pessa con fo tornade an sa color dix - Senyor con porien esser veres stes letres que al castel de sa mare la hon ariba lo coreu les li anblaren e les li fausaren exi prechvos que no anantets contra mi antro quel comte sie vengut ho que jo li age tremeses letres ho alcun misatje. - Sapiats madona - dixeren ells - que nos ho fariem volentes mas lo manament es axi perilos que no ho gosariem alongar mas fervos em tanta de gracia que nous auciurem exi con el ho mana mas metremvos a I.a barque an mar ab vostron fill axi con vos troba hom e anats a vostra ventura. - Cant la dona ach oides stes noves si fo dolente e despegade no fo maravela e feu lo major dol del mon. E els apelaren I.a barque e meserenhi la dona e son fill e puys meserenlos an mar. E la dona axi del port de Masela e ana rodant per la mar axi alcuns dies axi con a Deu plague. E anant axi per la mar amunt e aval vench aribar a I. monestir de dones qui era riba la mar. E pescados qui axien de pescar per ops del monestir e veren la barqua venir sens nul govern e anarenla pendre e veeren dins la dona e linfant e veeren que no havie mans e demanaranli quina fembra era ne con era aqui venguda. E ella dix que fembra peccadora era. E amanarenla a labadesa del monestir e cant la abadesa la vae tan belle e sol fill tan bell infant maravelarensen molt e demanaren de ses condecions. E ela respos que fembra era peccadora era e no volch dir als e la abadesa achne pietat dela e de son fill e dixli si volia romanir ab eles que sirvis Deu an aquel monestir e ela respos que hoc volentera. E vestirenla de draps religiosos e fo pus humil e pus avinent de so que podia que totes les amavan e la servien axi con a eles matexes. Can hac stat I. poch de temps les monges conselaren a la badesa que la fes portera e feuho e fo axi avinent e de bona resposta a totes persones que tots sen tenien per pagats. E son fill nodries an lo monestir an las dones monges e la dona era axi de gran abstinencia stava an oracio cascun dia an la esgleya davant laltar de nostra dona Sancta Maria antro que totes les mises eren dites per ço con no sabia legir (raro en una hija de rey) ne cantar ab les altres monges. E cant ach stat aci be V. anys sdevencse I. dia que stava a la missa davant laltar an oracio al prevere volch aministrar e metre del vi e de la aygua an lo calzer e noy ach scola (escolanet, escolà, monaco : monaguillo) ni negu qui li donas les canadeles e ella con aço vee ach gran volentat que li donas les canadeles mas no podia. E mantinent ela vee davant laltar penjair dues mans les pus beles que hanch fosen vistes e pensas que Deus e nostra dona Sancta Maria li volien fer gracia e be ab gran devocio e reverencia acostas al altar stes los moyons ves aqueles mans e sempre les mans se preseren als seus moyons aytant be o mils (millor, milló, mejor) que hanc no les avie audes levat I. filet fort suptill quey parie la on les savia (avia, havia, había) fetes talar. E pres les canadeles e servi devotament al prevere ell prevere qui la cone e lavia vista moltes vegades sens mans viu que ella avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el nou avia vist meravelasen molt. E con ach dita la missa apella la abadesa e dixli que aquela dona avie cobrades les mans. E la abadesa apella la dona e feuli mostrar les mans e dixli con les avie cobrades. E ella contali tot. E con aço ach hoyt la badesa feula antrar an la missa e cantaren totes les monges te Deum laudamus per lo gran miracle qui era scdevenchse (1: sdevengut) a quela dona. E la abadesa e les monges foren fort alegres de la gran gracia que Deus havia feta agerenla en gran reverencia e feyenli tota honor que podien ela lavos fo pus umill e pus avinent e servia a totes axi con podie (pudie) e la abadesa per la gran gracia que avie deles lexala esser portera e stech an lorde. Ara lexem star la dona qui es an lorde e anem al comte qui es ab lo rey Dongria. Cant lo comte ach stat ab lo rey el rey lac menat per tot son regne partis del rey e el rey donali grans dons axi con anels dor e pedres precioses e perles e draps daur e moltes daltres joyes que aportas a sa muler e a el dona e palafrens estos e falcons he or et argent e altres riqueses e dons e segilo ab contes e ab barons e ab gran cavaleria tro sus a la riba de la mar. EIl comte pres comiat del rey e de la sua gent e reculis ab tota sa compaya an les naus e ab gran goig vengueren a Masela e cant foren al port de Masela lo comte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres sturmens e ab gran goig entraren al port. E ans que el avalas (avallas, devallar, bajar) de les naus los burgueses de Masela con mils podien axienli a carera e pugaren an la nau hon era lo comte. E cant los ach saludat tantost los demana con estave la sua dona la contesa els calaren tots que noy ach negu qui resposes. Dix lo comte - con no responets es morta ho viva. - Senyor - dixeren los conseles - e no sabets vos quines letres nos tremeses. - E quines - so dix lo comte. - Ades les vourets - dixeren els et mostrarenlesli. El conte con ach vistes et legides les letres fo lo pus irat hom del mon e dixlos - avets vosaltres fet so que les letres dien. - E els dixeren - Senyor no que ans nos som aventurats destar a vostra merce que no la volgem ociure ella ne son fil mas mesemlos a I.a barque axi con la dona fo atrobada dins an la mar a la ventura de Deu. - Lo comte adonchs feu apelar lo coreu e dixli - aportest tu aquestes letres. - Hoc senyor - dix ell. - E girestte an negun loch. - Hoc senyor - dix lo coreu - al castell de madona la contesa mare vostra que mal temps nos hi gita. - Aylas - dix lo conte - la desleyall ma mare a feta aquesta falcia e ma tolta la res que jo mes amave al mon mas jo fare della so que ella avia ordonat de ma muler. - Ell comte volch anar la hon era sa mare e que la fes tirasar e cremar e sos cavalers e ses gens preguarenlo que nou faes que gran peccat seria que fill ocies mare e male fama quil ne ensegiria e per aço non trobarie abans sa muler ne son fill. E axi stechsen e feu devalar tota la gent an terra e dix que el ja may noy devalaria tro que sabes noveles de sa muler si era morta ho viva. E apres ab I.a nau armada et ab dues galeres partis de Masela sercant tots los ports e les ciutats e les viles e an cascun loch faye devalar cavalers e demanar e sercar si avian vista I.a fembra esmoyonada ab I. infant petit. E axi rodejant e sercant la mar VII anys que non atroba negunes noveles. E con vench a cap de VII anys sdevench endret lo monestir hon era sa muler. E aqui la nau stech an albaina que no avia vent nes podie moure. Lavos dix lo comte - pus que no avem vent anats aquell monestir e pregatslos queus donen pa he vi e fruyta. - E devalaren dos cavalers de la nau e anarensen al monestir. E cant foren a la porta de la clausta trobaren la dona qui era portera e cant lageren saludade dixerenli - madona I.a nau a en mar hon ha I. comte quins ha tremeses aci et pregueus que li venats pa et vi e fruyta per refrescament - E don es aquex comte - dix la portera. Dixeren els - de Proensa era conte. - Con la dona hoy aço tot lo cort (lo cor, el corazón) li comensa a saltar e dix al cavales - ara sius plau vos sperats I. poch e jo antrare a madona la badesa e ferlaus he venir a la porta. - E la feu vanir als dits cavalers la abadesa. E els dixerenli quel comte de Proensa la pregava que li venes refrescament. E la abadesa respos que no len vendria mas que lin daria volentes de so que agesen e donals pa he vi e fruyta els cavales preseren comiat de la abadesa e de la portera e tornarensen an la nau. E mentre que sen anaven dix la I. al altre - sancta Maria beneyta e que senbla aquela portera madona la contesa sertes cuytme que ella sia. - Dix laltre - con ho podets vos dir que la contesa no havia mans e aquesta ha les pus beles mans que hanc vees a neguna dona del mon. Sertes si les mans no fosen jom cuydare que ella fos. - E con foren a la nau digeren al comte en esta manera - Senyor la badesa vos saluda molt e trametvos aquestes coses e no ma volgut pendre diners. E sapiats quey ha I.e portera la pus bella dona del mon e senbla madona la contesa axi fort que no direts sino que ella es si no fosen les mans que aquesta ha fort beles. - Lavos dix lo comte - semblela xi fort - Sapiats senyor que si no li veyets les mans vos deriets de tot an tot que ella es. - Adonchs dix lo conte - hirela vaer per amor de la contesa. - E devala de la nau e ansen al monestir. E la abadesa con hoy dir quel comte venie hisqueli ab gran compaye de dones a carrera al comte. E cant el veje la dona portera el cor li deya que era sa muler e cant veya les mans descreyen. E mentra quell comte la guardave que non podie partir lul lo fill de la portera vench e sol no ach cura de la portera ne de les autres monges axi con solia ans abrasa lo comte el streye e sacosta a ell axi que les dones sen meravelaren e cridarenlo e nos volia partir del comte. Lo comte adonchs sa acige antre la badesa e la portera mas avie cura sino de guardar la portera. E cant la ach molt guardade dixli la portera - Senyor con me guardats axi e no parlats ab madona la badesa e ab aqueles altres dones. - Madona - dix lo comte - no mo tingats an mal que per sous guart con vos me senblats I.a dona que jo havie per muler per la qual jo vaig axi axerat e amavela mes que res que fos al mon sino que no avie mans. E sapiats que de tot an tot me dona vigares que vos siats. - E esvosho vigares que le senble jo axi con vos deyts. - Hoc - dix ell - madona. - Sapiats donchs senyor que an res noy arats ney anats enganat que son aquella. - Cant lo comte hoy dir que aquella era la contesa anala abrasar an les mans he en la cara e ela atrestal al comte. E la abadesa qui aço vee esquivas fort e senblantment les altres dones e dix la abadesa al comte que gran mal anseyament faye et vilania que faya aytals vilanies et aytals coses. - Ell comte no sen lexave per tot aço que ell no la tengues abrasade e be streta e la besave e la dona trestal. E lavos dix a la badesa - ay dona e nos per tal dona vos teniem. Con podets soferir madona. Nous maravelets que ans fo mia que vostra. Sapiats madona que ella es ma muler e son anat per la mar VII anys que no devale an terra tro ara. - Lavos dix lo comte a la badesa e al convent con la avia presa per muler e puys con la avie perdude e con la avia sercade e tota la istoria del fet segons que damunt avets hoyt. An apres prega a la abadesa e a les monges que nols fos greu que pus que tant na avie trebalat e la avie atrobade volialasen manar en Proensa e la abadesa respos que pus que sa muler era jatsia aço quels fos molt greu que si la dona ho volia que la sen menas. Lavos la dona respos que ver era que el era son marit e son senyor e ab ell sen volia anar. Lavos lo comte dona al monestir tot cant aver portave que no sen porta sino solament so que avie mester per viande tro a Masela e pres sa muler e son fill et prengueren comiat de la abadesa e del convent e vengerensen ab gran goig e narensen a Masela. E cant los cavales e los burgeses hoiren quel comte e la dona he son fill venien et que ella avie cobrades les mans ab gran goig e ab gran festa exirenli a carrera e reberenlo molt alegrament. Et axi lo comte ab gran trebal cobra sa muler e son fill e la dona ab grans tribulacions a son marit. E visqueren puys ansems (ensemps, junto con) ab gran benenansa aytant con a Deu plage e ageren fills he files maridades de le quals files fo I.a muler del rey Darago (Violante de Hungría, Yolant ?) e laltre del rey de France e laltre de rey de Castella et laltre del rey Danglaterra e daqueles isque lo linatge Darago els altres. E puis apres daquesta vida anarensen an la gloria celestial a la qual nos aport nostro Senyor per la sua merce Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO.

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).

(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e ell stave en aquest delit (deleite) en aquesta abundancia del segla e no pensave dals sino delitar son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e continnade dels continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les maxeles e la barba tot en axi com hom la li hagues palade tota que anc noy romas pels. Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los seus barons stegeren ne fort meravelats e feren venir metges tots los milos que hom poc trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos ell pigorave mes si que tots los metjes lo desenpararen e digueren que res no li podien valer mas que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del emperador no gosave preycar scondidament e amegade e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus veent preycar Sent Climent e les gents menudes scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench denant lemperador e guardalo e viulo malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel amich no plos car los deus man donade aquesta stremetat els lem tolran cant los plaura e pregemlos ne fort que sim garexen iols bastire un temple lo pus bel que hanc bastit fos. - Senior - so dix Gays lo senescal - no creu que agen negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als sechs donave lur veer e als sorts donave loyr e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia aguesen sanave e los juheus per enveya e per miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat lo teu prebost justicialo a mort e e hoit preicar que al terç jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de qualque malaltia que agues seria guarit ab que agues fiança e ferma fe e ferma creença en lo profeta e yo creu be aso que si res ne podien aver que sin aviets que sempra seriets guarit. - So dix lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix - Senyor maravel me fort com podets dir que aquell sant profeta aso agues ne adoras los deus ques senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen e torna los dines als judeus e els nol volgeren pendra e ell gitals al mig del templa e puys penjas e anasen a infern tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so dix lo senescal - senyor jaquits anar mas tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car siats sert que mantinent serets guarit car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade ho tengude al seu beneyt cors axi com he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es com tu dius nou halergem mes mas que tentost sies aperallat per anar la e si res trobes que mo aports e si lo sant profeta me vol garir iol vengere per sert que aytantes dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames lo traut nol ma tremes que solia trametre a mon pare com nol ma tremes sino per tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma falit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo vostro manament si a Deu plau.
- Cant lo senescal vae le volentat de son senyor aparellas anar al pus honradement que poch axi com a mitsatger denperador e com ell pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com pertanya aytal baro apres pres scudes e atzembles e gran re daltre meynade e pres comiat del emperador e van cavalcar en lus pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E cant foren venguts a Nacre vas reculir en un leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria anasen en Jherusalem e elberga privadament en selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no sere feyt conexer a Jacob son sta lo pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets digats me saladement don sots ne ne qual tera sosts ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch aconselar de neguna cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo senescal respos - gracies oste Jacop yo son hom del enperador e son senescal e planeix lemperador se de mi mes que altra amich que ell haia e car vos semblats prous hom direus la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an peus que ia ans li cove ajaure de nit e de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos barons e tota se gent que no saben ques fasen e no poden trobar metges quil pusquen garir cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna cosa que ell agues tocade que tentost com lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la vertut del sant profeta. E sapiats que io som asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so que io deman enseiatsmo que gran be e gran honor vos fare aver del emperador mon senior e faraus be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me selets perque tentost quey anem que io no tornare denant ell tro que aja consell trobat - Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e no lexeria los caltivemens de sos deus per negune res. - Jacob respon -
amich tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu davalar de la creu e metre al moniment a Josep son amich puys lo viu com fo resucitat e preicar als dexebles e dix anats preicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e qui nou creura sera comdempnat. Per aço vos dich que si ell aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el sera tost guarit de la lebrosia (leprosia, lepra) axi com ne son gorits daltres molts. E io direus un eximpli de veritat. Una fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya (Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab laltre gent e cant (quant) ella sabe que Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas de sa malautia e vench a monti Calvari e viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar) a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra plorave adresas e signali que venges a ella e ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita Veronica e aytentost cant le Veronica tench la tovalola on era la fas afaysonade de Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se lebrosia e ella te aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso creu verament e tramatam per la fembra e manemle a mon senyor lemperador que io se be que el creura aso fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade per ell e es me fe que ell vengera la mort de Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge per demanar le dita Veronica que vinges denant ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina manera era vengut de la lo senescal del emperador era en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre si e ella respos que volentera hi hiria car creu quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets trames e dixme que mal sen te per pagat empero car sta terra stant luny nous ho tendre en mal e trametets lo li e io rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli argulosament e ab manases e dixli quen auria consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne lomenatge no regoneges al emperador mas ques fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els los volen per senyor e lemperador que romanges senior de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses gens noy pot venir per freytura daygua que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell que Barabas li donave e volch ausiure tentost Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e puys reculirense en lur nau e Deus donals bon temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar en lus palafrens e metense al cami ab lus atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo vengut Vespesia lemperador avia manade se cort ab tots los barons de son imperi axi reyes princeps comtes e duchs e portes e capitals e de tota laltre cavaleria de sa los munts del emperador car ell era axi turmentat e menyscabat de sos membres per la gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver sperança de la benenansa e del honrament dequest segle e vole coronar Titus son fil emperador e que governas limperi e tots los barons.
El segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo he trobade una bona fembra e santa que ha la fas de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella era tocade malament de lebrosie si que tota sa cara nevie speseiade axi com vos aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats la sua fas que cregats vertaderement que es ver Deus tot poderos senyor sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets e tornarets a la sua lig e vos serets tentost guarit e si aso no creets tots temps starets en aquesta tristicia.
E lemperador respos - certes jou creu be tot aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia e de honor que ell me do sanitat jo venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor - dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son senescal sen torna en son alberch e lemperador romas en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets a ell e pregarets nostro Senyor que li demost miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus. - E la bona de dona hoy e gitas en oracio e prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat Pau e en tots los teus dexebles posist la tua vertut els donist poder de sanar les gens e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de la tua presiosa mare quem dona la tua fas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la porta e Veronica giras e viulo e conechlo e dixli - not temes ne aias pahor que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom coneys gens sino to deya sapies te que io son aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen la hon era e la sua benenuyrade mare pres I^a tovallola que io portave en mon cap e mostrala denant la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la tovallola la sua fayso e la sua semblança del seu presios vull e eytentost com lagui tocade io fuy tota garida e ara son venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ - Lo dicipol conech que per lordonament de Deu sera feyt - mas vuul quem diges com as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar car noy havie ferma creensa per aso que li dix lo senescal e cant vench lendema en tota la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era la baronia e feu si portar un noble lit e puys feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e comensa a preycar e preica de la incarnacio de nostro Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la quarentena quant lo diable lo volch temptar en lo desert e com Judes lo trahi ell vene per XXX dines als judeus e de la pasio com lo puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e el deyeble de la creu e com spolia linfern en trague lomanal linage e de la resureccio e de la asensio e cant sen puia als cels e puyes com trames lo sant sperit sobre los apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar los vius e als morts. E cant ac longament preycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit e mundat de tota se maleutia en aytal manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne parech que sobre son cos agues aut altre mal axi fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa malaltia no poch aver maior goig ell e sa baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues aut negu mall nec re e fo ayten leuger com negun dels altres cavales. Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent Climent los adoctrina els ansenia e lendema lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment volentes e cant ac dit son sermo ell dix a hoint de tuit a lemperador
- Senior si Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus a gorit de la qual vos erets fort destret plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats bataiar (batejar) a la sua santa lig (ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho saber a tota vostra gent ques fasen batayar e negu qui batayar se vulla no li sia contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. - Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot so queus vullats que ious he do sien viles sien castels sien siutats fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot laltre que io aia prenetsne so queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de tot so quem volets dar mas donats ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que io mi son donade e comanade a ella. - E lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent. Senior vos e aquesta dona prenets so queus vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli - Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer yo vuull que siats apostoli tot primerament e siats cap de crastiandat e preicats e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats senyer que io nom batayare entro que aia vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de honor pendre venjance de la sua mort e tro que laye vengade yo no aure gran alegria car ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son nom e sovent la preicave en part vayros e molts batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig devets aver car vos sots ten be garit de vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo traut ell feume lega care e respos me argulosament e dix que iames nous en trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausies e io de gran goig que havie per ço com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son infant. E Pilat quant hoy fo fort despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts, huestes) per tota la terra que vingesen tuit en Roma. Mantinent fo complide sa volentat e tots los barons e altres vingeren aperallats al pus honradament que pogueren pasar en Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria que be ni ach CC milia cavales part laltre gent. Lemperador ac son navili aperalat entre naus lenys e galeas eren XX milia e feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren a Nacre I dia mayti cant lo sol exia e aytentost aquels qui staven en Acre reteren la vila a lemperador a sa volentat e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel qui avie nom Jafel aquest castel era molt gran e forts e tenienlo juheus e cant veren que ten gran gens eren ajustades per els a destrouir els se reteren volentes si lemperador los volges pendra a merce e cant lost fo entrade en torn del castell nostro Senior trames tante de neu
e tan gran vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E ell castel fo be bestit que un savi juheu lo feu bastir qui fo de Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell qui era cosin germa de Jacob lo noble cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre aquest senior del castell era molt bo cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren amagats III jorns e cant veren que morir los covenia aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus osisiesen los uns als altres ab los coltels salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a son cosi - io era senior dequest castell era tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam morir iscam de si e anem a lemperador clamar merce que cant sabra que som nos nons ausiura lemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la ciutat cant tots se foren desermats que tuit que portasen pedres o cantals sus per los descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que tots aporten pedres e cantals per garnir los murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac vestit un brial de faxe de un vermel sisclato. E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens no men as volgut trametra e Gais mon senescal cant jol te tramis reposistli argulosament e diguistli que no temes res per mi mas que yo gordas be Roma que tu gordaries be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom regonexies traut ne senyoria e per so vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell e creetslon per tal que mils Ion cregats e direus e fareus conexer com lemperador no pora conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats que ell no inch pot star gayre ab sa baronia al pus luny de dos mesos entreges que els com vos sabets no han aygua ne le poden aver sino van mes de miga jornade so es al flum (río, riu, flumen) del diable la on periren dues ciutats Sedoma e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora molt star entorn de nos perque ious do per consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e guardats be vostra terra e io gordare aquesta be de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat nous retria mas asos consel que no volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.
- Tornar – dix lemperador - non me manets tornar mas aso vuul quem digues sim retrets la ciutat axi com aquell qui som axi com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li dix - molt parlats argulosament sapies que la ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant vos acuyde que io fare pits de vos que vos no cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus - entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor que farem que dasa a XV miles no trobam aygua per abeurar vostres bisties ne res que mester nos es sia e nos no podem durar que cant som mogots en lalba es mes dora nona ans que siam tornats e no trobam aygua sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li donare bo. - Senior – ço dix Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de brofols e de camels e fetsho tot scorxar e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques e brofols e camels be LX milia e feulos salar e adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del flum del diable entro que agueren complida tota la val de ras a ras e tenchse ayten be com si fos sisterna e vole Deus que layga se tench ten bona e ten fresca com si fos flum corrent. Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de Jafe ho avie trectat e feit car sapien que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten gran ajustament avien daygua lus anamichs imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al emperador cant loy dix per fer a totes ses volentats asasi que no saben ques facen ten fort sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses volentats e axi jo creu e e fe que ell vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la garit e axi jo pendre be venjançe de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I volta soterranya sots lo palau maior. Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare glorios regarde lo meu pare ton amich qui es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can los malvats juheus lageren enclos per justiciarlo e tu per te merce deliurel de les mans de sos anamichs e axi sia te merce que deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. - Cant ague fayta se oracio I angel vench a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat que dormia e langell apalalo per son nom e Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat e ac gran pahor e langel dixli - no ages por car io son misatge de Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes penes per son manament car tu e ta filla Maria Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes asi quet deliura. - So dix Jacob - Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tes cames e tots tos brasos. - E aytentost leva e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots ligats e manalsen per amia res al papalo de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays lo senescal isque del papalo hon lemperador era e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo conech e val abrasar e besar e menal al emperador Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda com era stat ne com Pilat levie mes en presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li tremes langell quel avia desliurat del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir son fill Titus emperador ell lo pres ab I depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell com fasam nostres afes (afers) dequesta ciutat e vull quell me do primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet, feta) tanta de honor que li tramis son angel quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob digats vos com se capte Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob - jous dire la veritat per sert. Sapiats que dins no ha gayre viande nes poden gayre tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans puys negu non poch exir e per aso son fort smayats e destrets de viandes perque nos poden tenir longament mas per alcunes parts creu que sen porien exir si mester los era. E per aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que no pusquen exir negun juheu sens vostro voler e cant le viande los falra els se retran que ia per forsa negun temps no serie presa per quen do per consel que so que ious dich no sia pus alongat mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen valegar que vengesen al papalo de Vespesia lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne fesen caps e ministrados dequella obra e els respongeren que molt volentes farien son manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren desmanar la hon ferien los vals he manarenhi los obres e vanlos fer comensar e feren de XV colses de pregont e XXX dample e manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats e be garnir per gordar los valajados e axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant Pilat viu que axi ten stretament los asetjaven ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious dire lo malor consell que io hi se si vos me volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot los cavalles (cavallers) e tots los balestes (ballesters) e tots los servens (servents) e sils podem svenir creu que els auran talent de lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats que vingesen tots denant lo templa de Salamo (Salomón) e cant vench lendema en lalba fo feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren a caval be aperallats e LX milia entre lanses e balestes e Pilat mana que saviement isquesen en la batalla e que degu nos desenrecasen mas que stigesen tots saviement axi com hom los avie menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren los XX milia cavelles e comensaren exir per la porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals veeren que grans gens exiren de dins armats de la siutat tentost puia a un cavall e brocha e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal que jayia encara lo sol no ere exit e comtali com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen cridar per tota la ost armes armes e encontinent fo fet e gant oiren los cavalles gran goig negeren (n´hagueren) e els sirvens e als balestes e demantinent sermaren (s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia contra els ab tota sa gent e asinestrals com ordonasen e stablisen la batalas. E cant lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre gent foren tans entre a caval e a peu que nols pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas quant foren tots exits de Jherusalem e les batales foren arengades per amdues les parts els se mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense atras endues les osts e cant se foren reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura la batalla entro al vespra quel sol sen volch entrar mas nostro Senior Deus que volc que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que cant se cuydaven abdues les parts quel sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades lo sol isque tantost e fo tornat a orient on solia exir per la volentat de Deu axi com lo mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.
Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que encare Deus no volie que encara isquesen del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una contra laltre e foren molt lasos e cant vench entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e dura la batala entro quel sol sen entrave e muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del emperador II milia e de entre cavales e altres gens darmes (gendarmes, gen d´Arnes). E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales ab ses gens encalsaren tro al portal de la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament car alcuns creyen que aso fos profeta e fon nafrat Josep ab una lansa per les cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament de la perdua que fayta avien e manaven per tota la ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e papalons (papalo: pabellón) e posarense tant eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab Titus cant se foren levats veeren les gens per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots obraven an poch de temps els ageren fait lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns non poch hom exir los vals ageren XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier que pot hom fer daso mas que hom fasa calar la gent als noy se milor e que hom fasa dos carnes en que meta hom tots los morts qui apres no sien que gran pahor e farea seria de nos que no aquesem gran pudor e iria a ventura que nos no agesem gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e fets streier tota la viande que sapiats que fort pocha nich ha e aynch pus de XXX milia homens stranges queygeren venguts a la festa ni gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que ynch sia perque cascu serie ops e guardar so que ha de viande. E com aço ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore los murs de santa ciutat II grans carnes e gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil en apres ell feu streier la viande e gardar aquells quin avien. E cant vench a poch de temps ague ten gran carstia en la ciutat que noy romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals o palafrens o altres bisties car ten gran era la fam e la carestia que ali era entre le gent stranya que noy havie comta car nous podien aver duyta viande. E cant vench apres poch de temps les gens cridaven et ploraven per les carreres e morien a grans clapes de fam que avien e tantost portavels hom en aquels II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac molt gran doll tenchse fort per destruch e feu cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e tentost verets anar per les carreres a grans compaies les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven spiant e scoltant e holent per les carreres als alberchs dels promens e aytentost com fumar hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt e axi an poch de temps fo gostade la viande solament e anch res ni trobaren que meniar que totes les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de brufols e les gens curien e descuyraven les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per argent ans cant trovaben les rates les menjaven los melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo destret de la fam que sens comta moriren les gens per les carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que la regina nach jequida tota sa terra per servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les viandes aguerenleli robades e toltes que no lin ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli - dona lexem aso star e prengam mon fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de farea que ague cayge smortida en terra. Ab aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en Jherusalem que la mara menjara son infant de fam que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti deles e anasen e les dones romangueren plorant e prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del alberc tan bona aulor que tota la carrera confortave aquels quin sentien. Pilat e al rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e regonexien que porien fer e aturarense prop dequi hon era lalberch de la regina on rostia linfant e venchna a Pilat ten bona odor nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que anch de res no agui maior talent. - Los servens van holent per la carrera e sentiren hon se rostia la carn e vengeren al alberch de la regina e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets de la vostra carn dast que anch no fo ten volenteros de res a meniar ne ten desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos - per Deu amich darvos nem molt volentes.- E apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e pres un coltell e dixlos - tenit daltra part que trametemlin de cru e ell fasellse coure a sa guisa. - Los servents com veren linfant spasaiat e que els lo volien spasagar mes per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch nos isqueren de lur seny e anch no sen cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten fera color avets perque del ast nom avets aportat. - E els comensaren a parlar com I^a dona avie speseiat son infant - e rostienlo que devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant ho veem agem ten gran fareha que hanc ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus al lit de gran tristor que anch. Les dones foren romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant cant los covenia a menjar del infant a cascuna blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa boca no podie esser alra. Cant lageren tot menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era una pietat que negu quiu ves nos abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne ses gens e nos som fort destrets de viandes e I^a gran maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les mares menjen los infants e axi jo vull e do per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol destrouir faseu que mes am que jo muyre que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador que negu non mer mal dequest fet sino io e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els hoyren aquest consel molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de nostro bon senior e de nostro lonch senior governador. - Los plos e los crits se levaren ten grans per tota la ciutat que hanch ten gran desconort no fo fet per negunes gens que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises se fes so que ell avie dit e armas e al rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella les companyes del enperador que li fesen que ab ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
- Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols retre la ciutat ab tu e ab aquels qui dins son per fer totes mes volentats jou fare a me guisa que ia e dite e no en altre.
- Aso respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador io fuy fil del rey Erodes senior de Galileya e cant se mori romas a mi son regisma e prenetsme a merce e nom vullats destrouir que anch io ne mon pare no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix - qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort en Jherusalem tots los infants que anch pot trobar que eren en son regisma qui eren de II anys avall que anc negu nom troba merce e foren per comte CLX milia e per ço - dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. - Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador li dix yradement dexendet de son cavall e desermas tot e quant fo desermat ell trage lespase e dix al emperador - ia Deus lo gran no vulla que vos ne vostres gens paganes vos puscats venar de me mort - e messe lespasa sots la mamele (mamella, de mamar, teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena en axi que passa un gran palm de laltre part e mantinent caech mort dins en lo vall. Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets molt gran doll e grans plos per los cavalles de rey Arquilaus e per totes ses gens tots sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot lo poble de la ciutat feya atretall que anch sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver consell dels e dix - senyos be vets que nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande que anch mes neguna siutat no fo en maior tribulasio quem consallats que fasa. - Senior - so dix Josep - a so quin consell volets que nol vos podem donar que lemperador nous vol pendre a merçe bon consel vos dona sell quius dona per consell queus levasets contra lemperador car be podiets saber que contra ell no podiets aver forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - io no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a gran tresaur daur e dergent (d´or, de oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io consell que ia res non auran e fasam polvora de tot lo veer en mortes (morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e fasamlo menut fortment e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran trobar que aytan bona merce trobaran com avien lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo trasaur que si romanges al emperador ne a sa gent tentost se partiren dequi e anarensen a lus alberchs e cascu pren son aur e son argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo e sels que no ne avien donavelsne hom prou per ço que tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro manament avem fet e nos ha romas aur ne argent ne pedres presioses que tot avem menjat e destrouit. - Apres aso digueren - manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt comensa a plorar e desconortar si matex denant tots dix - vosaltres senios mevets (m´havets) stablit senior que volges que io fos vostre governador de vuy *mes de si avant non puch eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu res quius desplages que mo perdonets. - Cant los juheus hoiren aso molt se desconortaren e noy ach negu qui no ploras de gran yra no li pogeren respondre mas tots ensemps se ploraven es playien car se pensave que serien destrouits. E Pilat lur senior los dix - anemnos retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab tota se gent isque de la ciutat e vench tro al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix - Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e misericordie sobre tot aquest poble que axius prega plorant senior emperador no gordets les nostres malisies ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix trames dos cavalles a son pare lemperador que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso mana tots sos cavalles armar e vas armar lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell sperave sus al canto del val e Pilat fo de la una part e Titus de la altre e lemperador son pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador - a Pilat senior ses acordat que volen vos retra la ciutat mas quell prengats a merce.
- E respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli - si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins son per fer totes mes volentats iom so aperellat de pendre e dicte (te dic) que ayten poch revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat e irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne a vostre pler (plaer) asi com a senyor.
- Cant lemperador viu que Pilat li volch retra la siutat fou aytentost cesar los vayls de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII milia cavelles be armats que entrasen en la ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen) be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles quel guardasen e Jacop pres Josep e puis entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos - barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors de la lebrosia de la cual era destret malament e exi ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners e io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli - Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.
- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de mort que tu nom ausies io to dire.
- Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que en la ciutat fose si que res noy romas per tal que lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune lemperador liurar a tots los cavalles quin volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que ell los se volie retenir a sos ops. La occasio fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres els samits els vayrs els gris que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy trobaren car los juheus lageren tot menjat per lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador sen retench a sos ops la regina Drafiga e la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes ella e sa companyona en lur alberch e daltres fembres e infants e gent manude molta per tota la ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba, arribar) a Narbona de les tres naus la II^a venc a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines e feerenho tentost e levaren aygua e bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn salade e fruita e tot alo que mester avien. Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era feren reculir lus cavalles e les atzembles e meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren tot recolit los emperados ab totes ses gens se van recolir en ses naus axi com fo ordonat e van exir del port e fan vella (vela) Deus donalls (donals) bon temps e vingeren navegant e a cap de X jorns a port de Barleta sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent sabe quels emperados venien ab totes lurs gens feusi a carrera ab los clerges ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador novel feu atretall e vasen entrar en Roma ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs e nostres. E axi senyer les covinences que avets fetes en nostre Senior promes atenetslesli ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias (batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E lemperador respos - a pler de Deu sie fet jous ho atorch e fetsho aperallar les fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador apres IIII jorns ach faytes aperallar les fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare e del fil e del sant sperit e anch no li cambia son nom. E apres el bataia Titus lemperador novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall e apres los comtes e als duchs e als merqueses e totes les altres gens que ali fosen. Cant tota le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels cavelles seren batajats van dir a sent Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant sent Climent hoy quell pobles queria batajar ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir (omplir) C tines daiga e seials e dix al poble que entrase en layga en nom del pare e del fil e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo poble ach entes cascun sana metre a batayar ab ferma creença que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se batajave de qualque mal agues mantinent era gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples qui eren malignes dels dimonis abaterenlos tots si que anch negu noy romas ans enderocaven los fonaments per ço que res de mal noy romanges. Cant le cort se parti e los barons sen tornaren en lus terres que ageren pres comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la creença de Jhesu-Christ nostre Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum e cascun feu batajar los homens de sa terra e apres tremes per les terres a preicar e a xelsar (ensalzar) lo seu sant nom glorios. E axi per tota la terra del emperador fou convertida e gitada de la error dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a lemperador trames misatje als senados (senadors, senadores) de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior. Els senados tragerense apart a consell e veren lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli que asis fesen les justicies
e nos que fosem en aquest jutyament que sia jutiat (jutjat) e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans sens alongament lo manasen a Viane la siutat. E ells cavelles feeren tentost lur manament e portarenli scrita la sentencia quells senados del emperador de Roma ageren donade. E cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells cavelles eren misatges del emperador honrarenlos fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los cavelles prengeren Pilat de part del emperador e liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop layga havie una cadira hon hom lasege puyes vench una barra ample tornaiade (tornejada, torneada) de so qui era encastade en la cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes hom unes grans pots en ques sostinges los peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II anys la justicia Ion trage e trencaren les pots axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten palos que no li paria uls ne cara la justicia lo pres e feulo lavar en un rosi (llevar en un rocín ?) luny part per lo pont de Roser el los feu portar. E aqui al flum (flumen, río, riu) avie una casa en que hom matyia tots aquells qui avien faita tresio (traició, traición) e Roser ere environat entorn tota la casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne sebe hom que sesdevench mas encara hi conex hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar layga. Axi com avets hoit dir fo venjade la mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots tres dictarenho de lur boca axi com fo la veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.