Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta custuma. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta custuma. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXXIII. De periuri.

Capitol XXXIII. De periuri.


Lo Senyor diu en lo Evangeli no jurs per lo cel car cadira es de Deu ni per la terra car alcorçi es dels seus peus ni per lo seu cap car no pots fer un cabell del teu cap blanch ni negre. Sia la tua paraula axi es o no es axi car tot altre jurar proceex de mal. Axi com no pot hom mentir sens parlar axi nos pora periurar sino aquell qui jura en quina forma o art del mon de paraules jur la persona. Deu qui es en lo cel e lo qual es testimoni de la consciencia del hom ho enten axi com aquell a qui hom fa lojurament. No devem fer lo mal lo qual juram que farem. Sor molt amable null temps te periuraras. Prechte que null temps jurs car si no jures not periuraras. Si tems periurar no jurs. Sapies que la persona gran juradora sera complida de molta iniquitat e plagua nos pertira de la sua casa. Prechte no vulles jurar toll de tu matexa us de jurar. Perillosa cosa es jurar. Us de jurar engendra custuma de periurar. Us de iurar porta la persona a periurar. Sia en la tua bocha axi es axi no es car la veritat nos fretura de sagrament. Paraula vertadera e feel te loch de sagrament. La tua ferma fe te sia sagrament. Amable sor lo Sant Spirit qui en lo teu cors virginal ha fet temple a si matex pos en la tua bocha sagell de paraula atempradament Amen.

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol quart. De la temor divinal.

 Capitol quart. De la temor divinal. 


Sor mia molt cara oges asso que yot dich oges asso de quet amonest escolta 
asso de quet parle tem Deu sobre totes coses e serva per tostemps los seus manaments car los ulls de Deu miren aquells quil temen e tots aquells qui posen lur speransa en la sua misericordia. E Salamo diu tem Deu he lunyet de mal. Aquell qui tem Deu no posa res a negligencia. Per semblant forma dix un sant la temor de Deu es gloria alegria corona de goyg e de gran solemnitat. La temor de Deu alegra lo cor e dona goig e alegria ab longuesa de dies e aquell qui es sens temor de Deu no pora esser justificat. La temor divinal es doctrina e saviesa. No sies incredul en la temor de Deu e not acostes a ell ab doble cor e fent. Vosaltres qui temets Deu sostenits la sua misericordia e nous lunyets dell per ço que no caygats. Si temets Deu creets en ell e no sera va lo vostre loguer
Si temets Deu creets en ell e la sua misericordia vindra sobre vosaltres plena de tots delits. Si temets Deu amatslo e los vostres coratges seran illuminats. Aquells qui temen Deu no seran increduls a la sua paraula e aquells quil amen gardaran sos manaments. Aquells qui temen Deu es studien a fer so qui li es plasent e aquells quil amen seran recomplits de la sua ley. Aquella qui temen Deu apparellaran netament les lurs animes. Aquells qui temen Deu serven sos manaments he hauran paciencia com veuran la adversitat quells vindra. Los ulls del Senyor miren aquells quil temen e ell conex totes lurs obres. La fi de tembre Deu es saviesa. Al qui tem Deu no li sdevenen mals ans en lo temps de la temptacio Deus lo deliurara de tot mal. Deu conforta lesperit de aquell quil tem e en lo seu esgart sera benesit. La temor de Deu es axi com a Paradis de benediccio e tota la gloria de Paradis lo enrevironaBenaventurat es aquell al qual es donat de haver la temor divinal. Temor de Deu es comensament de la sua amor. Sapies molt amada sor que no ha cosa en lo mon que axins gart de peccat e de nostres anemichs com temor de infern e amor de Deu. Tembre Deu es no fer mal e no lexar de fer lo be que hom deu fer. La temor de Deu es font de saviesa. Lo qui tem Deu haura be en la derrera hora e en lo die de la sua mort sera beneytSor molt honorable bona cosa es a nos que temam Deu car la temor divinal foragita lo peccat. La temor de Deu fa lom cautelos e ansios. No ha temor de Deu alli hon ha dissolucio de peccats. Adoncs honesta verge prechte que temor speransa habiten tostemps dins lo teu cor. Sien dins tu temor e consciencia. Perseveren en tu speransa e temor en tal manera spera en la divinal misericordia que temes la sua justicia. Mas la mia sor molt amada yo vull que tu sapies en quina forma son quatre temos. La primera es humanal la segona servil la tersa inicial e la quarta es temor casta. La humanal temor segons que diu sant Isidre es com nos temem de sostenir perills de la carn e com temem perdre los bens del mon per la qual temor peccam. Aquesta temor mundanal mala es la qual perex ensems ab lo mon la qual temor reprova Jhesu-Crist com diu en lo Evangeli no vullats tembre aquels qui maten lo cors. La segona temor es la servil e segons que diu sant Agosti es com per temor del infern hom se lunya del peccat e lo be que fa nol fa per amor de Deu sino per temor del infern. Aquest qui axi tem e axi com a catiu quil be que fa nol fa per amor de son senyor sino per paor dels açots e no fa lo be per temor de perdre lo be que no ama ans lo fa per temor de sostenir lo mal de que sera gran temor aquest aytal no tem perdre los abraçaments del espos dolç e amoros ans tem que no sia tencat e mes en les penes infernals. De aquesta temor servil diu lapostol sant Pau no havets resebut spirit de servitut en temor axi com los juheus hans havets resebut sperit de fills adoptius. Aquesta temor servil es bona e profitosa posat que sia insuficient e imperfeta per la qual crex a poch a poch la custuma de bones obres. Com lora comensa creure lo dia del juhi de alli li ve la temor e lavors comensa a creure e a tenbreMas aquell qui encara tem no ha perfeta confianse en lo dia del juy. No es perfeta la caritat en aquell qui axi tem car si en ell fos la caritat perfeta cert ell no tembria car la perfeta caritat faria en lom perfeta justicia e lom lavors no hauria don se hagues a tembre ans hauria materia de haver speranse per tal que passe la iniquitat he vingue en lo regne de Deu. E com que es perfeta caritat sino perfeta santedad aquell ha en si perfeta caritat qui viu perfetament e no ha en si res perque deia esser dampnat en linfern ans ha fetes tals obres per les quals merex esser coronat en lo cel. Aquell qui ha perfeta caritat no tem esser punit en linfern ans spera ensems regnar ab Deu en la celestial gloria. E per so diu lo Psalmista en tu Senyor se glorieyaran tots aquells qui temen lo teu nom. Adonchs lo temor no sta ensems ab la caritat car la perfeta caritat foragita la temor. La temor ve primerament en lo cor del hom per tal que aparell lochc a la caritat. Apres de la dita temor servil ve tentost la inicial la qual es quant hom comença a fer algun be per la amor de Deu lo qual feya primerament per la temor del infern. De aquesta temor inicial diu lo propheta Daviu en lo Psalm comensament de saviesa es tembre Deu. Adonchs inicial temor es com hom comensa amar Deu lo qual primerament temia e aquesta temor foragita del cor la temor servil. Apres de la dita temor inicial se seguex tentost la quarta que es dita temor casta per la qual temen que lespos de les animes nos tarde o nos luny de nosaltres e que nol ofenam e que no pequem contra ell e que no perdam. Aquesta temor casta devalla de amor. Aquesta temor neix de amor. De aquesta amor diu lo Psalmista la temor del Senyor santa durara per tostemps. En lo cor del hom ve primerament la temor e perque hi ve certes per tal que apparell loch a la caritat e com la caritat comensara habitar en lo cor del hom la temor que li havia apparallat lo loch nes foragitada e com la dita caritat creix mes en lo cor del hom tant me se minva es apoqueix la temor car la caritat la gita deforaSor molt amada ages propia semblanse de aquesta materia. Soven veem que com volem cosir alguna cosa primerament entra la agulla apres de la qual entra lo fil. Per semblant forma primerament entra en la pensa del hom la temor e apres la temor entray la caritat car per so entra la temor que introduescha la caritat e com hi es intrada la caritat foragiten la temor. Aquesta temor es santa la qual en la pensa del hom engendra santedat. Es temor santa per so com en la pensa del hom entroduex perfeta caritat e perfeta caritat es perfeta santedat. La temor present es dita casta per so car no reseb en si amor corrupte ans ame Deu sobre totes coses e no preposa res a la divinal amor. Aquesta temor es dita filial ço es temor de fill car no tem Deu en aquella forma quel catiu tem son senyor cruel ans lo tem axi com lo fill tem lo pare dolç e benigne. Aquesta temor es dita filial car no tem axi com a catiu sino axi com fill. Mas que es asso que diu lo Propheta la temor de Deu santa dura per tostemps com sant Johan digua que la caritat perfeta foragita la temor. Aço es la cosa que demunt havem dita que aquell ha casta e santa temor qui no tem Deu per paor de les penes infernals ni per los torments del foch sino per sola reverencia e amor e aquesta temor que es de reverencia divinal dura per secula seculorumAquel qui tem Deu per paor de sostenir les penas del infern no ha en si amor casta car no ha caritat car si amava Deu perfetament ni havia en si perfeta justicia no tembria Deu per les penas sino solament per reverencia e amor. E la terror de pena per so no es en caritat car la perfeta caritat foragita la temor. En una guisa tem lo catiu lo senyor en altre forma tem lo fill lo pare. Lo catiu tem lo senyor ab desesperacio e ab oyLo fill tem lo pare ab reverencia e amor. Adonchs sor molt reverent amonestte que temes Deu ab amor e reverencia no vulles que tu jagues tostemps cativada sots jou de servitut ans te man quet leus per amor a Deu qui es pare teu e quit ha creada axi com a filla. Encara et consell que ams Deu castament e no preposes res davant la amor de Deu que li sia contrari ans vulles menyspresar per la sua amor totes quantes coses son en aquest mon. Verge honesta prechte e amonestte que ab singular studi corregesques la tua vida en tal forma que la tua paraula sia casta e honesta lesguart humil la lengua afable la pensa plena de amor les mans plenes de bones obres. Aiudant a tu nostre Senyor Deu sens lo qual no poras fer res de be la mia dolça germana en Jhesu-Crist sim vols hoir axi com a frare e germa teu e vols tembre Deu de tot lo teu cor creu de cert que no solament en la present vida ans en la sdevenidora hauras molt de be Amen. 

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXV. De ambriaguesa.

Capitol XXV. De ambriaguesa


Sor molt cara oges les paraules de Jhesu-Crist dient guardatsvos quels vostres corssos no sien agreuiats per gola e per ambriaguesa. Sant Pau apostol castigant sos dexebles lus dix nous vullats ambriaguar ab vi en lo qual sta luxuria. E Salamo dix luxuriosa cosa es lo vi e barallosa cosa es la ambriaguesa. No vulles mirar lo vi com hix de la bota en se gran fragancia e daurada color ni com resplandeix en lo vidre car sapies que fort dolçament e suau entre per la gola e a la fi mort e enverina axi com la serp e escampa son veri axi com la vibra. No pot star res secret en lom en lo qual regne ambriaguesa. Lo vi ha destrohits molts homens els ha portats a parill de perdre los corssos e les animes. Lo vi es stat creat per alegrar lo cor e no pas per ambriagar lom. En tot loch hon abundara sadollament senyorayara luxuria. La cobeianse de luxuria segueix lo ventre qui es massa ple per habundancia de viandes e regat ab molt beure massa soven. La ambriaguesa debilita lo cors e enlaça la anima. La ambriaguesa nodrex torbacions de pensa. Ambriaguesa fa crexer furor de cor. Ambriaguesa ençen la flama de fornicacio. Ambriaguesa gita lom axi de seny que no conex si matex. Lom ambriach es axi fora de seny que nos sab hon ses. Molts son loats que beuen molt e nos ambriaguen los quals reprova lo Propheta dient maladiccio es a vosaltres prava e malvada gent qui sou poderosos a beure 
lo vi e homens forts a vençer la ambriaguesa. En altre loch diu maladiccio es a vosaltres homens quius levats gran mati a seguir la ambriaguesa bevent fins al vespre en tant que cremats de vi. Lo propheta Joel crida dient despertatsvos ambriachs e plorats e cridats tots quants bevets vi en dolçor no dix que bevets vi per necessitat mas dix que bevets vi en dolçor ço es gran delectacio. Embriaguesa crim es mortal. Ambriaguesa gran peccat es. Ambriaguesa es comtada entre homeyers e adulteris e fornicadors. Ambriaguesa gita lom fora del regne de Deu. Ambriaguesa gita lom de Paradis. Ambriaguesa gita lom de la via de salvacio. Ambriaguasa acabuça lom dins lo pregon infern. Noe fo lo primer qui begue vi e com si fou ambriagat mostra ses vergonyes les quals havia çelades e amaguades per DC anys. Lot se ambriagua e conech ses filles carnalment empero no senti lo peccat com fora era de si matex. Pensa donchs sor molt amada com deu esser avorrida e foragitada la ambriaguesa per los servidors de Deu. - Poriesme tu dir frare meu es peccat beure vi. - Dichte la mia sor que no es peccat si hom lo beu temprat e amerat. E per ço deya sant Pau a son dexeble Tymotheu beu poc vi per amor del teu ventrell e per les tues sovineiades malalties. Oyes que diu Salamo lo vi begut mesuradament es sanitat de cors e de anima vi destempradament begut vari es vi qui no es amerat venç e sobra la pensa. Per sobres de massa beure es agreuiaida la pensa. Per lo vi es despertade la luxuria. Molt beure vi nodrex luxuria. Deus nos ha donat lo vi per alegrar lo cor e no pas per ambriagarnos. Adonchs honesta sor no begam segons lo appetit o el desitg de la gola mas ten solament tan com requir la necessitat. Gardemnos que aço que Deus nos ha donat per medicina del cors nou convertischam en vici de la gola. Guardemnos quel vi que Deus nos ha donat a salut dels cossos nol girem en us e custuma de vicis. Guardemnos de convertir en vici de ambriaguesa la medicina de la carn. Molts na cativats lo diable ab lo vi. No es altra cosa ambriaguesa sino manifest dimoni. Donchs tu sor en Jhesu-Crist molt amable beu lo vi atemprat e sera a tu sanitat del cors e alegria de la pensa. Beu vi a mesura e tolrat peresa e faxuguesa e farat devota e molt esvellada en lo servey de Deu car lo vi tempradament begut fa lom esvellat en oracio e agut e penetrant en lo servey de Deu. Donchs sor molt cara si tu hous a mi qui son ton frare e fas tot aço quet he dit seras molt savia e discreta e aconseguiras Paradis Aman.

dissabte, 29 d’agost del 2020

Capitol LXIV. Que la verge tostemps deu considerar la fi perque es venguda al monestir.

Capitol LXIV. Que la verge tostemps deu considerar la fi perque es venguda al monestir. 


Cara sor sapies tu matexa qui es (eres; ets) conex tu matexa reduex a la tua memoria perque es nada sies remembrant perque es exida en aquest mon pera quin us es engenrada per quina condicio es feta per quina cosa a fer en aquest mon es creada membret de la tua condicio serva lorde de ta natura sies la cosa que es feta tal sies qual te ha feta Deus sies tal qual ta instruyda lo teu faedor ti manera en tota te obre hages temprança en tota cosa no façes res sens temprança no façes res ni mes ni menys que vol Deus. En lo be no deu esser res desmoderat. Totes coses poques son profitoses e perfetes en sa manera. Les coses ques fan ab temprança porten salut. Lo be que es desmoderat es fet dampnos. Tota superfluitat es jutiada esser vici. Prudencia es temprar les virtuts per ço que de be nos faça mal. Sor molt amada guarda que la cosa que faras sia covinent al temps. Primerament guarda que deus fer hon lo deus fer quan lo deus fer en quina guisa lo deus fer per la discrecio conexer les rahons de les coses que deuras fer. Ab tota diligencia posa difarencia en les coses que fas ab gran diligencia cogita com comensaras lo be que faras e com lo finaras. Te discrecio en totes les tues obres. Com be hauras discutida la tua obre lavors la possehiras perfetament. Tot quant faras sens discrecio sera vici. Moltes coses son viciades per mala custuma moltes coses son reprovades per mal us moltes coses son mal usurpades contra bones custumes. Adonchs lo us deu seguir lo seny. La ley e la raho deuen vençer lo mal us. Consellte honesta verge que dins lo teu cor tingues ferma fe en lo cap bacinet de salut en lo front lo senyal de la creu en la bocha paraula de veritat en la pensa bona voluntat en los pits amor vertadera de Deu e del proisme en lo cors senyal de castedat en la obra honestat en la vida temprança en la prosperitat humilitat en la tribulacio paciencia en la conversacio simplesa en lo teu Creador cerca esperança amor en la eternal vida en les bones obres final perseveranse Amen.

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXVI. Qui parle de peccat.

Capitol XXVI. Qui parle de peccat. 


Molt cara sor oges que diu Jhesu-Crist en lo Evangeli tot hom qui fa peccat es servent del peccat. En dues maneres se comet lo peccat ço es o per amor de cobeiançe o per paor de pena e cometse com hom vol haver asso que cobege e com hom tem que no li vingue lo mal de que ha paor. En quatre maneres se comet lo peccat dins lo cor e en quatre maneres se posa en obre. Primerament pecca hom dins lo cor o per consel o temptacio del diable o per delectacio de la carn per consentiment de la pensa o per defensio de superbia. Lo peccat se met en obre a veguades amaguadament a veguades publicament a veguades per longua custuma a veguades per desesperacio. En aquestes damunt dites guises se comet peccat en lo cor e peccat per obra. En tres guises se comet lo peccat. Primerament per ignorancia segona per flaquesa tersa scientment e per industria. Per ignorancia pecca Eva en Paradis car segons diu Lapostol Adam no fo enganat mas la fembra fo dessebuda. Donchs Adam pecca industriosament e Eva pecca per ignorancia. Aquell qui es enganat ignora ço en que conscent. Sant pere pecca per flaquesa lavors com per temor de una serventa renega Jhesu-Crist. Pus greu cosa es peccar per flaquesa que per ignorancia mas pus greu cosa es peccar per industria que per flaquesa. Pus greument pecca aquell qui en publich erra o pecca que aquell qui pecca en amagat car aquell qui fa lo peccat en publich en dues maneres pecca car ell pecca e fa peccar als altres. Ja es una part de justicia com lom conex la sua propia iniquitat e ha en si mateix vergonya dels seus propis peccats. Mes val no peccar que lo peccat fet esmenar. Tot hom qui pecca es superbios car faent les coses que li son vedades menyspresa los manaments divinals. Sor cara oges aço quet dich e veges de quet amonest. Sapies que per un mal perexen molts bens. Guarda donchs la tua anima de peccat. Aquell qui haura peccat en una cosa es fet culpable e malmirent de totes. Per un peccat perexen moltes iusticies. No abaxes lo teu cor a aço en ques delita lo cors. No poses la tua anima en potestat o senyoria de la carn. Deneya donchs la tua consciencia de tot peccat. Sia la tua pensa pura. Sia lo teu cor purgat de tota iniquitat. Sia lo teu cors sens macula. No romangua en lo teu cor macula de peccat. Nos pot corrumpre lo cors si no es primerament corrumput lo coratge. Si la anima cau ten tost es apparallada la carn a peccar. No pot fer la carn sino aço que vol lo coratge. Deneia donchs lo teu cor de iniquitat e la tua carn no peccara. Poriesme tu dir sor mia - diguesme car frare e ja la anima del hom peccador si es leia e negra e la anima del hom just si es bella e resplandent. - Sapies ma cara sor que tres coses son les pus negres e les pus piiors de aquest mon e son aquestes la anima del peccador qui persevera en peccat que es pus negre quel corp e los diables que la arrapen en lo die de la mort e lo infern hon la acabuçen no son en lo mon pus negres ni piiors tres coses. Altres coses son les pus belles e les pus resplendents del mon e son aquestes la anima del hom just qui persevera en bones obres la qual es pus bella quel sol los sants angels qui la reeben en lo die de la sua mort e Paradis en lo qual es collocada. No ha pus belles tres coses entre totes quantes Deus na creades. Los sants angels presenten la anima del hom just a Deu dients veus Senyor aquesta anima la qual tu has elegida e acostada a tu la qual abitara per tostemps en la tua casa. Sor en Crist molt amada si tu deneiaras la pensa tua de tota iniquitat e perseveraras en lo servey de Deu axi com has promes sens tot dupte tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem celestial Amen.

diumenge, 2 d’agost del 2020

MÁXIMAS MORALES

MÁXIMAS MORALES (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 1.
….
Si vol ton senyor guayar en aquest seegle guayal et si vol laltre an poder. Diu lo savi mostre ton poder al nici e pren daquel qui sap. Si no fas aço apendras ço que no sabies. Diu lo savi cove a tot hom qui pren negun saber que porta sa puya e son tractament an profit e antendre so que apren de manera que sen pusque aydar en son loch e si aso no fa no aura profit ne altre fruyt levat afay e trebal axi com cel qui a trobada I. mont daur e per pesa que no la ages a portar logua homens apoch apoch feu lo tirar als homens e cant hac esplegat ana a la casa pensant que tot laver fos justat atroba que cascu dels homens lageren a lur case portat e axi no ach levat lo trebal sino lo afay del cavar per ço com nol guarde nel procure ben. Diu lo savi que el no a compliment tro que hom lo mete an obra. Diu lo savi cerque saber per ço que ten profit que qui vol met an obra no complex son anteniment. Demanaren a Alexandre - per que honres mes ton mestre que ton pare - per so com mon pare ma mes an vida finable e mon mestre an vida durable. - Seny es pus noble que negun horament. Seny es atrobat de la ab pensament e saber ço perque astat que es molta es mercat levat de seny que con mes vas es pus car. Aquel a seny qui reta sa lengua e nici qui no conex sa valor. Qui a seny per so com conex e sab los vicis cuberts qui son an si no a goig de so que pert de ses bones obres. No a senat sel qui conex be e mal mas cel qui conex de dos mals lo milor. Qui a seny es pregat de aver bon nodriment e qui es nici fuxli amich ver. Del hom es son seny e son anamich hora dura. En la peraula conex hom lo misatje del cel quil tramet la valor e per lo present aquel quil presente. Qui es preguat de si matex mostra que ha poch seny. A major ops saber bon nudriment quel cos menjar ni boura. Qui seguex son seny no era (erra) e qui segex sa volentat penitsen. Seny es bon castiguador e bon servador e seny es quis mostra so que a celat e balance de ço quit dona ton dret. Qui no a seny no es senyor de sa ira. Dix lo savi fort es qui conex son seny e son saber e sa valor. Mes val mal volença de senat que benvolença de nici. Qui a seny cove que no age nom e quin es freturos no cove que age nom sino de figura. Qui a seny no visita cels qui fugen del ni conten noves a qui no les scolta. Diu lo savi seny es de hom de Deu e de bon nudriment guay el hom deus apodera tota res. La pacio que es partida a la gent del segle es an dues coses guardador e guardant el guardant es laver el guardador es lo seny. Diu lo savi qui a seny aconortes de son trebal per dues coses la I.a per goyg que a de so que li es romas laltra per ço que ben storca e lo nici donas gran dol del trebal que a an duas raons la 1.a per dol que a de so que a perdut e laltra per reguart que a de so que li es romas que no ho perde. Cant es complit lo seny minuen les peraules. Dix I savi an lom ha IIII compleccions seny niciesa sinplese e volentat lo seny es contrari de la niciese e la simplesa contrari de la volentat e la volentat contrari de la sinplesa e hom es senyor de tot. Qui fa be an guardo e qui fa mal esna punit. Diu lo savi en pus avol stament es qui es freturos daver. Diu lo savi qui repta lo nici per no a seny es axi com qui repte lorp com nos veu pus es natura tanta a tota cosa qui sia molta es anamich de la natura. I. menjar ne ve de molts.

Del menjar.

Aleuje ton menjar e seras segur de tota malaltia. Qui cominalment vol usar no a trop si saguart. Qui a seny jaquex ço que ama per ço que no age a pendre so que no ama. Malaltia natural axi es la malaltia al cors com lo sabo al drap quil adoba el afina. So que menjes ab talent menges tu mas so que menges menys de talent es forçat ço que no auria talent. Menjar poch de so que a afany val mes que menjar molt de so que li e profitos. Ans que sies malaut apodera totares. No sies cuytos de nula cosa de senament. Qui te celat al metje son vici es longuesa de malaltia.

Del Secgle.

Aquest secgle ho laltre es axi com hom qui a II.es mulers que si la I.a es pagada irexse ab laltra. Lo secgle es aytal com cel qui dorm he somia so que vol he no vol he depertes. Prim aquest secgle per dida e laltre per mare. Qui esta en aquest segle es axi com lostaler sen deu moure lo …. tat de ventre retut. Aquest secgle guaya hom …. (1:ab) aver he laltre ab bones obres. Dix I. savi mon fil viu aquest secgle per laltre et guayar los as abdosos e no venes laltre per aquest que perdrieslos abdosos. Lo temps castigua cels qui romanen per cels qui sen van. Diu lo savi axi es com sinat lo secgle a tos antsesos com si eren ara a tu axi com als anganats anganara a tu. Lo segle menysprea sels qui solia dar a menjar. Lo secgle es casa de temps sabut. Qui tramet hom a casa durable no a posança. Sel qui jaquex aquest segle tro que nos placia que sia tost ab sos anamichs. Lo segle es axi com serp qui es blana de tast e auciu hom ab lo fiblo. Qui es abaniduat al segle de so que vol donali dema ço que no vol hom. Guaye aquest segle ab amichs e laltre ab bones hobres. Cant es lo cors malalt e ple davols humos (humors; humores) no li profita menjar ni boura axi lo cor qui ama aquest secgle no li te profitament negu. Diu lo savi menysprear aquest secgle es posansa a la anima e al cors. Dix I. savi aquest secgle agreuge als bons e plau als avols e es axi com lausel (l´ocell; el pájaro; lo muixó) que com mils cante metlo hom an gabia. Dix I. savi aquest segle exalte los avols e enclina los bons axi com la balança qui alça lo poch e enclina lo molt. Lo secgle es carscer del creent e pereys del menyscreent. Digeren a I. savi - cal es aquel qui conex aquest secgle - dix - aquel qui no a bon saber de benenanse de trebal. - Damanarenli qual cosa senble mils al altre dix que so que roman del secgle ab so que es pasat. Demanarenli que es temps dix III dies. Ires mestre castigador e jaquit son saber. Vides compano de que as gran desig de aver e estar ab el e el es cuytos de partirse de tu dema es scarn no saps si seras de sa compaya ho no. Dix lo savi si no fosen los honrats despoblar sia lo secgle. Demanaren a I. savi - que es aço de que deu hom esser cuytos - dix - per laltre segle axi com si dema deviets morir a guayar aquest secgle axi com si tots temps devie hom viure. -

De fer ben.

Fe ben per custuma e mal per ops. Qui fa mal en ci matex lo porta. Dix lo savi fil digues que mente cel qui diu que mal ab mal samorta e siu vol provar que faça dos fochs erexats si amerara (o amorara) la I. laltre mas ben amorta lo mal axi com laygue lo foch. Dix lo savi fe ben si voIs que ten facen. Qui no a poder de fer ben jaquesques de fer mal e fara ben. Qui pense an be cove que hobre e qui fa mal cove que sen jaquesque. Dix lo savi fe aquel be que pusques si ben ses poch que ja no fariets lo molt si lo poch no voliets fer. Nos prove qui es bon faent be mas proves jaquinsa del mal. Mal qui no a durade val mes que ben qui no a durade. Dix lo savi fort me maravel de cel qui diu ben e no es an el com so alegre de cel a qui dien mal e es el qui sen irex. Demanaren a I. savi - qual es la cosa de que a major bonesa - dix - fer ben a sos parens. - Qui consela fer ben aytant val com cel qui fa. Umilitat cerc la valor a esser umil a avant valor es major valor que res. I. valor qui no es humil ansi no es honrat per la gent. Lo ben cant crex de honrament es humil a el e vi (1: e vici) ab honrament es altiu. Sia ta care humil e ta paraula sinpla e seras amat per la gent mes que sils daves aur ne argent. Mes val anar a nici umil que a franch savi altiu. Dien que un hom desturava I. savi e anaval asajant e desourant entro a la casa dix lo savi umilment - sit a romas res que ages a dir diu e veten not trop neguns dels fols. - Si no auras aquels bens qui es umil ab honrament e perdonant avent poder fort es bon perdo specialment avent poder. Sel perdona quin (qnin) a poder de venjar. Aquel perdona quis tarda. Tardar es cuyta de penedir. Obeex prechs de cels quid demanen perdo. Qui atoga la errade es rao que li cia perdonade.
Lo bon saber del perdonar val mes quel bon saber del menjar. Dien que I. manava anciure I.a gran compaya de catius e dix I. dels catius - Senyor nos avem fet gran mal eram quin be faras tu an perdonar. - Dix lo rey - no ya negu tan bo com aquest - e mana que auciesen. Humilment ve damunt la terra daval na de pus altius. Altive fa mori aquel qui la (la ha, la té; la tiene, altivez). Qui es porgat de si matex *sonne molts quin son despagats. Aquel qui es argulos que no vol parlar diuli hom parlats que Deus parla a Moyses. Tota vergoya es bona. Si no fos vergoya (vergonya, vergoña; vergüenza) aucierense les gens. Tot hom deu aver vergoya an si matex. Qui a vergoya de la gent e de si matex conex hom que poc val. Mayor vergoya a cels qui es ben daquels quil loen que no aquel qui es avol de quels quil repten. Diu lo savi fort es bona vergoya an especial an fenbres. No faces res an celat de que ajes vergoya an descubert si era sabut. De qui es pocha sa veritat son pochs sos amichs. Qui es verdader creu hom que es monsonegues e mentidor no creu hom ses veritats. La veritat es balança de Deu qui va per dretura. Lo monsonege es monsonege del diable qui ve per falcia. Lo pus amargant cosa qui cia (s´hi ha, hi ha, ña, ya, i a; hay) an lo mon es veritat e no la poch soferir levat cel qui la conex. De tot hom fa bon hoir veritat levat de juglar que si vol dir veritat no creex damichs. No diu veritat lavat fadri horat e anbriach (embriagado, embriagat, borracho). De la veritat se irex hom.

De masa parlar.

Qui parle mase no es segur de erades si no es savi ho bon parler donchs sies escoltador calant. Diu lo savi la valor que hom sobre les besties es lo parlar e lo entendre e si hom cale (calle; calla) e no anten (entén, enten; entiende) es bestia. La paraula forade so que no foradaria la lengua. Tot hom del fruyt de la lengua menja. Diu lo savi no digues paraules que depuys ages a dir no placia a Deu que jo les aya (haiga, haja, aja, hagi; haya) dites. Qui diu de negu so que li es greu dien del so que no li sap bo.
Diu lo savi la lengua es de tayl e fa gran tal (tall; tajo). Diu lo savi de tota nafra garex hom levat daquela que fa la lengua. Qui molt parle molt ere (erre). Quant es lo parlado honrat sia lescoltador asenat. Diu lo savi tot hom poch conex en sa paraula si hia conpliment de seny axi com lo cantar que si hom lo fer pot hom conexer si es tranjiat (trancat?) ho cencer. Dix hom as conegut qui usa an so que usa de fer an sa valor. En masa riure an masa tenir solas erra molt per masa parlar ei vas respondre fa i vas erar. Calar es saber e sone poch quin usen. Parlar es sach de erades. Calar es profitos a les gens e als aucels (aus del cel, ocells; moixons, muixóns; pájaros). Quantes paraules digueren IIII reys dels quals se avengueren la I dix - jom son repres de so que he dit moltes vegades - lo segon dix - jom puch tornar de so que no he dit mes que de so que e dit - lo tercer dix - quant he dita la paraula e poder en mi e si no la dich e poder an ela lo (1: faltan tres folios en el manuscrito que debieron ser los XVI, XVII y XVIII) ….
Qui a poch no es poch. No ages vergoya de donar que pobresa as menys. No es franch qui per sobras daver usa mas aquel es franch qui a poch e dona. No sies franch de donar al hom a qui no tany aquel donar an aytal loch es cobeesa.

Del avar.

La pus avol cosa que hom pot aver es esser avar e volpey (de vulpes?; zorro) e es lo milor que fenbra pot aver. Aver es avol per ço com dupte la merçe de Deu. Avaricia anderocha (enderroca; derruye) la hobra de la valor. Diu lavar (l´avar; el avaro) no dons que Deus es pus noble e pus franch que res demanara que no ages ops be es ver si volchesen seguir la volentat dels pobres de donar de ton aver seriem an pus avol stament que els. Qui dona son aver dona a sa anima per ço com no pot aver durade menys del dix que no guarde hom de trebal. Mon fil sies a la gent axi com cels qui jugen als daus. Prin del lur e guarde lo teu guardo so que as que mes es ser avar que demanar a avar. Qui es rich es axi com lo mul e lase (l´ase; la acémila, el burro) qui porten aur e menjen pale (palla; paja) e ordi (ordio, hordio, de hordeum: ordeum).
Qui es avar de son argent als pobres trametli Deus ira de senyor.

Del enveyos. (enveya: enveja, envejós; envidioso)

Qui es enveyos a menys alegria que negun hom. Lenveyos pensa que si tu as saber que el lo puga aver. Enveye menge les bones hobres axi com lo foch menge la leya (de lignus: llenya, lleña; leña). Bastament ha lenveyos que aje ira com tu as alegria. Tanir (tenir, tíndre; tener) mal volença al cor es axi com amagar la brasa en la senra (cendra, sendra; ceniza). Qui es prop es luy (lluny, luyn, lluñ; lejos) ab mala volença e qui es luy es prop ab bona volença. Diu lo savi mon fil no compres mal volença dun hom per ben volença (benevolencia) de molts. Erenustat antra parens es axi com qui met foch an I. gorch. Ama tos parens e tos amichs e faras greuje a tos amichs. Fill es fruyt del teu cor. Ama ton fil e castigal be. Ton fil es ton senyor V. anys e V. ton servicial e V. ton conpayo e puys gran amich. Demanaren a I. savi qual fil amave mes lo poch tro que es gran o lo luy tro quel veg e lo malat tro que es guarit. Digueren a I. philosof - per que no vols fils - per ço com los ham e nols vul. - Qui castigue son amich fa greuje a son amich. Diu lo savi qui castigue son fil com es poch an goy com es gran. Qui no fa seure son fil de poquesa la hon li es greu no siura com sera gran la hon li plaura. Qui a germans a aytor. Hama tos germans per ço com son honrament ab benenanse e aytori ab trebal. Bon germa es aquel qui oblida tota erade e no sen vol venjar e ta fet plaer e no to regita e no ten fa redret. Avols germans son axi com arbre de foch qui crema la I.a rama e laltre. Bon hom de son metal de ton germa. Ayda a ton germa a tort i a dret. Bon germa es aquel quit aida de la guerra del temps.

De amor.

La amor primera es amor. No fo triat lo partit levat per conexer lo bon saber de la amor. Ira de amador tan poch dura que no a ops scusador estiu. Ira de amichs es axi com pluga de stiu. Aquel es stray qui no a amichs. Tanta res damichs es bo levat lo partit. Demanaren Aristotil - que es amich - I cor ab dues coses.... et en amor daquel qui no ho fa per ops quet age. - Not fiys an amor de senyor sit vol mal lo majordom. No ajes privadansa ab aquel quet honra per alcuna cosa quet aje ops de tu que ten aura so que aura ops menysprearta. Si trobes ton amich feli loch e comensel a saludar e cridel per lo milor nom que age. Les amich son de III.es maneres la primera son axi com a viande que no pot estar menys dela la segona es axi com la medicina que a hom ops a vegades la terça es axi cont la malaltia que no la hom ops nul temps. Honra lamich de ton amich que mes operara que si honraves el bon amich e bon privat es axi com bon specier que si be not dona de les specieries donat de la bona hodor e lavos es axi com lo ferre que si no creme les vestedures fat afay ab lo fum. Amor es defeniment de cor defenat. Mes val sol estar que ab mal par. Qui pren tota la gent an I. grau no ha amich tota hora mas no prova tro als ops lavos amich es aquel quit es abandonat ab largesa e no ajude a la carestia. Diu lo savi qui vol conexer home demanen aquel a privat. Ama cel qui not ama tro quet am hom. Guaya ab amor so que no pots guayar per força. Diu lo savi aquel hom que jo e mes amat es cel quim diu mos vicis antre mi e el. Dix aquel es savi quis guarde de sos amichs e de son amich als ops no a ops parens ne amichs ab ques venjen de son anamich. Dix I. savi faet faent bones hobres e veent bones custumes. Dix I. savi lo milor consel que tu pots fer an fet de tos amichs quels gits a ta amor si fer se pot. Dix Plato quis voI venjar de sos anamichs deu cercar e crexer sa valor. Un hom viu savi qui pregave Deus quel guardes de sos amichs e dixli - per que preguats Deu queus guart de vostros amichs e no de vostros anamichs - e dix - I. (1:jo) puch guardar de mos amichs e no de mos anamichs. - Dix I. savi major profit segex hom de son anamich que de son amich per ço com hom se guarde de errar per que son anamich no sen venje e nou fa de son amich. Lo nici a sanamich de si matex com sera amich daltre. Guardet dequel qui avorex vostro cor. No ages goyg de privadesa de anamichs que axi es com laygua que ab tot ben ses calda cau sobre lo foch e alciulo. Not fiys an amor de anamich per ço com lanel del fet siu en amistat e per ops que ha a hom mostra amor e cant a trobat ço que a ops torna a lanel de son fet e es axi com laygua qui escalfa lo foch e cant lan levare fredor. Demanaren a
Jop (Job) cal cosa tes stada pus greu - dix - lo goig dels anamichs. -


De fenbres.

Fenbre a cor de diable. Legesa es acordador de fenbres. Contrasta ab ta volentat e ab fenbres e fe quet vules. Seny de fenbres es en sa balesa e balesa de hom an son seny. Dix I savi mon fil ve derera lo leo e lo drago e no veges derrera fenbres e dix pregua Deus quet guart de les males fenbres e tu guardet de les bones. No loets cativa qui cost poch ni donzela qui aport molt axovar (ajuar). Qui es novi pensa esser rey. Bones foren les noses sino fos la mesio (gasto, despesa). Demanaren a I. savi - que dius de pendre muler – e dix que es bon saber de I. mes e aucia de tostemps. Demanarenli - que dius de fenbres - dix que axi son con a baladre qui a bela fula e bela flor e si hom ne menje mor hom. Plato viu I.a donzela qui axia la finestra e dix - aquesta no hix per voure mas per tal que sia vista. - Viu I. casador qui parlave ab I.a fenbra e dixli - casador guardet que no sies casat. - Seny de fenbra es an son saser e cant sen leva cauli. La vida del hom esta an tres coses anpla casa molts servidos e bela dona. Avol vida es an III. coses avol vey e fol fil e muler ab avols custumes. IlII. coses son letjes e altres IIII pus leges avaricia en rich e ira an savis e falsia an jutges e leyg parlar an fenbres. Quatre son qui nos sadolen ul de vesser (ver, veure, vore) e oreles de oir et terre de pluye e fenbre de home. IIII. coses son qui aucien lom qui masa les usa amar fenbres e casar e joch e vi.

De ben struch.

Bela esperansa es comensament de bon astre. Aquel es ben estruch qui viu molt e veu an sos anamichs so que li plau. Aquel es ben estruch a qui Deus dona bon seny e bona gracia e compliment de volentat e amor de la gent. Aquel es estruch qui per altre sa castiga. Aquel es mal estruch qui nos fia an nugu per avol dupte que a. Cel que en negu nos fia an el per avols obres.

De ansia.

Ansia es mitja valesa dix lo savi. Si duras lo dol axi com comença anciuria hom. Dix tota res comensa poch e crex levat lo dol qui comensa gran e minua. Tristor es malaltia del cos exi com la dolor es malaltia del cors. Guardet de ton germa com es felo.

De ira.

Qui segex sa ira pert son bon nodriment. Ira es rovel de seny e no conex cel qui fa ben ne mal quen aprengue. Ira de nici es venjade an paraules e ira de savis an fet. Qui sirex ab cel qui no ha poder longua es sa ansia. Qui es senyor de sa ira no es senyor de son bon nudriment. No es avol falonia daquel quis asaje debades. Aquel es avol custuma qui no es senyor de sa ira. Lo nici no es senyor de sa ira cor si no o fos savi fora. Qui segex sa volentat dona al anamich so que vol. Contrasta a la vostra volentat axi com contrastas al vostro anamich. Quis esforsa ab sa volentat es feble de consel. Contrasta a ta volentat e no faces ço que vol que ta volentat es anamich e contrastant a amich. Si vols esser segur que ajes so que desiges desige so que pots aver. Qui es senyor de sa volentat es sagur de no haver trebal. Si not volen donar so que demanes si ta falonia sobra tu matex per lo demanar que sobre cel qui not volra donar per complir ta volentat. Flixet de ta volentat que faries contra ton seny si la complies. Diu lo savi qui consegex compliment de so que vol du aver regart que apres no aje so que li sia greu. Qui vench sa volentat no a seny son saber. Riquesa es paratje de cel qui no na. Dix lo savi jo he bastament mes que negun rey. Demanarenli com - jo e bastament prou com el a molt e no li basta e el auciea de molts e jo no de negu. - Haver honra lo viu. Laver fa amar son senyor. Ordonament crex lo poch e lo mal mester degaste los molts dines. Son vostres les nafres del temps. Laur an la casa es axi com lo sol an lo segle. Dix I. savi - mon fil no sia la formiga pus certa que tu que ajusta an lestiu so que a ops an livern.
- Mes val sperar so que hom ha que so que hom no a. Riquesa de cor val mes que riquesa de aver. Lo aver no pot tenir profit si no partex de Deu. A vegades auciu hom per son aver axi com hom auciu lo pabo (pago más adelante) per les beles plomes. Laver es rel de ancia e de trebal per ço minuats vostra ancia. Dix laver se vol servir e qui servex altri no es franch. Dix com menjen ton aver ab I.a ma menge tu ab dues. Lo pobre a menys anamichs que lo rich. Qui sofer pobresa a gran sa fe an Deu. Lo pobre a fe de esser rich e lo rich dupte de esser pobre. De la valor de la pobresa es que fa hom neguna cosa contra Deu per esser pobre axi com fa hom per esser rich.

Del freyturos.

Esser freturos de la cosa val mes que demanar a cel qui no li tany que hom li deman. Bona fora la pobresa e lo acaptar si no fos Deus vos en do. Pobresa es ajustament de molts vicis. No se qual es pus avol ho mor de rich ho vide de pobre. Les morts son dues mas la pobresa es la milor. Tres coses no han consel balara ab enveje e malaltia ab velesa e pobresa mesclade ab peresa. Conort de hom pobre mes val salut que aver. Despei ton boli (u holi) et torn pobre contaras noves de reys.

De loar lo benifet.

Loar benifet es manera de crexer aquel …. quit a fet plaer e fe plaer a quit loa. Quit loa per poch merex molt. Qui pren plaer daltri es catiu del plaer tro que la gardonat al menys loan. Si ta ma es breu de retra guardo sia ta lenga larga de loar. Qui no loa Deu ne honrar homens. Benifet no pot durar si es neguat e nol col si es vedat. Dit lo savi guardet no sia lo ca (lo gosel can, perro) pus conexent que tu que si hom li dona del pa no ladra (lladra, lladre; ladra). A loar benifet e servitut e retre guardo es reson. Benifet es comande. Si es franch loa lo poch si es avar menje lo molt. Mes val loar e bona fama que aver que alo roman e lo aver sesplegue. Demanaren a Alexandre - de qual cosa as haut major plaer - dix - com e haut plaer de retre guardo a quim feu plaer molt mes que el no men feu. - Deus retra bon guardo a quins ne trau nostros visis. Sofarir es manera de cels qui als no poden fer. Soferir es an dues maneres soferir hom so que no vol e soferirse de ço que vol. Qui no sofer I.a paraule houna moltes. Qui vol viure se guart de erades. Masa (massa; demasiado) contunuar es condiment e es atorgament de la erade (la errada; el error). Acompayet ab cel quit ayda al temps que el sap la manera. Qui compre so que no a ven so que a ops. No ya (hi ha; ña; hay) tan bo misatje com lo diner. Laur e sura an la mesio es mig guany. Amatsvos com a germans e mersen astranys mercades com se irex la roba li alta. Qui creu coredor roman menys de dines. De tota cosa es milor mercat com es hom ajusta e lo temp.... pen. No loa lo mercat si no cel quin a guayat. So que nos vem es car si as (1: Falta un folio en el manuscrito que sería el XXVII.) ….
Noy a milor amich que salut ne major anamich que malaltia. Dues coses no conexen hom tro que les pert salut e jovent. Ab la dolor de la malaltia conex hom la delçor de la sanitat. Si ya neguna cosa damunt vida es sanitat. Si a neguna cosa aytal es riquese. Si y ha neguna cosa damunt mort es malaltia e si es neguna cosa aytal es podresa. Qui puye a LXX anys playse menys de malaltia. Guarits vostres malalties ab almoynes. Dix lo savi ancie es malaltia de anima e alegria sanitat. Qui viu molt pert sos amichs. Qui viu poch no li ve desastre sino de si matex. Pensa que ta vide es mesio que tan donade e que no la vules malmetre ço que despendras e axi no malmetras ta vide. Mort es vide del altre secgle. No veyg veritat sens dupte que parega dupte menys de veritat levet la mort. Mort es sageta (saeta, flecha) anverinade (verí; veneno). Qui servex e no fa preu hix menys de loger. Aquel fa sobres qui fa tort per fer paler a altri. Si fas tort e sobres a pus minue de tu sies sagur que tan retra guardo pus alt que tu. Fe servey e seras amat Present fa hobrir porta tancade. Present fa gran loch al cos. Qui adenansa son present acaba so que vol. Guardet de mal compayo que axi es com lespasa qui fa bona vista e fa mal senal. Not acost a rey si es felo ni a la mar si es forts. Not acompayes ab mals que quils acompaye es leuge ancia.

Del mester.

Aprin calque mester per ço que si venies a pobresa no ajes mester negu. Guardet de contrastar ab seyoria de barale de pobol. Tratet de conexer tu matex abans que vules conexer altri. Mort ve a hom menys de comiat no oblits ela not oblide. Fort es gran castigament leximple dels morts qui si vol pensar. Pochs son cels qui an anvege de la mort e molts cels qui dien monsonegues. Not tars de penidre que la mort ve an dexopte (de sobte; de repén; de súbito, de repente). Diu lo savi fort me maravele de cel qui cerque aquest secgle e la mort cercha a el e es necligent e sab que non port storce.
Un savi obrave I.a case de cayes (canyes; cañes; cañas) et demanarenli perque no obrave de feste (fusta, fust; madera) e dix - be sta a qui deu morir. - Qui es bo mor e a posanse e qui es mal mor e an la gent pensanse. Mes val la mort que avol vide per ço com avol vide es mort del cos e de la anima. Deus reta bon guardo a la mor qui trau les animes de trebal e les acosta a Parays. Qui no fa a sa anima ja nol fara a altri.
Deo gracia Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo.  


dissabte, 29 d’agost del 2020

Capitol LXVIII. De temptacio.

Capitol LXVIII. De temptacio. 


Molt cara sor oges sant Jaume dient contrastats al diable e fugir vos ha. E sant Jheronim diu no es hom pus fort el mon que aquell qui venç lo diable e aquell es lo pus flach qui es vensut e sobrat ab la sua propia carn. Les segetes del diable deuen esser apaguades ab fret ab velles e ab deiunis. Lo ginyos enemich nostre tostemps cerca com nos pora enguanar e no cura de matar los cossos sino les animes. Axi com lo lop dissipa les ovelles axi lo diable dissipa les animes com destroex e mata lo poble christia. Empero lo diable no tempta los alets sino tant com Deu li permet. Com lo diable tempta los servents de Deu lavors serveix a lur profit car nols enguana ab ses temptacions ans los ret cautelosos. Moltes veguades esdeve que les temptacions que comou lo diable a destruccio dels homens Deu les convertex a profit de lurs animes. No poriem sostenir les temptacions del diable los servents de Deu si la pietat de Deu no temprava e no refrenava la lur iniquitat jatsia que lo diable tostemps desija temptar los servents de Deu empero sino reeb de Deu poder de temptar no pot complir per obre aço que vol. Hon posat que la volontat del diable tostemps sia injusta empero com Deu ho permet justament li es donat lo poder. Lo diable de part sua injustament vol temptar los servents de Deu mas nols pot temptar sens licencia de Deu. De aço es scrit en lo libre dels Reys hon se litg quel sperit de Deu malvexava a Saul. Axi poriem fer justament questio si era spirit de Deu. Responch que en aquest loch son compreses dues coses ço es la potestat de Deu justa e la volontat del diable injusta car spirit mal era per sa mala volontat e aquest matex era sperit de Deu per ço com havia resebuda de Deu iusta potestat. Lo diable no pot metre los vicis dins la anima per son propi poder be pot ençendre la cobeiançe e no pot ençendre les flames de cobeiançe sino alli hon veu primerament grans delectacions de la cogitacio. E si nosaltres foragitam de nos les delectacions de mala cogitacio tentost sen pertex lo diable confus e envergonyit e porta trencades les armes de la sua temptacio. Lo diable ab semblança de be vol enguanar los servents de Deu fenyentse esser angel de lum mas tanta deu esser la discrecio de les persones santes que puscha jutiar entre mal e be per ço quel diable nons pusca enguanar ab sos fraus. Aquesta es la demanda que feya Josue dient diguesme es nostre o es dels nostres enemichs. E per ço diu lo propheta Jheremias si tu separares la cosa preciosa de la cosa viciosa seras axi com a bocha mia. Le diable es molt terrible als ulls dels homens seglars mas als ulls dels servents de Deu es vil e menyspresat. Los infeels temen lo diable axi com a leo mas aquells qui son forts en la fe lo menyspresen axi com si era un petit vermitxol e com lo veen sen rien. Lo diable serp es allenegosa e sino contrasta hom al seu cap ço es a la primera suggestio tot sen entre dins en les entramenes del cor alleneguus axi dolçament que no es sentit. Los començaments de les temptacions diabolicals son frevols e flaques mas si lom no les esquiva e passen per gran us en custuma a la derreria se enfortexen ten poderosament que ab gran dificultat poden esser vençuts. Com lo diable vol enguanar algun hom primerament considera la sua natura e alli aplica sa temptacio hon veu lom mes inclinat a peccar. E per tal diu sant Isidre lo diable tempta lom mes en aquella part en la qual lo veu mes enclinar a viçis per alguna humor que crex en ell en guisa que don crexensa a la humor e crexent la humor crescha la temptacio axi com aquell qui porta laygue no la tramet per altre part sino per aquella hon conex que correra millor. Lo diable per tota la vida del hom lo desija temptar mas molt mes en la fi e aço es la paraula que primerament fon anunciada a la serpent com nostre Senyor li dix tu aguaytaras al talo del hom e ellavors aguayta lo diable al talo del hom com se esforça de anguanarlo en la fi de la sua vida car com lo diable no pot lom enguanar en la vida en la fi met tota la sua força per enguanarlo per la qual raho per molt que lom sia bo e iust obs li es que en la present vida nos tingue james per segur ans li es necessari que ell stant humil tostemps sia cautelos e ansios que no sia enguanat en la sua fi. Adonchs sor molt cara necessari es a nos pregar Deu tot poderos que nons lex esser temptats mes que no porem sostenir car Deu restreny les forçes del diable que nons nogua tant com ell desija. E per ço lo Sant Spirit repren lo diable en lo libre dels Cantichs dient levet vent tramuntanal e vine tu vent del mig jorn e bufa sobre lo meu ort e habundara la fragancia de les sues odors. E que entenem per la tramuntana qui constreny e fa los homens peresosos sino lesperit diabolical qui tempta e posseex tots los reprovats faent peresozos los homens en lur
vida e en lur bona obre. Per lo vent del mig jorn qui es calt es entes lo Sant Sperit lo qual com tocha la pensa dels elets los desperta de tota peresa els fa ardents e flameiants en la amor divinal. Donchs leuse lo vent de la tremuntana ço es partescha lo mal sperit de la Esgleya e lunyse de cascuna anima feel en guisa que no tempte mes que no deu e vingue lo mig jorn e bufe en lort de la esposa e habunde la fraguancia de les sues odors per tal que sobrevinent Lesperit Sant escampe lo foch de caritat en les penses dels homens e despert la pensa de la son de negligencia e com faça aço Lesperit Sant habunden les bones obres car venint Lesperit Sant aquell qui primerament dormia per peresa se desperta a fer totes bones obres e florex axi com ort e apres de la flor fa fruyts habundosos de gran odor ab los quals sadolla si matex e sos proismes migensant les bones obres. Poriesme dir tu - o car frare prechte quem dons remey contra les temptacions del diable. - Sor en Jhesu-Crist molt amada un bon remey te dare contre totes les temptacions del diable e contra tots viçis lo qual es aquest que com mes seras temptada lavors hages major recos a oracio. Si donchs les males cogitacions de aquest segle e sutzes torben lo teu cor e com consellen de fer alguna cosa mala foragitales de la tua anima ab oracions pures o ab velles santes. Sta davant Deu continuament en lo temps de la tua oracio per ço que pus leugerament pusques escapar a la temptacio del diable. Venerable sor prechte que conegues que no solament devem combatre contra les temptacions diabolicals ans encara contra los vicis de la carn. La raho de aço es car la carn cobeia contra lesperit e lesperit contra la carn e per ço devem fer oracio ab tanta perseverançe fins que ab la gracia divinal puscam vençer les suggestions o inclinacions dels desitgs carnals e les temptacions diabolicals. La oracio sovineiada apagua la impugnacio dels vicis oracio continuada trenca les lançes e los darts del diable oracio es la primera virtut contra los esvehiments de les temptacions. Adonchs sor molt cara axi com te ja dit ab oracions pures e ab santes velles poras sobrar (superar) les temptacions diabolicals e si per ventura encara sents les batalles carnals si est ferida ab los agullons de la carn si la memoria de la carnalitat fa coçeguelles al teu coratge si la tua carn encara te impugne si la luxuria te tempta si lo delit camal te convida a peccar posa davant tu matexa la memoria de la mort posat davant lo juhi esdevenidor reduex a la tua memoria los turments infernals posat devant les penes eternals posa devant los teus ulls los perpetuals fochs infernals poset denant les orribles penes del infern en guisa que la ardor de la pena apague en tu la ardor de luxuria Amen.

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...