Capitol XLVI. De cobeiançe.

Capitol XLVI. De cobeiançe. (codicia)

Rayl de tots mals es cobeiançe. No es qui puscha perfetament reebre en si les batalles spirituals si ja primerament no ha aterrats e vençuts los delits carnals. No es alguna pensa que puscha francament contemplar Deu si ella cobeja o desija les coses terrenals e transitories de aquest mon. Lull de la pensa no pot veure ni mirar les coses altes si es tancat al pols de terrenal cobeiançe. Cobeiançe es greu peccat car es causa de tots peccats. No es meravella si aquells qui moren en peccat mortal son deputats a foch eternal pus que vivints en aquest mon no appaguaren la flama de cobejançe. Sor molt cara posat que no hages pecunia si empero has cobeiance de haverne not aprofita gens. Not val res la nuditat del cors si has cobejançe de haver moltes vestidures. Judes per cobeiance de moneda vene Jhesu-Crist. Tots nuus nexem en la present vida perque donchs cobeiam ten ardentment les coses terrenals e transitories. Si nosaltres creem quels bens de aquest mon deuen perir perque los amam ab ten ardent amor. Si nos amam los bens de aquest mon terrenals e transitories mes que no devem peccam. Adonchs sor molt amada considera lo decahiment de la tua vida e conex que aço poch que has te pora bastar. Si donchs la cobejançe es rael de tots mals segons que havem dit necessari es que la gites del teu cor per tal que noy cresquen diversos rams de vicis e de peccats. No sia en tu mala cobeiançe. Sor amable prech Deu qui es tot poderos que per amor dell te façe menyspresar los bens de aquest mon e que no temes adversitat ni fretura Amen.

Capitol XXXVI. De ira.

Capitol XXXVI. De ira. 

Honesta verge oges que diu Salamo la molla resposta trenca la ira e la paraula dura encen la fellonia. En altre loch diu paraula dolça mitigua los enemichs e multiplica amichs. Tant cascu es menys savi com es menys pacient. Los savis per la ira perden lur saviesa. Per ira es fet hom fora si matex. Alguns son qui tost se airen e tost se pacifiquen altres son qui fort a tart se ahiren e tart volen tornar a pau e amistat altres son e aquests son los piyors qui tots son provocats a ira e ab gran difficultat son inclinats a pau. Mes val aquell qui soptosament es provocat a ira e leugerament se pacifica que aquel qui tart se ahira e a fer pau es fort a tart inclinat. La mia cara sor oges que diu sant Jacme tota persona deu esser promta e apparellada a hoir e tardivol a parlar e tardivol a ira. La raho es aquesta car la ira del hom no seguex la justicia de Deu e sapies sens tot dupte que la ira de la verge no met en obre la ley de Deu. La verge que deu esser feta temple de Deu nos deu airar per cosa del mon nos pertany a la sposa de Jhesu-Crist que sia irosa. La verge que en lo seu pits aparella habitacio per Jhesu-Crist en totes maneras deu foragitar la ira del seu cor. La verge que desija venir ab lo seu espos al talem celestial deu corregir del seu coratge tota flama de ira. Amable sor si la ira perve a tu restrenyla e refrena lo soptos moviment de la ira. Si la ira ve a tu soptosament mitiguala tempre lo furor tempra la indignacio. Si no pots esquivar la ira almenys temprala not arrape la furor not inflame la ira not comogua la indignacio nos pona lo sol sobre la tua ira. Axi placia a Deu Amen.