MASCARON
(1)
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés,
titulado Miscellanea ascetica, fól. 115. Códices del monasterio de
Ripoll, núm. 155, fól. 23.
Sapiats que com lo fil
de Deu fos nat de madona Sancta Maria e anas
per terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel
fil de Deu e estaven molt meravelats daquel e a
les devegades per los miracles que li vaien fer
avien pensament que fos fil de Deu cor enpero
vesen que el soferis fam e set e menjave
pensavense que no fos fil de Deu. Empero vistes aqueles
esteles e profecies e escriptures conegeren aquel
esser fil de Deu diens
entreci - ci aquest mor aquest es qui deu entrar en los
inferns els deu despular de les animes qui aqui son
turmentades. - E per aquesta rao plens denveja per tal
que les dites animes no fosen deliurades e tretes de les penes
dinfern pensarense e cogitaren entre si en quina manera
poguesen aubergar la mort de Deu e per ço
com els no trobaven al mon pus certa cosa com fenbra
car lo primer mal consel era axit daquela
esguardant que Pilat avia muler molt care a el
los dits demonis conselaren a la muler de Pilat
que per maligne esperit que aubegas la mort del fil de
Deu per ques lig en la pacia que la muler
de Pilat volia aubergar la dita mort dix que moltes
coses avia vistes per aquel mas enpero
segons que era profetitzat covenies aquel morir
per lo poble la saviesa diabolical de la fenbra
en aço no
poch contrestar ço
es que Jhesu-Christ no moris per los peccados (pecadors,
pecadores). E per tal com les dites raons los dits
dimonis vaerense escarnits e enganats hordonaren
e feren I. procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi e
discret e estelati que en la presencia del fil de Deu
ana legir pleyt denant aquel contra
lumenal linatje. Enpero algun poria dir
en quina manera podia conparer demoni qui es dapnat
denant la presencia del cel e de la terra e aço
se poden asignar duas raons com parlen en manera
humane per comperacio axi com poden parlar faent
conperacio de la cort terrenal pot se va ser que en la
cort terrenal just e peccador hi poden entrar e majorment
quant entenan a demana (demanar, demaná; pedir,
petición, demanda) justicia e per tal rao cor la pena qui
es donade als demonis nos departex
daquels ans hom que si mane soferen
aquela pena en axi que sil labros
(leproso)
jasia en la cambra e en lo lit de I. rey la pena
de la lebrosia (lepra) nol desenparia si
be se jauria en lo lit axi per comperacio
poden vanir los demonis en presencia del Creador nostro
Senyor Jhesu-Christ axi com a procurador dels altres demonis.
- E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo son
procurador de tota la inquesia infernal. E pux que tu
es vera justicia e dins tu es nade e de tu es axida
placia a tu quem vules hoyr en justicia. -
E
dix lo Creador - si tu es (ets; eres)
procurador mostrem la tua procuracio e fem daquela
plena fe e plena justicia. -
E espos (respos)
Mascaron procurador al Creador - jo primerament vul infernar
sobre I. gran article qui tocha lo mesels de
totes les penes infernals e feta aquesta infernacio jo
mostrare carte de ma procuracio. -
E dix lo Creador
- jo ja conex les tues falcies (falso,
falacia, falsedad) e tu matex per que en nom vules
pexer de peraules infirmatoris e que noy
sia algu del umenal linatje qui faça
part contra tu axi com tu demanes e entens a demanar contra el
mestre sit vols la carta de la tua procuracio sino
seras gitat defora (foragitar, foragitá; echar,
expulsar) la cort e daqui avant no seras hoyt. -
E
lo demoni tement lo Creador lo qual no vae
que li fo jutge forable mostra con era fet procurador
de tota la iniquitat infernal e perlant axi com a
umenalment pot hom perlar la carta fo feta axi
bastant e sofecientment que en alguna manera in pert no
avia defaliment ne la pogera hom anullar
en nula manera. E ladochs nostro Senyor just
jutje dix al dit dimoni.
- Dona te demanda
per escritor voIs anantar (enantar) en tos afes.
(los teus affers, tons
affers; affair)
- E encontinent fo donade segons ques segex
- io Mascaron procurador dit me clam per nom de
procurador que com jo e tots los altres demonis dels qual
jo som procurador tostemps infinit temps siam e
ajam en plana posesio (plena posesión; plena
possesió) de tenir en turmentar cruelment e justiciar tot
humanal linatje en los inferns ara novelament
no servant orda (orde; orden) de dret en nostra
part apelada mas ten solament per volentat
son privats de la dita posesio en la qual eram per que
daço me
clam molt ploros prepos denant tu que
justicia nos sia servade per tu de aquesta rao e
que a tu placie que faces apelar lumanal linatje
e que a sert dia denant tu a mi procurador en justicia
respondedor. Enpero primerament ans que altres
coses sia enantat deman quem tornes
en ma posesio clarament e franque Ies animes qui
abiten e son en lo sel e en porgatori e
de totes qui son nades e qui daqui avant nexeran.
-
E dix lo Creador - jo te be entes tu demoni
demanes que sia fet dia asignat al umanal
linatje que respona a la tua demande. - E
lo demoni dix que aquesta demande es molt gran e
perilosa e que seguir que sia tost dia asignat
e que sia en aquela tost enantat car
los demonis estan despulats de les dites animes e per
tal demana lo dit Mascaron que sia dia asignat
al umanal linatje per la humenalment demande.
E respos lo Creador al dit procurador infernal - fil de
demoni e de dapnacio iniquicia e falcedat
(falsedat; falsedad) malvat demoni tu casent (caent,
caén; cayendo) del cel e si erets lo mig
del cel e de la terra jo a tu al umenal linatje
asignat sert dia a comparer denant mi ço
es a saber lo divenres sant de la mia
pacio (passió; pasión) en lo qual jo fuy
crucificat. -
- E respos Mascaron - jo aquex dia nol
pren cor en aytal dia nol podia nul hom
ans hon que sia es feriat. -
E respos
lo Creador - jo e fets los drets axi jo dispon
e ul (vul, vull) que sia aquel dia. -
E
de continent lo Creador apela lo beneyt
angel Gabriel e dixli - aparela tot humanal
linatje que conparega soficientment e sia
que vega e no sera anantat en aquest negosi
(negoci, negossi; negocio) axi com orde de dret e de
rao ho requer. -
E ab tant lo dit procurador
torna als inferns e tot qui era enantat en la dita questio
comptant als altres dimonis da qui era percurador e
ageren gran dol e foren molt despagats quant veren
e conegeren que la justicia de nostro Senyor
Jhesu-Christ nols era favorable en lur negoci. E
ladonchs Lucifer levas e dix - no ajets
paor com Jhesu-Christ diu que es vera justicia la cual
cosa no es veritat enpero si es justicia nos calayrem
aquesta nostra demande e aquel farem tenir per fol
e li farem dir de boque sua que no es justicia. - E dix
Mascaron - al dia asignat e compare per nos e per tota
la niquicia infernal. - E respos Mascaron - jo mes amaria
aci estar crucificat e turmentat cruelment que comparer
denant lo Creador en lo qual es tot goyg
e tota alegria en nula manera quant veyg
aytal goyg non pux alegrar ans hom
mes lo veg lo
dit goyt e mes e de dolor e de turment e de pena mas
enpero axi com aquel a qui jo son tengut
de hobeyr fare com que mes. - E parlar umanalment
comparech Mascaron denant lo Creador en lo
dit dia vench en hora dalba. E estant en lo palau
tot sol en I. angle e sabia be que major deuria esser la
contumacia daquel qui demana que daquel qui es demanat e per aquesta
rao era vengut axi mati per tal que no li pogues lo jutje
escriure fadiga en lo plet e tenia abdoses les
oreles be aparelades que en lo palau no fes
naguna cosa contra el. E con fo hora de mig
die vench Mascaron a la presencia de Deu e dix - Pare Sant
jo som vengut mati e encara esper lumanal
linatje e encare no es vengut fe en aço.
- E dix lo Salvador - ve ve ve que encara no es pasat
lo dia. - E lo dimoni tornasen estar en lo dit
angle del palau. A ora de vespres lo dit
Mascaron vench ab gran brogit denant la
presencia del Creador dient - Senyor Deus hon es justicia.
-
E respos lo Creador - malvat no e dit que encara no es
pasat aquest dia. - E ladonchs lo dit dimoni
tornasen en lo dit angle del palau e espera tot lo
dia tro a la completa.
E ladonchs com vaes
que quax sen axien de la cort molt fortment
crida Mascaron - ho hon es justicia cor be la
veg falida en los regnes dels cels.
- E
ladonchs lo Creador feu apelar Mascaron
qui encontinent vench denant el e dix
- uy tot dia e esperat en lo regne de justicia e
no e trobade justicia. -
E dix lo
Creador - Mascaron que demanes. - Jo - dix Mascaron - demanam
si es algu que respona per lumanal linatje e
nagu per lumanal
linatje ne comparech. - E altre vegade
nostro Senyor dix a Mascaron - que demanes. - Jo deman
que dret sia a mi servat com algu no deya esser
denegat deman que lumanal linatje que a fet citar per
III letres comparega sofecientment denant tu a
men justicia respondedor com aquel no sia
comparegut jat se sia (jatsia) que per
tot aquest dia aquel aja esperat -
E lo
Creador enpero volent usar de iniquitat mes de justicia axi
com aquel qui be sabia que Mascaron no entenia en als
sino en destruccio del linatje humanal dix a Mascaron
- tu sabs be que jutje a les devegades husa
de iniquitat a vegades de justicia axi com li plau e jo ara vul
usar de iniquitat. Asignam dia a dema a ora de prima. -
E encontinent Mascaron partis daqui de la
presencia del Salvador e tornasen als inferns e conta als dimonis so
que avia fet en lo negosi e Lucifer dix a
Mascaron - tu ve (ves) dema mati al dia asignat
- E Mascaron dix ho faria.
E com madona Sancta Maria sabe
quel humanal linatje era citat moguda de gran pietat axi com
damor maternal parlant humilment ach despleer e
dix publicament al humanal linatje - no tiens paor que
jo dema e tots temps sere avocade del humanal linatje.
- E ab aytant tota lorde dels angels salegra
e ach plaer de gran leticia.
E com lo
Creador en lo dia asignat sient en la sua
cadira ab infinida compaya dangels e
patriarques e profetes cantant ave regina dels cels ave dona
dels angels la dita vocade ab hul que hom sol
gardar hom qui no es gracios garda lo dit
Mascaron adversari del umanal linatje e estat sola avocade
pres del seu fil car Jhesu-Christ dix - calats
(callad; calleu) ço
es que jo parlare. - E dix - fil meu jo e entes que
lumanal linaje del qual tu e jo som enbargat denant tu
per I. dapnat traidor e reprobat falsari axi com ja sabs
lo qual en lo regne meu jo e vist e per aquesta
rao les entramenes (entrañas; entranyes, entrañes)
del meu ventre que tu an portat me son molt comogudes
enpero com tu est justicia en Deus en justicia falir
vinga lo adversari quis qui sia
ardidament e men son plet tu. - E ladonchs
los angels e los amichs de Deu ageren
gran plaer e apellaren Mascaron diens - vine Mascaron
dapnat e reprovat cor ara as trobade part
qui defendre lumanal linatje. - E lo Creador dix a Mascaron - di so
quels uls. - E Mascaron ple denveja e de tot
engan vench e no gosa levar los uls ves
la care de la avocade qui al ul de dona irade
lo guardava axi com Mascaron ho podia conexer.
E lo Creador dix a Mascaron - di so quet
vules. - E dix Mascaron al Creador - e justicia ho en te
clamade ho veritat sens falcedad ho via sens arade vules ayr mi
mesqui procurador e placia a tu que carn ne sanch no enclin que
justicia no sia per tu servade e tengude jo deman a tu licencia que
puxa parlar. -
E dix lo Creador - di so quet vules. - E dix
Mascaron - tot hom sap que judici esta en III. persones ço
es a saber lo jutja e aquel qui demana e aquel qui es demanat
vet tu qui est jutje e jo qui son demanador la
persona del demanat ne lo ich veig sens la qual no sera agual lo
judici. -
E dix la avocade - nous mirets en dimoni
veus mi apelade en defencio del umanal linatje. - Respon Mascaron -
Pare Sant placiat que la tua mare en nula manera no sia rebude en
aquest pleyt ne en altre axi ho prou jo per rao cor mase hi es
sospitosa per ço com es mare e
leugerament te poria fer girar a fer part contra mi e per
altre rao cor esta es fembra e los drets axi divinals com umanals
vedan que fenbra no sia avocade - e dix Mascaron - ara respona que
respondre volra. -
E la avocade
mare de Deu axi gira los beneyts uls ves lo seu beneyt fil e dix -
aquest dimoni en mon regne vol girar e pervertir los meus
drets per tal com el diu que son sa mare enpero fenbra son e son per
lo dit procurador infernal en aquest juy apelade per tal com el a fet
denant tu humanal linatje del qual jo son e jatsia que jo sia mare no
son mare axi con los altres cor jo son mare sens corrumpcio e fuy
preys sens to greuje e infante sens dolor e quals drets veden que
part qui es demanade de qualque hofici que sia que no puxa desenperar
si farra si era eretje e escomes ço que Deus no vula. E no sabs que
jo son orde de madrimoni e de la orde daquels qui estan en consiencia
e de virginitat con jo fuy el mon esposa de Josep verge ans
del part e en lo part e apres del part encontinent e ordisi de hom
nul temps no agi a desnotar e sacrificar que jo desig avochade
del umanal linatje. E cant lo dit malvat procurador diu que fenbra no
pot enpendre hofici de advocacio axo no a loch a persones mesquines e
en vidues e en pubils e en horfens e en icnocens
persones. Fil meu I. persona mesquina com es aquest mon lo
qual aquest malvat procurador falsari vol tornar e tenir en servitut
perque no contrasta les coses dites e prepos ades per lo dit
adversari deman que sia rebude en aquest hofici. - El dit
procurador malvat fortment dix que no devia esser rabude e
deman quel jutje deges saber aquest punt.
Dix la avocade - fil meu aquest depert
mostre en les paraules que tu as
major sobre tu. - E ladonchs lo Creador dix
- no contrastant a les coses preposades la part de Mascaron la
mars rebe en avocade. - En lo libre de
Genesi (Génesis) en les dites paraules que foren dites
a Adam e a Eva se segex quel dimoni e la
serpent dix a Adam e a Eva - si menjarets
daquest pom (poma,
pomme, manzana, mansana) serets com a Deu.
- E
aquestes paraules que aquest falçari
ladre e malvat procurador Mascaron no les a dites ans
les a amagades que no a volgut parlar e ves car
fil meu falcia e malesa del dimoni que daquela
matexa cosa la qual hon a comes per consel
subjeccio dels dimonis aquels dimonis volen lumanal linatje
acusa e aço
nos poden fer cor eternal linatje acusar certa cosa es
que crim del qual es engan es punidor e aquel qui del crim deu
esser punit no pot altre acusar per que quant aquest punt aquest
demoni no les altres jo no respondria cor segons que es mostrat e dit
los dimonis foren rao cor Adam e Eva pecaren per tal com lo dimoni
los fo conselat que menjasen del fruyt e menjarenne per tal com el lo
dix que serien senblant a Deu e apar que els foren tractados del
peccat perque
feune engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat
no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternalment. Deo
gracias.
Finito libro sit laus gloria Christo. Amen.
Qui
scripsit scribat semper cum Domino vivat.
Qui es fol
de seyn venga en Francesch alconer del rey
de les bogies qui esta pres car segons lom qui
sera lo consel si laura enparo es master
que sia dinant per aver gracia atsetara
enpero protesta lo dit Francoi que qui son
consel volra que primer a boura li dera vin
grech e si vin grech (vino griego; vi
groc?; griego : amarillo?) no hia datli varmel
(vermell, rojo, vermejo, vermellón) car bo li sera.