Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tenrem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tenrem. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 d’octubre del 2023

I. Quascus plor e' planh son dampnatge,

Complaintes Historiques.


I.


Quascus plor e' planh son dampnatge,

Sa malanansa e sa dolor,

Mas ieu las! n' ai en mon coratge

Tan gran ira e tan gran tristor

Que ja, mos jorns, planh ni plorat

Non aurai lo valen prezat,

Lo pros Vescomte, que mortz es,

De Bezers, l' ardit e 'l cortes,

Lo gai e 'l mielh adreg e 'l bon,

E 'l melhor cavallier del mon.


Mort l' an, et anc tan gran otratge

No vi hom, ni tan gran error

Mais far, ni tan gran estranhatge

De dieu et a nostre senhor,

Cum an fag li can renegat

Del fals linhatge de Pilat

Que l' an mort; e pus dieus mort pres

Per nos a salvar, semblans es

De lui, qu' es passatz al sieu pon

Per los sieus estorser laon.


Mil cavallier de gran linhatge

E mil dompnas de gran valor

Iran per la sua mort a ratge,

Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat,

Si 'lh visques, e ric et honrat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Guardatz quals etz ni quo us es pres,

Ni selhs qui l' an mort qui ni don,

Qu' eras no ns acuelh ni ns respon.


A senhor tan fort deu salvatge

Esser, al gran et al menor,

Quan del sieu honrat senhoratge

Nos membrara e de l' honor

Que ns fetz et de la fezautat

Vas selhs qu' eron a mort jutjat:

Ar es mortz, ai dieus! quals dans es!

Caitieu, cum em tug a mal mes!

Vas qual part tenrem, ni ves on

Penrem port, tot lo cor m' en fon!


Ric cavallier, ric de linatge,

Ric per erguelh, ric per valor,

Ric per sen, ric per vassallatge,

Ric per dar e bon servidor,

Ric d' erguelh, ric d' umilitat,

Ric de sen e ric de foldat,

Belhs e bos, complitz de totz bes,

Anc no fo nulhs hom que us valgues;

Perdut avem en vos la fon

Don tug veniam jauzion.

Selh dieu prec que fetz trinitat

De se mezeis en deitat,

Qu' el cel, on lo maior gaugz es,

Meta l' arma, e non li pes,

Et a totz selhs qui pregatz son

De son ben soccor' et aon.

Guillaume, moine de Beziers.

https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1968_num_11_44_1461

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Viscounts_of_B%C3%A9ziers


Index:


II, mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

III, Si cum sel qu es tan grevatz

IV, Fortz chauza es, que tot lo maior dan

V, Cascus hom deu conoisser et entendre

VI, Ailas! per que viu lonjamen ni dura

VII, Era par ben que valors se desfai,

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

X, Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so,

XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIV, Razos non es que hom deya chantar

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XVI, Aissi quo 'l malanans,

XVII, Planhen, ploran ab desplazer


Pièces sur les croisades.


I.


Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers don sui dolens;

Non serai mais obediens

De Peytau ni de Lemozi.


Ieu m' en anarai en eyssilh;

Laissarai en guerra mon filh,

En gran paor et en perilh;

E faran li mal siey vezi.


Pus lo partirs m' es aitan grieus

Del seignoratge de Peytieus,

En garda de Falco d' Angieus

Lais ma terra e son cozi.


Si Falco d' Angieus no 'lh secor

E 'l reys de cui ieu tenc m' onor,

Mal li faran tug li pluzor

Qu' el veyran jovenet meschi.


Si molt non es savis e pros,

Quant ieu serai partit de vos,

Tost l' auran abayssat en jos

Fello Guasco et Angevi.


De proeza e de valor fui,

Mais ara nos partem abdui;

Et ieu vauc m' en lay a selui

On merce clamon pelegri.


Aissi lais tot quant amar suelh,

Cavalairia et orguelh,

E vauc m' en lay, ses tot destuelh,

On li peccador penran fi.


Merce quier a mon companho,

S' and li fi tort, que lo m perdo,

Et ieu prec ne Jeshu del tro

Et en romans et en lati.


Mout ai estat cuendes e gais,

Mas nostre seingner no 'l vol mais;

Ar non posc plus soffrir lo fais,

Tant soi apropchatz de la fi.


Totz mos amicx prec a la mort

Qu' il vengan tuit al meu conort,

Qu' ancse amey joi e deport

Luenh de me et en mon aizi.


Aissi guerpisc joy et deport

E var e gris e sembeli.


Comte de Poitiers.

//

Index.

II, senhors per los nostres peccatz

III, En honor del Paire en cui es

IV, Er nos sia capdelhs e guerentia

V, So qu' hom plus vol e don es plus cochos,

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VII, Era nos sia guitz Lo vers dieus Iheus Critz,

VIII, Nostre senher somonis el mezeis

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

X, Ara parra qual seran enveios

XI, Per pauc de chantar no me lays,

XII, Si m laissava de chantar

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XV, Lo senher que formet lo tro

XVI, Baros Ihesus qu' en crotz fon mes

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XX, Tornatz es en pauc de valor

XXI, Emperaire, per mi mezeis,

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXIII, El temps quan vey cazer fuelhas e flors,

XXIV, Qui vol aver complida amistansa

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens


Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...