Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spirit car de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats ans los fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans los fa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligs quels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fon Abram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nos monstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançe dels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carrera per la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tul segueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrines en lo seu part e lo porxe hon infanta fon axi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Joseph de qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caen en moltes temptacions e en los laços del diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshi Jhesu-Crist. Per ço nasquem nuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Ve com es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebut nuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.

ORACIÓN A SANTA CATALINA

ORACIÓN A SANTA CATALINA (4).
(1) Códices del monasterio de Ripoll, num. 155, CU. 51.

Aquesta oracio es de la humil verge madona Sancta Catalina esposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ la qual racapta gracia ab nostre Senyor que tote donzella que devotament sa raclamas a ella e per amor de nostro Sanyor volgues tanir virginitat e castadad axi con ella feu e agues dupte de esser temptada de peccat de luxuria fassa dir esta sancta oracio a honor sua e sia serta que ella li racaptara gracia ab nostre Senyor que la sua pregaria li sera exaudida e no sera temptade de peccat de luxuria ans viura castament e honesta faent dir esta sancta oracio per XXX dies continuament. Axi matex es bona a tot hom que sie cleregue e age a preposar la paraula de Deu davant lo pobol. Axi matex es bona a infants o donzelles o a qualssevol altres persones que vullan appendre de letra o de la sciencia de Deu e agen lo cor dur o anpatxat per peccats digan o fassan dir esta sancta oracio e lur antaniment sera obert e clar per apendra e per parlar totes coses que de Deu sien. Axi mateix es bona a tot hom que age anamichs. Axi mateix es bona a metra pau enfre (entre) marit e muller och ancara es bona a metre e amor enfra anamichs. Axi mateix es bona a done qui vage an part es cosa provada que tot hom o dona qui devotament dira o fara dira esta sancta oracio per XXX dies continuament no aura dupta que an aquel ayn (any, añ; año) sa (o se) crem aquell alberch ni sera tocade de lamp ni sperit maligne noi porra noura ni fer mal e diu axi esta sancta oracio.
Beata Cathelina humil verge fila del rey Costi e fos nada e bataiade an aquella ciutat de Alexandria e tu verge fuist pupilla pura e neta sens nagun corumpiment fuist sposada per obra del Sant spirit e inluminade e quant tu verge fuist donzella pus bella de gracia e de gracia saviesa angelical e tu verge fust molt plaent e tu verge dajunaves tres dies la setmana e quant venge lo teu pare fon pasat daquesta vide an laltra mon e tu verge romanguist desconsolada ab la tua mare ansemps. Un rey li astava de prop qui la damanava per muller molt coytosament e tu verge responguist que a honor de les V. plagues que Jhesu-Christ avie sufertes tu verge damanist I. any despay. Entretant I. sant armita demana de la sua vide e respos lo sant armita tu verge auras lo primer marit quit complira de moltes gracies e de moltes grans nobleas angelicals e langel Sant Gabriel (se lee Cabriel) te fon trames per la sancta divinitat que tu aurias lo fil de la verge madona Sancta Maria si tu recebras lo sant babtisme per aspos e tu verge molt plaent e molt agredosa anclinist los teus ionolls an terra ab gran devocio e girist los teus uyls misericordiosos aves Deus lo Pare e clamist merce que agueses vide de salvacio e tantost lo sant armita te dona vide de sant babtisme e lo fil de la gloriosa verge madona Sancta Maria lac iluminada e lanel ta dona per castadad e per virginitat per tal que dagueses viure an la sancta gloria de Paradis cant tu verge fuist purificada e asplasmada de les sanctes paraules quel fil de Deu Jhesus tach salvada e tu verge molt plaent te volguist conbatre ab aquell malvat rey Maxenci qui mal obrava contra los Christians e diguistli - o tu malva rey iaquix anar aqueixs deus que tu adoras car sapies per cert que no es sino diable infernal. - E lavos lo malvat rey mogut de gran fallonia e de gran ira dixta vertaderament que si tu no fayes verge so que el volgues ell ta faria cramar de continent e tu verge fuist iluminada del Sant spirit e lo malvat rey feu vanir aqui davant tu VI. doctors ab gran cavallaria e los doctors comensaran a disputar contra tu verge molt purificade e con los dits savis disputassen contra tu verge molt plaent e agredosa anist vencre la obra diabolical e quant verge lo rey viu aiso fou molt dolent e despagat e mana ancontinent quels savis fossen cramats e tu verge fust molt piadosa e preguist a Deu lo pare que les lurs animes no fossen perdudes e va vanir veu molt resplandent e dix - Fiat - Fiat - Fiat - que tots aquels o aquelles quit raclamaran auran gloria perdurable. E ladoncs vangueren angells e arcangels qui sen pujaren les animes dels dits defunts encontinent lo rey malvat sen vench a tu verge molt plaent e dixte - Catherina fe so que que yo volre e no vulles perdre la tua juventut - E tu verge reponguist - o tu malvat cruel fe so quet vulles que yo son asposada daquell qui ma feta e formade. - E lo malvat rey ab gran ira mana que fos feta una roda da rads tallants e daltres ferres molts punyents e mana que tota una tu verge foses posada en aquel malvat torment e tu verge faist oracio a Deu lo pare quet vulgues aver merce. Ancontinent van vanir angels qui trancaran la rode e morirani IIII milia persones pasades. E lavos lo rey fon molt dolent e despagat an si mateix e la ragina fon molt ascalfade en la baneita virginitat e visiblement ab moltes de compayes reseberen babtisme de Jhesu-Christ e lo rey malvat e inich e mugut de gran fellonia mana que aquells qui avian pres babtisma que fossen cramats e tu verge faist oracio a la gloriosa verge madona Sancta Maria que degues raclamar lo seu benuyrat car fil que les degues anparar lurs animes e la dita oracio fon complida vench veu del cel qui dix que nagun ni nagune no pandrie (o pendrie) mal en aquel foch ni flames. E quant verge lo rey viu aquest miracle mana que perdesen los caps encontinent foren ascapsats apres mana que fossen soterrats e lo rey dix - verge vench a tu - e dix que si tu no volies jaquir anar lantaniment que volgueses fer la volantat quel ta pandrie per muler e per ragina (regina, reina). E tu verge molt gloriosament anist respondre que ja eras asposada del Salvador de tot lo mon e lo rey malvat plen de gran malicia e de gran ira mana ancontinent que fos ascapsada e tu verge molt gloriosament e afectuosament praguist a Deu lo pare quet raebes la tua sancta anima e damanist aquest do e aquesta sancta gracia que tots aquells qui devotament sa reclamasan que los fos donat ancontinent tot so que instament demanassan. Tantost fou ausida una vou del cel que dix - vina asposa mia molt amada com vet oberta la porta angelical que so que tu demanas molt plaent sapies verge molt gloriosa que auran per amor tua tot ço que demanaran justament a Deu. - E quant tu verge aguist pres lo san martiri de la tua preciosa sanch exielet e vangueren angels qui sanpujaren la gloriosa e beneita anima molt resplandent alt al cel e ancontinent verge molt gloriosa lo precios cos e molt gracios fon sotarrat an lo mont de Synai. (Monte Sinaí)
Es cosa provada que qui aquesta sancta oracio dira o fara dir per XXX (dies) continuament que auran tot so que demanaran instament a Deu car es cosa provada per moltes dones honrades e per donzeles que avien tot so que demanavan justament a nostre Senyor Deu Jhesu-Christ per merits de la molt humil verge asposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ Amen Amen Amen Amen.