Capitol XXII. De virtut de castedat.
Sor molt cara prechte que ab singular devocio oges
les paraules de la mia amonestacio. Sapies quel nombre de XXX te lo
primer grau de perfeccio e significa los qui son ligats ab sagrament
de matrimoni lo nombre de LX te lo segon grau de perfeccio e
significa les vidues qui viuen en continencia lo nombre de cent
te lo tercer grau de perfeccio e lo pus sobira significa aquells als
quals es assignada corona de virginitat.
Sant Jeronim diu alguns
son qui vivint en lur jovent luxuriosament e en la velesa se adeliten
de esser fets casts e continents lavors volen servar la castedat com
la luxuria los menyspresa de haverlos per catius aytals no han lo
premi car no han sostengut lo treball de la batalla. Aquells
merexen de haver gloria qui han sustengudes batalles treballoses. La
castedat fruyt es de suauetut.
La castedad es bellesa dels sants. La castedat es saguretat
de la pensa e sanitat del cors. La luxuria aflaquex la carn e
aportala a velesa abans de hora. Longua castedat per virginitat es
reputada. Per que molt amada sor be deu esser amada la belesa de
castedat. Aquells qui viuen castament a si mateixs apparellen
habitacio pera reebre Deu. Diu Lapostol que aquells qui viuen
castament son temple de Deu e lo Sant Spirit abita en ells. La
continencia fa que lom sia molt proisme a Deu. Deus abita alli hon
troba continencia. La castedat a juny lom ab lo
cel. Los qui viuen
castament hauran heretat en lo cel. Bona es la
castedat matrimonial mas millor es la continencia vidual mas sobre
tot es la integritat virginal. Mes val vidua humil que la verge
superbiosa. Mes val la vidua que plora sos peccats que la verge quis
loa es jacta de sa virginitat davant los homens. Mes val la
vidua que plora sos peccats e ses iniquitats que la verge quis
glorieia de sos merits. Nos deu glorieiar davant los
homens la verge del do de la sua virginitat car si ho fa no ha oli ab
si e appagada es la sua lantia. La Verge no deu menyspresar les
vidues. La verge que vol complaura a Deu no deu menyspresar
les dones que viuen castament car si ho fa desplaura a Deu e noura a
si matexa. La verge que menyspresa les dones que viuen castament e
servexen Deu fa gran superbia e la raho es aquesta com millor es lo
peccador humil quel just superbios. Tu adonchs amable sor no
menyspreus les dones que son vengudes del segle al monestir e que son
stades maridades e que han engenrats fills car siu fas molt
seras culpable davant Deu. Anna prophetiza marit hague empero
propheta de Jhesu-Crist fo e meresque veurel. Maria Magdalena seglar
fo empero fo la primera que vese Jhesu-Crist
ressusitat e meresque esser apostolessa dels apostols. Honesta
verge per tal te dit aço
que per res del mon no menyspreus les serventes de Jhesu-Crist
les quals se son pertides de la vida seglar e son
vengudes en lo monestir per servir a Deu. No deus menyspresar les
dones que del segle son vengudes al monestir ans les deus honrar car
no deus menyspresar aquelles les
quals Deus ha vulgudes elegir.
Amonestte donchs verge molt amada en Jhesu-Crist que aquelles aytals
que son vengudes del segle al monestir per servir Deu que les
servesques per amor del teu espos e les ams e les honres axi com a
mares. Sor amable sapies que per tal les deus servir e amar com a
filles o a mares car Deus les ha tirades a si de la vida del segle.
Adonchs si tu les menyspreses gran minua fas a Deu. Prechte
molt amable sor que no digues de tu matexa que es fust sech
ne digues que es arbre sens negun fruyt car si
tu ames e tems lo teu glorios espos axi com deus sapies que VII fills
hauras lo primer fill sera vergonya lo segon sera paciencia lo terç
temprança lo quart abstinencia
lo V caritat lo VI humilitat lo VII castedat. Vet donchs sor amable
en quina forma per la gracia del Sant Spirit has perits del
teu spos Jhesu-Crist VII fills sens corrupcio e sens dolor. Per ço
es complida en tu aquella scriptura que diu que la exorcha ha
parits VII fills. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que tu
deus nodrir los dits VII fills los quals has engenrats del teu
glorios spos Jhesu-Crist e deulos alletar aiudar
confortar e castigar. Nodrexlos donchs ab bones costumes
engrexalos en lo si (el seno) de la tua
contemplacio donels les mamelles de la eternal dolçor
recomplexlos ab la amor de la supernal suauetat
confortels ab la vianda de la paraula celestial
castiguels ab los açots
de la temor divinal e manels que no superbiegen que no
sien leugers de seny que no sien transgressos
dels manaments de Deu e que null temps se pertesquen nis
separen de tu. Sapies cara sor que les vergens tenen principal loch
en lo regne de Deu e no sens raho car han menyspresat lo mon e per ço
venen al regne celestial al qual te aport aquell al servey del
qual has consegrat lo teu cors e la tua anima Amen.
