Capitol XVII. De contencio.

Capitol XVII. De contencio. 

Sant Pau diu com entre vosaltres hage guerra e discencio e nous done viyares que tota vostra vida sia mundanal e carnal. Salamo diu tostemps ha guerra entre los superbiosos. Lom malvat tostemps demana e cerca mal e langel mal sera trames contra ell. Aquell cau qui va per lochs perillosos. Les persones benignes tostemps esquiven baralla. Per fort pochs homens son amats aquells qui tots dies o soven se barallen e per ço pau e concordia son fort necessaries a tots los homens. Cara sor oyes que diu sant Augusti o e com serem davant Deu fort poch represos si ab tanta diligencia esmenam nostres vicis ab quanta reprenem los peccats dels altres e si be consideram nostra vida moltes coses podem rependre en nos mateys. E vull que sapies de cert que no es pus leia cosa entre
les persones religioses que es bregua e contencio los quals religiosos deuen resplendir en lo mon per concordia e amor axi com les esteles resplendexen en lo cel. Les contencions e baralles solen venir e exir de enveia e detraccio o de mal parlar. Mas si dins la claustra ha baralles e contencions hon es aquella taciturnitat o callament que mana la regla hon es la santedat de la religio hon es lo scilenci del orde hon es la religio del monestir hon es lo ligam de la caritat hon es la unitat de pau hon es la concordia de germandat hon es la amor de tanta compayia. Aylas que perduda es la taciturnitat o callament de la regla tolta es la santedad de religio defallit es lo scilenci del orde a no res es vinguda la religio del monestir anullada es la caritat de la germandat. Veges e mira cara sor si aquells qui deurien viure en pau comencen de contendre barallant e desonrantse hon es la vida reposada hon es la vida pacifica hon es la vida abstinent hon es la vida contemplativa hon es la vida angelical. Certes no pot esser pau entegra alli hon abita lengua detrahent e mordent e alli hon regnen baralles e contencions no pot esser perfeta religio. Veges donchs sor molt amada e guarda que per baralles e contencions no perdes tots tos trebals guardet que no perdes tots tos dies en detraccions e baralles atten diligentment que per baralles e contencions no perdes les celestials prometençes fes tota ta punya que per folles paraules no perdes los goigs eternals. Donchs refrena la tua lengua e seras vera religiosa car si no la refrenes no habitara dins tu vera religio. E si per ventura nom creus de aço quet dich oges almenys lapostol sant Jaume (San Jaime : Santiago) qui diu si es algu quis pens esser religios e no refrena la sua lengua ell engana lo seu cor ell ensutze e enlegex ab la sua lengua. La religio de aquest aytal es fort vana. La lengua es fort petita part del cors del hom mas si no es refrenada tot lo cors corrump e enlegex car axi com un petit de levat (lleu, llevat : levadura) corrump tota la pasta e axi com una petita purna de foch enflama e met foch en una gran cilva (selva) o bosch per semblant forma la lengua desfrenada scandalitza grans e pochs senyors e regidors eguals e menos petits e grans jovens e vells els provoca a ira. La lengua que es nodrida a contencions es plena de veri la qual si no es castiguada e corregida tots sos compayons portara a scandel. Adonchs sor molt amada bona cosa es que refrens la lenga de mal parlar e fes en guisa quels teus labis no parlen engan. Considera don es venguda a que es venguda. Es axida del mon e este reculida en les hosts de Deu ço es al monestir. Les riqueses del mon has postposades e gitades detras tu e es venguda per aconseguir les riqueses celestials. Tu has elegida pobresa la qual has presa voluntariament perque deus gitar a oblit totes quantes coses has derenclides per amor de Jhesu-Crist. Guardet donchs que not vulles posar davant les altres tant com sens meyor tant te conve mes humiliarte en totes coses. Lexa los aiustaments de baralla e de detraccio fuig a murmuracions e a esser portadora de noves per sembrar mal
no oges lo sembrador de divisions no dons orella als murmuradors separa les tues orelles dels mals parles axi com si eren serps verinoses car aquells qui parlen mal de lur proisme escampen vari mortal en les orelles daquells quils oen. Aquell qui es detractor e parle mal de son proisme pecca. Axi mateix se pecca aquell quil ou volenterosament. No solament pecca aquell qui diu mal daltri ans encara erra e pecca aquell qui volenterosament hou lo detractor o mal desidor. Verge honesta prechte que oges la paraula que diu lo Psalmista yo no he segut en lo consell de vanitat e no intrare ab aquells qui fan vanitats e iniquitats. Adonchs tu no seugues en lo consell de vanitat e not mescles ab aquells qui dien mal de negu. No vulles per res contendre ab negu not studius de dir mal de persona del mon. Contencio parex baralles contencio apagua la pau del cor contencio engendra bregues contencio engendra divisions contencio inflama la cara ab oy e rencor contencio romp concordia contencio torba lull de la pensa axi com diu Daviu lo meu ull ses torbat per furor. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que not contengues per res del mon not contengues per menyar ni per beure ni per vestir ni per calçar ans sens tota murmuracio pren de les mans de aquells qui regexen lo monestir aço quet donaran reeb sens murmuracio tot ço quet sera administrat per tos presidents o regidores si la tua sor o monge ha resebuda pus bella vestidura que tu non hages cura si la tua regidora te dona vil vestidura e a la tua sor ne dona altre preciosa tu non murmus si les tues sors han vestidures precioses e tu les reebs vils e menyspresades no vulles per aço contendre en cosa que sia al mon temporal no vulles elegir les millors coses en les coses que son transitories james no demans la millor en les coses mundanals menyspresa les que son millors car be saps que no es venguda en aquest mon a riqueses sino a pobresa no es venguda en aquest monestir per aconseguir riqueses temporals sino per haver virtuts spirituals no es venguda a la claustra per resplendir ab vestidures precioses sino per ço que servesques a Deu ab gran simplicitat no es venguda al orde per ço que davant los homens apparegues gloriosa ab vestidures precioses ans es venguda per complaura a Deu ab virtut de humilitat no es venguda a la santa congreguacio e compayia per cumplir la tua voluntat sino per obeir a la volontat daltri e per menysprear per amor de Deu totes coses terrenals. En altra guisa mes te valguera romandre en la casa del teu pare que venir en lo monestir e aqui cercar precioses vestidures mes te valguera haver solas ab los teus en la casa del teu pare que moure scandel entre les serventes de Deu per coses terrenals e transitories mes te haguera valgut habitar en la tua terra que contendre murmurar e baralarte ab les serventes de Crist per les coses temporals e mundanals. Adonchs sor molt cara axi com demunt te ja dit no sia cosa en lo mon en la qual daqui avant te studies sino solament en complaure a Deu spos teu Amen.

LIBRO DE CATÓN

LIBRO DE CATÓN. (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate, titulado Sentencias Morales, fól. 72.
Este libro no es más que un breve fracmento que comprende unas cuantas páginas del principio, pero hemos creído conveniente colocarlo a continuación del que precede, ya por ser análoga la materia de ambos, ya por parecer que es obra de un mismo autor, a juzgar por el estilo y hasta por el carácter de letra con que está escrito, ya, finalmente, por hallarse en el mismo códice.

Com dels homens constituits en hus de rao se pertangua enquerir e serquar la via e carrera la qual mitiansant puscham haver conexensa de Deu e atquirir la gloria e repos de la sua anima en laltre mond e en aquesta visquen e sien fets dignes de honor e reverentia e agradables a les gents e atquiresquen de gran hutilitats e profits e tal carrera sia la via de virtuts aquelles donchs devem inquerir ab summa diligencia. Les quals virtuts son IIII ço es a saber Justicia Temprança Fortaleza e Prudentia les quals entre los altres libres son ab gran brevitat posades per aquell gran savi apellat Catho en lo seu petit libre lo qual per los maestres e doctors es stat constituit legir ordinariament per tots studis e scoles a gloriosa introductio dels juvens per la sua gran preciositat de sentencies.
Com adonchs lo dit libre sia compost en leti (llatí; latín) e no sen aprofiten sino los gramatichs per tal que daqui avant sen pusquen aprofitar los qui no son gramatichs axi homens com dones e pensat reduirlo al vulgar romans encara que per ventura altri lo haia abans splanat so que no he vist. E aço es fet vuy a XXVII de juny de MCCCCLXII. (1462)
Per ço com de tot bon pare se pertany adoctrinar lo seu fill lo qual li es molt car per amor paternal lo gran savi Catho pren asi loch de pare e apella fill a tota persona que vol pendre los seus consells e doctrina. E de aquesta orde que primerament posa hun prohemi e apres son tractat lo qual prohemi comensa axi.

Pensant yo Catho dins lo meu cor que molts homens vivien en gran erros e vicis per sola ignorançia de virtuts e bons costums himagini soccorrerlos de bons consells perque visquessen gloriosament e que atanguessen a honors. Ara donchs fill car yot vull mostrar en quina manera hordones los costums del teu coratge e lig los documents que yot posare asi en tal manera quels entengues car legir e no entendre e no volerhi posar lo cor allo es menyspresar la scriptura. Primerament en totes les tues obres humilment invoca a Deu. Ama e honra ton pare e ta mare. Honra tos parens. Conserva donatiu quet sia fet. Sies subiecte a la rao. Si alguna cosa hauras a donar donala mas guarda a qui dones. Ves ab bones companyies. Not vulles aplegar a consells daltres sino ti damanen. Viu net e pur en ta conscientia. Saludaras liberalment les gens. Donaras loch a maior de tu. Hauras temor a ton senyor e maestre. Seras vergonyos. Guardaras so del teu. Seras diligent en tos afers. Haies cura de la tua companya. Convida a tart. Dorm per mesura. Ama la tua muller e servali lo sagrament. Sies temprat en lo beure. Deus puiar per lo regne celestial. Guardat de creura follament alguna cosa. Fuig de tota mala fembra. Usa de virtuts. Juga a la trompa e a les taules fuig. Apartet de tot altre pech. Lig libres e mette en la memoria so que ligiras. Instrueys en virtuts los teus fills. Apren de letra. Not vulles enfellonir sens causa. Guardat de scharnir a negu. Entreven en iuy. Seras en cort. Seras donador de consell. Jutgeras los homens a meys que no merexen. No vulles cobeeiar ço daltri. Treballa en obrar la casa iusta. Fes be als bons. Sies recordant de benefici pres daltri. Parlaras poch en los convits. No scarniras lo miserable. Porta liberalment bon voler a tota persona.

Per ço com Deu es scondrinyador del cor axi com scriptures nos ho dien aquell Deu colre e honrar ab pura pensa. Vella molt not deus adormir car la folgansa de cade dia ministra nodriment a vicis e a peccats.
Yo crech que la primera virtut es refrenar la lengua. Aquell es mes propinque a Deu qui sab callar ab raho.
No vulles esser contrari repugnant a tu matex car nos convendra ab altri qui nos conve ab si matex.
Si be guardas la vida els costums dels homens com huns enculpen als altres no es qui vischa sens peccat. Desempara so quet nou encara que li ports voler car lo profit es preposador danant les coses poseides.
Seras fort e constant e blan segons que la cosa o demanara car lom savi muda los costums sens perill en sos temps.
No vulles creure follament a la muller clamantse dels serveys car moltes vegades la muller en odi aquell que lo marit ama.
Com tu amonestaras a algu e ell no Tolra esser amonestat no ten vulles lexar si ell sera a tu car e acostat
No vulles contendre ab paraules contra los parlers car la paraula es donada a tots e parlar ab saviesa a pochs.
Ama en tal manera als altres que sies car amich a tu matex sies en tal manera bo als bons que gran damnatge not seguescha.
Apartat de baralla no sies de aquella comensador car callar no nou e nou a vegades lo parlar.
No vulles prometre a altri en ser so quet sara promes car no qual donarse en les paraules dels homens.
Quant algun te loara sies iutge de so quet loara e no vulles de allo creure mes a altri que a tu mateix.
Los fets virtuosos que altri fara be los pots publicar e si tu obrares coses virtuoses callar les as.
Si tu seras vell e contaras coses virtuoses daltri fes que en ton juvent haies axi obrat quet servescha a la vellesa.
Not fassa cura si alguns parlaran de secret car los sospitosos pensen que tot hom parla dells.
Quant seras en prosperitat guardat de adversitat car la fi de les coses no responen en una matexa manera als principis.
Com la nostra vida natural sia molt frevol e duptosa no vulles posar la tua speransa en la mort daltri.
Com lo amich pobre te fara donatiu e sera poch pren aquell ab cara alegra e loal planariament.
Com natura te haia creat infant nuu e despullat porta ab pasciencia lo treball e carrech de la pobresa.
No haies paor a la mort perque sia fi de la tua vida car aquell qui massa la tem per tot plaer de la vida.
Si per los teus desmerits tos amichs se volran apartarse de tu non vulles inculpar a Deu mas a tu mateix.
Tracta los teus bens en manera que no vinguen a menys e per tal que sien conservats sta ab temor que not falleguen.
Si poras prestar alguna cosa no la vulles prometre dues vegades per tal que volent esser vist bo no sies vist ventola.
Si algun se mostrara ton amich de paraula e non sera de cor fesli atrestal e asi la sua art sera scharnida per la tua.
No vulles ab paraules massa blanes loar altre car lo brill canta dolsament quant lo brillador descep lo cel.
Si hauras fills e los teus bens seran pochs mostrals oficis ab que pusquen guanyar la lur vida.
La casa que es cara en preu stimala en vil e la vil cara e axi no seras a tu cobdiscios ne avaricios a daltri.
Si tu te fas castigador guardat que no peque en so de que castigaras car gran vergona te sera si la culpa redarguhia a tu matex.
Demana so que es iust o al menys allo que veuras onest car folia te seria demanar so que iustament te poden negar.
No vulles lexar lo conegut per lom no conegut car iat conte lo conegut per ton iuy lo no conegut solament a chas.
Com la duptosa vida del hom se gira en serts perills fes que tots los dies que treballaras te vinguen en profit.
Encara que tu poguesses vencre ton companyo donali loch car los amichs ab plaers e aserveys se sostenen.
Com tu demanes grans coses no duptes de donarles qui tes car ab semblants coses se conserva la gracia entre los amichs.
Guardat no haies discordia ab lo teu amich car la desamistat engendra avorriment e la concordia amor.
Quant la culpa dels teus serveys te provocara a ira deuste temprar per tal quels pusques perdonar.
Venç algunes vegades ab pasciencia al que pots vencer car la pasciencia es entre les virtuts molt gran virtut.
So que tens guoanyat conservau per ton poder car quant lo treball es damnatge creix mortal pobresa.
Sies algunes vegades al conegut flach e car als amichs com seras benaventurat seras tostemps proisme a tu.
Si per ventura volras conexer los lauraments de la terra legiras un libre quen feu Virgili.
E si mes avant vols saber les virtuts de les erbes lig lo libre de Mascer.
Si desiges saber les batalles romanes o les de Africha lig lo Lucha qui posa les batalles del deu Mars. (Marte)
Si a tu plau amar ho apendre de amar legint legiras lo Ovidi de art de amar.
E si desiges viure savi ou tot so que pusques e lig de saviesa per les quals coses la vida del hom es apartada de vicis.
Donchs disponti e apren legint quina cosa es saviesa aprofita a tot hom e encara als no conaguts si pots car mes profitos es atquirir amichs ab merexements que regne.
Lexat de serchar los sacrets de Deu e quina cosa sia lo cel. Ton pensament sia en les coses mortals axi com tu est mortal.
Lexa la paor de la mort car folla cosa seria que tostems per tembre la mort haies a perdre los goixs de la vida.
No vulles pendre ira ne contendre de cosa inserta car la ira empatxa lo enteniment que no conega la veritat.
Fes la tua despesa tempradament axi com la cosa o reguerra car segons la cosa o lo tems demana es la cosa de donar.
Lexa so qui es massa. Alegrat de la cosa ….