Capitol X. De puniment de cor.

Capitol X. De puniment de cor. 

Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qual puniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccions o puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhint a memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axi com es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola es comogue. Lavors tremola la terra com lo peccador se convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques los teus peccats a memoria ab grans lagremes car aquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ab lagremes han obtenguda venia e absolucio de lurs peccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoc e obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviu per conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homey e del adulteri que havia comesos. Axi loy dix Natan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetat e consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphael goig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccats te son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nos pot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom forts no deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzida nostra vida devem bateyar e lavar ab lagremes la nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençes foch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidents per babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors es illuminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesme tu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseries daquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ab les dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massa alongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabies los mals quet han sdevenir. Sant Pau nos mane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacio plorava e deya qui es malait que yo nou sia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrants de tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquest mon e puys per la compacio del proisme derrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex ne fa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habunden lagremes no si poden acostar males cogitacions car noy poden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vina per amor de mi ja es passat livern les pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudes en la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquen en la Sglesia. La tortra es aucell molt cast lo qual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en los cels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quius plorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist spos teu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la sua compayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyat al cel per tal que tu pusques veure la sua faç ell seent a la dreta part del pare. Les tues galtes sien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat. Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lava tots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembreten ab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plors les tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa lo qual menge nit e dia. Amonestte donchs sposa de Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tos peccats per so que meresques esser aconsolada en la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.

DOCTRINA MORAL Y POLÍTICA

DOCTRINA MORAL Y POLÍTICA (1).

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Collació, fól 7.
Faltan los seis primeros folios, y algún otro más adelante, como se advertirá.

…. Maria nostra Dona. Et misericordia eius a progenie in progenies timentibus eum. Terçament amor e obediencia a Deu car scrit es per sants doctors qui timet Deum diliget illum et obediet ei. Vol dir qui tem Deu ama aquell e li es hobedient. Quartament ajuda e proteccio de Deu car scrit es per lo Profeta qui timent Deum speraverunt in Domino adjutor eorum et protector eorum est. Vol dir aquells qui temen nostre Senyor Deu han sperança en ell e ell es lur ajudador e guardador. Quintament esser temut per tots altres car scrit es per sants doctors qui timet Deum omnia timent eum. Vol dir que qui tem Deu totes coses lo temen. Sisenament guany sens treball car scrit es per sants doctors timor Domini sit negotiatio tua et veniet tibi lucrum sine labore. Vol dir a cascu de nosaltres la temor de Deu sia ta merchaderia e vendra a tu guany sens treball. Setenament abundancia de tot be car scrit es per lo Profeta Timete eum omnes sancti eius quoniam no est inopia timentibus eum. Vol dir temets Deus tots los seus sants car no han fretura de be aquells quil temen. Vuytenament clau e hubertura a tot be e mayorment a la celestial gloria car scrit es per los los sants doctors Timor Domini clavis est ad omne bonum et ad perçipiendum gloriam conductu. Vol dir que la temor de Deu es clau he ubertura a tot be e a conseguir la gloria de Deu en segur. Novenament beatitut o benaventurança car scrit es per lo Profeta Beati omnes qui timent Dominum qui ambulant in viis eius. Vol dir que benaventurats son tots aquells qui temen nostre Senyor Deu e aquells qui van en les sues carreres. Deenament e derrera que per la temor de Deu aconseguirets que totes vostres hobres seran bones. Car scrit es per lo gran maestre Casiodoro Semper bene agitur qui celestis mecus humanis moribus aponat. Vol dir que cascun hom tots temps fasa be sos afers qui en aquells preposa lo temor de Deu. -

De virtut de justicia.

Dites aquestes paraules los ciutadans digueren al frare que gran consolacio sentien daquelles e quels era vigares que aquelles tochaven lur instruccio e edificaçio a part de dins ço es en la anima e quells semblava que a part de fora es a saber en les obres foranes haguessen obs instruccio e doctrina. E per aço lo pregaven que de ben obrar los donas doctrina breu he en breus peraules solia engendrar enuyg e dar materia doblidança. Lo frare pensa un poch puys dix - poria esser caritat sino que valria com digue Lapostol Caritatem autem non habeam nichil sum. Vol dir quel hom sens caritat no es res. E sapiats que de obres de caritat hi ha de dues maneres la una es de obres corporals e laltra es de hobres spirituals ço es quant al sperit. Les obres de caritat corporals son VII. La primera dar a menyar als que han fam la segona dar a beure a aquells qui han set la terça vestir los despullats la quarta albergar los pobres pelegrins la cinquena ajudar a rembre los catius la sisena visitar los malalts e los encarçerats la setena soterrar los morts. Les obres de misericordia sperituals son VII. La primera donar consell als ignorants de saber la segona corregir los herrants e fallents e ferlos tornar a via de salut la terça consolar los trists la quarta remetre o perdonar les hontes e injuries a hom mateix fetes la quinta mostrar la santa doctrina a aquells qui no la saben e instruirlos en aquella la sisena exibuir e mostrarse perticipant en la tribulacio del proisme e ajudar a aquell la setena pregar devotament a Deu per tots feels defuncts e per los vius treballants. Ara a cascu de vosaltres dic si vehies ton proisme perir de fam o de set o de fret series tant cruel e tant desastruch que de ço que Deu te ha donat soberch no li acorreguesses non pens vulles tant errar com dretament tul mataries car scrit es Quando potes esurienti subvenire si non pascis extinguis eum.
Vol dir quant pots ajudar a aquell qui mor de fam si nol peix o no li dones a menyar tul mates. Item si Deu te ha dotat de seny e de saber e veus ton proisme qui per feblesa de seny o per fretura de consell o de saber se va perdre nol instruyras nol aconsellaras nol metras en via dreta gran carrech nauries e seria perdut en tu ton seyn e ton saber. Car scrit es In mundo sunt duo que nil abscondita prosunt fossus uni senssus et clausus sub pectore senssus. Vol dir que en lo mon ha dues coses les quals amagades no tenen prou la una es tresor amagat dejus terra laltra es seny e saber enclos dins los pits de alcu que nos mostra ne fa exerçiçi. Per semblant podem dir de les altres obres de caritat axi corporals com sperituals de que no cal pus declarar car ço que dit hi es basta pera bon entenedor. -

Auctoritat e aximplis a induccio de obres de caritat.

- Empero per mes induhir cascu a les dites obres de caritat se poden fer grans obres. La primera es quel dia del juy final e general Jhesu-Crist segons ell matex diu en los sants Evangelis no dara raho als bons de lur salvacio ne als mals de lur dampnacio per altres bones o males obres sino de caritat o del contrari a caritat ço es que no dira als bons - car fos humils e cast e abstinents e devots e axi daltres semblants virtuts - mas dirlos ha - car hagui fam e donasme a menjar hagui set e donasme a beure e fuy nuhu e despullat e vestisme e axi de les altres hobres de carifat venits benehits del meu pare possehits lo regne celestial lo qual es apperellat a vosaltres. E als mals no dira - no fos humils ne cast ne devots e axi daltres semblants virtuts - mas dirlos ha - con hagui fam e nom vestis e axi de les altres obres de caritat anats maleyts del meu pare al foch infernal qui es apparellat al diable e als angels seus reprovats. - Diran los mesquins - yamay not veem nosaltres famolent sedejant ne nuhu ne posat en altres necessitats. - Respondra lo Senyor - e nous donaren mos apostols evangelistes e altres sants moltes doctrines daquesta raho e yo mateix de ma propia bocha dix Quod uni ex minimis fecistis michi fecistis es a saber ço que a qual se vol daquests poquellets pobres faes a mi ho faes. Encara vos dix Date alemosinam et omnia dabuntur vobis ço es dats almoyna e totes coses vos seran donades. Hoc encara haviets un ves tan vulgar e tant publich que no solament en libres ans en parets stava scrit qui dehia Dum sedes in mensa primo de paupere penssa nam dum pacis eum … amice Deum. Pauperis in specie nam latet ipse Deus. Vol dir com seus a la taula primerament pensa del pobre com peix aquel Deu peix car en la semblança del pobre sta amagat Deu. E totes aquestes e altres doctrines soven vos eren prehicades en esgleyas en monestirs o encare en plaçes. A aço los mesquins no hauran que dir ans tantost hiran al foch dinfern del qual per sa merce nos defena e cascu que si ajut. La segona de les dites rahons dues sap a valor corporal e encara mental. Digatsme - dix lo frare - qual es pus honorable e pus benaventurada cosa dar o reebre. - Respongueren los ciutadans - parnos que donar. - Dix lo frare - massa que es ver e no de poch. E per ço los savis doctors e los philosofs se acordaren e digueren Beatius est dare quam accipere qui vol dir que pus benaventurada e pus valerosa cosa es donar que reebre. E tot hom qui seny ha no pot be deu conexer al menys en ço quel donador mostra mayoritat de sa valor honor richositat e liberalitat e lo reebedor en son demanar e en son reebre demostra de si poquesa mesquinesa pobresa vergonya e altres miseries. Vejats quant ha de la una condicio a laltra. Empero - dix lo frare - sapiats que açi ha una cosa asenyalada ço es que aquestes dues rahons derreres o alguna daquelles no prengats o façats per causa principal o final o per primera intençio a fer obres de caritat. No la primera per sguart del primer cap ço es de haver guardo car semblaria voler cambiar dues mealles per un diner o fer la merchaderia que dien les leys imperials Do ut des facio ut facias ço es yot don perque dons et faç perquem façes car ab Deu no cove tal cambi ne tal merchaderia ne per sguart del segon cap tochant temor de la pena de infern car seria temor servil qui es cosa dolenta e reprovada segons es dit. Ne aytantpoch la segona raho car poria saber a vana gloria e seria cosa perduda mas la principal e final intencio e causa de fer obres de caritat sia per sola amor e reverencia de Deu e per caritat e compassio del proisme en sguart de Deu. E si ajustar hi volets les dites dues rahons hagesles per accessories e inductives be empero pots haver ferma sperança en Deu que per les dites e altres bones obres que façes Deu te endreçara e perdonara tos peccats et dara de ça la sua graçia e de lla la sua gloria.
E prechte quet sovenga I^a cosa la qual quaix tots dies veu hom hanc no fou ne sera hom qui per donar per amor de Deu vengues a menys ans la sua casa e dels seus sucçehidors tots temps fo e sera prosperada e multiplicada. E per contrari uns homens dolents trists e buyts de caritat encara que per tots temps sien vists avançar e multiplicar empero ells a la final en lur vida e vellesa o apres mort daquells lurs hereus encorren desastres e perden ço que han e romanen deserts e desfets e van per mal cap e no sens
raho car scrit es Quod non habet Christus tollit fiscus. Vol dir que ço que no ha Jhesu-Crist o sos pobres se pren o toll lo fisch ço es la senyoria temporal. E donchs - dix lo frare als ciutadans - parvos que fer obres de caritat sia obra sancta profitosa e justa e per conseguent acte de justicia. - Respongueren los ciutadans - certes hoc. -

Que virtut de fe es acte de justicia e axi daltres virtuts.

- Parlat havem - dix lo frare - dels dos caps dactes de justicia un enves Deu altre enves lo proisme. Resta que parlem …. (1: Faltan aquí los folios, 23, 26 y 27.) ment creem que de la disposiçio divinal e dels seus secrets e abisals juhiis axi es ver sens tot dupte - dix lo frare - e per corroboratio – dix - aquestes coses se poden allegar. Primerament les peraules del apostol Sent Paul com dix Invisibilia Dei a creatura mundi per ea que facta sunt intellecta conspiciuntur (conspiçiuntur). Vol dir que la creatura ço es lom pot e deu entendre les invisibles coses de Deu per les visibles coses que son fetes es fan ço es altres e maravelloses axi com aquelles que havem dites desus en les dites proves e axi com son altres moltes e diverses a les quals enteniment creat no bastaria mas sola ordinaçio he voler de Deu e la sua omnipotencia infinida. Encara mes - dix lo frare- volets veure pus hubertament e conexer la gran virtut e gran merit de la fe legits e considerats en los sants Evangelis e trobarets que la sanitat de anima e de cors e les gracies que les gents aconseguexen de nostre Salvador beneit Jhesu-Christ totes los eren per ell atorgades per merit de fe. Eiximpli de la Magdalena de la Cananea del Centurio dels lebrosos dels cechs dels contrets e de diversses molts e altres languents que lo Salvador com fahia la gracia a cascu dehia Fides tua te salvum fecit ço es la tua fe te ha fet saul. Donchs - dix lo frare - provat me par que la virtut de fe es cosa de gran raho e justa e per consequent acte de justicia. - Respongueren los ciutadans - per cert hoc. - Ara pus tant ses - dix lo frare - proceiscam a altres virtuts e demanats de quals a vosaltres placia. -

Que squivar vici de gola e altres es exerçir lurs contraries virtuts es acte de justicia.

Respos un dels ciutadans - parriam nous deguessem enuyar ne fer pus proçes daquesta materia car de ço que dit es tot hom discret pot traure semblant juy de altres virtuts en acte de justicia segons la calitat de cascuna daquelles mas parlassem de viçis squivar specialment de alscuns que no se entendre com se puxen squivar del tot en acte de justicia axi com es viçi de gola car covendria que tota vegada jo menjas a çert pes e begues a certa mesura ço quem sembla cosa dificil e inconvenient - Lo frare respos e dix al çiutada - parme que de poch siats empatxat. Ara entenets açi. Sapiats que alscuns vieis son que de fi en fi tota vegada per la frevolesa humanal nos poden squivar. E per ço en tal cas lom no pecca almenys mortalment.
Axi mateix les virtuts contraries a aquells per la dita frevolesa nos poden metre tota vegada en operacio de ple en ple ja per ço lom non pert son dret ne son merit ans guanya aquel segons mes o menys de la operacio. Ara per veure e per entendre aço pus palpablement dich a cascu de vosaltres parlant daquest viçi de gola e de la sua contraria virtut qui es abstinencia en la tua ymaginacio fe un cercle redon ab compas e per conseguent ab punt al mig vols saber qual es lo ple daquesta virtut dabstinencia dichte que menjant o bevent poch a sola abstinencia del cors e vols saber en esta aquest ple de virtut dich que en torn o prop lo punt del mig del cercle mas hauras e poras tota vegada e en tot cas e loch estar en aquest çest o punt egualment dichte que no car sdeve que has mayor talent e mayor set mes vegades que altres o que has alcun aventatge de viandes o que est en convit o en noçes ladonchs per aquesta virtut pots del punt del mig anar tro a la ralla del cercle de part de dins sens viçi menyant e bevent soficientment e be segons lo teu apetit e segons comu menjar e beure cortes atemprat en altra manera en convit o en noces poria irritar los convidants e convidats car daries a parer quet agradasses poch dels o del convit o de les noçes empero guardahi aquests nodriments car sens aquells lo poch menjar tornaria en vici per les males circunstancies. Primer que si est convidat no sies corios ne ansios de la calitat o cantitat de les viandes axi com alscuns folls que tantost que son en la casa se prenen daço sment eu susanyen ço que es gran vilania. Segon que ans de seure digues o dir leys o spers lo vers o la oracio special ques pertany a la taula e si lo dit vers ve a tu e noy sabs als senya al menys la taula e tu mateix e los altres e digues lo pater noster e a la fi del menjar fe gracies a Deu e al convidant que si pertangue en cas que tu sies convidat. E no ten prenga axi com alscuns que tant es mal lur nodriment e lur cuyta que res no speran ne encara se curen senyal e merexerien quel primer boçi los entras un bon diable e axi sesdeve a vegades. Terç que abans que començes a menjar te vage ell cor als pobres que hagen lur bona part en quant sia en tu. Quart que prengues per tandes de les viandes ab convinentesa de temps o de tempre e no cuytadament ne soberga axi com alscuns que apenes son aseguts a la taula ja volrien haver tota la vianda e a colp en lo ventre e sen meten sobres en la bocha e la mengen mal mastegada tant son glots de glotir hoc que sen cuyten tant que a vegades per la calentura de la vianda sescalden los paladars e la lengua ço que es gran legesa e dan dels matexes. Quint que scies e mengs asentadament e ab bon gest e no axi com alscuns que no poden star segurs a la taula ne callar e fan leig galig dels matexes specialment que quant prenen la vianda mes acosten la bocha a la ma del boçi o en son cas de la copa que la ma a la bocha ço que es gran bestialitat. Sise que en general de la vianda e del vi prengues en tal o tanta cantitat que sia de ça he luny de golofria e de ça luny de ambriaguesa car si axi nou fahies passaries la ralla e exiries fora del sercle de la virtut e daries en lo dit viçi de gola qui es fort vil e molt nohible a la anima e al cors. E per ço diu una auctoritat de mediçina Plures occidit çibus quam gladius. Vol dir que mes homens mata (auciure) vianda (cebo) que coltell (cuchillo; espasa; espada). E aços diu de vianda presa diverssament e destemprada hon consellen los metges a cascun que en pendre la vianda no vullen asseguir tot lur apetit ans la prenguen axi tempradament que a la fi del menjar li romanga que acom de apetit car aço es cosa de gran sanitat -

De occiositat.

- Semblant podem dir de altres vicis e de lurs contraries virtuts que hagen o haver puxen ralla o mida axi com occiositat que es speçia de peresa. Pensats que tota occiositat sia viçi ans es escrit Ocçium non quo evanisti sed quo recreatur virtus irreprensible judicatur. Vol dir que occiositat no aquella per la qual la virtut se svaneix hos apaga mas aquella per la qual la virtut es recreada no es reprenedora. E per abrevyar dirvos ne un eximpli quiu mostra assats clar. Ere un prom ermita de santa vida que lonch temps havia estat en
son ermitatge dins pregon desert e un dia com ell hagues dites totes ses hores e apres daquelles hagues fet exercici corporal lavorant en sos petits ortellets de son hermitatge e fam nol mogues encara ha son pobre dinar presse a jugar ab qualque petita bestiola mansa axi com lebre e perdiu o semblant. E jugant axi vench un ballester demunt acostantse al hermitatge e viu lo joch quel promenava ab la bestiola e dix entre si mateix - o daquest pages orat hom lo te per sant e veus quines balomies fa be jugaria ab als si podia. - Aço en sperit de Deu conech lo prom e per tal que lo ballester no sen anas mas edificat quant foren prop es foren saludats lo prom faentse ignorant demana al ballester que ere aço que portava signant en ves la ballesta. Respos lo ballester que ballesta era.
E lo prom li demana a que era bona. Dix lo ballester que ab aquella tiraven e mataven les besties salvatges. Lo prom li prega que li mostras com ho fahia. E lo hallester per mills amostrarloy para la ballesta e encastay una sageta e asesta a qualque senyal donant a entendre al prom que axi asestave a la caça e puis despera (des+para, dispara) la ballesta e axi matava o nafrava si podia la caça. Lo prom faentse maravellat e mirant a totes parts la ballesta axi perada tenia a noves lo ballester tant que ell dix que massa tardava a desperar la ballesta e lo prom dix quel lexas mirar que quina cuyta ne quin afany li era. Respos lo ballester e dix que si gaira tardava trenchar sia lo braç o la corda de la ballesta os aflaquiria molt. E ladonchs lo prom parla a daveres e dix al ballester - tot aço he fet per dar a tu entendre la follia de ton pensament. Diguesme si aquesta cosa dientho de la ballesta que es sens anima e sens sentiment no pot soferir durada de treball ans trencharia o aflaquiria segons que tu matex dius quant mes la mia carn senssible e flacha e dolenta defalliria per continu treball que no poria servir Deu. E axi not maravells si apres mon treball que vuy he ans primerament de la pensa dient mes ores e puys del cors lavorant en aquests ortellets faç aquest petit deport per alcuna recreatio. - Lo ballester confessa son peccat e demanant e obtengut perdo dell prom partis dell. - Continuant ses noves dix lo frare als ciutadans – ha prou en aço ho voletshi mes declaracions. - Respongueren - prou hi ha parlem daltres coses. -

De ira e fellonia.

- Axi mateix - dix lo frare - podem dir de ira e de fellonia que tot es una cosa. Cuydatsvos que tota ira sia peccat no pas ans vos dire pus fort que quaix pot haver que no hirexer o no enfellonir seria peccat axi es scrit per sants doctors Sicut irasci ab ira peccatum est. Vol dir que axi com hirexer o enfellonir sensa raho es peccat tot en axi no hirexer o no enfellonir quant hia raho es peccat. En la santa Scriptura se lig daquel valent hom Finees que per zel de la ley de Deu feu homey e diu alli mateix Et reputatum est ei ad justiciam ço es que tengut li fo a justicia car ço per que feu lo homey era capital injuria de la ley de Deu. Que mes lo profeta David he toquenho en alscuns lochs los sans Evangelis digue Irascimini et nolite peccare ço es que diu a cascuns enfellonitvos e no vullats peccar. Yo dix a cascuns - dix lo frare - si hoiets dir o fer alcuna malvada cosa specialment que fos blasfemia de Deu o de la sua ley o de nostra Dona o dels sants callar ho iets cert starieus mal si no donavets apars que fos mal dit o mal fet e quey fessets ço ques pertany a bon zelador de Deu e de sa ley e de la sagrada mare sua e dels altres sants. E ja per aço dix lo savi Salamo Interdum melior est ira risu. Vol dir que a vegades mes val ira que rialles. Car per la tristicia de la cara se corregeix lo coratge del delinquent. Pero notats açi que les desus dites paraules alla on diu Et nolite peccare no son dites sens gran misteri e los sants doctors noten sobre aquelles moltes coses special que la cosa mal feta o mal dita poden tantost ahirar mas no tantost la persona del mal dient o faent ans la deuen caritativament corregir sons la doctrina angelical e fer en quant sia en nos penitencia e smena e si era tant obstinat que res non volgues fer que procuren que senyoria o cort hi meta la ma e que si faça ço que si pertany per zel de la ley de Deu e de la sua justicia. E ço que dit es desus en lo present capitol se pot millo averar e fundar per les paraules e obres de nostre Salvador beneyt Jhesu-Crist recitades en diverses e molts lochs dels sants Evangelis los quals son nostra instruccio e nostra doctrina car porets veure per aquells clarament que dient quis vol o faent devant lo Salvador cosa no deguda tantost dell en allo mostrara de paraula e per obra asenyaladament en la temptacio diabolical aci fare per ydolatria que era acertiva injuria de la santa divinitat. Item en les peraules de sent Pere cuydant e entenent embargar la passio de Jhesu-Crist Salvador nostre quant ell ley revella secretament. Item en lo embargament quels dexebles fahien als fadrins pochs de no acostarse al Salvador hon spressament sent March diu alli del Salvador Quod indigne tulit. Vol dir queu pres ha indignacio ço es a fellonia. Item com en lo temple derrocha o gita les taules de les venderies e dels cambiadors e foragita del temple los venents ells comprants blastomantlos e dient que del temple qui era casa de Deu e de oracio fahien spluga dels ladres. E per semblant en diversses altres lochs dels sants Evangelis. - Continuant ses paraules dix lo frare als ciutadans - entenets enpero que ço que he dit en los presents e preçedents dos capitols nos pot entendre aquells vicis ne lurs contraries virtuts los quals no han o no poden haver tala ho mida ne tempre enans en qualque manera tochasses a aytals vicis peccaries mortalment. E sapies que son molts mes e pus greus axi com homey furt adulteri sacrilegi fals testimoni e semblants. E axi guardatsvoshen e pregats Deus queus en guart Amen. -

Declaracio de misericordia e com no es contraria envers res a justicia.

Un dels ciutadans qui molt en la dita collacio havia callat dix al frare - en gran pensament estich e veus de que altament e be havets lohada virtut de justicia e yo hoit dir tots temps que gran virtut es misericordia e par que aquestes dues virtuts hagen contrarietat e nos puxen fer ensemps almenys en juhiis. Car faent justicia çessa missericordia e faent misericordia cessa justicia. Donchs com ho farem. - Respos lo frare - o Deu e quants son qui anomenen misericordia e no saben que ses. E parme que vos siats un daquells sino no diriets tan gran error com misericordia sia tan gran virtut ver es mas que haia contrarietat e que nos puxen fer be ensemps ab justicia es gran error o gran ignorancia com en veritat justicia he misericordia se avenguessen fort be e pugen star ensemps sens fer nosa la una al altra. Ara vullatsho apendre. Sabets que vol dir misericordia a la letra miseria en lo cor e sabets qui es son significat e son exerciçi o sa operacio jous ho dire. Posem axi que vos sots jutge o assessor o consseller en fet o en juy dun criminos que a veritat se troba colpable dich que li devets haver misericordia e veus com dich que vos haiats miseria e desplaer en vostre cor com aquest ha errat e com vos lo havets a jutjar o a punir e que no li façats cara ne gest cruel ne terrible ne proçes de capcio mas cara e gest de just e de compensible jutge e li façats lo proces just sis vol sia expacxat ell induischats benignament a paciencia hoc encara a penitencia e a fer fi de bon christia pus aparega de sa colpa de manera que ja que pert lo cors no perda la anima en quant que puxats e aço es la medicina e son significat e son exerciçi e sa operaçio mas que en tot o en part la pena o penes de la ley o del fur sia misericordia ja Deu nou vulla ans aço appellen los teolechs cruel miseracio be es capital peccat.
E veus per quantes rahons. Primerament que es fet contra la justicia de Deu e contra espres manament seu que diu Malificos vivere non paciaris ço es que diu a cascun senyor o jutge no sofires viure los mals feytors. Segona que es emblar o tolre son dret a la part privada acusadora e denunciadora no sens gran peccat ne sens gran carrech de restitucio. E per ço aytal misericordia com cuydats dir no es ne pot esser en jutge mas en la part. Posem axi a cascun de vosaltres dich si contra tu principalment ere comes alcun delicte o crim e per reverencia de Deu volies haver compassio del criminos e remetre e perdonarli ta propia ofensa en ton dret propi aço seria caritat e hauries merit mas que tu sies jutge o assesor o consseller e per compasio flixes en la justicia en tot o en part no es sino levar lo mal al criminos he carregarlo a tu mateix de que romans obligat a restitucio a la part per aquell cas e a la cosa publicha e a cascun singular de aquella en son cas per tots los casos del crim dalli avant sdevenidors. Car segons que recita Saluçius e foren peraules virginals de Catho la punicio dalcun crim nos fa tant per aquell crim car ja es passat e no ha altre remey com hom ho fa per los sdevenidors crims que sien squivats. Donchs si tu est jutge ho assessor o conseller e no castigues los passats crims romans e es causa e occasio dels crims sdevenidors. Considera donchs e veges quants carrechs ne prens e si tu e tot ton linatge series bastant a restitucio del carrech. La terça que per conseguent es fraudar nafrar e destruir la cosa publicha la qual los singulars daquella cuyden estar segurs en confiança daquella e trobensi desçebuts e dampnificats car cert es que no punir los criminosos es multiplicar mals e nodrir molts malsfeytors. Daço puix dar e mostrar dues proves clares. La una es molts e diversses dits de Deu e de sants doctors e philosophs e savis morals que tots temps cridaren per aço en scriure diversses auctoritats entre les altres les seguents. Lo Salvador nostre beneyt Jhesu-Christ Nolite judicare secundum faciem sed judiçium (judicium) judicant. Diu a cascun jutge no vullats jutgar segons la faç mas jutgats dret juy. E lo Profeta diu Beati qui custodiunt judicium et faciunt justiciam in omni tempore. Vol dir benaventurats son aquells qui guarden juy e fan justicia tots temps Sant Crisostom e altres parlen pus larch daquesta materia e prenenne les lurs pus breus peraules digueren Impunitas *parit ausum ço es que no punyir los crims engendra guosar de ferne molts. Encara digueren Scerera dum non vindicantur increscunt ço es los crims dementre nos ponexen crexen. Item Senecha excellent moral dix Bonis nocet qui parcit ço es que aquell qui perdona als mals nou als bous. Encara dix Qui non nocet peccare cum possit jubet. Vol dir que aquel qui ha poder de vedar o de castigar peccat e nou fa aquell aytal mana que sia fet peccat. Finalment molts altres hoc e les leys imperials han parlat tan largament daquesta materia que seria enuyg de reçitar. Laltra prova es clara esperiencia quaix ha tots dies veurets dun temps ha en ça quants homeys furts violencies invacions e altres crims se son fets es fan crexen e multipliquen de dia en dia e queu fa cert la pocha punicio e la pocha justiçia que sich fa de aço crida tot hom he negun noy proveeix gran temor e que no torn sobre lo cap daquells quin son en colpa o en causa e ells no deuen duptar que nos faça a la larga o a la breu per obra o per misteri de Deu e pus no dich sobre aquesta materia. -

Quant es carregos e enorma peccat fer fals testimoni per stalviar hom criminos de mort.

- Per ço que dit es en lo preçedent capitol e per altres rahons – dix lo frare - son fort reprenedors e leyalment punidors uns niçis homens ultracuydats que dien que per stalviar un hom criminos de mort no dupten de fer fals sagraments fals testimoni. Ha falssaris traydors abhominables a Deu e al mon com poden ymaginar tanta malvestat veus quant cuyden fer que molt pus greument pequen e delenqueren que no ha fet lo criminos lo qual cuyden stalviar. La raho es aquesta. Certa cosa es que molt pus greument es peccar en la persona de Deu que no en la persona del proisme e com Deu segons ell mateix diu e axi es sia veritat e jurar en ell no sia sino fer del e en ell fer mal de veritat e en tal cas los traydors falssaris aytals en tant quant es en ells façen de Deu e en Deu fer mal de mentida de falsedad e en quant poden lo falsifiquen ell reneguen segueixse que pequen en la divinal persona ell ofenen molt pus greument que no feu lo criminos sia homeyer ladre o quin se vol qui pecca en la persona del proisme. Mes avant aquests aytals emblen e tollen a la part privada son dret no sens carrech de restitucio he dampnatge de tota la cosa publicha segons declarat es desus en lo semblant per que merexeria que hom li tallas la lengua sol per dir tals peraules e fi de fet ho fahien quels cremas hom tots vius he encara no seria condigna punicio. -

Que fer prechs ne per sguart de hamichs no deu hom fer res que sia desonest e provau per moltes auctoritats he eximplis.

Dix un altre dels ciutadans al frare - senyer cove que hom faça que ha com per sos hamichs sino poria pertir la amistat. - Dix lo frare - nous enten declarat vostres paraules. - Dix lo ciutada - veus per queu fem vullvos dir. Un hom es caut en qualque crim es mon hamich o men prenguen mos hamichs no li sere favorable ho ajudador en son cas ha tan avol peraula. - Dix lo frare - ha qui axi que vos volets dir que si en lo juy daytal hom cabets com a jutge o assessor o conseller quel favorejarets e si es provat quel emperets e li ajudets per tot axo ho dich. - Dix lo ciutada – o mala auch (o anch) nasques. - Dix lo frare - e no havets vergonya de pensar ne dir aytals paraules. - Donchs que fare - dix ell - perdren yo mos hamichs. - Donchs - dix lo frare - mes amats perdre Deu e vos mateix que vostros hamichs. Ara scoltats e conexerets vostre gran error. Sapiats que dix un sant doctor appellat Prosper Sic diligendi sunt amici ut errores eorum non diligantur qui enim diligit alium concenciendo malum non illum diligit set pocius odit et se ipsum dampnabis enim peccat qui peccatum acomodat. Vol dir los hamichs axi volen esser amats que lurs errors no sien amades car qui ama altre consintentli mal no lo ama ans lo avorreix e dampna si mateix com dues vegades pecca aquell qui al peccat daltre dona consentiment. Item dix lo gran maestre Tullius Nulla est excusacio peccati si amici tam peccaveris et maxime in re turpi ubi duplex peccatum est. Diu a cascu no has escusacio neguna de peccat si peques per raho del amich e mayorment en cosa leja on ha doble peccat. Item dix ell mateix Amici vicia si feras facis tua. Diu que si tu soferts los vicis del hamich aquells fas teus propris. Item digueren alcuns sants doctors Propich defensor est qui defendit innoxium dient que aquell es propiament defenedor qui defen lo colpable. Encara digueren Soçius fit culpa qui nocentem juvat. Vol dir que aquell qui ajuda al colpable se fa companyo de la colpa de aquell. - E lo ciutada qui les desus dites peraules havia posades e dites se envergonyi pero per alcuna color dix al frare - gran veritat dehits pero no van a vegades alscunes pregarias armades que noy pot hom tenir. - Hosta - dix lo frare - com tendriets a prova de ballesta que a peraula no puschats tenir vos fetsho axi com un ciutada de Roma apellat Rocilius del qual recita Valerius Maximus aytals peraules Cum amicis cujusdam injuste rogacionis resisteret ad quod hic per sumam indignacionem dixisset quid ergo michi opus est amicicia tua sid quod rogo non facis. Respondit immo quid michi tua si propter te facturus sum aliquid inhoneste.
Vol dir com Rocilius contrastas a injusta pregaria de un seu hamich e aquell ab gran fellonia li digues que he obs yo ta hamistat si no fas ço de que yot prech. Respos Rocilius mas que he obs la tua si per tu he a fer res desonestament. E aquell hamich conexent sa herror anassen envergonyit. -

En qual manera pot hom guanyar e possehir riqueses sens peccat.

Los altres ciutadans digueren a lur companyo - lexem axo que es posat en lo precedent capitol que en bona fe es de avol materia e parlem de una cosa la qual pus comunament tocha los homens del mon e fala bon saber. - Que es axo - dix lo frare. Digueren ells - guanyar riqueses e possehir riqueses es peccat ho no. - Respos lo frare - maravella es que axo ignorets vosaltres pero dirvos he ço que yo hi enten. Sapiats que jatsia les riqueses sien causa de molts laços e de molts perills empero responent dretament a vostra demanda dich que si hi servats les coses que declarare no es peccat en altra manera hoc. E darvos ne eximpli e prova. Cert es que molts sants patriarques reys prinçeps barons e altres guanyaren e possehiren grans e poderoses riqueses sens peccat mortal ans visqueren e moriren sants homens e veus breument tres coses quey servaren e quey servarets. La primera es guanyarles justament e honesta e sens engan e sens frau e sens barateria e sens jactura e sens perjudici daltre mas planerament ab cura e correament de cullites de fruyts de la terra e de hamichs o ab justa merchaderia o altra art honesta o ab just e honest servey e per legittima successio. La segona es dispensar o administrar les degudament delmes y primicies a la sgleya e als servidors de Deu e faentne part covinent als pobres per caritat e per reverencia de Deu e prenentne a la tua persona o a la tua casa e companyia suficientment e no ten prenga axi com aquell per qui Senecha dix aytals peraules Magna sentencia est heredis sui res procurare et sibi omnia denegare. Vol dir que gran follia es procurar les coses de son hereu e denegarles totes a si mateix axi com fan alscuns malestruchs servents de la peccunia que nan assats e per ells e per lur casa o companya non guosen o non volen pendre part alcuna sino ab exerçiva scasedat e mesquinesa ans ho avançen he ho estogen per son hereu e no saben a vegades quis sera e viuen e moren fort miserablement de que en aytals comunament e de mes sen segueix dos desastres. Lo primer es que muller o altre de sa companya fan per necessitat alcuns incovenients. Car diu Casiodorus Sub quadam neçessitate peccare creditur cui neçessarie non prebentur. Vol dir que segons e sots alcuna necessitat creu hom que pecca aquell al qual no son dades les coses axi necessaries. Lo segon desastre es que per aquest com lom aytal es scas e cruel axi mateix e a sa companya Deu permet la heretat venir en ma de avol hereu qui prestament ho gualdeix eu guasta en * que quaix es vist desexirsen tost axi com de fexuga carrega. E la terça de les dites tres coses servadores es lo consell quey dona lo Profeta dient Divicie si *afluant nolite cor aponere. Vol dir que si les riqueses hi habunden noy vullats posar lo cor. E yo - dix lo frare - dich no posar lo cor ne la sperança en les riqueses mas en nostre Senyor Deu retentli laors e gracies daquest benifet regonexent que aquells e tots los altres devallen de la sobirana font de la sua infinida bonesa. E axi – dix lo frare – si aquestes coses hi servats podets guanyar e posseir riqueses justament car lo mal no es en elles com sia cosa creada per Deu mas es *o pot esser en lom per mal guanyar o per mal administrar aquelles. E axi servatshi les coses que dites he e Deu prosperarvos ha de ça per gracia e de lla per gloria. -

Comença la segona part del present libre de doctrina compendiosa.

En aquestes peraules fo vist als ciutadans quel frare volgues fer fi e calleren mas ell los dix - tro açi me havets interrogat e jous he respost ara parriam que jous degues interrogar de alscunes coses e quem responesets a aquelles - E ells digueren - plau nos digats çi queus placia e respondremhí axi com Deu nos administrara. - Jo dich - dix lo frare - e tot hom sap que vosaltres soven cabets e sots en consell dispost a caber en los oficis e en lo regiment daquesta ciutat volria fort saber com hi va e no pensets que aço deman per suspita que hage de vosaltres ne per encerchar vostres obres car si Deu me ajut jo creu que vosaltres e daltres que conech que hi hajats retuda vostra leyaltat e vostra diligencia mas demanvosho per zel que he a la cosa publica daquesta ciutat la qual volria que Deu prosperas e avanças. E si ma pobre doctrina hi podia res profitar fariahi ço que fos en mi volenter. - Respos un dels ciutadans e dix al frare - ans ardidament cerchats les obres de cascun. E en aquest cas cascun deu parlar per si mateix e dich primerament per mi que son prest de starne a compte devant Deu e homens. - Un altre ciutada respos - jo dich axo mateix per mi que son prest de starne a compte devant Deu e homens. - Mas un altre dells stech un poch penssiu e puis dix als dos qui ya havien parlat - havetsvos pres smen de les peraules dels frare pus prop dites. A mi es viyares que son dues e han gran substancia ço es que hagen rebuda leyaltat e diligencia. Per ma fe quant a la primera jo juraria de creença quen vaya be a tots mas de la segona ques diligencia si bens strenyen hi ha prou que dir e que fer. - Los dos çiutadans que dits havem perech que sapitrasen e stigueren pensius e un altre qui era pus jove de tots e no havia tengut ofiçi en cap dix - semblem que daço qui passat es no dejam tenir temps ca poch valria sino cascu guart e regonega sa consciencia e si hi troba res que be no hi stia façenne penitencia e smena mas parriam si a vos senyor frare plahia quens deguessets instriur (instruir) com ne en qual manera cascun en tals coses se deya haver e profitar molt en sdevenidors hoc encara que quant al passat mills poria veure e entendre cascu sa culpa sin ha e ferhi ço que ja he dit - Respos lo frare - per ma fe vos havets dit mills de tots e es raho que axis faça. Ara vos e als altres entenets açi.

De dues maneres de oficis publichs primera de juradiccionals e del orde dels afers daquells.

Certa cosa es e cascun de vosaltres ho sap que dues maneres son de ofiçis la una es de ofiçis juradiccionals ço es que usen de juradiccio axi com governador batle vaguer justicia mostaçaf e altres semblants e laltra es de rejiment sens juradiccio sino en poques coses que pertanyen als fets de tals oficis axi com jurats consellers e semblants. E aquests aytals dretament son procuradors de la cosa publicha de la ciutat perlant dels primers qui exerçexen juradiccio dich que aquests han ho fer deuen e solen tres maneres de fets e de plets. La primera es dels pobres de Deu e per conseguent de Deu. La segona es del fisch o de la senyoria temporal ço es del senyor rey. E la terça es de les privades persones del ço es de les gents comunes. Ara digam de cascuna de aquestes per son orde axi com les he desus posades scientment.

Dels plets e afers del pobres de Deu.

Car primerament tot bon oficial e jutge deu entendre en los afers dels pobres de Deu e aquells devant tots altres deu donar bon spacxament e deuen loy moure dues coses. La una es compassio del pobre e flacha persona per amor e per caritat de Deu e la segona la gran remuneratio que li nes promesa per Deu. Car scrit es per lo Profeta Beatus qui intelligit super egenum et pauper em in die mala liberavit eus Dominus. Vol dir benaventurat es aquell qui enten sobre lo freturos e lo pobre car en lo dia mal lo deliurara nostre Senyor. E sabets qual es aquest mal dia aquel de que santa mare Sgleya canta en lofiçi dels morts Dies illa dies ire calamitatis et miserie. Vol dir es dia de ira de miseria e de mesquinesa ço es lo dia del general e final juy del fill de Deu e si los oficials o jutges volien entendre en les peraules del Profeta com he quant entendrien en lespacxament dels plets e afers dels pobres e flachs donantlos (o donantlus) lur dret complidament quant son demanadors e deliurenlos de la ma del calumpniador con son defenedors cert nit e dia hi entendrien pensant que tanta terribilitat com sera en aquel mal dia del juy serien deliurats per nostre Senyor per sguart de tals obres mas aço nos fa axi vuy per tots ne dich que en los seguents capitols veurets dues coses. Empero notats açi la una es que en aquest cas solament he dit e dich de entendre primerament e asiduada a dar bon spacxament als plets e afers dels pobres e flaques persones on les entench a compendre vidues e pubills. E no dich pas que per compasio o en altra manera los sia jutjat res mes avant de lur dret car segons dret divinal e humanal fort son reprovadors aquells jutges que per compassio ajusten al pobre ultra lur dret e per enveja tollen al rich de son dret com ja no seria justicia la qual vol que cascun haja ço que seu es. E laltra cosa es que no tots aquells quis mostren pobres e flachs prengats e tingats per aytals com a vegades alsgunes persones axi homens com dones e assenyaladament uns qui han gitat a mal ço del lur trobarets de tant mal hagre que ofiçi fan de pledejar a tort o a dret e altra faena no volen fer. E continuament seguexen les corts e criden es planyen devant rey e oficials seus grans e pochs e cerquen maneres assenyaladament per via de miserabilitat ab les quals calumpnies aquell e laltre ells fan citar e anar del loch de lur domicili a la cort reyal en han a vegades reschats quells donen alscuns simples homens per reembre vexacio aquestes aytals persones squivarets com a diables car dretament fan ofiçi del diable cerchant e ordint ribalderies e calupnies e mals. 

Dels plets e afers del fisch.

Segonament tot bon oficial he jutge deu entendre en los afers del fisch ço es del senyor rey e es gran raho car lo ofiçi e les juradiccioos son sues e per ell se regexen e axi lo segon loch apres aquell de Deu e de sos pobres deu esser seu e aquests afers del fisch han o haver poden dos caps. Lo primer es si quant lo procurador fiscal mena alscuns plets o procesos ordinariament per lo fisch demanant o defenent en aquests plets aytals lo fisch o el jutge deu entendre ab diligencia e ben spacxar e dar son dret a cascu en manera que per temor amor o hoy o per res als no decant de neguna part. Lo segon cap es en la execucio dels bans calupnies e penes. E sobre aço entenets diligentment car açi penya la ley e los profetes daquesta materia jo dich que les gents solen e han acustumat e acustumen tots dies de caure en penes e en bans en una de tres maneres a vegades per ignorancia a vegades per necessitat a vegades de çerta sciencia o per malicia cessant necessitat. Quant sdeve la primera manera que es per ignorancia e aparega provable en tal cas lo oficial o lo jutge pus hage lo poder no deu res levar del ban o de la pena ans ho deu del tot absolre e remetre corregint de peraula lo errant per ignorancia e ques guart de errar sino que pagaria per lo passat e per lo sdevenidor. Quant sdeve la segona manera que es per necessitat lo fiscal e lo jutge pot e deu lavar a covinent tempre partida de la pena o del ban segons la cantitat de la persona o del defalliment de aquella car ja per sa necessitat no deu errar ne fer mal. Mas quant sdeve la terça manera que es de çerta sciencia o per malicia dich que lo oficial o lo jutge no tant solament deu lavar tota la pena ho ban ans si lexava aquella en tot o en part faria gran peccat car daria enteniment o atreviment e gosar aquell qui ha errat de certa sciencia o per malicia e als altres de mes errar en menyspreu de Deu e de la senyoria temporal e en dan e destruccio de la cosa publicha. Quants he quantes son axi homens com dones que per confiança de mantenidors e de pregadors se atrevexen de çerta sciencia a malicia a fer fraus e engans e falssies e mal avenir o fer contra les statuts profitoses de la ciutat que no sen volen star per res que hom los diga ne los faça ans diran espressament e a pales via Deus me prest mon compare o mon hamich naytal que no he pahor de bans o de penes ne de negun oficial. E en confiança de aço fan tots desastres. E en bona fe si la pena o ban ere levada de ras en ras daquest aytals ells e ells altres se castigarien e la cosa publicha no seria fraudada ni dampnificada e poria daço cascun ofiçial o jutge pendre eximpli e doctrina de la santa Sgleya que es nostra mare e nostra maestra. Car en les cartes o bulles papals de les planaries indulgencies e remissions qui vulgarment son dites perdo a pena e a culpa trobarets tots temps de comu ço es una aytal clausura. Et ne quod absit hujusmodi graciam redderis proclivior ad illicita imposterum comitenda volumus quod si ex confidencia remissionis huiusmodi aliqua forte commitreris tibi quo ad illa predicta remissio nullatenus sufragetur. Diu lo papa a cascun daquells a qui atorga la dita indulgencia e remissio tals peraules. E per tal ço que a Deu no placia que per aquesta gracia not retes pus inclinat a cometre daçi avant coses no legudes volem que si per confiança daquesta remissio tals coses per ventura cometries que quant aquelles la dita remissio en neguna manera not valra net aprofitara. Donchs be es raho e justicia quel oficial ell jutge seglar faça semblant a aytals herrants maliciosament e de çerta sciencia que daço que han peccat o herrat per confiança de pregaries o intercessions damichs nols aprofit. E si lo oficial o lo jutge fa lo contrari axi com los preguen se carreguen al coll e a la anima canrech de restitucio tots los fraus e tots los mals que aquells aytals fan. Per conclusio daquest capitol dich que lo oficial o lo jutge en la execucio dels bans o de les penes se deu haver per les III vies o maneres que dites he e que la sua intencio principal o primera sia per zel de justicia e de castich e per squivar dan e mal en la cosa publicha. E la segona intencio pot esser per haver los drets e moluments del senyor rey del qual ço es propia regalia e faent aço axi lo oficial o lo jutge fa actes de justicia en guanya en aconsegueix gran lahor e merit de Deu e del mon.
Dels plets o afers de les gents.

Terçament tot bon oficial o jutge deu entendre en los afers de les privades persones ço es de les gents hoint assiduadament examinant diligentment o determenant justament e presta lurs pleyts e contrasts e preservantles tant com en ell sia de treball de despeses de occasions e altres mals. E notats be que en les prop dites peraules se toquen IlII coses. La primera es ohir assiduadament. La segona es examinar diligentment. La terça es determenant justament e presta. La quarta es preservar los pledejants de treballs e de despeses de occasions he daltres mals. A la primera dich quel oficial o lo jutge deu hoir assiduadament les gents e lurs plets e contrast e faent aço fa be a aquells e assi mateix a ells per entendre be la questio car si be no es entesa no pot esser be examinada ne
determenada. Encara fa be a si mateix car aytals afers han semblança de cans ladradors los quals sils girats lasquena venen rosegan tro a les faldes e a vegades morden a les guarres (garres; piernas) e sils girats la cara fugen axi es de tals afers que sils girats la squena sotsobrenvos es rebellexen e si los stats de cara fugen ço es que ab menys afany e ab menys temps cessen e lo oficial o lo jutge nes menys infestat e per conseguent en aço fa be a si mateix. A la segona que diu examinar covinentment dich que cove de neçesitat axi sia fet sino sera fet juy a les obres no sens gran carrech hoc encara destruccio. La terça que diu determenar justament e presta ha dos caps los quals ensemps covenen a bona determinacio en altra manera no tendrien prou car determinacio encara que sia justa si molt tarda un perdre val e si es presta e no justa ja val menys es sdeve que alscuns sants doctors son entre los altres papa Innoçent terç que dien que digue que a vegades pus profitos seria als pledejants perdre los plets prestament que no guanyarlos ab gran tarda car mes li munten los treballs massions (messions, mesions; gastos) e dans de pledejar longament quel fruyt del plet de la sentencia. Per mills observar la quarta que diu preservar los pledejants de treballs e de despeses e de occasions e daltres mals dich que tot bon oficial o jutge se deu ben pendre sment no tant solament de la cantitat del pleyt mas de la condicio dels pledejants e de lurs advocats e procuradors e si coneix que alcun daquells sia malicios o cavillos o inclinat a tardar lo plet deulo hom refrenar per caritativa correccio o per savia manera de
restrenyer les asignacions e abrevyar los procehiments e spacxar les sentencies axi interlocutories com difinitives. En altra manera proçehir sumariament e de pla com aço puxa fer e deja per son ofici segons leys o furs ho usacges (usatges; usos) e ab aço lo oficial o lo jutge preservara los pledejants de treballs de messions e si acun daquels o son advocat o procurador sera tant obstinat o abituat en malicia que res daço que dit es no vulla en tal cas lo oficial o jutge pot e deu ab riguor aquells aytals reservar de lur malignitat ab penes moltes e cominacio e ab legittima privacio de ofici a temps o per tots temps del advocat o del procurador a castich lur e aximpli dels altres qui sen apitrarien. Car diu un proverbi aragones qui uno fostiga cento castiga. Si lo jutge o lo oficial veu o sent lo plet esser odios o aparellat a materia scandalosa deu squivar totes occasions ab riguor o ab savies maneres e assenyaladament impensat les forts penes e provehint que los prinçipals tant com possible sia no venguen o no sien ensemps personalsment als actes del juy mas lurs procuradors o la I dells e puis laltre si obs hi seran e ab altres covinents maneres. E ab aço lo oficial o jutge preservara los pledejants de scandols e de occasions axi com vol la dita quarta cosa. E sapiats que alscuns savis homens parlant daytal materia han dit e scrit que tots bons oficials o jutges se deuen mostrar a esser balança als simples e aspre als malicioses benigne als humils rigoros als superbioses plaent als plans brofech als rebustechs misericordios als penidents infexible (inflexible) ço es no doblegable als abstinats (obstinats) o induhits a mal dreturer a tots volenteros a escoltar e entendre asentat en examinar mudar (madur) en deliberar diligent en spacxar discret e just e dreturer en jutjar riguoros en executar e ferm en be acabar. -
Que les coses en los precedents quatre capitols contengudes no son observades per tots al temps present ans sich fan abhominacions.

- Ara vejam - dix lo frare - si les coses posades en los prop preçedents quatre capitols se serven es fan axi vuy. A bona fe yo crech que res no sen faça pero descorregamho tot e veuremho millo. Yo primerament pose orde als afers dels pobres de Deu. Segonament del fisch. E terç de les gents e aquesta obra serves vuy placiausho veure çertes tots los oficials del mayor al menor e prenetsvos sment de lurs obres e trobarets que tots a una ma no tant solament ho serven lo dit orde ans ço que piyor es del primer e del terç nons curem sino poch. Mas del segon quant al primer e segons cas daquel parlant de execucio da bans o de penes agues ni car daço es lur registre e en aço es lur estudi. E aço es lur cura e lur treball e almenys si sobre aço era lur intencio e lur operaçio per zel de justicia e de castich o per squivar dan e mal de la cosa publicha axi com desus es posat no seria tan greu. Mas noy ha res daço ans hubertament e ab hulls avists fan sobre aço dues horribles abhominacions sens tota temor de Deu e de la senyoria temporal e sens tota vergonya del mon entenensi - dix lo frare - aquells quin fan e no los altres. Car sens tot dupte dix Sent Gregori Generalis sermo quos tangit angit. Vol dir que la paraula general aquells costreyn los quals tocha.

Primera abhominacio.

Dichvos que la primera abhominacio es quels dits oficials no tan solament no squiven los peccats fraus e engans e altres mals ans per haver diners los nodrexen ells mantenen contra propi e spres manament en gran ofensa de Deu e en difamacio de la senyoria temporal en dan e destruccio de la cosa publicha e en dampnacio de lurs animes. Eximpli e prova. Certa cosa es que en aquesta o en tota altra bona ciutat per statuts daquella e per privilegis reals e penals los quals cascun oficial a qui pertany jura specialment e spressa de tenir e observar aquells fermament. E com sien esquivades coses de tafureria com sia scola del dimoni en la qual continuament se fan es canten liçons a gran plaer e gloria de aquell e a gran vituperi e blastomia de nostre Senyor e de la Verge sagrada mare sua e dels altres sants e santes de Peradis e los oficials aquests per be empaliar e omplir aquesta scola arrendenla per çerta cantitat de diners e a cascun dia mes avant segons statuts e previlegis que axi mateix juren. E per bona honestat les avols fembres no deuen star entre les bones a esquivar contrari ans deuen star en lur deputat loch e los oficials aquests per reschat de tals fembres lexenles romandre e star alli mateix en axi que ans del rescat les fan avols e apres del reschat les fan bones e ço que es piyor que per copdicia del reschat ne difamen alscunes sens tacha e sens culpa calumpniades se han a reschatar e per haver compliment al reschat fan mal de lur prou que nou havien fet nil faeren si per als no fos. Mes encara segons statuts e previlegis los quals semblantment juren totes les obres e coses ya fetes fraudoses sofistiques e corruptives o vedades deuen esser a no res tornades per foch o per trenchament o per squinçament o lançament daquelles segons la calitat de cascuna a tolre dan o frau a la cosa publicha e los oficials aquests fan sobre aço dos desastres la I que per reschat permeten e lexen star e vendre la cosa ja feta fraudosa sufistichada e corrupta e vedada. E laltra qui es piyor que per reschat permeten o lexen als maestres o feadors (faedors?) daquells feyna he ferna e vendren tantes com se volen.

Segona abhominacio.

La segona abhominacio es que com tot bon oficial per son ofiçi per la caritat de Deu que loy streny deya e sia tengut preservar en quant sia en ell les gents e mayorment simples de fallir e de errar aquests mals oficials no solament aço no fan ans ço que piyor e pus leig es fan enginy e preenzes als mesquins de caure en bans e en penes prehen e alegrense tals oficials que eximpli prenen de noble e de valoros animal e de quin de leo o de orifany o de unicorn certes no car aquests animals per lur valor als humils son benignes e als rebelles son braus. Donques de quin animal prenen eximpli e ofiçi dichvos que de un mesqui e fort dolent ço es aranya e vejats com primerament fan ofiçi de aranya. Tot hom veu que les teles e preenzes (xarxa, xarxes; red, redes; telaraña, telarañas) de la aranya son tan flaques que solament prenen e retenen les coses petites e flaques e mesquines axi com mosques e moscallons e semblants e no aquells que tant o quant hagen força ans aquells aytals trenquen e desfan les dites teles e preenzes dretament axi es de aytals oficials que en lurs teles e preenzes prenen he retenen solament les persones simples e flaques que tant o quant hagen de roba mas no men tem que prenguen ne encara assagen de pendre aquells qui han sanch en luyll. Car aquests be sabrien e guosarien dir lurs malvestats e trencharlos lurs teles e lurs preenzeries ne aytant poch retenen los que han compares e pregadors per delinquens que sien ans aquests aytals enganen les preenzes que noy son retenguts. Parvos - dix lo frare als ciutadans - que aquests aytals oficials deguessen esser appellats de propi nom aranyes pus fan lur ofiçi. - En bona fe - respongueren ells en somris - hoc. (sí en occitano, occitan, occità) - Sembleus encara que sien coses leges e pudentes les dites abhominacions. - Respongueren ells - nou poriets prou enquarir o squivar. - E lavors lo frare ab gran suspir respos e dix
Suspira esclama lo frare de ço qui mal es fet per oficials.
- O çel o terra o elements e com podets soferir tanta ofenssa e tanta blasfemia de nostre Creador e tantes e tant manifestes malvestats en dan e destruccio de la cosa publicha com no husats de vostres forçes contra aquests malvats he perjurs oficials. O princeps catholichs e com noy girats la cara per servir e gloria de Deu e lahor e profit de vosaltres matexes que dels diners que daquestes extorcions (extorsión, extorsiones) qui son planes roberies vosaltres non havets part ne quart car com se hagen de illusions e vergonyoses rahons los dits oficials çelen e abçeguen les dites storcions e tota la rebuda daquelles hoc encara que dels emoluments que justament e per justes rahons se han aytant poch vos ne havets part ne quart car ells per prechs o per importunitat han de tu tant sobergues gracies e asignacions sobre los dits emoluments ultra lur salari ordinari que res noy basta per molt que excorxen que es gran peccat que de salari ne de gracia hagen asignacio sobre los emoluments de lur ofiçi mas quells fos pagat lo salari daltre loch. Si noy provehits Senyor haure a creure de tu la peraula que Casiodoro dix Tunch princeps suorum oficialium malefacta retificat cum eius torpet correccio in delictis. Vol dir que lavors los princeps ratifica o conferma les malifetes de sos oficials com la sua correccio es pererosa e no corregeix los delictes. O feels crestians e com nous sentits de tants mals al menys per vostre propi interes. E vosaltres çiutadans qui açi sots perque no fets quey sia provehit com sia en vos entre los altres de esserhi provehit perque no squivats la ira divinal la qual per tal e tantes enormitats vulla Deu que no venga sobre vos e sobre los altres qui mal hi meten. - En aquest pas lo ciutadans stigueren apitrats e quaix trists. Empero un dels dix al frare - senyer ço si fa que fer si pot ja hi ha inquisicions contra los dits oficials. Vejam que mes si pot fer que inquisicions. - Dix lo frare - testimonis volets dir car jatsesia aquestes malvestats sien tan manifestes que layre les veu e les parets les senten. Empero james no viu ne sabi que vostres inquisicions de bou hic faessen una punicio ne un castich ne res als de be e no es maravella car son de vosaltres matexes e aquells qui enguany son inquisidors laltre any se speren esser oficials. E axi serien vists fer contra si mateixs e amen mes usar de una de sa peraula vulgar qui diu prestamen una prestar ten he altre. Mas en bona fe si un strany sis vol fos lombart e hagut tirant fahia les dites inquisicions o que al menys se fessen per la manera antiga los oficials se guardarien de follejar mills que no han fet ne fan en lo present temps crech que per tal com Deus nols poneix tant hagen la intencio del foll que diu lo Profeta Dixit insipiens ni corde suo non est Deus. Vol dir que lo foll dix en son cor que no es Deu mas jom pens que no haurien tal intencio si consideraven dues coses. La primera es una auctoritat scrita per alscuns doctors e philosofs que diu Lento enim gradu ad vindictam divina proçedit ira tarditatemque vindicte suplici gravitate compensant. Vol dir que al pereros o al tardivol grau o moviment la divinal ira proçeeix a sa venyança mas gara que la tarda compresa ab la gravitat del suplici o del turment ço es que per sguart de la tarda fa la punicio tan greu que mal ho val al peccador tota la spera. Siats certs - dix lo frare al ciutadans - que sils tarda nols pert que com mes los tardara pus greument seran punits si nos convertexen e no fan penitençia e smena de aço que mal han fet. E que noy tarden car dix lo savi Eclesiastich Ne tardes converti ad Dominum et ne diferas de die in diem subito enim venit ira illius et in tempore vindicte disperdet te. Diu a cascuns no çeses de convertirte a Deu e non alarchs de dia en dia car soptosement ve la ira sua e en temps de la vengança destrouirta. E la segona cosa es ço que desus en lo capitol de fe ves la fi daquel capitol es posat parlant de les obres altes e maravelloses de Deu e de la leya punicio e greu fi de les malvades persones. En aquest pas me sove - dix lo frare - de un gran inconvenient que he hoit dir a vegades ço es que si sdeve jatsesia a tart que Deu dona a alcun oficial regent covinentment son ofici o que alcun privat diga o faça qualque cosa tochant honor ho be de la ciutat tantost se meten al cap de haverne paga o remuneracio de la ciutat ço que es gran follia car prenlosne axi com aquell qui vertaderament e justa deu a un altre qualque deute o cantitat e vol e demana que per pagar aquella hom lon pach. Certa cosa es que segons ley divinal e humanal cascu deu esser bo e virtuos e es tengut de fer bones obres e haverse leyalment e be en tot ço que diu e fa de que deu sperar merit e guardo de Deu mas demanarne tal paga com dita es desus veja cascun hom discret de quin seny pot pertir pero ja plagues ha Deu que per aquesta manera se pogues servar tal egualtat ço es que lo oficial qui diligentment se fos haut en lo regiment de son ofiçi fos ultra son salari ben remunerat per la ciutat ab que aquell oficial qui hagues fet lo contrari fos ben punit car tot seria profit de la cosa publicha mas es e seria tal mal que tals remuneracions veurien sovent e tals punicions no james ans ço que piyor seria si alcun oficial hi sdevenia covinent vendrienne molts altres la I negligent no vuyll dir dolent e altre que hauria fetes rabies e metria en ver e forcarien ab amichs que haurien fetes virtuts e haurien la dita remuneracio ço que seria malvada cosa.
E axi en negun cas no lou la dita remuneracio ço que seria malvada cosa. E axi en negun cas no lou la dita remuneracio car menys mal es sostenirne un mal que dos. -

Alscunes scusacions de oficials e repulsa de aquelles.

Aquel qui paria mayor de dies dels dits ciutadans be avia regit per sos anys quaix tots los oficis de la ciutat dix - tot sia ben dit per castich e bona doctrina ço que dehits mas no haiats creença que axi mal vaja com denoten vostres clamors. Car a Deu merçe aquesta ciutat entre les altres que se ha stat comunament e sta prou be he ab sos oficials qui ab veritat sobre los bans e falliments e calumpnies passen assats benignament e be ab les gents en tant quels emoluments de lurs oficis pagades messions tornen a poch que a vegades no basta a lur salari ordinari e a la gracia quells es feta de comu uns per sguart de la poquesa del dit salari. E aço se yo entre los altres qui per tots som passat - Deu vulla - dix lo frare al ciutada - que vos cuydant scusar vos mateix e los altres nous acusets pero si volets que comptem prim poretsho trobar. - Comptem sis vol - dix lo ciutada. - Demanvos - dix lo frare - perque foren trobades leys statuts e ordinacions penals. - E lo ciutada respos - per mills refrenar los homens que no facen mal e per squivar dan a la cosa publicha car seran e son alscuns folls que mes dupten de errar per la pena temporal sia corporal o sia peccuniaria que no fan per bonesa e per virtut ne encara per la temor de Deu.- Veritat es - dix lo frare - e per ço san Crisostom e daltres han dit Oderunt peccare mali formidine pene. Oderunt peccare boni virtutis amore ço es que los homens mals avorrexen de peccar per pahor de la pena e los bons avorrexen de peccar per amor de virtut. Han dit encara Facilitas venie incentivum perit delinquendi ço es que leugeria de venia o del perdo engendra o pereix enteniment de delenquir o de peccar. Diuse per tant que quant los homens del mon vehen e saben que leugera cosa es abstenir (obtenir) perdo del mals quis fan prenen guosar o enteniment de fer peccats e maldats.
- Mes avant dix lo frare - vos deman sis cometen es fan molts mals e delictes o falliments e si debades bans e calumpnies se cometen assats. - Respos lo ciutada - de tot se fa obres. - Com es donchs - dix lo frare - quels dits emoluments segons que dehits tornen a tant poch. - Lo ciutada respos - com no es obs que tots los mals vagen a tayll ne tots los bans e calumpnies se prenguen a tot levar sino seria tengut a rabies al oficial qui axi o fes ans es obs que axis comport es tempre en diversses maneres segons lo fet e les persones. - En vostra leyal e bona fe - dix lo frare al ciutada - digatsme veritat e nom çelets res de ço que ara vos dire hous demanare. No curem daltres afers vos qui per tots los oficis sots passat havets observat en levar e en remetre tots los bans e les calupnies los III pertits per mi desus posats. Lo primer es daquells qui erren ignorantment. Lo segon es daquells qui erren per necessitat. Lo terç es daquells qui erren de certa sciencia o malicia cessant necessitat - E lo ciutada stech un poch penssiu e puix dix quaix forçat - a ma fe no ans hi haguera obs milloria. - E no declara pus ans calla puis. - Tant ses - dix lo frare - que tos ne havets vergonya jous ho dire tot qui ho se per confessions e en altres maneres hoc e a vegades ho he vist de fet lom gran e maravellos he poderos e lo batallero scaltrit malendrí tafur e alcavot en altra manera vicios e la fembra malvada lengua de vibre alcavota o avol de son cors o regatera falsa e daltre mal viçi qui son de casades o han mantenidors o pregadors forçors encara que de fer mal façen ofiçi e per ells mes que per altres sien fetes les leys e statuts e ordinacions penals tots aquests aytals be passen ab vos e ab altres oficials ab poder de prechs e ab dons de qualque laqueria ques valra poch e a vegades ab menaçes dels grans homens per si o per aquells que ells emparen e mantenen. Mas al simple hom o a la simple dona lo peccat mortal los es venial e ell venial mortal e si hi cahen cahenhi mala per ells e quaix eslos força car com lo carrech del ofiçi se hage a portar ab los emoluments e nols vullats haver daquells que devets ço es daquells qui erren de çerta sciencia o malicia cove quels hajats daquells que no devets ço es de les persones simples herrants per ignorancia o per qualque cas fortuit hoc e a vegades sens errar. Mas a qualque exaquia o occasio son calumpniades e destretes almenys de avinença e los malvats van a regna solta (rienda suelta) he aço es qui fa avenir los emoluments a poch e a mal profit e los malvats van a regna solta ne los mals nos castiguen. Vejats açi quanta revesia e quanta abusio en ofenssa de Deu en lesio de justicia en menyspreu de les leys e ordinacions en perjudici de les regalies e del dret del fisch e en dan e destruccio de la cosa publicha no es sens gran carrech de vos e dels altres semblants. - Lo ciutada quaix cridant dix al frare - gran veritat dehits e molt men tench per peccador ab ferm preposit de men smenar. -

Sermo repreensible al poble.

- Passem carta - dix lo frare - e vuyllme girar al poble e dirli de les sues. Saps poble don e perquet venen aytals oficials e ten vendran de pus greus si not adobes dichte que venen de la sobirana Providencia e provisio divinal per tos peccats. Parria per ventura a alscuns que he impugnats en los preçedents III capitols hagues dit solament per los mayors de la ciutat en los quals caben comunament los mayors oficis ver es que dels ho dich hoc e de tu poble e de tots los singulars teus miyans e menors car nols ne pusch ne sen poden scusar e vet perque sabs e se que en los mayors oficis caben molts dels miyans e dels menors homens per ajudants o per lochstinents o per alscunes branques o pertides quels comanen dels dits ofiçis mayors. Item caben en ells matexes los miyans e menors oficis aquests aytals fan de les sues. Deus ho sap e gents ho saben e jo ho se que hoc e les que dites he e piyors una pur ni ajustare e declarare que aquests aytals faent lo pech çerda assagen e cuyden enganar Deu asi com si fos leuger de enganar ab un pardal novell. E fan per aquesta manera que han fet que lur ofici les strenga a fer o no a fer certes coses e ells per vergonya de les gents mes que per religio de sagrament no les volen fer vedar personalment mas comanan lur loch e lur empacxament a muller o altre domestich e privat lur sçientment sens tot sagrament e aquel o aquella aytal cuydense pus no han fet sagrament que totes coses li sien legudes de fer fa desastres per diners scientment e sabent aço lo oficial aquel car los diners entren en son mal profit de que ell roman perjur tot pla e tengut a restitucio del dan que fa al qual no bastaria ell ne tots sos perents e hamichs. Ha miserables persones e no saben que a Deu no solament les obres de fores mas les pregones de dins del cor de cascun son huberts be ho sabem mes presumpcio e avariçia los ençegua ells ho fa oblidar o vedar com nols mou ço quels altres veen a hull tots jorns que aquells qui tals obres seguexen viuen pus pobrement e pus mesquina en moren pus lejament que altres. Car Deu no soste que guanys malament hauts façen fruhit ne profit ne que en la lur vida o en la mort daytals no aparega senyal de lurs malvades obres. -

Altre sermo de semblant materia.

- Espert poble not cuyts que encara hi ha mes. Printe sment e veuras com molts dels teus sigulars son plens de diversses e molts vicis specialment de enveja de iniquitat de inobediencia de impaciencia de desconexença de moviment de barateries de engans de mal parlar de greu difamar de larch variar de poch ajudar als obs de pocha humilitat e quant poden de gran superbia e crueltat no tements la senyoria divinal ne terrenal ne prehan (o preban) los mayors cascun cuyda esser egual. Finalment no volen easer sots altre ne regir ne corregirse per altre ne poden ne saben mas desigen esser sobre altre e com no hagen sçiençia ne sapien ne entenen la cosa no la volen apendre ne scoltar ne creure les sciencies qui les saben e la entenen ans los menyspreen e los scarnexen e dels e daltres se reten sospitoses res nols ve be. Si fets provisions a la ciutat de coses neçessaries a humanal vida e a tots obs no basten ploren e si res no saben criden e en tot cas blasmen e maleexen a tort e a traves sens raho e sens discrecio. Cascuns dels altres vicis damunt dits poria declarar e aximplificar mes seria sobres larch e enuyos assats me par a tot sa entenedor. Empero a confusio daquests aytals pos aquests eximplis aytals e doctrines. Certa cosa es que nostre Senyor Deu Creador del çel e de la terra e de tot quant fo es e sera feu diferencia e depertiment e graus en los cels en la terra en los inferns car en los çels totes les stelles no son de una egualtat ne granesa luor ne influencia ans son be diferents segons que hom veu ab hulls del cap o del enteniment los angels no son tots dun egual geratxia (jerarquía) ans hi ha mayors miyans e menors los sants en lo çel no han tots egual grau de gloria empero tots e cascuns se tenen per pagats e ben contents de lur grau los menors son obedients als mayors e tots a Deu. Axi matex en infern tots los dampnats no son en egual grau de penes. Item per tot lo mon ha diferencies senyaladament que unes son pus temprades que altres e pus plenes e pus bastes los animals son deseguals en forma en força en leugeria los homens no son eguals de statura de força de leugeria de bellesa de aptesa daltres dots les partides del cors del hom no han paritat la ma no val tant com lo cap ne la melsa tant com lo cor los dits de les mans no son eguals los graus e staments del homens no son eguals la un es papa e alcuns son cardinals altres son patriarques altres archabisbes altres bisbes e dalli devalla en diverses stats tro a simples clergues lurs sciencies ne lurs virtuts no son eguals. Item alcun es emperador alcuns son reys altres son duchs altres son marqueses altres comtes altres barons altres cavallers altres ciutadans altres menestrals altres pageses cascun en son grau de valor don ve certes de la volentat de Deu e de ordinacio de natura creada per Deu e en les dites altres coses meravelloses se demostra la sua omnipotencia e tu poble e los teus singulars fets vostre poder de fer venir contra la volentat de Deu e contra ordinacio de natura car lo menor cuyda e vol tant valer com lo miya e lo miya tant com lo mayor ell ignorant no vull dir bestia cuyda tant saber com lo scient tots volen esser desobedients e plens daltres vicis que dits he desus e axi not maravells net entranyors (ni te extraños; ni te extrañes) si Deus te dona tals oficials e altres adversitats car tos peccats ho merexen e tos merits ho requeren. Nous penssets nes penssen los dit oficials que quant aço ve per disposicio e permissio divinal ells ne sien scusats ans tots aytals van a çent millia diables. Car la infinida saviesa de Deu ja ho permet uns mals homens esser execudors daltres mals. En axi exemplarment parlen ab uns seus enemichs se venguen daltres seus enemichs. Doncs poble converteixte a Deu e tollte dels dits vicis he daltres e fe obres de justicia e Deu darta bons oficials e bons regidors e altres prosperitats e mostrarto he de present si usar ne vols un remey jatsessia grosser mas profitos a guardarte de mal e encara de mals oficials. Sabs be que un proverbi vulgar diu axi vols que cans not ladren mitte en loch que not vegen. Per semblant te dich vols que oficials not pengen guardet de errar e de venir contra los furs e stabliments penals car pus sabs e saber pots aquells en tu es de guardarten e si fer nou vols culpa es tua. E axi sofirte lo dan e calleten no ten clams. Car diu Oraçius Leviter ex merito quitquid patiaris ferendum est que venit indigne pena dolenda venit. Vol dir parlant a cascun la passio o lo mal que has per ton merit deus soferir leugerament e callant mas la pena qui ve indignament ço es sens culpa daquella aytal pena te pots doler o planyer adaveres. -

De ofici de jurats de consellers e regidors de ciutats.

- Resta - dix lo frare - que parlem de la altra manera de ofiçials ço es a saber daquells segons dix que solament han juradiccio en poques coses axi com jurats consellers e semblants. Car en diversses ciutats son apellats en diverses noms pero lo ofiçi es semblant ço es de regir e de procurar los afers de la cosa publicha de la çiutat. E dicvos e altres ho han dit que en aquests va lo tot del be o del mal de la ciutat aquests son lo tot de tots los altres oficials en lo be o en lo contrari de la çiutat segons dejus aparra los altres oficials son vists fer afers de singulars ço es de juy entre aquell e laltre. E aquests fan e fer deuen los afers de tota la cosa publica e dels singulars de aquella. E per ço son drets comendataris e regidors de la çiutat per lo princep ço es per lo senyor rey. Los altres curen dels juhiis de lurs oficis e aquests curen e curar deuen del be e de la vida de tots recaptant e havent les coses neçessaries a humanal vida e procurant stament pacifich de la ciutat qui es vida de tots e de cascuns singulars daquella e altres bens e profit lurs los altres o alscuns dells assagen a vegades per inadvertencia o en altra manera fer o venir contra furs usacges previlegis e libertats de la ciutat e aquests los forçen els mantenen e deuen sforçar e mantenir si alscuns oficials fan ço que fer no deuen aquests son
bastants e deuenlos afrontar e ferho tornar a raho. Aquests son e deuen esser port de salut als tribulats adjutori als flachs refugi als calumpniats contra justicia finalment son e deuen esser be als bons e mal e pena als malvats. Si nostre Senyor Deu es irat contra la çiutat per peccats e dona afliccions a aquella aquests per ordinacio e execucio de devotes oracions e de caritatives obres deuen procurar de placcar la sua ira. Si lo senyor rey per presumpcio de veritat o en altra manera es indignat o per importunitat e en altra manera fa o vol fer ço que li plau sia de injusticia o sia contra libertats o previlegis de la ciutat aquests ab humils suplicacions lo deuen lunyar de sa indignacio e fer oblidar aquella e fer retornar los afers en be. Considerats e vejats si cove que hi sien elets e meses homens de prova çert hoc per tants bens com dits son hoc encara per tal que si son aquels que deuen les malvestats que dites son desus de oficials e exercint juracdicio nos farien e los vicis dels singulars del poble qui passats son desus serien refrenats e adobats e nos farien encara sen seguiria a la ciutat molts altres bens e prosperitats. E per mills entendre la dignitat e preheminencia del ofici daquests regidors sapiats quels senadors ço es quels regidors de la ciutat de Roma son entitulats e appellats per tots hoc per lo emperador patres conscripti que vol dir pares ensemps scrits e diuse per tant car los noms de tots ells eren ensemps scrits en taules daçer. E la raho perquels appellaven pares es per tal car axi com lo pare natural se ha enves sos propris fills allimitat regint instruint aquells en virtuts e procurant a ells honor e be lunyantlos tot sinistre axi los dits senadors e regidors se havien e haver devien enves la cosa publicha. Item lescriure de tots los noms ensemps significave que tots ells ensemps de I cor e de un voler deuen esser e entendre en lo be e bon regiment de la cosa publica. Item com sia çert quel açer es pus fort e pus durable que tots los altres metalls per ço scriure lurs noms en taules daçer significave la magestat del imperi. E sobre aço dien alscuns doctors quels regidors de la ciutat han participacio de la magestat de lur prinçep representants aquella per lur ofiçi en loch seu. E per aquestes rahons son e deuen esser hauts en gran reverencia. On devets açi notar que no tots aquells qui si afayten deuen esser reebuts e meses a aquest ofici mas aquells qui no tant solament sapien e puxen ver semblant aprofitar en la cosa publique mes encara que lurs peraules e obres sien tals que apareguen honorables e denoten qual es la çiutat e lur ofici e que de reverencia pertanyent a la dignitat del ofiçi no porten menyspreu e scarn en minua de la ciutat he gran confusio daquells. -

Lahors de diligencia e quant es necessari a tot regiment.

- Item - dix lo frare al ciutadans - parlant desus a principi daquesta materia tocha dues coses les quals supposava que aquells de vos qui havets tenguts oficis specialment aquests de regiment hi haguesets retuda vostra leyaltat e vostra diligencia e jatssia tots vos acordassets de haver retuda vostra leyaltat empero un de vosaltres feu dupte en la diligencia dient que hi havia que dir e que fer e perech que tots vosaltres vos apitrassets perque a mi apar que al present yo deja parlar de la diligencia la qual es tan necessaria a tot regiment e a tots afers que sens aquella no valria res ne porien venir a bon cap encara quey hagues axi com haver deu tota leyal magestat de oficial. On per vostra instruccio a esmenar lo passat si cove a provehir al sdevenidor. Devets saber que molts doctors e philosofs en moltes maneres e en diversses peraules han loada diligencia tan altament e tant larga que seria enuyg de reçitar mas lur suma e lur substancia breu pot esser aquesta que diligencia es aquella cosa que fa guanyar al hom lo cel e la terra. E per contrari negligencia faria perdre al hom lo merit del çel e la possessio de la terra com tot lo mon fos seu. Prova. Si era un hom axi simple que en si no hagues peccat actual e en fer bones obres de caritat e altres obres virtuosses fos axi negligent que res non faes e que li valria sa simplesa çertes poch o no res. E per ço los teolechs determenan que encara val mes lom que fa be e mal que aquel que no fa be ne mal. E mayorment pus lo be de tant o de quant sia mayor. Item si a un hom per legitima successio o per altra raho justa pervenien bens en gran o soberga valor con fos un renegat e que no guardas ne procuras aquel nel conservas diligentment no li valria res car tot e tost se perdria. E per aço digueren alscuns savis que no es menor virtut conservar que guanyar. E encara digueren que diligencia e freytura son enemigues e contraries en tant que no poden star ne abitar ensemps. E axi mateix negligencia e riquesa han semblant desamistat e contrarietat que ensemps no poden star. Interrogat un hom qui es de poch estat e pocha riquesa ara muntat a gran stat e gran riquesa com ni en qual manera li era axi avengut respos que ja mes no li avench que aço que pogues fer al vespre queu speras al mati quaix que vol dir que so la diligencia ho havia fet. Molts altres eximplis hi poria allegar mas quey cal sino raho queu dicte. Donchs pus diligencia fa tant de be e negligencia fa tan de mal parvos cosa necessaria - dix lo frare als ciutadans - quels regidors de la ciutat degen haver de gran necessitat sobirana diligencia e squivar negligencia com a foch cremant. - Respongueren ells - no ha dupte. - E si axi nou fan - dix lo frare - demanvos si es gran carrech lur e sin som tenguts a restitucio e sin merexen blasme. E encara tal pot esser lo carrech quen merexen punicio en aquest segle o en laltre. - E los ciutadans callaren e aperech que sentristasen. - Noy cal - dix lo frare - callar ne fer mala cara que axi es com he dit sens tot dupte e perque noy puxats metre scusacio declararvos ho he mills eus ho provare per dret e per raho. Dit he desus e dich quels regidors de la ciutat son dretament procuradors de la universitat daquella e fan los afers de aquella los quals ells prenen e tenen en comanda e en procuracio o en administracio car nos pot dir que sien lurs propris. E es axi per dret divinal e humanal que sobre la cosa que yo prench en comanda o en procuracio o en administracio yo deig e son tengut haverhi diligencia tal he tanta com cascun hom diligent ha en sos propris fets. E sino yo Ion son tengut de ple en ple. - Respos la I dels ciutadans Durus est hic sermo. Vol dir que dura es aquesta peraula. - Dix lo frare - dura o blana axi es e negun nou pot neu deu ignorar com sia vulgar proverbi que saben les velles encara los minyons qui diu ço quis comana car se ven. Donchs que bona volriets vosaltres lo bell bell ço es la honor e la bomba (pompa) del ofici o lo salari e que noy fesets profit negu hoc si Deus ho vol no va axi no guarden sino solament regidors de ciutat o de loch hoc encara lo Papa e los reys he tots altres grans senyors eclasiastichs e seglars que dos mots ensemps e no la I sens laltre tenen al dors ço es preesse hac prodesse. Lo primer es gran dignitat e honor ço es preesse que vol dir exalçat mas lo segon es de gran e fexuga carrega ço es prodesse que vol dir profitat es a saber que aquests aytals deuen e son tenguts aprofitar los lurs sotsmesos car per ço los hi ha posats Deu de qui tenen loch. E sino ells hi erren sobres en compten en aquest segle e en laltre e per ço diu una auctoritat Non est honor sine honore. Vol dir que no es honor sens carrega. E per tal dix un savi rey de Castella - Ora fuesse yo un aldeano richo asseado e apar todo que ni conosciesse ne viesse ell rey a mi - veus com conexia aquest savi rey quanta carrega tenia sobre si ensemps ab la dignitat real. Mes avant havia yo dit desus queu provaria per raho. Digats per vostra fe tota afeccio cessant seria cosa rahonable que la universitat e lo poble qui esta e dorm en confiança de sos regidors en corregues perill o dan per lur negligencia e ques anas per aytal. - Respongueren los ciutadans - massa poriem compendre axo car be entenem que si per colpa de algun regidor la qual sdevenga per sa maldat o per engan o per altra mala raho de çerta scientia sua la universitat o lo poble han dan queu sia ell tengut o encara quen sia punit. Mas no sabets vos que sis sdeve per oblit o per inadvertencia de ques segueix alcuna negligencia que per aço no sia tengut. Dura cosa seria e mal guardo de son treball lo qual tots dies sosten entendre rahonar acordar consellar ordonar sobre los afers de la universitat – Segons vostres peraules - dix lo frare als çiutadans -

Continuará .....