Capitol XXXII. De peccat de mentida e de falcia.
Les persones falaeres e
mentideres fan que encare que diguen veritat no sien
creeguts. Ab sobiran studi e ab
gran diligencia deu esser esquivada tota mentida posat que sia
una manera de mentir la qual es de fort leugera culpa axi com de
aquell que ment per salvar la vida de algun hom. Mas
com la Scriptura digue que la bocha qui ment
mata la anima les persones perfetes fugen ab tot lur
studi a aquesta manera e guisa de mentir car ab
lur falcia no deu esser defesa la vida del hom
car per prestar la vida al proisme no deuen noure
a la lur anima jatsia que la dita mentida leugerament
sia perdonada.
Sor molt cara amonestte que
tant com pusques fuges a tota manera de mentir en guisa
que ni per occasio ni per industria digues falcia. Not
studius en mentir no defenes ab mentida la vida de
ton proisme. No es al mon mentida que sia bona ni
iusta. Tota mentida es peccat en quals se vol persones.
Tota cosa la qual discorda de veritat es iniquitat. Les leys
seglas punexen los mentidors. Adonchs si la
mentida es dampnada e reprovada per los homens si la mentida
es punida per lo humanal juhi quant mes sera punida per
nostre Senyor Deu qui es testimoni de les paraules e de les obres
davant lo qual cascu ha a retre raho de
tota paraula ociosa e deuant lo qual cascu
sostendra penes per cascuna paraula ossiosa car
Deus destroira tots aquells qui parlen mentida e lo
fals testimoni no romendra impunit. Adonchs sor
amable prechte que no digues falcia lexa
la mentida per la veritat null temps mentes sies
vertadera no decebes algu ab mentida no digues
una cosa e puys quen façes altre.
Sor molt amada pregua Deus quet façe
parlar veritat Amen.
