Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament.
Molt cara sor oges les paraules
del savi Salomo qui diu yo he jutiat lo riure esser error e al goig
be dit perquet enguanes debades. Error es dita com una cosa se deu
fer e fasen altre. E ellavors donchs se fa la error com riu aquell
qui deuria plorar per tal es dita error car com hom se riu no ha en
la sua memoria e pensa lo die de la sua mort. Aquell es enguanat
vanament quis alegre en los guoigs temporals. Enguanats son aquells
quis alegren en les prosperitats de aquest segle. Aquests aytals si
reduhien a memoria lo die de lur mort ans plorarien lurs peccats ques
alegrassen nis riessen de les coses vanes e si havien dins
lur pensa los mals que han a sostenir no riurien ans plorarien. E per
ço diu Salamo que les rialles seran mesclades ab dolors e lo plor
occupa los extrems del goig.
E Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli
benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats. No
dix benaventurats son aquells qui riuen sino los qui ploren car
aquells son vertaderament benaventurats qui ploren lurs peccats no
pas aquells quis rien de les coses vanes. Aquells qui segons Deu
ploren son benaventurats car ells seran aconsolats. Sant Jaume
apostol repren aquells qui rien follament e diu les vostres
rialles se convertiran en plor e lo goig en tristor. Lo foll se
exalçe en grans rialles la sua
vou mas lo savi envides conexeras ques ria.
Adonchs sor mia esquiva lo riure axi com a error e convertex en plor
la alegria temporal. La raho de aço es per tal que tu plorant en
aquest exili pusques beatificar tu matexa en guisa que en lo die de
la tua mort sies trobada benaventurada si en aquest mon plores tos
peccats. Conex tu matexa esser peregrina en aquest mon car la tua
propia terra no es açi
sino en lo cel. No havem açi
ciutat certa ni segura car Deus nos ha promesa alt en lo cel la
ciutat celestial de Jherusalem a la qual desijava venir lo propheta
David com deya molt me son alegrat en les coses quem son dites
car nos irem a la casa de nostre Senyor Deu. De aquest desitg
flamejava lo servent de Jhesu-Crist qui deya aylas car la mia
peregrinacio la mia vida temporal es massa allonguada e massa dura.
Yo he habitat ab los habitadors de la terra de Cedar. Com Daviu deya
aquestes coses nos reya de les vanitats de aquest mon ans plorava de
la peregrinacio de aquesta vida que tant durave. Adonchs honesta sor
prechte que lo teu goig sia per tostemps en lo cel. Lo goig e la
alegria tostemps sia moderada e reposada seguint la sentencia del
Apostol dient alegratsvos ab lo Senyor tostemps. Altre
veguada vos dich queus alegrets.
Item en altre loch diu que goig es fruyt del spirit. Aquesta alegria
no torba la pensa ab vanes rialles ans leva la anima per desig a la
terra celestial per tal que pugue hoyr que li sia dit entra en lo
goig del teu Senyor. La faç
del hom es spill del cor en les rialles pot hom conexer lo cor
de la monja. Les rialles e los jochs vans mostren quin cor ha
la monja car si ha lo cor cast nos riura follament null temps
se riura sino ha deshonestat en la pensa. E per ço dio lo
Senyor de la habundancia del cor parla la bocha. Donchs per
sobrehabundancia de cor va riu la verge. Si en
la pensa de la dona no havia vanitat null temps riuria. La pensa
casta mes se alegre en lo plor que en les rialles. Certes si la monja
hagues en la pensa vera castedat mes amaria lagremes que alegria
temporal si la monja reduya a sa memoria les sues negligencies
e les penes infernals mes amaria lagremes que rialles. Alli hon
habunden rialles e jochs noy regna perfeta caritat. La monja que
perfetament ama Jhesu-Crist nil tem nos riu ans plora per la sua
amor. Maravellme perque ama rialles e iochs la persona que es
venguda al monestir per escampar lagremes per sos peccats maravellme
com la monja no ha vergonya com riu alçant
la vou a grans crits. Leig sta lo riure a la persona qui en
aquesta present miseria degra tostemps plorar sos peccats.
Nosaltres miserables e perque riem qui havem a retre compte a Deu en
presencia de tots los angels de totes nostres obres. Mes nos val
en la present vida plorar que riure per tal que puscham aconseguir de
nostre Senyor Deu venia e remissio de nostres peccats en laltre vida.
Prechte sor amable que esquius jochs e rialles escampant
continuadament lagremes per tos peccats. Fuig a jochs e rialles e
plora los peccats incessantment. Oges esposa de Jhesu-Crist que diu
lespos a la esposa en lo libre dels Cantichs los meus ulls son axi
com a fonts daygues que son en Esebon. Car com la anima santa plora
en aquesta miseria de aquest mon laves dels peccats ab la gracia de
Deu. Per semblant forma deu plorar la persona santa continuadament
per tal que puscha esser lavada de sos peccats. Adonchs sor molt cara
si en la present vida plorarem nostres peccats ens lunyarem de
vanitats de aquest mon creeguam de cert que obtendrem venia e perdo
de nostre Senyor Deu dels nostres peccats Amen.