Capitol LXVIII. De temptacio.
Molt
cara sor oges sant Jaume dient contrastats al diable e fugir vos ha. E sant Jheronim diu no es hom pus fort el mon
que aquell qui venç lo diable
e aquell es lo pus flach qui es vensut e sobrat
ab la sua propia carn. Les segetes del
diable deuen esser apaguades ab fret ab velles e
ab deiunis. Lo ginyos enemich nostre tostemps
cerca com nos pora enguanar e no cura de matar los
cossos sino les animes. Axi com lo lop dissipa les
ovelles axi lo diable dissipa les animes com
destroex e mata lo poble christia. Empero lo
diable no tempta los alets sino tant com Deu li permet.
Com lo diable tempta los servents de Deu lavors serveix a lur profit
car nols enguana ab ses temptacions ans los ret cautelosos. Moltes
veguades esdeve que les temptacions que comou lo diable a destruccio
dels homens Deu les convertex a profit de lurs animes. No poriem
sostenir les temptacions del diable los servents de Deu si la pietat
de Deu no temprava e no refrenava la lur iniquitat jatsia
que lo diable tostemps desija temptar los servents de Deu empero sino
reeb de Deu poder de temptar no pot complir per obre aço
que vol. Hon posat que la volontat del diable tostemps sia injusta
empero com Deu ho permet justament li es donat lo poder. Lo diable de
part sua injustament vol temptar los servents de Deu mas nols pot
temptar sens licencia de Deu. De aço
es scrit en lo libre dels Reys hon se litg quel
sperit de Deu malvexava a Saul. Axi poriem fer justament
questio si era spirit de Deu. Responch que en aquest loch son
compreses dues coses ço es la potestat de Deu justa e la volontat
del diable injusta car spirit mal era per sa mala volontat e
aquest matex era sperit de Deu per ço com havia resebuda de Deu
iusta potestat. Lo diable no pot metre los vicis dins la anima
per son propi poder be pot ençendre
la cobeiançe e no pot ençendre
les flames de cobeiançe
sino alli hon veu primerament grans delectacions de la cogitacio. E
si nosaltres foragitam de nos les delectacions de mala cogitacio
tentost sen pertex lo diable confus e envergonyit e
porta trencades les armes de la sua temptacio. Lo diable ab semblança
de be vol enguanar los servents de Deu fenyentse esser
angel de lum mas tanta deu esser la discrecio de les
persones santes que puscha jutiar entre mal e be per ço
quel diable nons pusca enguanar ab sos
fraus. Aquesta es la demanda que feya Josue dient diguesme es
nostre o es dels nostres enemichs. E per ço diu lo
propheta Jheremias si tu separares la cosa preciosa de la
cosa viciosa seras axi com a bocha mia. Le
diable es molt terrible als ulls dels homens seglars mas
als ulls dels servents de Deu es vil e menyspresat. Los infeels
temen lo diable axi com a leo mas aquells qui
son forts en la fe lo menyspresen axi com si era un petit
vermitxol e com lo veen sen rien. Lo diable serp
es allenegosa e sino contrasta hom al seu cap ço es a la
primera suggestio tot sen entre dins en les entramenes
del cor alleneguus axi dolçament
que no es sentit. Los començaments
de les temptacions diabolicals son frevols e flaques mas si
lom no les esquiva e passen per gran us en custuma a la
derreria se enfortexen ten poderosament que ab
gran dificultat poden esser vençuts.
Com lo diable vol enguanar algun hom primerament considera la sua
natura e alli aplica sa temptacio hon veu lom
mes inclinat a peccar. E per tal diu sant Isidre lo diable tempta lom
mes en aquella part en la qual lo veu mes enclinar a viçis
per alguna humor que crex en ell en guisa que
don crexensa a la humor e crexent la humor
crescha la temptacio axi com aquell qui porta laygue no
la tramet per altre part sino per aquella hon conex que
correra millor. Lo diable per tota la vida del hom lo desija temptar
mas molt mes en la fi e aço es la paraula que primerament fon
anunciada a la serpent com nostre Senyor li dix tu
aguaytaras al talo del hom e ellavors aguayta lo
diable al talo del hom com se esforça
de anguanarlo en la fi de la sua vida car com lo
diable no pot lom enguanar en la vida en la fi met
tota la sua força per
enguanarlo per la qual raho per molt que lom sia
bo e iust obs li es que en la present vida nos
tingue james per segur ans li es necessari que ell
stant humil tostemps sia cautelos e ansios que
no sia enguanat en la sua fi. Adonchs sor molt
cara necessari es a nos pregar Deu tot poderos que nons lex
esser temptats mes que no porem sostenir car Deu restreny les
forçes del diable que nons
nogua tant com ell desija. E per ço
lo Sant Spirit repren lo diable en lo libre dels Cantichs dient levet
vent tramuntanal e vine tu vent del mig jorn e bufa
sobre lo meu ort e habundara la fragancia de les sues
odors. E que entenem per la tramuntana qui constreny
e fa los homens peresosos sino lesperit diabolical qui
tempta e posseex tots los reprovats faent
peresozos los homens en lur
vida e en lur
bona obre. Per lo vent del mig jorn qui es calt es
entes lo Sant Sperit lo qual com tocha la pensa dels elets
los desperta de tota peresa els fa ardents e flameiants
en la amor divinal. Donchs leuse lo vent de la tremuntana
ço es partescha lo mal sperit de la Esgleya e lunyse de cascuna
anima feel en guisa que no tempte mes que no deu e vingue lo mig
jorn e bufe en lort de la esposa e habunde
la fraguancia de les sues odors per tal que
sobrevinent Lesperit Sant escampe lo foch de caritat en
les penses dels homens e despert la pensa de la son de negligencia e
com faça aço
Lesperit Sant habunden les bones obres car venint Lesperit
Sant aquell qui primerament dormia per peresa se desperta a
fer totes bones obres e florex axi com ort e apres
de la flor fa fruyts habundosos de gran odor ab
los quals sadolla si matex e sos proismes
migensant les bones obres. Poriesme dir tu - o car
frare prechte quem dons remey contra
les temptacions del diable. - Sor en Jhesu-Crist molt amada un bon
remey te dare contre totes les temptacions del
diable e contra tots viçis
lo qual es aquest que com mes seras temptada lavors hages major recos
a oracio. Si donchs les males cogitacions de aquest segle e sutzes
torben lo teu cor e com consellen de fer alguna cosa mala foragitales
de la tua anima ab oracions pures o ab velles santes. Sta davant Deu
continuament en lo temps de la tua oracio per ço
que pus leugerament pusques escapar a la temptacio del diable.
Venerable sor prechte que conegues que no solament devem combatre
contra les temptacions diabolicals ans encara contra los vicis de la
carn. La raho de aço es car la carn cobeia contra lesperit e
lesperit contra la carn e per ço devem fer oracio ab tanta
perseverançe fins que ab la
gracia divinal puscam vençer
les suggestions o inclinacions dels desitgs carnals e les temptacions
diabolicals. La oracio sovineiada apagua la impugnacio dels vicis
oracio continuada trenca les lançes
e los darts del diable oracio es la primera virtut contra los
esvehiments de les temptacions. Adonchs sor molt cara axi com te
ja dit ab oracions pures e ab santes velles poras
sobrar (superar) les temptacions diabolicals e si per
ventura encara sents les batalles carnals si est ferida ab los
agullons de la carn si la memoria de la carnalitat fa coçeguelles
al teu coratge si la tua carn encara te impugne si la luxuria te
tempta si lo delit camal te convida a peccar posa davant
tu matexa la memoria de la mort posat davant lo juhi esdevenidor
reduex a la tua memoria los turments infernals posat devant les penes
eternals posa devant los teus ulls los perpetuals fochs infernals
poset denant les orribles penes del infern en guisa que
la ardor de la pena apague en tu la ardor de luxuria Amen.
