Capitol LVI. De diligencia esvellada.

Capitol LVI. De diligencia esvellada. 

Prechte cara sor que oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli vellats car no sabets quan deu venir lo vostre Senyor. Item en altre loch diu a tots ho dich que vellets. E sant Pere apostol diu siats savis e vellats en oracions car com los homens diran ara havem pau e seguretat lavors vindra sobre ells lo soptos decahiment e lur destruccio. E Salamo diu ja son alguns homens justs e savis e lurs obres son en la ma de Deu empero no sab lom e ja si es digne de amor o de oy. La raho de aço es car les coses certes son reservades al temps sdevenidor. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que per tal nostre Senyor Deu nos ha çelat lo temps del seu evaniment per tal que nos veents lo temps incert e la lengua espera en tota hora lo esperem jutge esdevenidor car no sabem quan vinra. Paraules son de sant Greguori lo plaser de la present vida axi deu esser tractat que la amargor del esdevenidor juhi null temps se partescha de la nostra memoria. Soven lo diable enguana lom faentlo peccar e com lo veu trist e desolat per lo caure que ha fet altre veguada lo enguana prometentli gran seguretat de longua vida. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada tostemps nos es necessari que com fem algun be tentost reduiscam a memoria los mals que havem fets en guisa que nos conexent la culpa null temps nos alegrem vanament de la bona obre que fem. Per tal Deus ha volgut que no sapiam la hora de la mort perque tostemps viscam en sospita en guisa que com no la podem veure ni saber tots dies nos apparellem a ella e nons tinguam per segurs en la present vida. Sant Isidre nos amonesta de aço dient no es just quis deia confiar en la sua justicia ni es peccador quis deia desesperar de la misericordia divinal ans deu hom haver ensemps en lo seu cor esperança e paor e en tal forma esper en la misericordia de Deu que tostemps tema la sua iusticia e jatsia que la conversio dels sants sia loable empero incert nos es e ja quina sera la nostra fi. Null temps deu esser lom sens paor car la satisfaccio de penitencia en lo juhi de Deu esta no pas en lo del hom. E segons que diu Cesarius tant com som segurs dels peccats passats tant devem esser ansiosos dels esdevenidors. Amable sor sapies de cert que tota la vida del hom savi es recordacio de la mort. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si tota hora velles en lo pensament de la mort seras savia e discreta si tots dies leves la pensa a Deu e reduexs a la tua pensa lo die de la tua mort benaventurada seras segons la paraula del savi qui diu benaventurat es lom qui tostemps es pauruch. Per aquesta raho te amonest verge honesta que tostemps sies pauruca tostemps sospitosa tostemps sies ansiosa e astuta contra les temptacions del diable tostemps vella e batalla continuadament contra lo enemich antich de die e de nit sta en oracio esvellada e combat virtuosament contra los eguayts del diable tota la tua vida estigue provehida contra lanemich e gira la tua ansia contra les estucies del diable. Honesta verge oges aço que Jhesu-Crist espos teu diu en lo Evangeli benaventurat es aquell servent lo qual com vendra lo Senyor trobara vellant. Adonchs si tu ab tota la tua pensa velles a Jhesu-Crist Deus teu entre los benaventurats seras comptada en la eternal benaventurança. Benaventurada seras si ab tota la tua devocio leves los ulls de la tua pensa a la vertadera lum que es Deu. Vertaderament seras benaventurada si ab totes tes forçes velles a Deu car ell ha promesa corona als qui vellen. E per ço en lo libre dels Cantichs es scrit dels ulls del espos dient axi los seus ulls son axi com a colomes sobre los rius de les aygues les quals colomes son lavades ab let e stan prop dels rius habundosos. Los ulls del espos son los homens sants qui vivint en lur simplicitat axi com a colomes e ab lurs preicacions e bons eximplis mostren als altres la carrera de salut. Aquests aytals stan sobre les rius de les aygues car tostemps conversen o habiten en lo sadolament de les santes Scriptures. E aquests son lavats ab let car en lo babtisme son deneiats dels peccats per la gracia divinal. E que entenem nos per gran habundancia de aygues sino les preguoneses de la santa Scriptura els secrets divinals ab los quals nos sadollam lavors com ligint o hoint per habundosa doctrina de prop aquestes habundoses aygues stan les colomes per tal que en les aygues miren la ombra dels oçels de rapina quils volen demunt e acabuçantse en les aygues les dites colomes scapen a les ungles de lurs grans enemichs. Per semblant forma les persones santes miren en la santa Scriptura los enguans del diable e per les difinicions o determinacions quey vesen quasi en una ombra conexen lo enemich e fugen a sos enguans. Per semblant forma tu cara sor leg soven les contemplacions de la santa Scriptura car en aqueles poras conexer en quina forma poras esquivar los aguayts dels enemichs. Honesta verge altra veguada te amonest que de tot ton poder te recomans als consels de la santa Scriptura ço es que no façes res sino tant com la santa Scriptura te informara car alli trobaras com poras fugir als enguans dels diables. Per semblant forma te amonest que per paor dels ocels de rapina ço es dels diables segues sobre los rius de les Santes Scriptures en guisa que tu mal provesida ço es que Deus no vulle sies feta taca als teus enemichs. Prechte que continuadament velles sobre los rius de les santes Scriptures e venciras los enguans de tos enemichs. O lassos e folls e perque no conexem e perque no entenem que hans que les nostres cogitacions pervenguen a obre ja son manifestades davant la presencia divinal clarament. En va lo Palmista diu que Deus escodrinya los royons els coratges. Per ço la mia cara sor pensem nos en quina forma stam tostemps en la presencia divinal car som terra e pols. Vet lo Senyor nostre qui retribuira a cascu segons les sues obres prop es tost vindra e no tardara ell vindra e farans salvats. Vellem donchs ab tota perseverança e devocio en guisa que com lo Senyor vindra e tocara a la porta nons trop durments sino vellants en les sues laors e en la sua amor e en lo seu sant servey. Correguam donchs mentre havem lum per ço que nons comprenguen les tenebres. Axi ho diu la saviesa de Deu en lo libre dels proverbis benaventurat es aquell qui hou a mi e qui vella continuament a les mies portes e observa les posts de la mia porta. Aquell qui trobara mi trobara vida e trobara salut de nostre Senyor Deu. Verge esposa de Jhesu-Crist per tal te consell que ab tot ton studi velles en Deu per tal que en lo dia de la necessitat lo trobs misericordios. Adonchs honesta verge prechte que no sia cas en lo mon quet trob descuydade no sia cas el mon que empatx la tua bona consideracio. Posa davant los teus ulls que no es res que nos puscha esdevenir. Remembrente per tostemps les miseries esdevenidores. Com hauras prosperitat menbret com li poras contrastar tostemps cogita en la tua pensa que not vingue algun contrari. Al savi hom se pertany de provesir al dampnatge e al perill esdevenidor. Totes les coses que son previstes pus leugeres son de sostenir. Los mals qui determenadament son esperats mils se porten. La cosa que es vista de luny temps no sen meravella hom com se esdeve. La previsio precedent trencha les soptoses adversitats que sobrevenen. La cogitacio e previsio precedents aleugen los mals esdevenidors. La previsio primera ablaneix lo aveniment dels mals. Lo mal de que hom no es provesit forment fir. Molts son greus les coses que no son stades cogitades. Cruels coses son aquelles en les quals som cayguts sens provisio precedent. Los mals als quals no ha hom provesit forment firen. Lo mal soptos tost trenca. Lo mal al qual no ses provesit dona molt gran afliccio. La soptosa tempestat de la mar somou gran terror e paor. Lenemich qui ve soptosament fa gran dampnatge. Tots mals soptosos son molt greus. Los mals quis esdevenen soptosament agreugen molt. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada apparella lo teu cor a be e a mal. En lo die que hauras be not obliden los mals passats. Sies esvellada en lo teu seny en guisa que vanes cogitacions not ensutzesquen. Ama la sciencia de les Scriptures e menyspresa los vicis de la carn. Sor molt cara sapies que si tu velles de tot lo teu cor e ab tota la tua devocio serveysx a Deu en tota la tua vida. Sapies que sens tot dupte tu regnaras ab ell en la gloria celestial Amen.

Capitol V. De la virtut de caritat.

Capitol V. De la virtut de caritat. 

En lo libre dels Cantichs se litg lo rey me ha introduyda en la cella vinaria hon stave lo vi e ha ordenat en mi caritat. La cella vinaria o celler es la santa Esgleya en la qual sta lo vi de preicacio evangelical. En aquesta cella es introduyda la sposa so es la santa anima en la qual es ordenada la caritat car totes les coses no deuen esser amades egalment hans hi devem fer diferencia. No devem amar totes coses egalment ans unes coses se deuen amar mes e altres menys car saber que devem fer e no saber lorde com se deuen fer no es perfeta sciencia. Si amam les coses que no devem amar no havem ordonada caritat e si amam molt les coses que devem poch amar o si amam poch les coses que devem amar molt no servam ordonada caritat. Ordonada caritat es que amem Deus sobre e davant totes coses e que la amor de Deu sia tostemps posada al davant. Devem amar Deu de tot nostre cor de tot nostre enteniment e de tota nostra memoria en guisa que tot nostre enteniment totes nostres cogitacions tota nostra vida endressem a Deu del qual havem tots nostres bens en tal forma que no sia part en nostre vida que romangua ociosa ans tot quant occorrera es presentara al coratge sia trames e endressat ala hon corre la amor soptosament en tota sa força. Adonchs sor molt cara fort es digne cosa e a nos molt necessaria que amem Deu sobre totes coses et en totes coses lo qual es sobiran be e sobirana veritat e amor. Lo sobiran be es sobirana benaventurança e tant com la persona amara mes Deu tant sera mes benaventurada. Qui ama a Deu es bo e si es bo es benaventurat. Salamo diu en lo libre dels Cantichs la amor es fort axi com la mort. Certes be es dita la amor que es fort axi com la mort car axi com la mort sapara la anima del cors per semblant forma la amor de Deu separa lom de la amor carnal e mundanal. Verament la amor de Deu es semblant a la mort car per la amor divinal som mortificats dels vicis ço es los vicis moren dins nosaltres. Aço que fa la mort en los senys del cors fa la amor de Deu en les cobeyanses del segle. Amat deu esser nostre senyor nostre Senyor Deu per la sua sola bonesa ço es per tal com es sobiranament bo e com nos ha creats de no res. La caritat es amor per la qual Deus es amat per la sua sola bonesa e lo proisme per amor de Deu. En lo primer loch es amat Deu segons que es dit en totes e sobre totes coses. En lo segon loch es amat lo proisme en Deu ço es amanthi Deu la caritat ha dos manaments. Lo primer pertany a la amor de Deu lo qual es lo maior manament de tots. Lo segon pertany a la amor del proisme e es semblant al primer. Axi com es scrit amaras lo Senyor Deu teu e lo proisme axi com tu matex quax que digua aquella fi deus amar ton proysme a la qual ames tu matex ço es que sia bo e que pervengua a la eternal vida. Daquesta amor de Deu e del proisme parla Jhesu-Crist espos a la anima santa sposa sua dient en lo dels Cantichs o germana mia sposa mia e com son belles les tues mamelles. Les odors dels teus unguents sobrepugen tots perfums. E que es entes en aquest loch pus propiament per mamelles que la amor de Deu e del proisme de la qual damunt havem parlat car per les dues mamelles tramet la anima santa tots los seus sentiments a la divinal amor. Lavors com es coniuncta ab Deu ab ligam de caritat e com fa tot quant pot fer de be a son proisme diu lespos la odor dels teus unguents sobremunta tots perfums. Per los unguents entenem les virtuts que nexen e proceexen de caritat. Nos devem amar nostres proismes en be car aquell qui ama mal son proisme nol ama ans la en oy e qui no ama son proisme lo qual veu com pora amar Deu qui no pot esser vist ab los ulls corporals. E aquel qui ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals ab los ulls de la pensa veu Deu qui habita en ell ço es la caritat car Deus es caritat. E aquell qui no ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals no veu Deu qui es caritat lo qual habita en la pensa virtuosa car si en ell fos la caritat Deus fora en ell qui es vera caritat. Nos devem amar nostres proismes si son bons e si servexen a Deu. Molt mes devem amar los stranys qui son ab nos coniunts ab ligam de caritat que no fem los parents qui no amen Deu nil servexen. La raho si es per so com pus santa es la coniunccio dels coratges que dels cossos. Tots los feels christians devem amar jatsia que ab tots no puscham aprofitar. Ab aquells devem conversar e pendre lurs consels qui segons requir lo temps lo loch e los negocis son ab nosaltres mes coniunts ab amor caritativa. Egualment devem desiyar la vida eternal a tots los homens e en asso devem esser tots los homens amats egalment. Amar devem los homens caritativament ço es per tal que servesquen a Deu perque sien salvats mas no devem egalment scampar en tots los homens les obres de misericordia car a uns ne devem fer mes e a altres menys. Germana mia molt amada si nos volem conservar la vera e perfeta caritat porem aconseguir ajudant nostre Senyor Deu la vida eternal. Los nostres enemichs devem amar per la amor de Deu axi com ell me diu en lo Evangeli amats vostres enemichs e fets be als quius porten oy e pregats per aquells quius perseguexen eus dampnifiquen per tal que siats fills del pare vostre qui es en lo cel. Adonchs venerable sor sapies que la caritat es molt necessaria a nos sens la qual no podem plaura a Deu. No ama Deu aquell qui avorrex lom no ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. La caritat es rayl de totes virtuts. Tot quant fem sens caritat nons aprofita res. Tot nostre studi es no res si no havem caritat la qual es Deu. Alli regne carnal cobeyansa hon no es la caritat de Deu. Lavors es lom perfet com es ple de caritat. Sens amor de caritat no pot hom venir a la eternal benuyransa. Posat que hage dreta fe tanta es la virtut de caritat que si ella defall debades ha hom les altres virtuts e si es ab hom totes les coses son posseides justament. Qui no ama Deu no ama si mateix. Adonchs la mia sor molt cara amoneste que sies coniuncta per amor al teu spos invisible Jhesu-Crist en guisa que tota sies inflamada en lo seu desitg. No cobeyg res que sia en lo present mon. La longua vida del present mon te sia pena molt gran. Cuytat a exir daquest segle. No rebes consolacio en aquesta mortal vida ans sospira continuament a Jhesu-Crist lo qual ames ab tota la tua pensa desiyal sperel congoxet per venir a ell e la salut del teu cors te sia feta vil e menyspresada per amor del teu spos. Sies travessada e sagetada ab la nafra de amor en guisa que justament pugues dir yo son nafrada ab caritat. La mia germana molt amada en Jhesu-Crist prechte que oges les paraules de Jhesu-Crist spos teu qui diu aquell qui ama mi sera amat per lo meu pare e yol amare e manifestar me a ell. Adonchs la mia cara sor amel en la present vida per so que ell te am ensemps ab lo seu pare en la eternal gloria Amen.