Capitol VII. De conservacio.
Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli qui vol
venir detras mi reneg si matex e prengua
la sua creu e seguesquem. Mas que vol dir
renegar si matex sino renunciar a sos propis
delits e ples en aquesta manera que aquell qui era superbios
sia humil qui era iros sia mans e benigne qui
era luxurios sia cast qui era enbriagos sia
abstenent e qui era avaricios sia liberal e
larch car aquell qui renuncia a tot quant posseex
e no renuncia a ses males costumes no es dexeble
de Jhesu-Crist aquell qui renuncia a sos bens renegua
asso del seu e qui renuncia a ses males costumes
renegua a si matex. Los servents de Deu fugen
axi com a coses contraries e males als bens los quals
amen los amadors de aquest segle. Los servents
de Jhesu-Crist mes se alegren en les adversitats que en les
prosperitats daquest mon. Sapies molt cara sor
que les coses dolçes
del present mon son molt contraries als servents de Deu e asso
fa nostre Senyor Deu per tal que consenten aquestes coses
esser a ell aspres e contrarioses lavors sospiren ab
gran desitg de anar al regne celestial. La persona
que es menyspresada daquest mon resplendex
davant Deu ab singular gracia e onor car
necessaria cosa es que aquell qui es avorrit per lo present
mon sia amat per nostre Senyor Deu. Los sants homens
peregrins e viandans son en aquest mon e sant Pere per
so fou repres com volch fer tabernacle en lo
mont car los sants no deuen haver lur
tabernacle en aquest mon als quals lo cel es casa e terra
propia. Sor molt amada sapies que totes les coses
temporals son axi com a erbes quis sequen e passen dins
breu temps e per so los servents de Deu les menyspresen
per amor de les coses eternals que nul temps passen e
no son semblants als bens de la present vida qui no han neguna
fermetat que sia al mon. Les persones santes les quals
menyspresen perfetament lo mon axi moren
al mon que solament troben dalit en viure purament en Deu e
tant com mes se departexen de la conpaya del present
mon tant mes contemplen la presencia divinal ab los ulls de la
pensa e jatsia que Deus conserva e tengua sots
la sua garda la vida dels alets qui habiten en
mig dels homens carnals empero fort es a tart
que lom qui es posat entre los delits de aquest mon visca
sens peccats car no sera ben segur aquell qui
sta prop del perill. Sapieste sor molt amada que
bona cosa es que lom sia lunyat corporalment del
mon mas molt mes val esserne separat de cor. E per
so diu Job que lase silvestre menyspresa
la ciutat e lo servent de Jhesu-Crist menyspresa la
compayia dels homens seglars. Los homens
divinals menyspresen perfetament aquest mon e los
seus ples (plaers; plaés; placeres) per tal que com
aquesta vida sia per ells viltenguda se adeliten
mes en les coses celestials. Aquell coratge es luny de Deu al
qual aquesta present vida es molt dolça
e aytal no sap ques desiya de les coses
celestials ni ques menyspresa de les coses terrenals
car scrit es que aquell qui creix en sciencia
creix en dolor. Tant com lom mes comensa a conexer les
coses sobiranes les quals cobeseya he desiya
tant mes deu haver mayor dolor de les coses terrenals e
transitories en les quals es enboltat. Los servidors de
Jhesu-Crist qui procuren ab massa gran diligencia los
profits de lurs amichs e parents se lunyen es
separen de la amor divinal. Los spirituals deuen en tal
forma aprofitar a sos amichs
e parents que com se studien de aiudarlos en la favor
carnal e mundanal nos Iunyen nis saparen
(separen) de la bona obre e del bon proposit spiritual.
Germana mia en Jhesu-Crist molt amada oges la
sentencia e paraule de sant Isidre qui diu molts canonges
monges e santes fembres monges per amor de lurs
parentes se ambolquen es giren es regiren
en les ancies terrenals barales querimonies e grans
plets e per fer profit a lurs parents perden lurs
animes com empero la discrecio deia esser ordenada en
tals coses car la misericordia que mostran als stranys
no deu esser deneguada als parents ans es digne
cosa que donem a nostres parents asso que misericordiosament
donam als estranys.
Piadosa sor sapies que no devem haber en oy
nostres parents ans solament devem avorrir los
ampatxaments de aquelles coses quins fan desviar del
dret cami. Per les vaques dels philisteus que portaven la
arca de Deu a la terra de Israhel entenem lestament
de aquells qui lexen lo mon per amor de Deu car
axi com los philisteus junyien les vaques al jou
e tencaren e enclogueren los vadells (vedells;
vitela; vedella) en una casa e passaren la archa de Deu
sobre lo carro aximateix lo jou de Jhesu-Crist
leuger e suau es stat posat sobre lo cap dels servents
de Jhesu-Crist e axi com les vaques mugien per amor de lurs
fills empero nos giraven a la dreta part ni a la
squerra ans anaven per lur cami dret fins al
loch de Bethsames qui era en la entrada de la terra de
Israel per semblant forma deuen anar los servents de
Jhesu-Crist per dret cami e ja per amor de lurs parents nos
deuen declinar a la dreta part ni a la sinestra de lur
bon proposit ans deuen anar dret cami fins a Bethsames ço es
fins a la intrada del regne celestial e axi com les vaques
mugien per lurs fills per semblant forma les persones
religioses deuen mugir per lurs parents ço
es pregar Deu per ells que visquen en bon stament e que
sien deliurats de mal e comformats en bon
proposit. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada axi com demunt
he dit no devem avorrir nostres parents ans los devem
amar mas segons diu sant Augusti en tal forma los
devem amar que sins son contrariosos ens ampatxen
la via per anar a Deu sol nols som obligats de donarlus
la sepultura. Tu cara sor es exida ab
Abraam de la tua terra de la tua generacio e de
la casa del teu pare e es venguda en la terra la qual Deus te ha
mostrada ço es en lo monestir. Prechte
donchs que perseveres en aquell en bones obres e en bona vida
en guisa que apres la tua mort pusques reposar
en lo si (el seno) de Abram (Abraham,
Ibrahim) ço es en lo repos benaventurat de
Paradis. Tu germana mia
en Jhesu-Crist molt amada es exida ensemps ab Lot
de Sodoma ço es de la vida del segle perquet
prech que no mires detras ab la muler del
dit Lot car saries feta a les gents eximpli
de gran perversitat ço que Deus no vulla ans te
prech quet salves ab Lot en lo munt
ço es en lo
monestir en lo qual dons als altres eximpli de
santedat. Tu honesta verge es exida ab
Josue de Egipte ço es de aquest segle prechte que
muyres ab ell en lo desert ço es en lo
monestir hon Deus te ha apleguada manna
car donat ta pa de paraule celestial. Perque sor
molt amada en Jhesu-Crist amonestte e prechte que
perseveres en lo monestir axi com has començat
vellant pregant cantant e contra lo diable vigorosament
batallant en guisa que vencent tots los enemichs
e sobrant totes les delectacions de aquest mon pusques venir
ab Josue a la terra de promissio ço es a la
benaventuransa de la vida celestial hon meresques
veure la fas del perpetual sol Amen.
