diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol VII. De conservacio.

Capitol VII. De conservacio.


Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli qui vol venir detras mi reneg si matex e prengua la sua creu e seguesquem. Mas que vol dir renegar si matex sino renunciar a sos propis delits e ples en aquesta manera que aquell qui era superbios sia humil qui era iros sia mans e benigne qui era luxurios sia cast qui era enbriagos sia abstenent e qui era avaricios sia liberal e larch car aquell qui renuncia a tot quant posseex e no renuncia a ses males costumes no es dexeble de Jhesu-Crist aquell qui renuncia a sos bens renegua asso del seu e qui renuncia a ses males costumes renegua a si matex. Los servents de Deu fugen axi com a coses contraries e males als bens los quals amen los amadors de aquest segle. Los servents de Jhesu-Crist mes se alegren en les adversitats que en les prosperitats daquest mon. Sapies molt cara sor que les coses dolçes del present mon son molt contraries als servents de Deu e asso fa nostre Senyor Deu per tal que consenten aquestes coses esser a ell aspres e contrarioses lavors sospiren ab gran desitg de anar al regne celestial. La persona que es menyspresada daquest mon resplendex davant Deu ab singular gracia e onor car necessaria cosa es que aquell qui es avorrit per lo present mon sia amat per nostre Senyor Deu. Los sants homens peregrins e viandans son en aquest mon e sant Pere per so fou repres com volch fer tabernacle en lo mont car los sants no deuen haver lur tabernacle en aquest mon als quals lo cel es casa e terra propia. Sor molt amada sapies que totes les coses temporals son axi com a erbes quis sequen e passen dins breu temps e per so los servents de Deu les menyspresen per amor de les coses eternals que nul temps passen e no son semblants als bens de la present vida qui no han neguna fermetat que sia al mon. Les persones santes les quals menyspresen perfetament lo mon axi moren al mon que solament troben dalit en viure purament en Deu e tant com mes se departexen de la conpaya del present mon tant mes contemplen la presencia divinal ab los ulls de la pensa e jatsia que Deus conserva e tengua sots la sua garda la vida dels alets qui habiten en mig dels homens carnals empero fort es a tart que lom qui es posat entre los delits de aquest mon visca sens peccats car no sera ben segur aquell qui sta prop del perill. Sapieste sor molt amada que bona cosa es que lom sia lunyat corporalment del mon mas molt mes val esserne separat de cor. E per so diu Job que lase silvestre menyspresa la ciutat e lo servent de Jhesu-Crist menyspresa la compayia dels homens seglars. Los homens divinals menyspresen perfetament aquest mon e los seus ples (plaers; plaés; placeres) per tal que com aquesta vida sia per ells viltenguda se adeliten mes en les coses celestials. Aquell coratge es luny de Deu al qual aquesta present vida es molt dolça e aytal no sap ques desiya de les coses celestials ni ques menyspresa de les coses terrenals car scrit es que aquell qui creix en sciencia creix en dolor. Tant com lom mes comensa a conexer les coses sobiranes les quals cobeseya he desiya tant mes deu haver mayor dolor de les coses terrenals e transitories en les quals es enboltat. Los servidors de Jhesu-Crist qui procuren ab massa gran diligencia los profits de lurs amichs e parents se lunyen es separen de la amor divinal. Los spirituals deuen en tal forma aprofitar a sos amichs e parents que com se studien de aiudarlos en la favor carnal e mundanal nos Iunyen nis saparen (separen) de la bona obre e del bon proposit spiritual. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada oges la sentencia e paraule de sant Isidre qui diu molts canonges monges e santes fembres monges per amor de lurs parentes se ambolquen es giren es regiren en les ancies terrenals barales querimonies e grans plets e per fer profit a lurs parents perden lurs animes com empero la discrecio deia esser ordenada en tals coses car la misericordia que mostran als stranys no deu esser deneguada als parents ans es digne cosa que donem a nostres parents asso que misericordiosament donam als estranys. Piadosa sor sapies que no devem haber en oy nostres parents ans solament devem avorrir los ampatxaments de aquelles coses quins fan desviar del dret cami. Per les vaques dels philisteus que portaven la arca de Deu a la terra de Israhel entenem lestament de aquells qui lexen lo mon per amor de Deu car axi com los philisteus junyien les vaques al jou e tencaren e enclogueren los vadells (vedells; vitela; vedella) en una casa e passaren la archa de Deu sobre lo carro aximateix lo jou de Jhesu-Crist leuger e suau es stat posat sobre lo cap dels servents de Jhesu-Crist e axi com les vaques mugien per amor de lurs fills empero nos giraven a la dreta part ni a la squerra ans anaven per lur cami dret fins al loch de Bethsames qui era en la entrada de la terra de Israel per semblant forma deuen anar los servents de Jhesu-Crist per dret cami e ja per amor de lurs parents nos deuen declinar a la dreta part ni a la sinestra de lur bon proposit ans deuen anar dret cami fins a Bethsames ço es fins a la intrada del regne celestial e axi com les vaques mugien per lurs fills per semblant forma les persones religioses deuen mugir per lurs parents ço es pregar Deu per ells que visquen en bon stament e que sien deliurats de mal e comformats en bon proposit. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada axi com demunt he dit no devem avorrir nostres parents ans los devem amar mas segons diu sant Augusti en tal forma los devem amar que sins son contrariosos ens ampatxen la via per anar a Deu sol nols som obligats de donarlus la sepultura. Tu cara sor es exida ab Abraam de la tua terra de la tua generacio e de la casa del teu pare e es venguda en la terra la qual Deus te ha mostrada ço es en lo monestir. Prechte donchs que perseveres en aquell en bones obres e en bona vida en guisa que apres la tua mort pusques reposar en lo si (el seno) de Abram (Abraham, Ibrahim) ço es en lo repos benaventurat de Paradis. Tu germana mia en Jhesu-Crist molt amada es exida ensemps ab Lot de Sodoma ço es de la vida del segle perquet prech que no mires detras ab la muler del dit Lot car saries feta a les gents eximpli de gran perversitat ço que Deus no vulla ans te prech quet salves ab Lot en lo munt ço es en lo monestir en lo qual dons als altres eximpli de santedat. Tu honesta verge es exida ab Josue de Egipte ço es de aquest segle prechte que muyres ab ell en lo desert ço es en lo monestir hon Deus te ha apleguada manna car donat ta pa de paraule celestial. Perque sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte e prechte que perseveres en lo monestir axi com has començat vellant pregant cantant e contra lo diable vigorosament batallant en guisa que vencent tots los enemichs e sobrant totes les delectacions de aquest mon pusques venir ab Josue a la terra de promissio ço es a la benaventuransa de la vida celestial hon meresques veure la fas del perpetual sol Amen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los comentaris se borren.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...