Capitol XLVI. De cobeiançe. (codicia)
Rayl de tots mals es cobeiançe.
No es qui puscha perfetament reebre en si les batalles spirituals si
ja primerament no ha aterrats
e vençuts los delits carnals.
No es alguna pensa que puscha francament contemplar Deu si ella
cobeja o desija les coses terrenals e transitories de
aquest mon. Lull de la pensa no pot veure ni mirar les coses
altes si es tancat al pols de terrenal cobeiançe.
Cobeiançe es greu peccat car
es causa de tots peccats. No es meravella si aquells qui moren
en peccat mortal son deputats a foch eternal pus que vivints en
aquest mon no appaguaren la flama de cobejançe.
Sor molt cara posat que no hages pecunia si empero has cobeiance
de haverne not aprofita gens. Not val res la nuditat del cors
si has cobejançe de haver
moltes vestidures. Judes per cobeiance de moneda vene
Jhesu-Crist. Tots nuus nexem en la present vida perque donchs
cobeiam ten ardentment les coses terrenals e
transitories. Si nosaltres creem quels bens de aquest mon deuen perir
perque los amam ab ten ardent amor. Si nos amam los
bens de aquest mon terrenals e transitories mes que no devem peccam.
Adonchs sor molt amada considera lo decahiment de la tua vida e conex
que aço poch que has te pora bastar. Si donchs la
cobejançe es rael de
tots mals segons que havem dit necessari es que la gites del
teu cor per tal que noy cresquen diversos rams de vicis e de
peccats. No sia en tu mala cobeiançe.
Sor amable prech Deu qui es tot poderos que per amor dell te
façe
menyspresar los bens de aquest mon e que no temes
adversitat ni fretura Amen.
