Capitol X. De puniment de cor.
Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qual
puniment proceex de la recordacio del peccat o de la
temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es
perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses
carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma
la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccions
o puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com
la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhint
a memoria los mals que ha fets. La segona es com la
dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida
eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom
just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per
recordacio de les penes dinfern tercerament per la
consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per
desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot
peccador sapia que lavors es visitat per Deu com
es punit fins a provocacio de lagremes car sant
Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axi
com es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual
exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo
Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola es
comogue. Lavors tremola la terra com lo peccador
se convertex a lagremes. Amoneste donchs molt
cara sor que en la tua oracio reduesques los
teus peccats a memoria ab grans lagremes car
aquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni
neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los
exemplis dels sants qui ab compunccio e ab
lagremes han obtenguda venia e absolucio de lurs
peccats davant Deu. Anna mare de Samuel per
compunccio e lagremes meresque haver fill hoc
e obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviu
per conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homey
e del adulteri que havia comesos. Axi loy dix
Natan propheta no morras car Deus ha
remes lo teu peccat. Tobies per
compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetat
e consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphael
goig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e
lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccats
te son remesos. La mia sor venerable per
tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio
sien a tu dolçes
e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nos
pot esmar (semá, semar) en la sua valor e es
goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua
oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom forts
no deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs
com nos apres del babtisme hajam ensutzida
nostra vida devem bateyar e lavar ab lagremes
la nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençes
foch spiritual qui illuminara los secrets de la
nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidents
per babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor
molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada
es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de
la pensa illuminacio es de la anima car lavors es
illuminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de
lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los
peccats com son reduhits a memoria ab lagremes.
Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit
Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesme
tu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor:
hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e
rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida
mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son
IIII car ploram per nostres peccats per les miseries
daquest mon per la compassio del proisme e per la
dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave
aquell qui deya cascuna nit lavare ab les
mies lagremes lo meu lit e ab
les dites lagremes regare lo meu capçal.
Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com
deya aylas que la mia peregrinacio es massa
alongada. He feta ma habitacio ab los habitadors
de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina.
Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat
de Jherusalem dient o ciutat si sabies
los mals quet han sdevenir. Sant Pau nos
mane quens alegrem ab los quis alegren o
que plorem ab los qui ploren car ell per compacio
plorava e deya qui es malait que yo nou
sia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los
justs dient o ciutat de Sion nos remembrants
de tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia
(rius; ríos; by the rivers
of Babylon...). La present vida es mort car es plena de
miseries e no es terra propia ans es via e cami e la
dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som
en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no
havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat
celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors
tos peccats apres plora per les miseries daquest
mon e puys per la compacio del proisme
derrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial.
Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment
de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si
Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex ne
fa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell
quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habunden
lagremes no si poden acostar males cogitacions car noy
poden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran
confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la
veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vina
per amor de mi ja es passat livern
les pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudes
en la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la
tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra
terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquen
en la Sglesia. La tortra es aucell molt cast lo
qual volria tostemps posar son niu e habitar en
arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en los
cels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique
los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e
a plant (plany) dient homens quius
plorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de
aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist spos
teu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu
regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor
del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de
la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra.
Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la sua
compayia non cerca daqui avant altre. O
sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e
die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyat
al cel per tal que tu pusques veure la sua faç
ell seent a la dreta part del pare. Les tues galtes
sien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt
vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per
vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat.
Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist
postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de
tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara
lave continuament los teus peccats ab lagremes lava
tots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab
lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu
orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab
lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany
les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembreten
ab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la
ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes
los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes
los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los
teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu
Senyor meu has posades les mies lagremes en la
tua presencia. Sor molt cara sino plors
les tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les
mies lagremes me son stades pa lo
qual menge nit e dia. Amonestte donchs sposa
de Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tos
peccats per so que meresques esser aconsolada
en la terra celestial axi com es scrit benaventurats
son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.
