Capitol XXXVIII. De superbia.
Superbia es rael de tots mals. Hom
superbios es abhominable a Deu e als homens. Lom
superbios es semblant al diable. Cobejançe
e superbia son axi un mal que ni la superbia sens cobejançe
ni la cobejançe pot esser sens
superbia. Lo diable per sa cobeyanse e superbia dix
pujarmen he sobre lo cel. Jhesu-Crist diu ab humilitat
la mia anima ses humiliada fins a la pols. Lo diable per superbia e
cobejançe dix yo
sare semblant al Altisme. Jhesu-Crist per humilitat
es fet obedient fins a la mort. A la derreria lo diable per
superbia es acabuçat en
linfern. Jhesu-Crist per humilitat es levat sobre los cels e
quina cosa es pecca sino menyspreu de Deu ab lo qual menyspresam sos
manaments. Sor molt cara creu a mi que vigilies oracions dejunis
almoynes e obres treballoses que han durat lonch temps si fenexen
en superbia per no res son jutjades devant Deu. Adonchs amable sor
prechte que no estenes les ales de superbia. No leves en alt
les plomes de superbia e la raho es aquesta car la superbia ha
deposats los angels ha prostats (postrats) e aterrats
los poderosos e destrohits los superbiosos.
Nostre Senyor Deus contresta als superbiosos e dona la sua
gracia als humils. Amonestte esposa de Jhesu-Crist que mes te alegres
de la companyia de les serventes de Jhesu-Crist que de la noblesa de
ton linatge prechte amable sor que mes te alegres de la
compayia de los pobres
vergens que de la noblesa de tos parents posat que sien
richs e poderosos la raho es aquesta car Deus no es acceptador
de persones. Aquell qui menyspresa lo pobre fa a Deu gran
injuria. Aquell qui menyspresa lo pobre se trau scarn
de aquell quil ha fet. Amable sor Deus te
do per sa merce pregona humiltat e vera
caritat Amen.
