Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.
Sor molt cara oges aço
que yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons
o letres amaguadament trencha son orde.
Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car
son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los
dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde.
La verge que desija entrar en noçes
ab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintes
correges cintes ni cinyels. La monge que
espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels
homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells
paternostres daurats ni altres coses semblants. La
monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de
sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de
Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb
dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelita
ab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avol
fembra e de aço parlant sant
Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes
letres e pintades (pintes) ni de sudaris
ni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa
de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de
vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija
reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual
ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar
los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona
casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona
se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor
de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que
dones seglars solen fer en lo segle molt son culpables
devant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones
mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells
qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura
departiment ni difarencia entre les dones seglars e
religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons
plasents e adelitables axi com solen fer les
males fembres hon es la honestat hon es la
religio hon es la castedat hon es la puritat hon
es la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per
bones obres complaen a lurs amichs en mal
donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hon
es la continencia hon es la reverencia hon es la
vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en
lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo cel
hon es la puritat de la religio hon es la rigor del
orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesa
de la pensa hon es la contriccio del cor hon es la
ansia de la oracio hon son los gemechs dels pits
hon es labit monacal. Si les monges se alegren en los
dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars
hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del
infern hon es la memoria del juhi divinal hon es
la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal.
E si les monges desigen reebre dels homens dons de
vanitat hon es la
memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hon
es la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada
viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja
que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son
orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los
manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e
trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta
que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que
lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los
dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons
temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ame
Jhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels
homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo
libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tues
gualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es
acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a
Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La
tortra apres que per mort ha perduda sa compayia
null temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu
fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de
qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La
religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta
ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada.
La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per
espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantne
Jhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo
cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu
Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha
fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab
lom sil cobeia dins son cor e sil ama
carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist consellte
quel teu espos ams sobre totes coses e que solament
desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos
ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons
mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no
espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels
savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorben
los ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses
religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant
Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes.
Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot
perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe
lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa
contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals
cobeiançes. Si la pensa de la
monge se adelita en los dons terrenals no contempla
perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als
homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan
aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de
aquest mon. E per ço diu David
Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e
son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab
tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui
lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo rey
dels sants en la sua gloria.
Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de
vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar
sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor
en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant
propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguada
te amonest quet studius en ressemblar aquell qui
diu yo acompanyat de justicia comparre en la tua
presencia e sare sadollat com aparexere en la
tua
gloria Amen.
