Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Africha. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Africha. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’agost del 2020

LIBRO DE CATÓN

LIBRO DE CATÓN. (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate, titulado Sentencias Morales, fól. 72.
Este libro no es más que un breve fracmento que comprende unas cuantas páginas del principio, pero hemos creído conveniente colocarlo a continuación del que precede, ya por ser análoga la materia de ambos, ya por parecer que es obra de un mismo autor, a juzgar por el estilo y hasta por el carácter de letra con que está escrito, ya, finalmente, por hallarse en el mismo códice.

Com dels homens constituits en hus de rao se pertangua enquerir e serquar la via e carrera la qual mitiansant puscham haver conexensa de Deu e atquirir la gloria e repos de la sua anima en laltre mond e en aquesta visquen e sien fets dignes de honor e reverentia e agradables a les gents e atquiresquen de gran hutilitats e profits e tal carrera sia la via de virtuts aquelles donchs devem inquerir ab summa diligencia. Les quals virtuts son IIII ço es a saber Justicia Temprança Fortaleza e Prudentia les quals entre los altres libres son ab gran brevitat posades per aquell gran savi apellat Catho en lo seu petit libre lo qual per los maestres e doctors es stat constituit legir ordinariament per tots studis e scoles a gloriosa introductio dels juvens per la sua gran preciositat de sentencies.
Com adonchs lo dit libre sia compost en leti (llatí; latín) e no sen aprofiten sino los gramatichs per tal que daqui avant sen pusquen aprofitar los qui no son gramatichs axi homens com dones e pensat reduirlo al vulgar romans encara que per ventura altri lo haia abans splanat so que no he vist. E aço es fet vuy a XXVII de juny de MCCCCLXII. (1462)
Per ço com de tot bon pare se pertany adoctrinar lo seu fill lo qual li es molt car per amor paternal lo gran savi Catho pren asi loch de pare e apella fill a tota persona que vol pendre los seus consells e doctrina. E de aquesta orde que primerament posa hun prohemi e apres son tractat lo qual prohemi comensa axi.

Pensant yo Catho dins lo meu cor que molts homens vivien en gran erros e vicis per sola ignorançia de virtuts e bons costums himagini soccorrerlos de bons consells perque visquessen gloriosament e que atanguessen a honors. Ara donchs fill car yot vull mostrar en quina manera hordones los costums del teu coratge e lig los documents que yot posare asi en tal manera quels entengues car legir e no entendre e no volerhi posar lo cor allo es menyspresar la scriptura. Primerament en totes les tues obres humilment invoca a Deu. Ama e honra ton pare e ta mare. Honra tos parens. Conserva donatiu quet sia fet. Sies subiecte a la rao. Si alguna cosa hauras a donar donala mas guarda a qui dones. Ves ab bones companyies. Not vulles aplegar a consells daltres sino ti damanen. Viu net e pur en ta conscientia. Saludaras liberalment les gens. Donaras loch a maior de tu. Hauras temor a ton senyor e maestre. Seras vergonyos. Guardaras so del teu. Seras diligent en tos afers. Haies cura de la tua companya. Convida a tart. Dorm per mesura. Ama la tua muller e servali lo sagrament. Sies temprat en lo beure. Deus puiar per lo regne celestial. Guardat de creura follament alguna cosa. Fuig de tota mala fembra. Usa de virtuts. Juga a la trompa e a les taules fuig. Apartet de tot altre pech. Lig libres e mette en la memoria so que ligiras. Instrueys en virtuts los teus fills. Apren de letra. Not vulles enfellonir sens causa. Guardat de scharnir a negu. Entreven en iuy. Seras en cort. Seras donador de consell. Jutgeras los homens a meys que no merexen. No vulles cobeeiar ço daltri. Treballa en obrar la casa iusta. Fes be als bons. Sies recordant de benefici pres daltri. Parlaras poch en los convits. No scarniras lo miserable. Porta liberalment bon voler a tota persona.

Per ço com Deu es scondrinyador del cor axi com scriptures nos ho dien aquell Deu colre e honrar ab pura pensa. Vella molt not deus adormir car la folgansa de cade dia ministra nodriment a vicis e a peccats.
Yo crech que la primera virtut es refrenar la lengua. Aquell es mes propinque a Deu qui sab callar ab raho.
No vulles esser contrari repugnant a tu matex car nos convendra ab altri qui nos conve ab si matex.
Si be guardas la vida els costums dels homens com huns enculpen als altres no es qui vischa sens peccat. Desempara so quet nou encara que li ports voler car lo profit es preposador danant les coses poseides.
Seras fort e constant e blan segons que la cosa o demanara car lom savi muda los costums sens perill en sos temps.
No vulles creure follament a la muller clamantse dels serveys car moltes vegades la muller en odi aquell que lo marit ama.
Com tu amonestaras a algu e ell no Tolra esser amonestat no ten vulles lexar si ell sera a tu car e acostat
No vulles contendre ab paraules contra los parlers car la paraula es donada a tots e parlar ab saviesa a pochs.
Ama en tal manera als altres que sies car amich a tu matex sies en tal manera bo als bons que gran damnatge not seguescha.
Apartat de baralla no sies de aquella comensador car callar no nou e nou a vegades lo parlar.
No vulles prometre a altri en ser so quet sara promes car no qual donarse en les paraules dels homens.
Quant algun te loara sies iutge de so quet loara e no vulles de allo creure mes a altri que a tu mateix.
Los fets virtuosos que altri fara be los pots publicar e si tu obrares coses virtuoses callar les as.
Si tu seras vell e contaras coses virtuoses daltri fes que en ton juvent haies axi obrat quet servescha a la vellesa.
Not fassa cura si alguns parlaran de secret car los sospitosos pensen que tot hom parla dells.
Quant seras en prosperitat guardat de adversitat car la fi de les coses no responen en una matexa manera als principis.
Com la nostra vida natural sia molt frevol e duptosa no vulles posar la tua speransa en la mort daltri.
Com lo amich pobre te fara donatiu e sera poch pren aquell ab cara alegra e loal planariament.
Com natura te haia creat infant nuu e despullat porta ab pasciencia lo treball e carrech de la pobresa.
No haies paor a la mort perque sia fi de la tua vida car aquell qui massa la tem per tot plaer de la vida.
Si per los teus desmerits tos amichs se volran apartarse de tu non vulles inculpar a Deu mas a tu mateix.
Tracta los teus bens en manera que no vinguen a menys e per tal que sien conservats sta ab temor que not falleguen.
Si poras prestar alguna cosa no la vulles prometre dues vegades per tal que volent esser vist bo no sies vist ventola.
Si algun se mostrara ton amich de paraula e non sera de cor fesli atrestal e asi la sua art sera scharnida per la tua.
No vulles ab paraules massa blanes loar altre car lo brill canta dolsament quant lo brillador descep lo cel.
Si hauras fills e los teus bens seran pochs mostrals oficis ab que pusquen guanyar la lur vida.
La casa que es cara en preu stimala en vil e la vil cara e axi no seras a tu cobdiscios ne avaricios a daltri.
Si tu te fas castigador guardat que no peque en so de que castigaras car gran vergona te sera si la culpa redarguhia a tu matex.
Demana so que es iust o al menys allo que veuras onest car folia te seria demanar so que iustament te poden negar.
No vulles lexar lo conegut per lom no conegut car iat conte lo conegut per ton iuy lo no conegut solament a chas.
Com la duptosa vida del hom se gira en serts perills fes que tots los dies que treballaras te vinguen en profit.
Encara que tu poguesses vencre ton companyo donali loch car los amichs ab plaers e aserveys se sostenen.
Com tu demanes grans coses no duptes de donarles qui tes car ab semblants coses se conserva la gracia entre los amichs.
Guardat no haies discordia ab lo teu amich car la desamistat engendra avorriment e la concordia amor.
Quant la culpa dels teus serveys te provocara a ira deuste temprar per tal quels pusques perdonar.
Venç algunes vegades ab pasciencia al que pots vencer car la pasciencia es entre les virtuts molt gran virtut.
So que tens guoanyat conservau per ton poder car quant lo treball es damnatge creix mortal pobresa.
Sies algunes vegades al conegut flach e car als amichs com seras benaventurat seras tostemps proisme a tu.
Si per ventura volras conexer los lauraments de la terra legiras un libre quen feu Virgili.
E si mes avant vols saber les virtuts de les erbes lig lo libre de Mascer.
Si desiges saber les batalles romanes o les de Africha lig lo Lucha qui posa les batalles del deu Mars. (Marte)
Si a tu plau amar ho apendre de amar legint legiras lo Ovidi de art de amar.
E si desiges viure savi ou tot so que pusques e lig de saviesa per les quals coses la vida del hom es apartada de vicis.
Donchs disponti e apren legint quina cosa es saviesa aprofita a tot hom e encara als no conaguts si pots car mes profitos es atquirir amichs ab merexements que regne.
Lexat de serchar los sacrets de Deu e quina cosa sia lo cel. Ton pensament sia en les coses mortals axi com tu est mortal.
Lexa la paor de la mort car folla cosa seria que tostems per tembre la mort haies a perdre los goixs de la vida.
No vulles pendre ira ne contendre de cosa inserta car la ira empatxa lo enteniment que no conega la veritat.
Fes la tua despesa tempradament axi com la cosa o reguerra car segons la cosa o lo tems demana es la cosa de donar.
Lexa so qui es massa. Alegrat de la cosa ….

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...