Capitol LXV. Que la verge no vulla complaura als homens ab la bellesa de la sua cara.

Capitol LXV. Que la verge no vulla complaura als homens ab la bellesa de la sua cara. 

Prechte molt cara sor que esquivem totes belleses nohibles per ço que no cresquen en nos rebrotims de tots mals. Aquell qui ama bellesa corporal enguana si matex. La raho es aquesta car la bellesa del cors es enguanable vana terra cendra e enguan dels homens.
E per ço dix Salomo que anguanadora es la gracia de bella parlaria e vana es la bellesa corporal. Molts e diversos son stats anganats ab la bellesa del cors. Los homens folls consideren la bellesa del cors caen en lo laç del diable com miren la bellesa de la carn son enlaçats en los filats del diable. Molts son ligats en peccats per la bellesa corporal. Deu no requir la bellesa del cors sino de la anima. Mes ama Deu la bellesa spiritual que la carnal. Jhesu-Crist nos adelite en la bellesa del cors sino en la puritat del anima. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada consellte que ams aquella bellesa en la qual se adelite Deu. No vulles dins lo teu coratge amar la bellesa dels homens no consideres los homens per intencio de alegrarte en lur belese. Prechte la mia cara sor que not pintes la cara per complaure als homens e com per tal te ha Deus feta la cara que placies als ulls dels homens. No sia aytal la tua intensio que devant los homens vulles aparexer bella car si per tal te ornes que en la presencia dels homens sies vista esser bella gran injuria fas a Jhesu-Crist espos teu ab lo qual es esposada. Si tu vols aparexer devant los ulls dels homens bella ja no est casta sino adultra e axi com adultra fas a Jhesu-Crist injuria. Si per tal que sies amada mostres als homens la tua bellesa diguesme e com poras dir que no sies adultra si mes ames los homens que no a Jhesu-Crist. Com diras yo no son adultra com en lo monestir te sies liurada a Jhesu-Crist e ara vulles complaura als homens ab la bellesa de la tua cara. Com aço fas senyal mostres de avol fembre. Aço acustumen de fer les avols fembres e les dones que son mundanals car pintense la faç per tal que appareguen belles als ulls dels homens. E com es leia cosa e com abominable que les monges façen aço que solen fer les avols fembres e les dones seglars. Adonchs honesta verge oges que dich atten al meu consell null temps te embellesques la cara per complaura als homens mas orna la tua consciencia ab bones virtuts per ço que placies a Jhesu-Crist espos teu. Nos adelita Deu en la bellesa corporal sino en la bellesa della pensa nos adelita Deu en la pintura de la cara sino en bones costumes no en lo gest del cors sino en la santa conversacio. Com la anima santa per amor de Deu es ornada dins si de bones costumes lavors es amada per Jhesu-Crist la qual cosa declara lespos en lo libre dels Cantichs parlant a la esposa. Diu axi o e com es bella amada mia. Quaix que digues com es bella amada mia ço es tu es bella vivint justament e religiosa es amada mia amant a mi sobre totes coses. Per tal es bella e resplandent car vivint be converses en bones obres e per tal es amigua mia car amesme perfetament e no ames altre amich mes que a mi e no solament es amada ans encare es molt cara car mes desijes complaure a mi per bones obres en la pensa que als homens en la bellesa forana del cors e no solament es amigua ans es molt cara plena de delits. La anima santa es dita cara en delits de les santes Scriptures car no pot venir perfetament a la familieritat de Jhesu-Crist aquell qui menyspresa habundar en delits de la santa Scriptura. Aquell pora venir perfetament a la amor de Jhesu-Crist quis recomplex ab los delits de la santa Scriptura e ama Jhesu-Crist e es amat per ell. Mas aquell qui mes desija complaura als homens ab la bellesa de la sua cara que a Jhesu-Crist ab bones obres no ama Jhesu-Crist perfetament ni es amat per ell. Amonestte donchs sor molt cara que ams Jhesu-Crist sobre totes coses car Deus lo pare ta eleta per ell eternalment. Prechte que sol a ell cobeixs complaure e que no vulles reebre dels homens laor temporal e possehiras gloria eternal Amen.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons. 

Sor molt cara oges aço que yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons o letres amaguadament trencha son orde. Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde. La verge que desija entrar en noçes ab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintes correges cintes ni cinyels. La monge que espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells paternostres daurats ni altres coses semblants. La monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelita ab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avol fembra e de aço parlant sant Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes letres e pintades (pintes) ni de sudaris ni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que dones seglars solen fer en lo segle molt son culpables devant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura departiment ni difarencia entre les dones seglars e religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons plasents e adelitables axi com solen fer les males fembres hon es la honestat hon es la religio hon es la castedat hon es la puritat hon es la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per bones obres complaen a lurs amichs en mal donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hon es la continencia hon es la reverencia hon es la vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo cel hon es la puritat de la religio hon es la rigor del orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesa de la pensa hon es la contriccio del cor hon es la ansia de la oracio hon son los gemechs dels pits hon es labit monacal. Si les monges se alegren en los dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del infern hon es la memoria del juhi divinal hon es la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal. E si les monges desigen reebre dels homens dons de vanitat hon es la memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hon es la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ame Jhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tues gualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La tortra apres que per mort ha perduda sa compayia null temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada. La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantne Jhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab lom sil cobeia dins son cor e sil ama carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist consellte quel teu espos ams sobre totes coses e que solament desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorben los ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes. Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals cobeiançes. Si la pensa de la monge se adelita en los dons terrenals no contempla perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de aquest mon. E per ço diu David Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo rey dels sants en la sua gloria. Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguada te amonest quet studius en ressemblar aquell qui diu yo acompanyat de justicia comparre en la tua presencia e sare sadollat com aparexere en la tua gloria Amen.