HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1).
(1)
Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado
Miscellanea ascetica, fól. 32. Códices del monasterio de
Ripoll, núm. 155, fól. 1.
En nom de Deu sia et
de madona sancta Maria. Comensa aquest libre del
rey Dungria he de sa fila la qual fo
muler del comte de Proensa.
En Ungria
hac un rey qui avia per muler le
pus bela dona del mon. El rey per la belesa
que avie e per so con here molt honesta e
molt bona done amavele mes que res que fos el
mon. E avie dequesta dona una file sens
plus qui era le pus bele ereatura
(creatura) dels mon. E esdevenchse que la regina
mori e non romangueren infans sino le
dita donzela. El rey per so com amave molt la regina sobre
totes coses del mon feune tant gran doll el e tota la
sua terra que so fo una gran maravele. E
quant hac estat lo rey axi un gran temps los
barons e los comtes pensarense quell doll
de la regina serie pasats. E acordarense que li
diguesen que preses muler per so quel
regna no romeses a gens estrayes per
fretura de rey. Lavos los comtes e los
barons anarensen a el e diguerenli - Senyor nos
som venguts a vos per gran faeltat queus aportam
e per so som tenguts queus diguam so que
sia vostra honor e honrament de vostron regne.
Vos senyor sabets be que no avets areu (hereu)
sino aquella file perqueus volem preguar e
clamar merce que vos que prengats muler de que
romangen ereus daquel regne e pres
(després, después) vostra mort no venges an
poder de gens astrayes e nos no romanguesem menys de
senyor natural. - Lo rey respos que molt o deir
be e con a bons e a leyals vesals e quels
ho greye molt mas no era causa ades en volentat
de pendre muler - enpero
pus vosaltros ho volets e mo conselats si
podets atrobar tan bela dona con la
regina qui morta es acordarmo e empero dicvos
que si tan bela no era que non pendria gens mas pus que tant ho
volets vosaltres vesjali la beutat de la regina e axi
anats per lo mon sercant si atrobarets
tan bela dona ni donzela e si be no ses fila de rey
ho de comte ans sia fila de quis
vula jo la pendre per muler. - E cant
los barons ageren hoyda la volentat del
rey acordaren que tramesesen cavalers per
diverses terres e que cerquasen si trobarien tan bela
dona con la regina era. E cant ageren molt sercat
tornaren al rey e diguerenli que moltes de beles na
trobaven tan bela con la regina era.
- Adonchs
dix lo rey - lexatsme star que nul
temps no aure muler sino era tant bella
com la regina qui morta es. - E axi partirense del rey
et anarensen. E cant agran stat un
temps ajustarense los comtes e los barons e los
burzeses. E cant foren ajustats encara asagaren sis
podie mudar de son enteniment lo rey que volgues pendre
muler. E achni I qui dix - senyors lo rey nos
vol partir de son enteniment que no secorde de pendre
muler si no ere tant bele com la regine
qui morta es. Ara anem a el que jon son pus
belle. - Dixeren los barons - quala sera
aquexa. - Respos aquel - sa fila es molt pus
bela que sa mare no fo anch e el
rey amela mes que res del mon e si li ho conselats
acordar sia molt volenter. - Lavos digueren los
altros qui li conselarie tan gran
peccat ni tan cruel fet. - Vos - spos aquel
- bon si acordarie e sevendra del peccat ab Deu e la mala fama
sera tost passada. - E axi per anach dequel
acordarensi tots los altres que lindiguesen. E
anarense al rey et preguarenlo que secordas de
pendre muler per tall que els no romanguesen
apres de sa mort menys de senyor netural.
- Barons - so dix lo rey - gaus (jaus, ja us) he dita
ma volentat. - E respos aquel mal vestia e dix -
Senyor quius atrobave tant bele dona ho
pus bela que la regina no era pendrietsle.
-
Hoc - dix lo rey - volentes. -
Respos aquel mal vestio e dix - yo senyor lo se
e leus mostrare. - E dix lo rey - quala aquexe
dons. - Dix aquel - madona vostra fila es molt pus
bella que sa mare no era. - Sa mare - respos lo rey -
con pendria jo ma fila per muler
so que anch mes no fo fet - Responeren
los altres - Senyor pregam vos queu fasats que
si de peccat vos en temets quant neuret auts.
II. o III. infans podrets vos partir dela et
farets penitencie. E romandran areus per tos
temps de vos. - Respos lo rey - ara barons jom acordare
sobre so e reteusen resposta. - Los comtes e los barons
adonchs se partiren del rey ab diable
fo aparela que lin meses en cor quen
fases ague pusa sa fila per muler.
E el ana veure sa fila e vese maravelosament
bella encara molt pus bella que sa mare. E posa tot son cor puximent
del diable que le preses per muler. E no pres altre cort mas el
matex ho dix a sa fila e dixli axi -
ma fila mos contes e mos barons man
molt pregat que preses muler per so quel regne no romases an
poder de gens estrayes. E jo los avia
respos que tant amave vostra mare que sino atrobarien
tan belle dona con elle era que nul temps no
pendria muler. E anne sercades diverses terres e non
an trobada neguna con vostra mare. E puis sonse
acordats que vos sots pus belle que vostra mare e anme
pregat ques prena per muler e jo els
atorgat que ho fare. E per so ma fila
hajats aquesta honor que siats regina Dongria
coronada que si altra estraya nich venia. - E la
donzele con hay aquestes peraules fo fort
despegade en son cor e dix a son pare -
Senyor no fo anch mes hoit que pare prenes
sa fila per muler he precvos que
nom perlets aquexe raho que nous
dire que vos qui sots mon pare prene que no he
en cor ne en volentat que nul temps prene
marit que a Deu he oferta ma vergenitat. -
Respos lo pare e dix - ma fila que vos serets ma muler
e serets regina Dongria. - Ab tant partis lo
pare della e feu cridar corts per tota sa terra e en
les dites corts se ajustaren comtes e barons e cavalers
e burzeses e daltres meneres de gens sens
comte. E aqui venglen jutglas (juglares, juglars)
de totes parts ab esturmens (instruméns, instrumentos)
e de diverses maneres davant la filla del rey de nit e
de dia mas Deu sab ella quin cor avia. E axi la cort e
la festa era tant gran que nul hom apenes se porie albirar.
E el rey feu fer vestedures molt meraveloses
de diverses colors de sisnaatons e de draps dor ab
pedres precioses e samits daltres colors. E ferenlesli
asegar jat se sia so que ela
fos despagada e que li clamas merce que tan gran peccat no
faes mas ni li teme prou que con mes la
veya pus anamorat axi con lo
diable e males gens lo ensenien en la sua
amor el rey feuli fer une corone daur ab
pedres precioses molt belle. E cant vench lo
vespre que lerdema (lendemà) le devie
pendre per muler et les gens feyen aquella festa
e foren aqui de totes parts aplegades e les vestadures
foren acabades o totes les altres coses foren complides lo rey
vench veer sa filla et aportali la
corona dor e dixli axi - ma fila jous espos
per muler e vul que vos siats regine Dongria
e dema serets ma muler. - E posali la corona dor
sobre lo cap. E la donzela que veihe quel fet
saproismave gitas en terra devant son pare plorant e
pregalo que aquel
fet no fes per res. El rey respos et dixli - la mia
fila alegratvos que aquest fet no pot romanir per res que
vos no siats ma muler. - Senyor - dix la donçela
- tanta belle dona ha per lo mon prenets
dequeles qui son pus
nobles e melos (millors, mejores) que jo no son
e porietsho fer sens peccat - Ma fila - respos lo
rey - no ha tant bella dona al mon con vos sots e
encara pus bella que vostra mare no fo anch. - Senyor -
dix la donzela - e quines belleses he jo mes que ma mare. - Jo vos
dich - dix lo rey - semblats vostra mare en totes vestres (o
vostres) feysons encare que avets molt pus belles
mans que ella no havia. - Dix la donzela - e per les mans sots
enemorat de mi que axim volets pendre per muler.
- Respos lo rey - ma fila per totes les belleses qui son en vos ne
son jo anamorat especialment per les belles mans perqueus
prec ma filla que vos queus alegrets e or dema serets
regina Dongria e major honor no poriets aver. - Ab tant
lo rey se parti della et ella romas ab les
donzeles en gran pensament. E pregave e nostro Senyor que la
guardas dequel peccat que non volgues. E cant vench al
vespre que tots foren *caugats feu tancar les portes de la cambra
e apella una donzele qui estave ab *ela
(ola)
cambra e II. daltres e dixlos. - vosaltres me jurarets que
farets so que jous dire. - Och (hoc, oc, òc, sí)
la senyora - dixerenli. E con liu agren jurat e promes
ela los dix - mon pare lo rey ma
vol pendra per muler per mals conseles que ha auts e
diu que es anamorat de mi e specialment per la belesa de les
mans e jo am mes perdre les mans que si perdia ma verginitat
ne consentria a tan peccat perqueus prec e dic et us man
per lo sagrament que fet avets que vosoltres
quem tallets les mans. - E cant elles hoiren aso comensaren a
cridar e dixeren - per res del mon nou fariem ans nos
lexariem hociure.
- Sapiats - dix la filla del rey - que si no ho fets jo
cridare e fareus cremar a mon pare. - E cant elles hoiren aço
agren pahor que no fosen cremades ne *terigaxades. E
ligarenli les mans la une sobre laltra e posales ela matexa
sobre I. fust e la una li tench lo coltel sobre les
mans e laltra ab una mace (maza, maça,
massa) feri
sobrell coltell. E axi ab gran dolor tancarenli
las mans: E tant tost agren un fere talant axi
com ela ho hac ordonat e tonguerenli los
moyons (muñones, munyons, muñóns) e fet aso ela feu
metre les mans en I. bell talador dargent e feules
cobrir ab una bela tovayola de seda e ela feuse
metre en lo lit e ben abrigar e era tanta la dolor que soferie
que nul hom no *so porie pensar mas ella sola sabia
la veritat qui le sentia. E cant vench en lalbe tota le
gent se leva ell brogit dels esturmens fo
lo mayor del mon e Ia porta de la cambra de la filla
del rey donave cavals e palafrens e daltres dons sens mesura. E
adonchs lo rey apella II. comtes e dixlos que anasen despertar
sa filla car dies era clars. Els dits comtes
mantinent anarensen a la porta de la cambra hon la donzela jahia
e tocaren a le porta e nul hom nols respos no
sols nols hobriren la porta. E tornarensen al rey e
dixerenli que negu nols avia respost e que les portes eren tancades.
Lavos respos lo rey e dix - ma fila vol que yo le
vaga despertar. Be sap que fa. - E dit aço
anesen la e tocha a la porta. E sa fila mana que li
obrisen. E ferenho e ell entra molt alegra e dix
a les donzeles - com dorm encara ma fila. - Resposeren eles
e dixeren - sertes molt ha vellat esta nit e
sense (se sen, se siente) fort malaute. - No es
ara hora - dix lo rey - de eser malaute con ella pendra
vuy lo major honrament que hanc dona preses.
Entratshi - dix lo rey - e despertats la senyora. -
Dixeren les donzeles no gosarien axi con lur done los ho avia manat.
E ell rey qui hoi aso entrasen en la cambra e anasen al lit hon ella
jahia fort cuberta. - Ma filla - se dix lo rey - levats sus
que gran dia es e vestitsvos e aperalatsvos he
anem a le esgleya que tota la gent vos espera. - Lavos
respos sa filla e dix – mon senyor clamvos merce que aquest
fet no fasats. - Dix lo rey - ma filla no men perlets
dequexe raho que no pot romanir per res. - Donchs
- dix ella - jous dare ço que perque vos hic
sots vengut ne de que sots axi anemorat. - E apella
II.es donzeles e feuli dar lo taylador en que
eren les sues mans e dixli - Senyor veus aqui les mies
mans e veus aci los meus moyons. - E mostrali
los brasos el rey qui la vehe esmoyonade
hisques reben de la cambra e comensa a cridar com a hom
horat aperit de seny. E aqui se aplegaven tots
los comtes e los barons e molta gent cant hoyren
al rey tan gran dol fer e demanarenli - que aço
senyor perque cridats axi. - E cant ach un petit
estat el los dix - vegats senyors que fet
la desleyal ma filla que les mans sa toltes. - E
mostrales a tuyt. E lavos tota la gent se parti dali
e anarensen tots con a gent desbaratada que no esperen los uns
els altres salvant los comtes e los barons qui
romangueren ab lo rey per aconortarlo. E anch no ves
festa tan poch durar ne ab tant gran dolor con aquela fo. Con vench a
cap de pesa lo rey aplega son conseyl e dixlos axi - barons quina
justicia a afayada ne quina pena deu soferir
aquela qui aytal honta ma feta. -
Digueren aquels qui li avian conselat que la preses
per muler que la faes tirasar e puis
cremar els altres deyen que la faes devorar a
besties salvaltjes e cascu dona male sentencia
sobra ela per fer pler al rey. E achhi
I. savi conte que dix al rey - Senyor vostra filla eçi
contra vos. Nous serie neguna honor si la feyes
hociure mas fetla metra en I. barcha
e vage per la mar axi con Deus la volra gitar
e sia sa ventura sis vol muhire ne
si vol viure e vos non serets axi tengut a Deu.
- El rey e tots los altres tengueren aquest consell per bo el rey
mana que encontinent fos mese en I. barcha sens nul govern. En
e axi fo mese en mar. E el fora romas fort trist e deespagat
tostemps de la sua vide e anch pus no ach
muler ne cose qui molt li plagues. E con la mesquina
de donzela fo dins en la barque es vehe
en mar fo molt desconortada e no es maravela si soferie gran
dolor perho nou pot saber negu sino ella sola qui era
sens mans e sens negun consol sino solament la ajuda de Deu. Mas
nostro Senyor Jhesu-Christ qui des empere (desampare,
desampara) aquels qui en els se fien donali tant
bon temps que a pochs de dies vench aribar al port de
Masela. E jatsia aço
quel dit port agues fort male entrade e estreta tot axi sen
entra en lo port con si lo melor mariner del mon le
guias e la governas e sus a hora de migge tercia
ela fo sus al port de Mercela (Masela arriba)
devant lesgleya del espital de sent Johan en una
gran plaça en que avie marines
e molta daltra gent qui veeren la barcha venir e noy
veren nula persona sino solament la donzela molt pensosa. E
demanarenli don era ne con venia axi sola
e ela respos que fembra pecadriu ere mes
noy ach nul hom que le entenes ne
ela els. Un poch estant ela axi en la barque ventures
fo de Deu quel conte de Proensa (Provenza, Provence)
cavalcava ribe lo port de *Mesele e vae
la gent aplegada a la barque demena que era alo de
aquela tanta gent e diguerenli que I. fembra era venguda tota
sola an I. barque e que no havia mans. Al conte
anay e vea meravelosament
blancha e de beles colos faysons mas que
era descolorida e no era maravela per lendurar e per lo
trebal de la mar que avia sofert. El comte feu
sercar si trobarie nul hom qui lentenes e venc
un alamay que dix que el lentendria. E el comte
dixli que li demanas don era e ella respos que Dungria era. E
el li demana con era aqui venguda ne con avia perdudes les mans ella
no volch als respondre sino que fenbra pecadriu era
canava (que anava) axi con a Deus playe. Lo
comte adonchs nach pietat e per ço
que no vengues an mans domens qui la hontasen
feula pendre a II. cavalers e aportar en son
palau. El conte manalsan a sa mare e pregala
per amor de Deu li ages bon solas e quen pensas be. E la
contesa sa mare era male dona e sens
misericordia e respos axi - e que la farem nos fenbra que sia
esmoyonada. - Madona - dix lo conte - major merce farets
an aquesta que an altre qui fos adreta - E la
contesa con vee
la volentat de son fill la contesa feuna pensa male leig.
E cant la donzela ach estat alscuns dies torna I. poch en color e fo
la pus bela donzela qui fos al mon. E con lo comte la vee
tan bela comensasen de enamorar e feu sercar si
atrobarie hom neguna dona qui la entenes. E
trobaren I.a fenbra de Alamaya que dix que la
antendria. Al conte mana a aquela fenbra que la
servis con mils pogues e feuho. E la donzela fo
fort humill tant avinent que tuyt la amaven e li fayen
con mes de ples podien. E al conte plac molt la sua balea
e els seus comportamens. E senblava be que vengues de
bon loch e venchli al cor que la preses per muler. Lo conte
adonchs se aprivada tant ab ella que apreses per muler
lo convenie. E ela lo sen e cant vench I.
gran mati sus al alba lo conte feu revestir lo capela a la
misa ans que sa mare fos levada nel cavalers fosen venguts tot
privadament an la sua capela e la pres muler. E la contesa sa mare
qui aço sabe en loch de
rabiosa comensa a cridar e dix - veyats lo nic mon fill
qui a presa una ladria esmoyonada per
muler. - E los cavalers e los comtes els
burguses e les altres gens qui aqui eren ajutades
de Masela con aço hoyren donarensen gran maravela con avia presa
fembra perque no sabie don sera cimarment con no ages
mans mas negu nol ne gosave reptar. La contesa sen ana adonchs
no ho pot pus soferir cant vahe al conte tan amar sa muler e
partis de Masela e vasen star I. castel riba mar a I.a jornada
luy de Masela qui ha nom *Eros (o Eres). E la contesa
novela so es la muler del sabe ja parlar (perlar) aquel
lenguatge e fo la pus avinent a cavalers e a burgueses
he a richs e a pobres que hanch pogues esser nula dona.
E axi tota la gent amavela molt axi con els meteys per la
gran humilitat que avie. Sdevenchse que a breu de temps la
dona hac del comte I.. bel fil e ja lo conte e
tota la gent amavela mes que res. E cant linfant fo ja
granet que poch anar tot dia no faya sino
cavalcar sobre I.a *cama (parece cana) e corer
per lo palau. El infant era ben nodrit e larch e
prous que tot so que li donave sa mare per
menjar tot ho donave als altres infans e les vestadures
atretal. E al conte playe molt so que
veya fer al infant e amaval mes que res del mon e be
faya apares que de bon loch venia. Lo conte
adonchs moltes vegades con era privat ab la dona li
avia demanat el …. que li digues de qui era filla ne quines
gens que ela no seria per el menyspreade
si vol fos fila del pus sotil hom del mon. E
hanc ella no liu volch dir nule vegade.
Sdevencse I. dia quel conte li vench davant et
pregala que an totes gises del mon que lin diges
pus que infant na havia que be lin podia dexelar
con no era hora huy mes de penedir. - Senyor - dix ela
- pus que tant ho volets saber mon senyor sots e mon
marit e sapiats de cert que jo son filla del rey
Dongria. - E contali con era son afer e con
son pare la volie pendre per muler e con se
feu talar les mans ella mateixa. Contali tota la istoria
segons que damunt es dit e con lo conte hac hoyt
aso ach lo major goig del mon e feu vanir
los cavalers els burgueses contals
con sa muler era fila del rey Dongria e
feu major festa e la major cort del mon. E cant les gens
ho agueren hoyt si primerament (la)maven
molt ara lamaren molt mes e per so con saberen
con era de tan bon linatje mas lo
comte feu manament que tot hom qui vuolgues sa amor
ne sa gracia amas la contesa e honras et faes
tot so que el manas. E canch vench a cap
de gran temps lo comte sa pensa que sabes la
veritat de ço que sa
muler li avie dit que fos filla del rey Dungria e dix
a sa muler - dona si a vos plau jo volria anar veure
vostrom pare no pas que jo dupte que vos no siats
sa filla axi con mevets mas per so
con se que ell vos ama molt e ell major goyg que el pogues
aver seria que sabes que vos fosets viva.
- Senyor - dix
ela - sapiats per cert que res que vos vulats a mi no sera
greu jatsia aço que la
vostra partida sia a mi molt dura. - E cant lo comte
hac oida la volentat sua feu aparelar nauus (naus)
e galeres e be C. cavales tots vestits de tres perels
de vestedures ab bels cavals e palafrens e ab armes totes
noves ell sa aparella. E cant se dech recolir el
feu aplegar los burgueses de Masela e ab tot son
consel el palau davant sa muler e dixlos
axi - barons vosaltres sots los homens que jo
mes am e en qui mes me fiy e per lo
sagrament que fet avets e per lomenagge que mavets
fet vos dich eus man que vosaltres amets la mia
dona contesa qui es aci e la honrets e la obeyscats
de tot so que ela volra encaraus dich
eus man que negun manament altre de veguer ne
de balle no sie hobeyt si no so que ela
manera. - Adonchs lo consel de Masela
respos et dixeren - nos manarem fer tot so que ela dira. - Ab
tant lo comte pres comiat de sa muler e de ses gens e recolirense en
les naus e feren vela e anarensen en Hongria be armats
e areats. E cant foren arribats en Ungria demanaren en
qual loch ere lo rey e tremes la III.es cavalers
e dixlos que li diguesen quel comte de Proensa era
aribat el port qui era vengut parlar ab els e
siu volie quel aseguras de pendra terra
el e tota sa compaya.
Als cavalers
feren lo manament del comte e anaren devant lo rey
Dungria e dixerenli so quel comte los avie dit. El rey respos qui
molt li playe qui preses terra e que vengues sau (salvo)
e sagur (segur, seguro). Lavors los cavalers
tornaren al comte e dixerenlin quel rey playe molt que preses
e que anas a el sau e sagur. Adonchs lo comte et tota
sa gent axiren (exiren, eixiren, eixí, eixir; exit,
salida) en terra e feu armar los cavalers e los cavals
vestir de les pus beles vestadures ab
trompes e ab nafils (añafil, trompeta) e ab
molts altres esturmens e anaren deves lo rey el
rey con sabe quel conte venie axi honradament entraren an
la ciutat. E cant lo comte e totes ses gens foren aplegades an
la ciutat lo comte ana veer lo rey el rey feuli
senblant aculil be. - Senyor - dix lo conte - jo volrie
parlar ab vos I. poch per privat - An bonaora - dix lo rey –
e entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al rey -
Senyor jo son vengut de longues terres per vos veure e
per parlar ab vos. E vul quem donets III. dons
lo primer que nous irescat de ço
que jous demanare neus dire laltre quem
digats veritat de ço que jous demanare lo
terce que sius desplaya so que jous
dire que no fasats mal a mi ni a ma conpaya mas
quens ans lexets tornar saus e sagurs
an nostra terra. - Ell rey respos que li playe molt e aso li
promes an sa fe. Dix lo conte - jo senyor
vos deman si agues aue fill ne filla. -
Lo rey qui aso oy estech I.a *pessa que no respos e venguerenli tots
los uls an ayga. Lavos dix lo rey *au conte -
promes vos he queus dire veritat e nom cuydave que com demanarets.
Sapiats que jo agui I.a filla la pus bela dona del mon e per mals
consels volia la pendre per muler ella feusa talar les
mans axi con a bona christiana que era - e contali tota la estoria
del fet axi con desus avets hoyt - perque jo
depuys no fuy alegre ne sere nul temps con a tan gran tort la fiu
ociure. - Dix lo comte al rey - Senyor aquexa dona que vos
deyts que es vostra filla e vos la faes ociure es ma
muler. - Axo - dix lo rey - nos pot fer an neguna manera. -
Sapiats senyor que veritat es - e contali con era aribade a Masela e
tot lo fet axi con era stat - e asapiats senyor que jo ne
I. bel fil e ya fos so que jo lancregues
que fos vostra filla con ella me hac comtat ab sa volentat jo son
vengut aci. - Lo rey qui hoy que sa filla era viva e que avia tan
honrat marit hac lo major goig del mon e ana bresar e a basar
lo comte de gran goig que hac no podia perlar mas que plorave
e besave lo comte. Puys a cap de gran pesa isqueren de
la cambra el rey tenie lo comte per la ma que nol se volie luyar
de si e tantost feu cridar general cort e feu manament que tuyt
lobeysen lo comte qui era son genre e son fill
perque volia que el fos rey mentre que fos an sa terra. E cant la
cort fo aplegade lo rey los dix axi - barons veus aci
lo comte de Proensa. - E contals con avia presa sa filla per
muler e tot lo fet con fo. Adonch los comtes els barons
Dongria foren molt alegres e faeren tota honor que fer
pogueren al conte el rey nol apellava
sino fill e ab ell menjaven an I.a talla e abdos jahien
en I.a cambra e nos partien de nit ne die abdos.
E cant vench quel comte hac stat alsguns dies el dix al rey
que san volria tornar an sa terra al
rey respos e dix - sapiats fill que nos pot fer que tantost vos
pertiscast de mi. - E con - so dix lo conte - que fare tant
aci vostra filla sen meravela. - Dix lo rey - trametamhi I. misatge
a me filla vostra muler e a vostres gens e fetlos
asaber que vos sots aci sa et alegre a la merce
de Deu. - Con lo conte vae la volentat del rey feu fer I.a letra a
sa muler e als burzeses de Masela e feulos asaber que sa
muler era filla del rey Dongria e que lo rey lo
avia rabut
ab gran honor e que nol lexave partir ancara de aci mas an
breu lo vourien si a Deu plau sa e alegre e quels pregave
els manava que amasen e honrasen sa muler e que manasen fer
tot aço que ella manas ne
volges. - E axi per I. coreu el trames stes letres al consel
de Masela. E cant lo coreu ach meses les letres an la
bustia e venchsen a Masela per mar mas quant foren al
port de Masela e agren vent contrari e no pogueren antrar al
port per forsa venchlos a pendre terra al castell on la mare
del conte era ell coreu dixli con lo rey Dongria lo
amave el onrave e que la contesa muler de son fill era filla
del rey Dongria. E cant la vela contesa hoy stes
peraules fou fort hirade e despagade e pensas
con porie anblar les letres al coreu e dixli axi - mon
amich vos sots trebalat de la mar posats vos vuy tot
dia e dema entrar vos nets a Macela.
- Madona - respos lo coreu - jo he manament del comte que nom
atur en negun loch tro cia a Masela. -
Sapiats - dix ell - que pus tan bones noves maportats vuy de
mi nous partirets. - Axi feulo aturar e
donali tant a boure en tal gisa que a la nit fo
anbriach (embriagado) tant fort que no sabie on sera
e adormisse e cant fo adormit feuli anblar la bustia en
que eren les letres e tantost va cremar aqueles qui anaven a la muler
del comte e al consell de Masela e feu I.a falsa letra qui dix axi -
De nos an P. per la gracia de Deu comte de Proensa als faels seus
salut et gracia. Femvos asaber que nos som fort despagats e
hirats con I.a fembra astraya avem presa per muler. E axins ha
anganats quens donave ha entendre que ela filla
del rey Dongria he nos avem sercada la terra e
avem trobat que es vill fembra e que per ladronici
li foren talades les mans e fo exelada de la terra
Dongria perqueus deyem eus manam en pena de cors he daver que
vistes stes letres sens altre alongament prenets ella e son fill e
fetlos tirasar per tota la villa de Macela
e puis cremar per ço con nos a axi anganats
que no volem que de tan vill fembra romange areu
an Proensa. E
fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a
Masela que noy atrobem ella ne son fill mas que ajats complit
lo nostro manament. E femvos asaber que si con nos vendrem no
avets fet ço queus manam que
nos farem de vosaltres e de vostros fills senblant justicia ci
que laver no storcia lo cors.- E cant la vella de
contesa ach fetes aquestes falses letres mesles an la bustia e
tornala al cap del lit del coreu. E el coreu se
desperta gran mati e anasen a Masela. E cant fou prop de
Masela se guarlande de
flos e entra cantant per Masela. E anasen primerament a la
contesa e saludale de part del comte e contali tot lo fet axi
con era stat e quel rey son pare no llexave partir dell
tantost mas que an breu vendrie ab gran honor. Puys lo coreu
partis de la dona ab gran goyg e anasen al consell de Masela.
E axi per la carrera les gens li demanaven del comte
ell responiels que be estave e molt los saludave e que la
contesa era filla del rey Dongria. E cant vench que fo al
palau del consell de Macella ell atroba aqui los conseles
e saludals de part del comte e donals les letres que cuydave quell
comte tremeses e dixlos de paraula la honor del rey Dongria
que faye al comte per honor de sa filla la contesa e que nol lexave
partir ancara mas que tost sen vendria e quels deye
els manave que amasen e honrasen la contesa axi con an les
letres sa contenia e que faesen tot so que ella manas. E cant
los conseles ageren rebuda la letra dell comte faeren fer
crida que tuyt venguesen al palau dell consell
hoir noveles et manament dell. E cant tots foren
aplegats los conseles obriren les letres e demanarenles a I. scriva
que les legis. Cant lescriva volch legir
les letres e vee quel comte faye aytal manament
contra la contesa dupta e no volch legir les letres davant tuyt
mas apella los conseles a I. depart e legils les
letres. E cant los conseles hoyren quel comte
manava axi destretament del comte e son fill degesen
steresar e puys cremar sino quel farie aytal
deles e de lurs mulers els foren spordits
e no saberen quin consel sapresesen. E apelaren lo
coreu e demanarenli a I.a part la veritat e dixerenli - tu dius
de peraula de part del comte que amem e honrem la contesa e
vet les letres qui dien lo contrari. - Jo nom se
- dix lo coreu - ques dien les letres mas jous
dich veritat que ella es filla del rey Dongria e si vosaltres
no la amats e no la presats sapiats quel comte
ne sera fort despaguat. - Als conseles ageren
acort ab los burgeses de Masela que farien de la contesa ne
de son fill e los uns els altres deyen - mes val
que muyre ella e son fill pus lo comte ho
manava que si els ne lurs fils ne
lurs mulers neren destrets ne
destrouits per tostemps. - Els altres deyen
- con auciurem nos ela ne son fill
per letres que lo coreu digua lo
contrari. - E axi staven anbargats que nos sabien ques
fesen. Et achhi I. savi que dix - Senyor lo fet aquest es molt
perilos es fets so que les letres dien per aventura lo
conte nou aura manat e senblle que les
letres sien stades falsades per aucuna
manera sogons lo contrari que diu lo coreu e si
aso es ver erariem (errariem) fortment si fayem
so que la le e si no ho fets e el ho a manat tots ne
sou en gran peril. Hon jo conselarie barons la contesa
es bona dona e con que vage dell fet saben be quel comte amave mole
ella e son fill e que nos los hociam a tan male mort no
senble ques dege fer mas prenets la dona
e linfant e metetslos an I.a barque axi con fo atrobada
en la mar e nostro Senyor fasen so
que li placie car per aventure lo comte es axi irat contra ella e
seriali pasada la felonia con serie aci pus que no la
atrobas e vosaltres trobariets ab ell merce. - Aquest
consell playe a tuyt. E anaren a la contesa e
aportarenli les letres quel comte los avie
trameses e dixerenli - madona ab gran dolor e ab gran
despagament que avem nos tots quans som an la terra som venguts aci a
vos per dirvos e a nos venus quines letres nos trameses
lo comte. - E feerenli legir
les letres devant ella qui les hoii caech espordida
an terra. E a cap de gran pessa con fo tornade an
sa color dix - Senyor con porien esser veres stes
letres que al castel de sa mare la hon ariba
lo coreu les li anblaren e les li fausaren exi
prechvos que no anantets contra mi antro quel
comte sie vengut ho que jo li age
tremeses letres ho alcun misatje.
- Sapiats madona - dixeren ells - que nos ho fariem volentes mas lo
manament es axi perilos que no ho gosariem alongar
mas fervos em tanta de gracia que nous
auciurem exi con el ho mana mas
metremvos a I.a barque an mar ab vostron
fill axi con vos troba hom e anats a vostra
ventura. - Cant la dona ach oides stes noves si fo dolente e
despegade no fo maravela e feu lo major dol del mon. E els
apelaren I.a barque e meserenhi la dona e son fill e puys
meserenlos an mar. E la dona axi del port de Masela e ana
rodant per la mar axi alcuns dies axi con a Deu plague. E anant axi
per la mar amunt e aval vench aribar a I. monestir de
dones qui era riba la mar. E pescados qui axien
de pescar per ops del monestir e veren la barqua
venir sens nul govern e anarenla pendre e veeren dins la dona e
linfant e veeren que no havie mans e demanaranli quina fembra
era ne con era aqui venguda. E ella dix que fembra peccadora
era. E amanarenla a labadesa del monestir e cant la
abadesa la vae tan belle e sol fill tan bell
infant maravelarensen molt e demanaren de ses
condecions. E ela respos que fembra era peccadora era
e no volch dir als e la abadesa achne pietat dela e de son fill e
dixli si volia romanir ab eles que sirvis Deu an
aquel monestir e ela respos que hoc volentera. E
vestirenla de draps religiosos e fo pus humil e pus avinent de
so que podia que totes les amavan e la servien axi con a eles
matexes. Can hac stat I. poch de temps
les monges conselaren a la badesa que la fes portera
e feuho e fo axi avinent e de bona resposta a totes persones
que tots sen tenien per pagats. E son fill nodries an lo
monestir an las dones monges e la dona era axi de
gran abstinencia stava an oracio cascun dia an
la esgleya davant laltar de nostra dona Sancta Maria
antro que totes les mises eren dites per ço con no
sabia legir (raro en una hija
de rey) ne cantar ab les altres monges. E cant ach stat
aci be V. anys sdevencse I. dia que stava a la missa
davant laltar an oracio al prevere volch aministrar e
metre del vi e de la aygua an lo calzer e noy ach scola
(escolanet, escolà, monaco : monaguillo) ni negu qui li donas
les canadeles e ella con aço
vee ach gran volentat que li donas les canadeles mas no podia.
E mantinent ela vee davant laltar penjair dues mans les pus beles que
hanch fosen vistes e pensas que Deus e nostra dona Sancta Maria li
volien fer gracia e be ab gran devocio e reverencia acostas al altar
stes los moyons ves aqueles mans e sempre les
mans se preseren als seus moyons aytant
be o mils (millor, milló, mejor) que hanc no les avie
audes levat I. filet fort suptill quey parie la
on les savia (avia, havia, había) fetes talar.
E pres les canadeles e servi devotament al prevere ell prevere
qui la cone e lavia vista moltes vegades sens mans
viu que ella avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el nou
avia vist meravelasen molt. E con ach dita la missa apella la
abadesa e dixli que aquela dona avie cobrades les mans. E la abadesa
apella la dona e feuli mostrar les mans e dixli con les avie
cobrades. E ella contali tot. E con aço
ach hoyt la badesa feula antrar an la missa
e cantaren totes les monges te Deum laudamus per lo gran
miracle qui era scdevenchse (1: sdevengut) a
quela dona. E la abadesa e les monges foren fort alegres de la
gran gracia que Deus havia feta agerenla en gran reverencia e
feyenli tota honor que podien ela lavos fo
pus umill e pus avinent e servia a totes axi con
podie (pudie) e la abadesa per la gran gracia que avie deles
lexala esser portera e stech an lorde. Ara lexem
star la dona qui es an lorde e anem al comte qui es ab
lo rey Dongria. Cant lo comte ach stat
ab lo rey el rey lac menat per tot
son regne partis del rey e el rey donali grans dons axi
con anels dor e pedres precioses e perles e draps
daur e moltes daltres joyes que aportas a sa
muler e a el dona e palafrens estos e falcons
he or et argent e altres riqueses e dons e segilo ab
contes e ab barons e ab gran cavaleria tro sus
a la riba de la mar. EIl comte pres comiat del rey e de la sua
gent e reculis ab tota sa compaya an les naus e
ab gran goig vengueren a Masela e cant foren al port de Masela lo
comte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres
sturmens e ab gran goig entraren al port. E ans que el
avalas (avallas, devallar, bajar) de les naus los
burgueses de Masela con mils podien axienli a
carera e pugaren an la nau hon era lo comte. E cant los
ach saludat tantost los demana con estave la sua dona la contesa els
calaren tots que noy ach negu qui
resposes. Dix lo comte - con no responets
es morta ho viva. - Senyor - dixeren los conseles - e
no sabets vos quines letres nos tremeses. - E quines -
so dix lo comte. - Ades les vourets - dixeren
els et mostrarenlesli. El conte con ach
vistes et legides les letres fo lo pus irat hom del mon e
dixlos - avets vosaltres fet so que les letres dien. - E els
dixeren - Senyor no que ans nos som aventurats destar a vostra
merce que no la volgem ociure ella ne son fil
mas mesemlos a I.a barque axi con la dona fo
atrobada dins an la mar a la ventura de Deu. - Lo comte adonchs feu
apelar lo coreu e dixli - aportest tu
aquestes letres. - Hoc senyor - dix ell. - E girestte
an negun loch. - Hoc senyor - dix lo
coreu - al castell de madona la contesa mare vostra
que mal temps nos hi gita. - Aylas - dix
lo conte - la desleyall ma mare a feta
aquesta falcia e ma tolta la res que jo
mes amave al mon mas jo fare della so que ella avia
ordonat de ma muler. - Ell comte volch anar la
hon era sa mare e que la fes tirasar e cremar e sos
cavalers e ses gens preguarenlo que nou faes
que gran peccat seria que fill ocies mare e male fama
quil ne ensegiria e per aço
non trobarie abans sa muler ne son fill.
E axi stechsen e feu devalar tota la gent an terra
e dix que el ja may noy devalaria
tro que sabes noveles de sa muler si era morta
ho viva. E apres ab I.a nau armada et ab dues galeres
partis de Masela sercant tots los ports e les ciutats e
les viles e an cascun loch faye devalar cavalers e demanar e sercar
si avian vista I.a fembra esmoyonada ab I.
infant petit. E axi rodejant e sercant la mar VII anys
que non atroba negunes noveles. E con vench a
cap de VII anys sdevench endret lo monestir hon
era sa muler. E aqui la nau stech an albaina que
no avia vent nes podie moure. Lavos dix lo comte - pus
que no avem vent anats aquell monestir e pregatslos
queus donen pa he vi e fruyta. - E devalaren
dos cavalers de la nau e anarensen al monestir. E cant foren a
la porta de la clausta trobaren la dona qui era portera e cant
lageren saludade dixerenli - madona I.a nau a
en mar hon ha I. comte quins ha tremeses
aci et pregueus que li venats pa et vi e
fruyta per refrescament - E don es aquex comte -
dix la portera. Dixeren els - de Proensa era conte. -
Con la dona hoy aço
tot lo cort (lo cor, el corazón) li comensa a saltar e
dix al cavales - ara sius plau vos sperats I.
poch e jo antrare a madona la badesa e ferlaus
he venir a la porta. - E la feu vanir als dits cavalers
la abadesa. E els dixerenli quel comte de Proensa la
pregava que li venes refrescament. E la abadesa respos que no
len vendria mas que lin daria volentes de
so que agesen e donals pa he vi e
fruyta els cavales preseren comiat de la
abadesa e de la portera e tornarensen an la nau. E mentre que
sen anaven dix la I. al altre - sancta Maria beneyta
e que senbla aquela portera madona la contesa sertes
cuytme que ella sia. - Dix laltre - con
ho podets vos dir que la contesa no havia mans e
aquesta ha les pus beles mans que hanc vees a
neguna dona del mon. Sertes si les mans no fosen jom
cuydare que ella fos. - E con foren a la nau digeren
al comte en esta manera - Senyor la badesa vos saluda molt e
trametvos aquestes coses e no ma volgut pendre diners.
E sapiats quey ha I.e portera la pus bella dona
del mon e senbla madona la contesa axi fort que no direts
sino que ella es si no fosen les mans que aquesta ha fort beles.
- Lavos dix lo comte - semblela xi fort -
Sapiats senyor que si no li veyets les mans vos deriets
de tot an tot que ella es. - Adonchs dix lo conte -
hirela vaer per amor de la contesa. - E devala
de la nau e ansen al monestir. E la abadesa con hoy
dir quel comte venie hisqueli ab gran compaye de
dones a carrera al comte. E cant el veje
la dona portera el cor li deya que era sa muler
e cant veya les mans descreyen. E mentra
quell comte la guardave que non podie partir lul lo
fill de la portera vench e sol no ach cura de la portera ne de
les autres monges axi con solia ans abrasa lo
comte el streye e sacosta a ell axi que les
dones sen meravelaren e cridarenlo e nos volia partir
del comte. Lo comte adonchs sa acige antre la badesa
e la portera mas avie cura sino de guardar la portera. E cant la ach
molt guardade dixli la portera - Senyor con me guardats
axi e no parlats ab madona la badesa e ab aqueles
altres dones. - Madona - dix lo comte - no mo tingats an mal
que per sous guart con vos me senblats I.a dona
que jo havie per muler per la qual jo vaig axi axerat
e amavela mes que res que fos al mon sino que no avie mans. E
sapiats que de tot an tot me dona vigares que vos
siats. - E esvosho vigares que le senble
jo axi con vos deyts. - Hoc - dix ell - madona. -
Sapiats donchs senyor que an res noy arats ney anats
enganat que son aquella. - Cant lo comte hoy dir que
aquella era la contesa anala abrasar an les mans he en
la cara e ela atrestal al comte. E la abadesa qui aço
vee esquivas fort e senblantment les altres
dones e dix la abadesa al comte que gran mal anseyament faye
et vilania que faya aytals vilanies et
aytals coses. - Ell comte no sen lexave per tot aço
que ell no la tengues abrasade e be streta e la
besave e la dona trestal. E lavos dix a la badesa - ay
dona e nos per tal dona vos teniem. Con podets soferir madona. Nous
maravelets que ans fo mia que vostra. Sapiats
madona que ella es ma muler e son anat per la mar VII
anys que no devale an terra tro ara. - Lavos dix
lo comte a la badesa e al convent con la avia
presa per muler e puys con la avie
perdude e con la avia sercade e tota la
istoria del fet segons que damunt avets hoyt. An
apres prega a la abadesa e a les monges que nols fos greu que pus
que tant na avie trebalat e la avie atrobade volialasen
manar en Proensa e la abadesa respos que pus que
sa muler era jatsia aço quels fos molt
greu que si la dona ho volia que la sen menas. Lavos la dona
respos que ver era que el era son marit e son
senyor e ab ell sen volia anar. Lavos lo comte dona al
monestir tot cant aver portave que no sen porta
sino solament so que avie mester per viande
tro a Masela e pres sa muler e son fill et
prengueren comiat de la abadesa e del convent e vengerensen ab
gran goig e narensen a Masela. E cant los cavales e los
burgeses hoiren quel comte e la dona he son
fill venien et que ella avie cobrades les mans ab gran goig e ab gran
festa exirenli a carrera e reberenlo molt
alegrament. Et axi lo comte ab gran trebal cobra sa
muler e son fill e la dona ab grans tribulacions a son marit. E
visqueren puys ansems (ensemps, junto con)
ab gran benenansa aytant con a Deu plage
e ageren fills he files maridades de le
quals files fo I.a muler del rey Darago
(Violante de Hungría, Yolant ?) e laltre del rey de
France e laltre de rey de Castella et laltre
del rey Danglaterra e daqueles isque lo
linatge Darago els altres. E puis apres daquesta
vida anarensen an la gloria celestial a la qual nos aport nostro
Senyor per la sua merce Amen.
Finito libro sit laus
gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.
COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ. TOMO XIII. Barcelona: En la imprenta del archivo. 1857. DOCUMENTOS LITERARIOS EN ANTIGUA LENGUA CATALANA (SIGLOS XIV y XV) PUBLICADOS DE REAL ORDEN POR D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ, Cronista de la Corona de Aragón. BARCELONA 1857.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maravele. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maravele. Mostrar tots els missatges
diumenge, 26 de juliol del 2020
HISTORIA DEL REY DE HUNGRIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV
COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...
-
// Index: lexique roman - ab lexique roman - ac lexique roman - ad lexique roman - ae - af lexique roman - ag lexique roman - ai lexique r...
-
Capitol XLIIII ( XLIV ). De malaltia. Nostre Senyor diu en lo libre del Apochalipsi yo castich e reprench aquell que yo am . En tres m...
-
Capitol X I. De tristicia . Diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli dichvos per cert que vosaltres plorarets e gemegarets e lo mon alegrar s...