diumenge, 26 de juliol de 2020

HISTORIA DEL REY DE HUNGRIA

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1).
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado Miscellanea ascetica, fól. 32. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 1.

En nom de Deu sia et de madona sancta Maria. Comensa aquest libre del rey Dungria he de sa fila la qual fo muler del comte de Proensa.

En Ungria hac un rey qui avia per muler le pus bela dona del mon. El rey per la belesa que avie e per so con here molt honesta e molt bona done amavele mes que res que fos el mon. E avie dequesta dona una file sens plus qui era le pus bele ereatura (creatura) dels mon. E esdevenchse que la regina mori e non romangueren infans sino le dita donzela. El rey per so com amave molt la regina sobre totes coses del mon feune tant gran doll el e tota la sua terra que so fo una gran maravele. E quant hac estat lo rey axi un gran temps los barons e los comtes pensarense quell doll de la regina serie pasats. E acordarense que li diguesen que preses muler per so quel regna no romeses a gens estrayes per fretura de rey. Lavos los comtes e los barons anarensen a el e diguerenli - Senyor nos som venguts a vos per gran faeltat queus aportam e per so som tenguts queus diguam so que sia vostra honor e honrament de vostron regne. Vos senyor sabets be que no avets areu (hereu) sino aquella file perqueus volem preguar e clamar merce que vos que prengats muler de que romangen ereus daquel regne e pres (després, después) vostra mort no venges an poder de gens astrayes e nos no romanguesem menys de senyor natural. - Lo rey respos que molt o deir be e con a bons e a leyals vesals e quels ho greye molt mas no era causa ades en volentat de pendre muler - enpero pus vosaltros ho volets e mo conselats si podets atrobar tan bela dona con la regina qui morta es acordarmo e empero dicvos que si tan bela no era que non pendria gens mas pus que tant ho volets vosaltres vesjali la beutat de la regina e axi anats per lo mon sercant si atrobarets tan bela dona ni donzela e si be no ses fila de rey ho de comte ans sia fila de quis vula jo la pendre per muler. - E cant los barons ageren hoyda la volentat del rey acordaren que tramesesen cavalers per diverses terres e que cerquasen si trobarien tan bela dona con la regina era. E cant ageren molt sercat tornaren al rey e diguerenli que moltes de beles na trobaven tan bela con la regina era.
- Adonchs dix lo rey - lexatsme star que nul temps no aure muler sino era tant bella com la regina qui morta es. - E axi partirense del rey et anarensen. E cant agran stat un temps ajustarense los comtes e los barons e los burzeses. E cant foren ajustats encara asagaren sis podie mudar de son enteniment lo rey que volgues pendre muler. E achni I qui dix - senyors lo rey nos vol partir de son enteniment que no secorde de pendre muler si no ere tant bele com la regine qui morta es. Ara anem a el que jon son pus belle. - Dixeren los barons - quala sera aquexa. - Respos aquel - sa fila es molt pus bela que sa mare no fo anch e el rey amela mes que res del mon e si li ho conselats acordar sia molt volenter. - Lavos digueren los altros qui li conselarie tan gran peccat ni tan cruel fet. - Vos - spos aquel - bon si acordarie e sevendra del peccat ab Deu e la mala fama sera tost passada. - E axi per anach dequel acordarensi tots los altres que lindiguesen. E anarense al rey et preguarenlo que secordas de pendre muler per tall que els no romanguesen apres de sa mort menys de senyor netural. - Barons - so dix lo rey - gaus (jaus, ja us) he dita ma volentat. - E respos aquel mal vestia e dix - Senyor quius atrobave tant bele dona ho pus bela que la regina no era pendrietsle.
- Hoc - dix lo rey - volentes. - Respos aquel mal vestio e dix - yo senyor lo se e leus mostrare. - E dix lo rey - quala aquexe dons. - Dix aquel - madona vostra fila es molt pus bella que sa mare no era. - Sa mare - respos lo rey - con pendria jo ma fila per muler so que anch mes no fo fet - Responeren los altres - Senyor pregam vos queu fasats que si de peccat vos en temets quant neuret auts. II. o III. infans podrets vos partir dela et farets penitencie. E romandran areus per tos temps de vos. - Respos lo rey - ara barons jom acordare sobre so e reteusen resposta. - Los comtes e los barons adonchs se partiren del rey ab diable fo aparela que lin meses en cor quen fases ague pusa sa fila per muler. E el ana veure sa fila e vese maravelosament bella encara molt pus bella que sa mare. E posa tot son cor puximent del diable que le preses per muler. E no pres altre cort mas el matex ho dix a sa fila e dixli axi - ma fila mos contes e mos barons man molt pregat que preses muler per so quel regne no romases an poder de gens estrayes. E jo los avia respos que tant amave vostra mare que sino atrobarien tan belle dona con elle era que nul temps no pendria muler. E anne sercades diverses terres e non an trobada neguna con vostra mare. E puis sonse acordats que vos sots pus belle que vostra mare e anme pregat ques prena per muler e jo els atorgat que ho fare. E per so ma fila hajats aquesta honor que siats regina Dongria coronada que si altra estraya nich venia. - E la donzele con hay aquestes peraules fo fort despegade en son cor e dix a son pare - Senyor no fo anch mes hoit que pare prenes sa fila per muler he precvos que nom perlets aquexe raho que nous dire que vos qui sots mon pare prene que no he en cor ne en volentat que nul temps prene marit que a Deu he oferta ma vergenitat. - Respos lo pare e dix - ma fila que vos serets ma muler e serets regina Dongria. - Ab tant partis lo pare della e feu cridar corts per tota sa terra e en les dites corts se ajustaren comtes e barons e cavalers e burzeses e daltres meneres de gens sens comte. E aqui venglen jutglas (juglares, juglars) de totes parts ab esturmens (instruméns, instrumentos) e de diverses maneres davant la filla del rey de nit e de dia mas Deu sab ella quin cor avia. E axi la cort e la festa era tant gran que nul hom apenes se porie albirar. E el rey feu fer vestedures molt meraveloses de diverses colors de sisnaatons e de draps dor ab pedres precioses e samits daltres colors. E ferenlesli asegar jat se sia so que ela fos despagada e que li clamas merce que tan gran peccat no faes mas ni li teme prou que con mes la veya pus anamorat axi con lo diable e males gens lo ensenien en la sua amor el rey feuli fer une corone daur ab pedres precioses molt belle. E cant vench lo vespre que lerdema (lendemà) le devie pendre per muler et les gens feyen aquella festa e foren aqui de totes parts aplegades e les vestadures foren acabades o totes les altres coses foren complides lo rey vench veer sa filla et aportali la corona dor e dixli axi - ma fila jous espos per muler e vul que vos siats regine Dongria e dema serets ma muler. - E posali la corona dor sobre lo cap. E la donzela que veihe quel fet saproismave gitas en terra devant son pare plorant e pregalo que aquel fet no fes per res. El rey respos et dixli - la mia fila alegratvos que aquest fet no pot romanir per res que vos no siats ma muler. - Senyor - dix la donçela - tanta belle dona ha per lo mon prenets dequeles qui son pus nobles e melos (millors, mejores) que jo no son e porietsho fer sens peccat - Ma fila - respos lo rey - no ha tant bella dona al mon con vos sots e encara pus bella que vostra mare no fo anch. - Senyor - dix la donzela - e quines belleses he jo mes que ma mare. - Jo vos dich - dix lo rey - semblats vostra mare en totes vestres (o vostres) feysons encare que avets molt pus belles mans que ella no havia. - Dix la donzela - e per les mans sots enemorat de mi que axim volets pendre per muler. - Respos lo rey - ma fila per totes les belleses qui son en vos ne son jo anamorat especialment per les belles mans perqueus prec ma filla que vos queus alegrets e or dema serets regina Dongria e major honor no poriets aver. - Ab tant lo rey se parti della et ella romas ab les donzeles en gran pensament. E pregave e nostro Senyor que la guardas dequel peccat que non volgues. E cant vench al vespre que tots foren *caugats feu tancar les portes de la cambra e apella una donzele qui estave ab *ela (ola) cambra e II. daltres e dixlos. - vosaltres me jurarets que farets so que jous dire. - Och (hoc, oc, òc, sí) la senyora - dixerenli. E con liu agren jurat e promes ela los dix - mon pare lo rey ma vol pendra per muler per mals conseles que ha auts e diu que es anamorat de mi e specialment per la belesa de les mans e jo am mes perdre les mans que si perdia ma verginitat ne consentria a tan peccat perqueus prec e dic et us man per lo sagrament que fet avets que vosoltres quem tallets les mans. - E cant elles hoiren aso comensaren a cridar e dixeren - per res del mon nou fariem ans nos lexariem hociure. - Sapiats - dix la filla del rey - que si no ho fets jo cridare e fareus cremar a mon pare. - E cant elles hoiren aço agren pahor que no fosen cremades ne *terigaxades. E ligarenli les mans la une sobre laltra e posales ela matexa sobre I. fust e la una li tench lo coltel sobre les mans e laltra ab una mace (maza, maça, massa) feri sobrell coltell. E axi ab gran dolor tancarenli las mans: E tant tost agren un fere talant axi com ela ho hac ordonat e tonguerenli los moyons (muñones, munyons, muñóns) e fet aso ela feu metre les mans en I. bell talador dargent e feules cobrir ab una bela tovayola de seda e ela feuse metre en lo lit e ben abrigar e era tanta la dolor que soferie que nul hom no *so porie pensar mas ella sola sabia la veritat qui le sentia. E cant vench en lalbe tota le gent se leva ell brogit dels esturmens fo lo mayor del mon e Ia porta de la cambra de la filla del rey donave cavals e palafrens e daltres dons sens mesura. E adonchs lo rey apella II. comtes e dixlos que anasen despertar sa filla car dies era clars. Els dits comtes mantinent anarensen a la porta de la cambra hon la donzela jahia e tocaren a le porta e nul hom nols respos no sols nols hobriren la porta. E tornarensen al rey e dixerenli que negu nols avia respost e que les portes eren tancades. Lavos respos lo rey e dix - ma fila vol que yo le vaga despertar. Be sap que fa. - E dit aço anesen la e tocha a la porta. E sa fila mana que li obrisen. E ferenho e ell entra molt alegra e dix a les donzeles - com dorm encara ma fila. - Resposeren eles e dixeren - sertes molt ha vellat esta nit e sense (se sen, se siente) fort malaute. - No es ara hora - dix lo rey - de eser malaute con ella pendra vuy lo major honrament que hanc dona preses. Entratshi - dix lo rey - e despertats la senyora. - Dixeren les donzeles no gosarien axi con lur done los ho avia manat. E ell rey qui hoi aso entrasen en la cambra e anasen al lit hon ella jahia fort cuberta. - Ma filla - se dix lo rey - levats sus que gran dia es e vestitsvos e aperalatsvos he anem a le esgleya que tota la gent vos espera. - Lavos respos sa filla e dix – mon senyor clamvos merce que aquest fet no fasats. - Dix lo rey - ma filla no men perlets dequexe raho que no pot romanir per res. - Donchs - dix ella - jous dare ço que perque vos hic sots vengut ne de que sots axi anemorat. - E apella II.es donzeles e feuli dar lo taylador en que eren les sues mans e dixli - Senyor veus aqui les mies mans e veus aci los meus moyons. - E mostrali los brasos el rey qui la vehe esmoyonade hisques reben de la cambra e comensa a cridar com a hom horat aperit de seny. E aqui se aplegaven tots los comtes e los barons e molta gent cant hoyren al rey tan gran dol fer e demanarenli - que aço senyor perque cridats axi. - E cant ach un petit estat el los dix - vegats senyors que fet la desleyal ma filla que les mans sa toltes. - E mostrales a tuyt. E lavos tota la gent se parti dali e anarensen tots con a gent desbaratada que no esperen los uns els altres salvant los comtes e los barons qui romangueren ab lo rey per aconortarlo. E anch no ves festa tan poch durar ne ab tant gran dolor con aquela fo. Con vench a cap de pesa lo rey aplega son conseyl e dixlos axi - barons quina justicia a afayada ne quina pena deu soferir aquela qui aytal honta ma feta. - Digueren aquels qui li avian conselat que la preses per muler que la faes tirasar e puis cremar els altres deyen que la faes devorar a besties salvaltjes e cascu dona male sentencia sobra ela per fer pler al rey. E achhi I. savi conte que dix al rey - Senyor vostra filla eçi contra vos. Nous serie neguna honor si la feyes hociure mas fetla metra en I. barcha e vage per la mar axi con Deus la volra gitar e sia sa ventura sis vol muhire ne si vol viure e vos non serets axi tengut a Deu. - El rey e tots los altres tengueren aquest consell per bo el rey mana que encontinent fos mese en I. barcha sens nul govern. En e axi fo mese en mar. E el fora romas fort trist e deespagat tostemps de la sua vide e anch pus no ach muler ne cose qui molt li plagues. E con la mesquina de donzela fo dins en la barque es vehe en mar fo molt desconortada e no es maravela si soferie gran dolor perho nou pot saber negu sino ella sola qui era sens mans e sens negun consol sino solament la ajuda de Deu. Mas nostro Senyor Jhesu-Christ qui des empere (desampare, desampara) aquels qui en els se fien donali tant bon temps que a pochs de dies vench aribar al port de Masela. E jatsia aço quel dit port agues fort male entrade e estreta tot axi sen entra en lo port con si lo melor mariner del mon le guias e la governas e sus a hora de migge tercia ela fo sus al port de Mercela (Masela arriba) devant lesgleya del espital de sent Johan en una gran plaça en que avie marines e molta daltra gent qui veeren la barcha venir e noy veren nula persona sino solament la donzela molt pensosa. E demanarenli don era ne con venia axi sola e ela respos que fembra pecadriu ere mes noy ach nul hom que le entenes ne ela els. Un poch estant ela axi en la barque ventures fo de Deu quel conte de Proensa (Provenza, Provence) cavalcava ribe lo port de *Mesele e vae la gent aplegada a la barque demena que era alo de aquela tanta gent e diguerenli que I. fembra era venguda tota sola an I. barque e que no havia mans. Al conte anay e vea meravelosament blancha e de beles colos faysons mas que era descolorida e no era maravela per lendurar e per lo trebal de la mar que avia sofert. El comte feu sercar si trobarie nul hom qui lentenes e venc un alamay que dix que el lentendria. E el comte dixli que li demanas don era e ella respos que Dungria era. E el li demana con era aqui venguda ne con avia perdudes les mans ella no volch als respondre sino que fenbra pecadriu era canava (que anava) axi con a Deus playe. Lo comte adonchs nach pietat e per ço que no vengues an mans domens qui la hontasen feula pendre a II. cavalers e aportar en son palau. El conte manalsan a sa mare e pregala per amor de Deu li ages bon solas e quen pensas be. E la contesa sa mare era male dona e sens misericordia e respos axi - e que la farem nos fenbra que sia esmoyonada. - Madona - dix lo conte - major merce farets an aquesta que an altre qui fos adreta - E la contesa con vee la volentat de son fill la contesa feuna pensa male leig. E cant la donzela ach estat alscuns dies torna I. poch en color e fo la pus bela donzela qui fos al mon. E con lo comte la vee tan bela comensasen de enamorar e feu sercar si atrobarie hom neguna dona qui la entenes. E trobaren I.a fenbra de Alamaya que dix que la antendria. Al conte mana a aquela fenbra que la servis con mils pogues e feuho. E la donzela fo fort humill tant avinent que tuyt la amaven e li fayen con mes de ples podien. E al conte plac molt la sua balea e els seus comportamens. E senblava be que vengues de bon loch e venchli al cor que la preses per muler. Lo conte adonchs se aprivada tant ab ella que apreses per muler lo convenie. E ela lo sen e cant vench I. gran mati sus al alba lo conte feu revestir lo capela a la misa ans que sa mare fos levada nel cavalers fosen venguts tot privadament an la sua capela e la pres muler. E la contesa sa mare qui aço sabe en loch de rabiosa comensa a cridar e dix - veyats lo nic mon fill qui a presa una ladria esmoyonada per muler. - E los cavalers e los comtes els burguses e les altres gens qui aqui eren ajutades de Masela con aço hoyren donarensen gran maravela con avia presa fembra perque no sabie don sera cimarment con no ages mans mas negu nol ne gosave reptar. La contesa sen ana adonchs no ho pot pus soferir cant vahe al conte tan amar sa muler e partis de Masela e vasen star I. castel riba mar a I.a jornada luy de Masela qui ha nom *Eros (o Eres). E la contesa novela so es la muler del sabe ja parlar (perlar) aquel lenguatge e fo la pus avinent a cavalers e a burgueses he a richs e a pobres que hanch pogues esser nula dona. E axi tota la gent amavela molt axi con els meteys per la gran humilitat que avie. Sdevenchse que a breu de temps la dona hac del comte I.. bel fil e ja lo conte e tota la gent amavela mes que res. E cant linfant fo ja granet que poch anar tot dia no faya sino cavalcar sobre I.a *cama (parece cana) e corer per lo palau. El infant era ben nodrit e larch e prous que tot so que li donave sa mare per menjar tot ho donave als altres infans e les vestadures atretal. E al conte playe molt so que veya fer al infant e amaval mes que res del mon e be faya apares que de bon loch venia. Lo conte adonchs moltes vegades con era privat ab la dona li avia demanat el …. que li digues de qui era filla ne quines gens que ela no seria per el menyspreade si vol fos fila del pus sotil hom del mon. E hanc ella no liu volch dir nule vegade. Sdevencse I. dia quel conte li vench davant et pregala que an totes gises del mon que lin diges pus que infant na havia que be lin podia dexelar con no era hora huy mes de penedir. - Senyor - dix ela - pus que tant ho volets saber mon senyor sots e mon marit e sapiats de cert que jo son filla del rey Dongria. - E contali con era son afer e con son pare la volie pendre per muler e con se feu talar les mans ella mateixa. Contali tota la istoria segons que damunt es dit e con lo conte hac hoyt aso ach lo major goig del mon e feu vanir los cavalers els burgueses contals con sa muler era fila del rey Dongria e feu major festa e la major cort del mon. E cant les gens ho agueren hoyt si primerament (la)maven molt ara lamaren molt mes e per so con saberen con era de tan bon linatje mas lo comte feu manament que tot hom qui vuolgues sa amor ne sa gracia amas la contesa e honras et faes tot so que el manas. E canch vench a cap de gran temps lo comte sa pensa que sabes la veritat de ço que sa muler li avie dit que fos filla del rey Dungria e dix a sa muler - dona si a vos plau jo volria anar veure vostrom pare no pas que jo dupte que vos no siats sa filla axi con mevets mas per so con se que ell vos ama molt e ell major goyg que el pogues aver seria que sabes que vos fosets viva.
- Senyor - dix ela - sapiats per cert que res que vos vulats a mi no sera greu jatsia aço que la vostra partida sia a mi molt dura. - E cant lo comte hac oida la volentat sua feu aparelar nauus (naus) e galeres e be C. cavales tots vestits de tres perels de vestedures ab bels cavals e palafrens e ab armes totes noves ell sa aparella. E cant se dech recolir el feu aplegar los burgueses de Masela e ab tot son consel el palau davant sa muler e dixlos axi - barons vosaltres sots los homens que jo mes am e en qui mes me fiy e per lo sagrament que fet avets e per lomenagge que mavets fet vos dich eus man que vosaltres amets la mia dona contesa qui es aci e la honrets e la obeyscats de tot so que ela volra encaraus dich eus man que negun manament altre de veguer ne de balle no sie hobeyt si no so que ela manera. - Adonchs lo consel de Masela respos et dixeren - nos manarem fer tot so que ela dira. - Ab tant lo comte pres comiat de sa muler e de ses gens e recolirense en les naus e feren vela e anarensen en Hongria be armats e areats. E cant foren arribats en Ungria demanaren en qual loch ere lo rey e tremes la III.es cavalers e dixlos que li diguesen quel comte de Proensa era aribat el port qui era vengut parlar ab els e siu volie quel aseguras de pendra terra el e tota sa compaya.
Als cavalers feren lo manament del comte e anaren devant lo rey Dungria e dixerenli so quel comte los avie dit. El rey respos qui molt li playe qui preses terra e que vengues sau (salvo) e sagur (segur, seguro). Lavors los cavalers tornaren al comte e dixerenlin quel rey playe molt que preses e que anas a el sau e sagur. Adonchs lo comte et tota sa gent axiren (exiren, eixiren, eixí, eixir; exit, salida) en terra e feu armar los cavalers e los cavals vestir de les pus beles vestadures ab trompes e ab nafils (añafil, trompeta) e ab molts altres esturmens e anaren deves lo rey el rey con sabe quel conte venie axi honradament entraren an la ciutat. E cant lo comte e totes ses gens foren aplegades an la ciutat lo comte ana veer lo rey el rey feuli senblant aculil be. - Senyor - dix lo conte - jo volrie parlar ab vos I. poch per privat - An bonaora - dix lo rey – e entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al rey - Senyor jo son vengut de longues terres per vos veure e per parlar ab vos. E vul quem donets III. dons lo primer que nous irescat de ço que jous demanare neus dire laltre quem digats veritat de ço que jous demanare lo terce que sius desplaya so que jous dire que no fasats mal a mi ni a ma conpaya mas quens ans lexets tornar saus e sagurs an nostra terra. - Ell rey respos que li playe molt e aso li promes an sa fe. Dix lo conte - jo senyor vos deman si agues aue fill ne filla. - Lo rey qui aso oy estech I.a *pessa que no respos e venguerenli tots los uls an ayga. Lavos dix lo rey *au conte - promes vos he queus dire veritat e nom cuydave que com demanarets. Sapiats que jo agui I.a filla la pus bela dona del mon e per mals consels volia la pendre per muler ella feusa talar les mans axi con a bona christiana que era - e contali tota la estoria del fet axi con desus avets hoyt - perque jo depuys no fuy alegre ne sere nul temps con a tan gran tort la fiu ociure. - Dix lo comte al rey - Senyor aquexa dona que vos deyts que es vostra filla e vos la faes ociure es ma muler. - Axo - dix lo rey - nos pot fer an neguna manera. - Sapiats senyor que veritat es - e contali con era aribade a Masela e tot lo fet axi con era stat - e asapiats senyor que jo ne I. bel fil e ya fos so que jo lancregues que fos vostra filla con ella me hac comtat ab sa volentat jo son vengut aci. - Lo rey qui hoy que sa filla era viva e que avia tan honrat marit hac lo major goig del mon e ana bresar e a basar lo comte de gran goig que hac no podia perlar mas que plorave e besave lo comte. Puys a cap de gran pesa isqueren de la cambra el rey tenie lo comte per la ma que nol se volie luyar de si e tantost feu cridar general cort e feu manament que tuyt lobeysen lo comte qui era son genre e son fill perque volia que el fos rey mentre que fos an sa terra. E cant la cort fo aplegade lo rey los dix axi - barons veus aci lo comte de Proensa. - E contals con avia presa sa filla per muler e tot lo fet con fo. Adonch los comtes els barons Dongria foren molt alegres e faeren tota honor que fer pogueren al conte el rey nol apellava sino fill e ab ell menjaven an I.a talla e abdos jahien en I.a cambra e nos partien de nit ne die abdos. E cant vench quel comte hac stat alsguns dies el dix al rey que san volria tornar an sa terra al rey respos e dix - sapiats fill que nos pot fer que tantost vos pertiscast de mi. - E con - so dix lo conte - que fare tant aci vostra filla sen meravela. - Dix lo rey - trametamhi I. misatge a me filla vostra muler e a vostres gens e fetlos asaber que vos sots aci sa et alegre a la merce de Deu. - Con lo conte vae la volentat del rey feu fer I.a letra a sa muler e als burzeses de Masela e feulos asaber que sa muler era filla del rey Dongria e que lo rey lo avia rabut ab gran honor e que nol lexave partir ancara de aci mas an breu lo vourien si a Deu plau sa e alegre e quels pregave els manava que amasen e honrasen sa muler e que manasen fer tot aço que ella manas ne volges. - E axi per I. coreu el trames stes letres al consel de Masela. E cant lo coreu ach meses les letres an la bustia e venchsen a Masela per mar mas quant foren al port de Masela e agren vent contrari e no pogueren antrar al port per forsa venchlos a pendre terra al castell on la mare del conte era ell coreu dixli con lo rey Dongria lo amave el onrave e que la contesa muler de son fill era filla del rey Dongria. E cant la vela contesa hoy stes peraules fou fort hirade e despagade e pensas con porie anblar les letres al coreu e dixli axi - mon amich vos sots trebalat de la mar posats vos vuy tot dia e dema entrar vos nets a Macela. - Madona - respos lo coreu - jo he manament del comte que nom atur en negun loch tro cia a Masela. - Sapiats - dix ell - que pus tan bones noves maportats vuy de mi nous partirets. - Axi feulo aturar e donali tant a boure en tal gisa que a la nit fo anbriach (embriagado) tant fort que no sabie on sera e adormisse e cant fo adormit feuli anblar la bustia en que eren les letres e tantost va cremar aqueles qui anaven a la muler del comte e al consell de Masela e feu I.a falsa letra qui dix axi - De nos an P. per la gracia de Deu comte de Proensa als faels seus salut et gracia. Femvos asaber que nos som fort despagats e hirats con I.a fembra astraya avem presa per muler. E axins ha anganats quens donave ha entendre que ela filla del rey Dongria he nos avem sercada la terra e avem trobat que es vill fembra e que per ladronici li foren talades les mans e fo exelada de la terra Dongria perqueus deyem eus manam en pena de cors he daver que vistes stes letres sens altre alongament prenets ella e son fill e fetlos tirasar per tota la villa de Macela e puis cremar per ço con nos a axi anganats que no volem que de tan vill fembra romange areu an Proensa. E fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a Masela que noy atrobem ella ne son fill mas que ajats complit lo nostro manament. E femvos asaber que si con nos vendrem no avets fet ço queus manam que nos farem de vosaltres e de vostros fills senblant justicia ci que laver no storcia lo cors.- E cant la vella de contesa ach fetes aquestes falses letres mesles an la bustia e tornala al cap del lit del coreu. E el coreu se desperta gran mati e anasen a Masela. E cant fou prop de Masela se guarlande de flos e entra cantant per Masela. E anasen primerament a la contesa e saludale de part del comte e contali tot lo fet axi con era stat e quel rey son pare no llexave partir dell tantost mas que an breu vendrie ab gran honor. Puys lo coreu partis de la dona ab gran goyg e anasen al consell de Masela. E axi per la carrera les gens li demanaven del comte ell responiels que be estave e molt los saludave e que la contesa era filla del rey Dongria. E cant vench que fo al palau del consell de Macella ell atroba aqui los conseles e saludals de part del comte e donals les letres que cuydave quell comte tremeses e dixlos de paraula la honor del rey Dongria que faye al comte per honor de sa filla la contesa e que nol lexave partir ancara mas que tost sen vendria e quels deye els manave que amasen e honrasen la contesa axi con an les letres sa contenia e que faesen tot so que ella manas. E cant los conseles ageren rebuda la letra dell comte faeren fer crida que tuyt venguesen al palau dell consell hoir noveles et manament dell. E cant tots foren aplegats los conseles obriren les letres e demanarenles a I. scriva que les legis. Cant lescriva volch legir les letres e vee quel comte faye aytal manament contra la contesa dupta e no volch legir les letres davant tuyt mas apella los conseles a I. depart e legils les letres. E cant los conseles hoyren quel comte manava axi destretament del comte e son fill degesen steresar e puys cremar sino quel farie aytal deles e de lurs mulers els foren spordits e no saberen quin consel sapresesen. E apelaren lo coreu e demanarenli a I.a part la veritat e dixerenli - tu dius de peraula de part del comte que amem e honrem la contesa e vet les letres qui dien lo contrari. - Jo nom se - dix lo coreu - ques dien les letres mas jous dich veritat que ella es filla del rey Dongria e si vosaltres no la amats e no la presats sapiats quel comte ne sera fort despaguat. - Als conseles ageren acort ab los burgeses de Masela que farien de la contesa ne de son fill e los uns els altres deyen - mes val que muyre ella e son fill pus lo comte ho manava que si els ne lurs fils ne lurs mulers neren destrets ne destrouits per tostemps. - Els altres deyen - con auciurem nos ela ne son fill per letres que lo coreu digua lo contrari. - E axi staven anbargats que nos sabien ques fesen. Et achhi I. savi que dix - Senyor lo fet aquest es molt perilos es fets so que les letres dien per aventura lo conte nou aura manat e senblle que les letres sien stades falsades per aucuna manera sogons lo contrari que diu lo coreu e si aso es ver erariem (errariem) fortment si fayem so que la le e si no ho fets e el ho a manat tots ne sou en gran peril. Hon jo conselarie barons la contesa es bona dona e con que vage dell fet saben be quel comte amave mole ella e son fill e que nos los hociam a tan male mort no senble ques dege fer mas prenets la dona e linfant e metetslos an I.a barque axi con fo atrobada en la mar e nostro Senyor fasen so que li placie car per aventure lo comte es axi irat contra ella e seriali pasada la felonia con serie aci pus que no la atrobas e vosaltres trobariets ab ell merce. - Aquest consell playe a tuyt. E anaren a la contesa e aportarenli les letres quel comte los avie trameses e dixerenli - madona ab gran dolor e ab gran despagament que avem nos tots quans som an la terra som venguts aci a vos per dirvos e a nos venus quines letres nos trameses lo comte. - E feerenli legir les letres devant ella qui les hoii caech espordida an terra. E a cap de gran pessa con fo tornade an sa color dix - Senyor con porien esser veres stes letres que al castel de sa mare la hon ariba lo coreu les li anblaren e les li fausaren exi prechvos que no anantets contra mi antro quel comte sie vengut ho que jo li age tremeses letres ho alcun misatje. - Sapiats madona - dixeren ells - que nos ho fariem volentes mas lo manament es axi perilos que no ho gosariem alongar mas fervos em tanta de gracia que nous auciurem exi con el ho mana mas metremvos a I.a barque an mar ab vostron fill axi con vos troba hom e anats a vostra ventura. - Cant la dona ach oides stes noves si fo dolente e despegade no fo maravela e feu lo major dol del mon. E els apelaren I.a barque e meserenhi la dona e son fill e puys meserenlos an mar. E la dona axi del port de Masela e ana rodant per la mar axi alcuns dies axi con a Deu plague. E anant axi per la mar amunt e aval vench aribar a I. monestir de dones qui era riba la mar. E pescados qui axien de pescar per ops del monestir e veren la barqua venir sens nul govern e anarenla pendre e veeren dins la dona e linfant e veeren que no havie mans e demanaranli quina fembra era ne con era aqui venguda. E ella dix que fembra peccadora era. E amanarenla a labadesa del monestir e cant la abadesa la vae tan belle e sol fill tan bell infant maravelarensen molt e demanaren de ses condecions. E ela respos que fembra era peccadora era e no volch dir als e la abadesa achne pietat dela e de son fill e dixli si volia romanir ab eles que sirvis Deu an aquel monestir e ela respos que hoc volentera. E vestirenla de draps religiosos e fo pus humil e pus avinent de so que podia que totes les amavan e la servien axi con a eles matexes. Can hac stat I. poch de temps les monges conselaren a la badesa que la fes portera e feuho e fo axi avinent e de bona resposta a totes persones que tots sen tenien per pagats. E son fill nodries an lo monestir an las dones monges e la dona era axi de gran abstinencia stava an oracio cascun dia an la esgleya davant laltar de nostra dona Sancta Maria antro que totes les mises eren dites per ço con no sabia legir (raro en una hija de rey) ne cantar ab les altres monges. E cant ach stat aci be V. anys sdevencse I. dia que stava a la missa davant laltar an oracio al prevere volch aministrar e metre del vi e de la aygua an lo calzer e noy ach scola (escolanet, escolà, monaco : monaguillo) ni negu qui li donas les canadeles e ella con aço vee ach gran volentat que li donas les canadeles mas no podia. E mantinent ela vee davant laltar penjair dues mans les pus beles que hanch fosen vistes e pensas que Deus e nostra dona Sancta Maria li volien fer gracia e be ab gran devocio e reverencia acostas al altar stes los moyons ves aqueles mans e sempre les mans se preseren als seus moyons aytant be o mils (millor, milló, mejor) que hanc no les avie audes levat I. filet fort suptill quey parie la on les savia (avia, havia, había) fetes talar. E pres les canadeles e servi devotament al prevere ell prevere qui la cone e lavia vista moltes vegades sens mans viu que ella avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el nou avia vist meravelasen molt. E con ach dita la missa apella la abadesa e dixli que aquela dona avie cobrades les mans. E la abadesa apella la dona e feuli mostrar les mans e dixli con les avie cobrades. E ella contali tot. E con aço ach hoyt la badesa feula antrar an la missa e cantaren totes les monges te Deum laudamus per lo gran miracle qui era scdevenchse (1: sdevengut) a quela dona. E la abadesa e les monges foren fort alegres de la gran gracia que Deus havia feta agerenla en gran reverencia e feyenli tota honor que podien ela lavos fo pus umill e pus avinent e servia a totes axi con podie (pudie) e la abadesa per la gran gracia que avie deles lexala esser portera e stech an lorde. Ara lexem star la dona qui es an lorde e anem al comte qui es ab lo rey Dongria. Cant lo comte ach stat ab lo rey el rey lac menat per tot son regne partis del rey e el rey donali grans dons axi con anels dor e pedres precioses e perles e draps daur e moltes daltres joyes que aportas a sa muler e a el dona e palafrens estos e falcons he or et argent e altres riqueses e dons e segilo ab contes e ab barons e ab gran cavaleria tro sus a la riba de la mar. EIl comte pres comiat del rey e de la sua gent e reculis ab tota sa compaya an les naus e ab gran goig vengueren a Masela e cant foren al port de Masela lo comte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres sturmens e ab gran goig entraren al port. E ans que el avalas (avallas, devallar, bajar) de les naus los burgueses de Masela con mils podien axienli a carera e pugaren an la nau hon era lo comte. E cant los ach saludat tantost los demana con estave la sua dona la contesa els calaren tots que noy ach negu qui resposes. Dix lo comte - con no responets es morta ho viva. - Senyor - dixeren los conseles - e no sabets vos quines letres nos tremeses. - E quines - so dix lo comte. - Ades les vourets - dixeren els et mostrarenlesli. El conte con ach vistes et legides les letres fo lo pus irat hom del mon e dixlos - avets vosaltres fet so que les letres dien. - E els dixeren - Senyor no que ans nos som aventurats destar a vostra merce que no la volgem ociure ella ne son fil mas mesemlos a I.a barque axi con la dona fo atrobada dins an la mar a la ventura de Deu. - Lo comte adonchs feu apelar lo coreu e dixli - aportest tu aquestes letres. - Hoc senyor - dix ell. - E girestte an negun loch. - Hoc senyor - dix lo coreu - al castell de madona la contesa mare vostra que mal temps nos hi gita. - Aylas - dix lo conte - la desleyall ma mare a feta aquesta falcia e ma tolta la res que jo mes amave al mon mas jo fare della so que ella avia ordonat de ma muler. - Ell comte volch anar la hon era sa mare e que la fes tirasar e cremar e sos cavalers e ses gens preguarenlo que nou faes que gran peccat seria que fill ocies mare e male fama quil ne ensegiria e per aço non trobarie abans sa muler ne son fill. E axi stechsen e feu devalar tota la gent an terra e dix que el ja may noy devalaria tro que sabes noveles de sa muler si era morta ho viva. E apres ab I.a nau armada et ab dues galeres partis de Masela sercant tots los ports e les ciutats e les viles e an cascun loch faye devalar cavalers e demanar e sercar si avian vista I.a fembra esmoyonada ab I. infant petit. E axi rodejant e sercant la mar VII anys que non atroba negunes noveles. E con vench a cap de VII anys sdevench endret lo monestir hon era sa muler. E aqui la nau stech an albaina que no avia vent nes podie moure. Lavos dix lo comte - pus que no avem vent anats aquell monestir e pregatslos queus donen pa he vi e fruyta. - E devalaren dos cavalers de la nau e anarensen al monestir. E cant foren a la porta de la clausta trobaren la dona qui era portera e cant lageren saludade dixerenli - madona I.a nau a en mar hon ha I. comte quins ha tremeses aci et pregueus que li venats pa et vi e fruyta per refrescament - E don es aquex comte - dix la portera. Dixeren els - de Proensa era conte. - Con la dona hoy aço tot lo cort (lo cor, el corazón) li comensa a saltar e dix al cavales - ara sius plau vos sperats I. poch e jo antrare a madona la badesa e ferlaus he venir a la porta. - E la feu vanir als dits cavalers la abadesa. E els dixerenli quel comte de Proensa la pregava que li venes refrescament. E la abadesa respos que no len vendria mas que lin daria volentes de so que agesen e donals pa he vi e fruyta els cavales preseren comiat de la abadesa e de la portera e tornarensen an la nau. E mentre que sen anaven dix la I. al altre - sancta Maria beneyta e que senbla aquela portera madona la contesa sertes cuytme que ella sia. - Dix laltre - con ho podets vos dir que la contesa no havia mans e aquesta ha les pus beles mans que hanc vees a neguna dona del mon. Sertes si les mans no fosen jom cuydare que ella fos. - E con foren a la nau digeren al comte en esta manera - Senyor la badesa vos saluda molt e trametvos aquestes coses e no ma volgut pendre diners. E sapiats quey ha I.e portera la pus bella dona del mon e senbla madona la contesa axi fort que no direts sino que ella es si no fosen les mans que aquesta ha fort beles. - Lavos dix lo comte - semblela xi fort - Sapiats senyor que si no li veyets les mans vos deriets de tot an tot que ella es. - Adonchs dix lo conte - hirela vaer per amor de la contesa. - E devala de la nau e ansen al monestir. E la abadesa con hoy dir quel comte venie hisqueli ab gran compaye de dones a carrera al comte. E cant el veje la dona portera el cor li deya que era sa muler e cant veya les mans descreyen. E mentra quell comte la guardave que non podie partir lul lo fill de la portera vench e sol no ach cura de la portera ne de les autres monges axi con solia ans abrasa lo comte el streye e sacosta a ell axi que les dones sen meravelaren e cridarenlo e nos volia partir del comte. Lo comte adonchs sa acige antre la badesa e la portera mas avie cura sino de guardar la portera. E cant la ach molt guardade dixli la portera - Senyor con me guardats axi e no parlats ab madona la badesa e ab aqueles altres dones. - Madona - dix lo comte - no mo tingats an mal que per sous guart con vos me senblats I.a dona que jo havie per muler per la qual jo vaig axi axerat e amavela mes que res que fos al mon sino que no avie mans. E sapiats que de tot an tot me dona vigares que vos siats. - E esvosho vigares que le senble jo axi con vos deyts. - Hoc - dix ell - madona. - Sapiats donchs senyor que an res noy arats ney anats enganat que son aquella. - Cant lo comte hoy dir que aquella era la contesa anala abrasar an les mans he en la cara e ela atrestal al comte. E la abadesa qui aço vee esquivas fort e senblantment les altres dones e dix la abadesa al comte que gran mal anseyament faye et vilania que faya aytals vilanies et aytals coses. - Ell comte no sen lexave per tot aço que ell no la tengues abrasade e be streta e la besave e la dona trestal. E lavos dix a la badesa - ay dona e nos per tal dona vos teniem. Con podets soferir madona. Nous maravelets que ans fo mia que vostra. Sapiats madona que ella es ma muler e son anat per la mar VII anys que no devale an terra tro ara. - Lavos dix lo comte a la badesa e al convent con la avia presa per muler e puys con la avie perdude e con la avia sercade e tota la istoria del fet segons que damunt avets hoyt. An apres prega a la abadesa e a les monges que nols fos greu que pus que tant na avie trebalat e la avie atrobade volialasen manar en Proensa e la abadesa respos que pus que sa muler era jatsia aço quels fos molt greu que si la dona ho volia que la sen menas. Lavos la dona respos que ver era que el era son marit e son senyor e ab ell sen volia anar. Lavos lo comte dona al monestir tot cant aver portave que no sen porta sino solament so que avie mester per viande tro a Masela e pres sa muler e son fill et prengueren comiat de la abadesa e del convent e vengerensen ab gran goig e narensen a Masela. E cant los cavales e los burgeses hoiren quel comte e la dona he son fill venien et que ella avie cobrades les mans ab gran goig e ab gran festa exirenli a carrera e reberenlo molt alegrament. Et axi lo comte ab gran trebal cobra sa muler e son fill e la dona ab grans tribulacions a son marit. E visqueren puys ansems (ensemps, junto con) ab gran benenansa aytant con a Deu plage e ageren fills he files maridades de le quals files fo I.a muler del rey Darago (Violante de Hungría, Yolant ?) e laltre del rey de France e laltre de rey de Castella et laltre del rey Danglaterra e daqueles isque lo linatge Darago els altres. E puis apres daquesta vida anarensen an la gloria celestial a la qual nos aport nostro Senyor per la sua merce Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.


Cap comentari:

Publica un comentari

Los comentaris se borren.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...