Capitol LXIII. Que la verge deu retre ab devocio aço que ha promes a Deu.

Capitol LXIII. Que la verge deu retre ab devocio aço que ha promes a Deu. 

Sor molt cara pensa be de que has fet vot a Deu e com lo li deus retre. Tu matexa has votada tota tu matexa entregue li deus retre acusa tu matexa en los peccats loa a Deu en los beneficis no atribuesques res de be a tu matexa digues que de algun senyor has reebut tot quant has confessa Deus esser misericordios e tu esser gran peccadora aquell esser vertader e tu esser mentidera. Prechte sor molt amada que digues ab lo Propheta yo entrare en la tua casa ço es en lo monestir ab sacrificis ço es ab espirit de contriccio e de compunccio e de punyiment e retret los meus vots ço es ofarre mi matexa a tu tota entegra en lo altar del cor car tota me so votada a tu. Necessari es al quis vol salvar que tot quant ha votat a Deu li reta ab gran devocio. Tota persona que desija venir als goigs eternals necessari es ques studiu de complir los bens que ha promesos a Deu. E per ço diu lo Propheta votats e retets los vots a Deu Senyor vostre. Quaix que digue votats e retets vosaltres mateixs car aquell qui vota se fa deutor a Deu. Alguns vots son comuns a tots altres son especials. Vots comuns son aquells que havem promesos en lo babtisme ço es que no peccariem e que renunciavem al diable e a les sues pompes. Vots specials son com algu vota que sera monge o canonge o hermita o semblant cosa la qual si aquell quiu vota nou ret nos para (pora, podrá) salvar. La raho es aquesta car aquell qui ha promes a Deu de ben viure sino ho complex per obre nos pora salvar. Aquell qui posara a negligencia de complir los bens que ha promesos a Deu no pora venir als bens que Deus ha promesos. Aquell qui no vol retre a Deu los bens qui ha votats com vol reebre de Deu lo celestial do com no li vulle retre son vot e com se pensa reebre de Deu los dons celestials. Aquell qui posa a negligencia de paguar a Deu sos vots car aytal no es feel entre los infeels sera comptat aquell qui ha negligencia en retre a Deu sos vots entre los infeels perira aquell qui lo seu vot no acabara ab bones obres. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada prechte que façes lo be que has promes no sies leugera a prometra e dura a metraho en obre no prometes a Deu cosa que no deges atendre no presumesques ultra tes forçes no prometes aço que no poras fer. Davant Deu seras molt culpable sino rets lo be que has promes. Molt desplaen a Deu aquells qui no complexen a Deu lurs vots. Entre los infeels seran collocats aquells qui no complexen los vots que han fets. Mes val no prometre que no complir la fe promesa. Empero sor amable en les coses mal promeses romp e trenca la fe en lo leig vot muda ton decret e aço que has promes e ordonat no faces lo mal que has promes no complesques la cosa que follament has promesa mala es la prometensa ques complex ab peccat. Adonchs sor esposa de Jhesu-Crist axi com te dit si ab vera devocio rets a Deu los vots que li has promesos reebras dell los eternals bens que ell te ha estojats Amen.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons. 

Sor molt cara oges aço que yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons o letres amaguadament trencha son orde. Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde. La verge que desija entrar en noçes ab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintes correges cintes ni cinyels. La monge que espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells paternostres daurats ni altres coses semblants. La monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelita ab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avol fembra e de aço parlant sant Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes letres e pintades (pintes) ni de sudaris ni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que dones seglars solen fer en lo segle molt son culpables devant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura departiment ni difarencia entre les dones seglars e religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons plasents e adelitables axi com solen fer les males fembres hon es la honestat hon es la religio hon es la castedat hon es la puritat hon es la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per bones obres complaen a lurs amichs en mal donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hon es la continencia hon es la reverencia hon es la vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo cel hon es la puritat de la religio hon es la rigor del orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesa de la pensa hon es la contriccio del cor hon es la ansia de la oracio hon son los gemechs dels pits hon es labit monacal. Si les monges se alegren en los dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del infern hon es la memoria del juhi divinal hon es la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal. E si les monges desigen reebre dels homens dons de vanitat hon es la memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hon es la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ame Jhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tues gualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La tortra apres que per mort ha perduda sa compayia null temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada. La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantne Jhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab lom sil cobeia dins son cor e sil ama carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist consellte quel teu espos ams sobre totes coses e que solament desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorben los ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes. Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals cobeiançes. Si la pensa de la monge se adelita en los dons terrenals no contempla perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de aquest mon. E per ço diu David Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo rey dels sants en la sua gloria. Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguada te amonest quet studius en ressemblar aquell qui diu yo acompanyat de justicia comparre en la tua presencia e sare sadollat com aparexere en la tua gloria Amen.