MÁXIMAS MORALES

MÁXIMAS MORALES (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 1.
….
Si vol ton senyor guayar en aquest seegle guayal et si vol laltre an poder. Diu lo savi mostre ton poder al nici e pren daquel qui sap. Si no fas aço apendras ço que no sabies. Diu lo savi cove a tot hom qui pren negun saber que porta sa puya e son tractament an profit e antendre so que apren de manera que sen pusque aydar en son loch e si aso no fa no aura profit ne altre fruyt levat afay e trebal axi com cel qui a trobada I. mont daur e per pesa que no la ages a portar logua homens apoch apoch feu lo tirar als homens e cant hac esplegat ana a la casa pensant que tot laver fos justat atroba que cascu dels homens lageren a lur case portat e axi no ach levat lo trebal sino lo afay del cavar per ço com nol guarde nel procure ben. Diu lo savi que el no a compliment tro que hom lo mete an obra. Diu lo savi cerque saber per ço que ten profit que qui vol met an obra no complex son anteniment. Demanaren a Alexandre - per que honres mes ton mestre que ton pare - per so com mon pare ma mes an vida finable e mon mestre an vida durable. - Seny es pus noble que negun horament. Seny es atrobat de la ab pensament e saber ço perque astat que es molta es mercat levat de seny que con mes vas es pus car. Aquel a seny qui reta sa lengua e nici qui no conex sa valor. Qui a seny per so com conex e sab los vicis cuberts qui son an si no a goig de so que pert de ses bones obres. No a senat sel qui conex be e mal mas cel qui conex de dos mals lo milor. Qui a seny es pregat de aver bon nodriment e qui es nici fuxli amich ver. Del hom es son seny e son anamich hora dura. En la peraula conex hom lo misatje del cel quil tramet la valor e per lo present aquel quil presente. Qui es preguat de si matex mostra que ha poch seny. A major ops saber bon nudriment quel cos menjar ni boura. Qui seguex son seny no era (erra) e qui segex sa volentat penitsen. Seny es bon castiguador e bon servador e seny es quis mostra so que a celat e balance de ço quit dona ton dret. Qui no a seny no es senyor de sa ira. Dix lo savi fort es qui conex son seny e son saber e sa valor. Mes val mal volença de senat que benvolença de nici. Qui a seny cove que no age nom e quin es freturos no cove que age nom sino de figura. Qui a seny no visita cels qui fugen del ni conten noves a qui no les scolta. Diu lo savi seny es de hom de Deu e de bon nudriment guay el hom deus apodera tota res. La pacio que es partida a la gent del segle es an dues coses guardador e guardant el guardant es laver el guardador es lo seny. Diu lo savi qui a seny aconortes de son trebal per dues coses la I.a per goyg que a de so que li es romas laltra per ço que ben storca e lo nici donas gran dol del trebal que a an duas raons la 1.a per dol que a de so que a perdut e laltra per reguart que a de so que li es romas que no ho perde. Cant es complit lo seny minuen les peraules. Dix I savi an lom ha IIII compleccions seny niciesa sinplese e volentat lo seny es contrari de la niciese e la simplesa contrari de la volentat e la volentat contrari de la sinplesa e hom es senyor de tot. Qui fa be an guardo e qui fa mal esna punit. Diu lo savi en pus avol stament es qui es freturos daver. Diu lo savi qui repta lo nici per no a seny es axi com qui repte lorp com nos veu pus es natura tanta a tota cosa qui sia molta es anamich de la natura. I. menjar ne ve de molts.

Del menjar.

Aleuje ton menjar e seras segur de tota malaltia. Qui cominalment vol usar no a trop si saguart. Qui a seny jaquex ço que ama per ço que no age a pendre so que no ama. Malaltia natural axi es la malaltia al cors com lo sabo al drap quil adoba el afina. So que menjes ab talent menges tu mas so que menges menys de talent es forçat ço que no auria talent. Menjar poch de so que a afany val mes que menjar molt de so que li e profitos. Ans que sies malaut apodera totares. No sies cuytos de nula cosa de senament. Qui te celat al metje son vici es longuesa de malaltia.

Del Secgle.

Aquest secgle ho laltre es axi com hom qui a II.es mulers que si la I.a es pagada irexse ab laltra. Lo secgle es aytal com cel qui dorm he somia so que vol he no vol he depertes. Prim aquest secgle per dida e laltre per mare. Qui esta en aquest segle es axi com lostaler sen deu moure lo …. tat de ventre retut. Aquest secgle guaya hom …. (1:ab) aver he laltre ab bones obres. Dix I. savi mon fil viu aquest secgle per laltre et guayar los as abdosos e no venes laltre per aquest que perdrieslos abdosos. Lo temps castigua cels qui romanen per cels qui sen van. Diu lo savi axi es com sinat lo secgle a tos antsesos com si eren ara a tu axi com als anganats anganara a tu. Lo segle menysprea sels qui solia dar a menjar. Lo secgle es casa de temps sabut. Qui tramet hom a casa durable no a posança. Sel qui jaquex aquest segle tro que nos placia que sia tost ab sos anamichs. Lo segle es axi com serp qui es blana de tast e auciu hom ab lo fiblo. Qui es abaniduat al segle de so que vol donali dema ço que no vol hom. Guaye aquest segle ab amichs e laltre ab bones hobres. Cant es lo cors malalt e ple davols humos (humors; humores) no li profita menjar ni boura axi lo cor qui ama aquest secgle no li te profitament negu. Diu lo savi menysprear aquest secgle es posansa a la anima e al cors. Dix I. savi aquest secgle agreuge als bons e plau als avols e es axi com lausel (l´ocell; el pájaro; lo muixó) que com mils cante metlo hom an gabia. Dix I. savi aquest segle exalte los avols e enclina los bons axi com la balança qui alça lo poch e enclina lo molt. Lo secgle es carscer del creent e pereys del menyscreent. Digeren a I. savi - cal es aquel qui conex aquest secgle - dix - aquel qui no a bon saber de benenanse de trebal. - Damanarenli qual cosa senble mils al altre dix que so que roman del secgle ab so que es pasat. Demanarenli que es temps dix III dies. Ires mestre castigador e jaquit son saber. Vides compano de que as gran desig de aver e estar ab el e el es cuytos de partirse de tu dema es scarn no saps si seras de sa compaya ho no. Dix lo savi si no fosen los honrats despoblar sia lo secgle. Demanaren a I. savi - que es aço de que deu hom esser cuytos - dix - per laltre segle axi com si dema deviets morir a guayar aquest secgle axi com si tots temps devie hom viure. -

De fer ben.

Fe ben per custuma e mal per ops. Qui fa mal en ci matex lo porta. Dix lo savi fil digues que mente cel qui diu que mal ab mal samorta e siu vol provar que faça dos fochs erexats si amerara (o amorara) la I. laltre mas ben amorta lo mal axi com laygue lo foch. Dix lo savi fe ben si voIs que ten facen. Qui no a poder de fer ben jaquesques de fer mal e fara ben. Qui pense an be cove que hobre e qui fa mal cove que sen jaquesque. Dix lo savi fe aquel be que pusques si ben ses poch que ja no fariets lo molt si lo poch no voliets fer. Nos prove qui es bon faent be mas proves jaquinsa del mal. Mal qui no a durade val mes que ben qui no a durade. Dix lo savi fort me maravel de cel qui diu ben e no es an el com so alegre de cel a qui dien mal e es el qui sen irex. Demanaren a I. savi - qual es la cosa de que a major bonesa - dix - fer ben a sos parens. - Qui consela fer ben aytant val com cel qui fa. Umilitat cerc la valor a esser umil a avant valor es major valor que res. I. valor qui no es humil ansi no es honrat per la gent. Lo ben cant crex de honrament es humil a el e vi (1: e vici) ab honrament es altiu. Sia ta care humil e ta paraula sinpla e seras amat per la gent mes que sils daves aur ne argent. Mes val anar a nici umil que a franch savi altiu. Dien que un hom desturava I. savi e anaval asajant e desourant entro a la casa dix lo savi umilment - sit a romas res que ages a dir diu e veten not trop neguns dels fols. - Si no auras aquels bens qui es umil ab honrament e perdonant avent poder fort es bon perdo specialment avent poder. Sel perdona quin (qnin) a poder de venjar. Aquel perdona quis tarda. Tardar es cuyta de penedir. Obeex prechs de cels quid demanen perdo. Qui atoga la errade es rao que li cia perdonade.
Lo bon saber del perdonar val mes quel bon saber del menjar. Dien que I. manava anciure I.a gran compaya de catius e dix I. dels catius - Senyor nos avem fet gran mal eram quin be faras tu an perdonar. - Dix lo rey - no ya negu tan bo com aquest - e mana que auciesen. Humilment ve damunt la terra daval na de pus altius. Altive fa mori aquel qui la (la ha, la té; la tiene, altivez). Qui es porgat de si matex *sonne molts quin son despagats. Aquel qui es argulos que no vol parlar diuli hom parlats que Deus parla a Moyses. Tota vergoya es bona. Si no fos vergoya (vergonya, vergoña; vergüenza) aucierense les gens. Tot hom deu aver vergoya an si matex. Qui a vergoya de la gent e de si matex conex hom que poc val. Mayor vergoya a cels qui es ben daquels quil loen que no aquel qui es avol de quels quil repten. Diu lo savi fort es bona vergoya an especial an fenbres. No faces res an celat de que ajes vergoya an descubert si era sabut. De qui es pocha sa veritat son pochs sos amichs. Qui es verdader creu hom que es monsonegues e mentidor no creu hom ses veritats. La veritat es balança de Deu qui va per dretura. Lo monsonege es monsonege del diable qui ve per falcia. Lo pus amargant cosa qui cia (s´hi ha, hi ha, ña, ya, i a; hay) an lo mon es veritat e no la poch soferir levat cel qui la conex. De tot hom fa bon hoir veritat levat de juglar que si vol dir veritat no creex damichs. No diu veritat lavat fadri horat e anbriach (embriagado, embriagat, borracho). De la veritat se irex hom.

De masa parlar.

Qui parle mase no es segur de erades si no es savi ho bon parler donchs sies escoltador calant. Diu lo savi la valor que hom sobre les besties es lo parlar e lo entendre e si hom cale (calle; calla) e no anten (entén, enten; entiende) es bestia. La paraula forade so que no foradaria la lengua. Tot hom del fruyt de la lengua menja. Diu lo savi no digues paraules que depuys ages a dir no placia a Deu que jo les aya (haiga, haja, aja, hagi; haya) dites. Qui diu de negu so que li es greu dien del so que no li sap bo.
Diu lo savi la lengua es de tayl e fa gran tal (tall; tajo). Diu lo savi de tota nafra garex hom levat daquela que fa la lengua. Qui molt parle molt ere (erre). Quant es lo parlado honrat sia lescoltador asenat. Diu lo savi tot hom poch conex en sa paraula si hia conpliment de seny axi com lo cantar que si hom lo fer pot hom conexer si es tranjiat (trancat?) ho cencer. Dix hom as conegut qui usa an so que usa de fer an sa valor. En masa riure an masa tenir solas erra molt per masa parlar ei vas respondre fa i vas erar. Calar es saber e sone poch quin usen. Parlar es sach de erades. Calar es profitos a les gens e als aucels (aus del cel, ocells; moixons, muixóns; pájaros). Quantes paraules digueren IIII reys dels quals se avengueren la I dix - jom son repres de so que he dit moltes vegades - lo segon dix - jom puch tornar de so que no he dit mes que de so que e dit - lo tercer dix - quant he dita la paraula e poder en mi e si no la dich e poder an ela lo (1: faltan tres folios en el manuscrito que debieron ser los XVI, XVII y XVIII) ….
Qui a poch no es poch. No ages vergoya de donar que pobresa as menys. No es franch qui per sobras daver usa mas aquel es franch qui a poch e dona. No sies franch de donar al hom a qui no tany aquel donar an aytal loch es cobeesa.

Del avar.

La pus avol cosa que hom pot aver es esser avar e volpey (de vulpes?; zorro) e es lo milor que fenbra pot aver. Aver es avol per ço com dupte la merçe de Deu. Avaricia anderocha (enderroca; derruye) la hobra de la valor. Diu lavar (l´avar; el avaro) no dons que Deus es pus noble e pus franch que res demanara que no ages ops be es ver si volchesen seguir la volentat dels pobres de donar de ton aver seriem an pus avol stament que els. Qui dona son aver dona a sa anima per ço com no pot aver durade menys del dix que no guarde hom de trebal. Mon fil sies a la gent axi com cels qui jugen als daus. Prin del lur e guarde lo teu guardo so que as que mes es ser avar que demanar a avar. Qui es rich es axi com lo mul e lase (l´ase; la acémila, el burro) qui porten aur e menjen pale (palla; paja) e ordi (ordio, hordio, de hordeum: ordeum).
Qui es avar de son argent als pobres trametli Deus ira de senyor.

Del enveyos. (enveya: enveja, envejós; envidioso)

Qui es enveyos a menys alegria que negun hom. Lenveyos pensa que si tu as saber que el lo puga aver. Enveye menge les bones hobres axi com lo foch menge la leya (de lignus: llenya, lleña; leña). Bastament ha lenveyos que aje ira com tu as alegria. Tanir (tenir, tíndre; tener) mal volença al cor es axi com amagar la brasa en la senra (cendra, sendra; ceniza). Qui es prop es luy (lluny, luyn, lluñ; lejos) ab mala volença e qui es luy es prop ab bona volença. Diu lo savi mon fil no compres mal volença dun hom per ben volença (benevolencia) de molts. Erenustat antra parens es axi com qui met foch an I. gorch. Ama tos parens e tos amichs e faras greuje a tos amichs. Fill es fruyt del teu cor. Ama ton fil e castigal be. Ton fil es ton senyor V. anys e V. ton servicial e V. ton conpayo e puys gran amich. Demanaren a I. savi qual fil amave mes lo poch tro que es gran o lo luy tro quel veg e lo malat tro que es guarit. Digueren a I. philosof - per que no vols fils - per ço com los ham e nols vul. - Qui castigue son amich fa greuje a son amich. Diu lo savi qui castigue son fil com es poch an goy com es gran. Qui no fa seure son fil de poquesa la hon li es greu no siura com sera gran la hon li plaura. Qui a germans a aytor. Hama tos germans per ço com son honrament ab benenanse e aytori ab trebal. Bon germa es aquel qui oblida tota erade e no sen vol venjar e ta fet plaer e no to regita e no ten fa redret. Avols germans son axi com arbre de foch qui crema la I.a rama e laltre. Bon hom de son metal de ton germa. Ayda a ton germa a tort i a dret. Bon germa es aquel quit aida de la guerra del temps.

De amor.

La amor primera es amor. No fo triat lo partit levat per conexer lo bon saber de la amor. Ira de amador tan poch dura que no a ops scusador estiu. Ira de amichs es axi com pluga de stiu. Aquel es stray qui no a amichs. Tanta res damichs es bo levat lo partit. Demanaren Aristotil - que es amich - I cor ab dues coses.... et en amor daquel qui no ho fa per ops quet age. - Not fiys an amor de senyor sit vol mal lo majordom. No ajes privadansa ab aquel quet honra per alcuna cosa quet aje ops de tu que ten aura so que aura ops menysprearta. Si trobes ton amich feli loch e comensel a saludar e cridel per lo milor nom que age. Les amich son de III.es maneres la primera son axi com a viande que no pot estar menys dela la segona es axi com la medicina que a hom ops a vegades la terça es axi cont la malaltia que no la hom ops nul temps. Honra lamich de ton amich que mes operara que si honraves el bon amich e bon privat es axi com bon specier que si be not dona de les specieries donat de la bona hodor e lavos es axi com lo ferre que si no creme les vestedures fat afay ab lo fum. Amor es defeniment de cor defenat. Mes val sol estar que ab mal par. Qui pren tota la gent an I. grau no ha amich tota hora mas no prova tro als ops lavos amich es aquel quit es abandonat ab largesa e no ajude a la carestia. Diu lo savi qui vol conexer home demanen aquel a privat. Ama cel qui not ama tro quet am hom. Guaya ab amor so que no pots guayar per força. Diu lo savi aquel hom que jo e mes amat es cel quim diu mos vicis antre mi e el. Dix aquel es savi quis guarde de sos amichs e de son amich als ops no a ops parens ne amichs ab ques venjen de son anamich. Dix I. savi faet faent bones hobres e veent bones custumes. Dix I. savi lo milor consel que tu pots fer an fet de tos amichs quels gits a ta amor si fer se pot. Dix Plato quis voI venjar de sos anamichs deu cercar e crexer sa valor. Un hom viu savi qui pregave Deus quel guardes de sos amichs e dixli - per que preguats Deu queus guart de vostros amichs e no de vostros anamichs - e dix - I. (1:jo) puch guardar de mos amichs e no de mos anamichs. - Dix I. savi major profit segex hom de son anamich que de son amich per ço com hom se guarde de errar per que son anamich no sen venje e nou fa de son amich. Lo nici a sanamich de si matex com sera amich daltre. Guardet dequel qui avorex vostro cor. No ages goyg de privadesa de anamichs que axi es com laygua que ab tot ben ses calda cau sobre lo foch e alciulo. Not fiys an amor de anamich per ço com lanel del fet siu en amistat e per ops que ha a hom mostra amor e cant a trobat ço que a ops torna a lanel de son fet e es axi com laygua qui escalfa lo foch e cant lan levare fredor. Demanaren a
Jop (Job) cal cosa tes stada pus greu - dix - lo goig dels anamichs. -


De fenbres.

Fenbre a cor de diable. Legesa es acordador de fenbres. Contrasta ab ta volentat e ab fenbres e fe quet vules. Seny de fenbres es en sa balesa e balesa de hom an son seny. Dix I savi mon fil ve derera lo leo e lo drago e no veges derrera fenbres e dix pregua Deus quet guart de les males fenbres e tu guardet de les bones. No loets cativa qui cost poch ni donzela qui aport molt axovar (ajuar). Qui es novi pensa esser rey. Bones foren les noses sino fos la mesio (gasto, despesa). Demanaren a I. savi - que dius de pendre muler – e dix que es bon saber de I. mes e aucia de tostemps. Demanarenli - que dius de fenbres - dix que axi son con a baladre qui a bela fula e bela flor e si hom ne menje mor hom. Plato viu I.a donzela qui axia la finestra e dix - aquesta no hix per voure mas per tal que sia vista. - Viu I. casador qui parlave ab I.a fenbra e dixli - casador guardet que no sies casat. - Seny de fenbra es an son saser e cant sen leva cauli. La vida del hom esta an tres coses anpla casa molts servidos e bela dona. Avol vida es an III. coses avol vey e fol fil e muler ab avols custumes. IlII. coses son letjes e altres IIII pus leges avaricia en rich e ira an savis e falsia an jutges e leyg parlar an fenbres. Quatre son qui nos sadolen ul de vesser (ver, veure, vore) e oreles de oir et terre de pluye e fenbre de home. IIII. coses son qui aucien lom qui masa les usa amar fenbres e casar e joch e vi.

De ben struch.

Bela esperansa es comensament de bon astre. Aquel es ben estruch qui viu molt e veu an sos anamichs so que li plau. Aquel es ben estruch a qui Deus dona bon seny e bona gracia e compliment de volentat e amor de la gent. Aquel es estruch qui per altre sa castiga. Aquel es mal estruch qui nos fia an nugu per avol dupte que a. Cel que en negu nos fia an el per avols obres.

De ansia.

Ansia es mitja valesa dix lo savi. Si duras lo dol axi com comença anciuria hom. Dix tota res comensa poch e crex levat lo dol qui comensa gran e minua. Tristor es malaltia del cos exi com la dolor es malaltia del cors. Guardet de ton germa com es felo.

De ira.

Qui segex sa ira pert son bon nodriment. Ira es rovel de seny e no conex cel qui fa ben ne mal quen aprengue. Ira de nici es venjade an paraules e ira de savis an fet. Qui sirex ab cel qui no ha poder longua es sa ansia. Qui es senyor de sa ira no es senyor de son bon nudriment. No es avol falonia daquel quis asaje debades. Aquel es avol custuma qui no es senyor de sa ira. Lo nici no es senyor de sa ira cor si no o fos savi fora. Qui segex sa volentat dona al anamich so que vol. Contrasta a la vostra volentat axi com contrastas al vostro anamich. Quis esforsa ab sa volentat es feble de consel. Contrasta a ta volentat e no faces ço que vol que ta volentat es anamich e contrastant a amich. Si vols esser segur que ajes so que desiges desige so que pots aver. Qui es senyor de sa volentat es sagur de no haver trebal. Si not volen donar so que demanes si ta falonia sobra tu matex per lo demanar que sobre cel qui not volra donar per complir ta volentat. Flixet de ta volentat que faries contra ton seny si la complies. Diu lo savi qui consegex compliment de so que vol du aver regart que apres no aje so que li sia greu. Qui vench sa volentat no a seny son saber. Riquesa es paratje de cel qui no na. Dix lo savi jo he bastament mes que negun rey. Demanarenli com - jo e bastament prou com el a molt e no li basta e el auciea de molts e jo no de negu. - Haver honra lo viu. Laver fa amar son senyor. Ordonament crex lo poch e lo mal mester degaste los molts dines. Son vostres les nafres del temps. Laur an la casa es axi com lo sol an lo segle. Dix I. savi - mon fil no sia la formiga pus certa que tu que ajusta an lestiu so que a ops an livern.
- Mes val sperar so que hom ha que so que hom no a. Riquesa de cor val mes que riquesa de aver. Lo aver no pot tenir profit si no partex de Deu. A vegades auciu hom per son aver axi com hom auciu lo pabo (pago más adelante) per les beles plomes. Laver es rel de ancia e de trebal per ço minuats vostra ancia. Dix laver se vol servir e qui servex altri no es franch. Dix com menjen ton aver ab I.a ma menge tu ab dues. Lo pobre a menys anamichs que lo rich. Qui sofer pobresa a gran sa fe an Deu. Lo pobre a fe de esser rich e lo rich dupte de esser pobre. De la valor de la pobresa es que fa hom neguna cosa contra Deu per esser pobre axi com fa hom per esser rich.

Del freyturos.

Esser freturos de la cosa val mes que demanar a cel qui no li tany que hom li deman. Bona fora la pobresa e lo acaptar si no fos Deus vos en do. Pobresa es ajustament de molts vicis. No se qual es pus avol ho mor de rich ho vide de pobre. Les morts son dues mas la pobresa es la milor. Tres coses no han consel balara ab enveje e malaltia ab velesa e pobresa mesclade ab peresa. Conort de hom pobre mes val salut que aver. Despei ton boli (u holi) et torn pobre contaras noves de reys.

De loar lo benifet.

Loar benifet es manera de crexer aquel …. quit a fet plaer e fe plaer a quit loa. Quit loa per poch merex molt. Qui pren plaer daltri es catiu del plaer tro que la gardonat al menys loan. Si ta ma es breu de retra guardo sia ta lenga larga de loar. Qui no loa Deu ne honrar homens. Benifet no pot durar si es neguat e nol col si es vedat. Dit lo savi guardet no sia lo ca (lo gos; el can, perro) pus conexent que tu que si hom li dona del pa no ladra (lladra, lladre; ladra). A loar benifet e servitut e retre guardo es reson. Benifet es comande. Si es franch loa lo poch si es avar menje lo molt. Mes val loar e bona fama que aver que alo roman e lo aver sesplegue. Demanaren a Alexandre - de qual cosa as haut major plaer - dix - com e haut plaer de retre guardo a quim feu plaer molt mes que el no men feu. - Deus retra bon guardo a quins ne trau nostros visis. Sofarir es manera de cels qui als no poden fer. Soferir es an dues maneres soferir hom so que no vol e soferirse de ço que vol. Qui no sofer I.a paraule houna moltes. Qui vol viure se guart de erades. Masa (massa; demasiado) contunuar es condiment e es atorgament de la erade (la errada; el error). Acompayet ab cel quit ayda al temps que el sap la manera. Qui compre so que no a ven so que a ops. No ya (hi ha; ña; hay) tan bo misatje com lo diner. Laur e sura an la mesio es mig guany. Amatsvos com a germans e mersen astranys mercades com se irex la roba li alta. Qui creu coredor roman menys de dines. De tota cosa es milor mercat com es hom ajusta e lo temp.... pen. No loa lo mercat si no cel quin a guayat. So que nos vem es car si as (1: Falta un folio en el manuscrito que sería el XXVII.) ….
Noy a milor amich que salut ne major anamich que malaltia. Dues coses no conexen hom tro que les pert salut e jovent. Ab la dolor de la malaltia conex hom la delçor de la sanitat. Si ya neguna cosa damunt vida es sanitat. Si a neguna cosa aytal es riquese. Si y ha neguna cosa damunt mort es malaltia e si es neguna cosa aytal es podresa. Qui puye a LXX anys playse menys de malaltia. Guarits vostres malalties ab almoynes. Dix lo savi ancie es malaltia de anima e alegria sanitat. Qui viu molt pert sos amichs. Qui viu poch no li ve desastre sino de si matex. Pensa que ta vide es mesio que tan donade e que no la vules malmetre ço que despendras e axi no malmetras ta vide. Mort es vide del altre secgle. No veyg veritat sens dupte que parega dupte menys de veritat levet la mort. Mort es sageta (saeta, flecha) anverinade (verí; veneno). Qui servex e no fa preu hix menys de loger. Aquel fa sobres qui fa tort per fer paler a altri. Si fas tort e sobres a pus minue de tu sies sagur que tan retra guardo pus alt que tu. Fe servey e seras amat Present fa hobrir porta tancade. Present fa gran loch al cos. Qui adenansa son present acaba so que vol. Guardet de mal compayo que axi es com lespasa qui fa bona vista e fa mal senal. Not acost a rey si es felo ni a la mar si es forts. Not acompayes ab mals que quils acompaye es leuge ancia.

Del mester.

Aprin calque mester per ço que si venies a pobresa no ajes mester negu. Guardet de contrastar ab seyoria de barale de pobol. Tratet de conexer tu matex abans que vules conexer altri. Mort ve a hom menys de comiat no oblits ela not oblide. Fort es gran castigament leximple dels morts qui si vol pensar. Pochs son cels qui an anvege de la mort e molts cels qui dien monsonegues. Not tars de penidre que la mort ve an dexopte (de sobte; de repén; de súbito, de repente). Diu lo savi fort me maravele de cel qui cerque aquest secgle e la mort cercha a el e es necligent e sab que non port storce.
Un savi obrave I.a case de cayes (canyes; cañes; cañas) et demanarenli perque no obrave de feste (fusta, fust; madera) e dix - be sta a qui deu morir. - Qui es bo mor e a posanse e qui es mal mor e an la gent pensanse. Mes val la mort que avol vide per ço com avol vide es mort del cos e de la anima. Deus reta bon guardo a la mor qui trau les animes de trebal e les acosta a Parays. Qui no fa a sa anima ja nol fara a altri.
Deo gracia Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo.