Capitol XVIII. De disciplina.
Lo savi Salamo diu oges fill meu la
disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de
la tua mare per ço que sia multiplicada gracia
sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal
(zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la
leyx e conservala car aquella es la tua mare.
Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es foll
qui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui
derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresa
la disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la
correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort.
Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina.
Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e
honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de
son pare e aquell qui rete les reprensions e les
observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castich
de la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots.
Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quil
castigua. Empero sapies sor molt cara que
la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que
aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil
castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab
crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant
Crisostom aquell al qual es posat soberch carrech
de penitencia o lança
de si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizat
pecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhi
de Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de
asso es notat es lo decret en la XXVIa causa
es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e
benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de
lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la
diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser
comportats los altres castigats car molt es diversa la
manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la
santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos los
quals corregexen e corregir los qui porten. E per ço
Salamo feu pintar en les colones del temple de Deu
ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen
les colones del temple sino los prelats qui son en la
santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del
regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrech
quils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut
de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubin
car los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens
de sciencia de la celestial gracia. Per lo
leo es figurada la terror de crueltat. Per lo bou
es mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en
les colones no si posen los leons sens los bous
nils bous sens los leons car los prelats
de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a
vegades ab dolçor a vegades ab
asprea a vegades ab paraules a vegades ab açots
car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que sia
corregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les
nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell
qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir
publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos
guareix amagadament manifestament deu esser esmenada.
Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouen
per ço que com ells son guarits ab publica reprensio
corregits sien aquells qui per lur eximpli havien
peccat per manera que com un es corregit los altres sien
smenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne
molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori
diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresen
de venir a stament de penitencia. Cascu deu hoir
del regne de Deu aço
que ama e de infern aço que
tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys quey
vingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustes
reeben benignament lo castich com son represos de lurs
culpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e
corregex tots los defaliments perque no deu
esser menyspresada e per ço devem hoir nostres
prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament car
ab lurs castichs e reprensions nos tolen
les propries voluntats e les cobeianses mundanals hon
de aço parlant cascuna fel anima en presencia
dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les
gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar,
guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenme
nafrarenme e portarensen lo meu mantell.
Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestament
de santa mare Sgleya los
quals troben la anima feel e firenla ab
lurs preicacions amonestaments e menaçes
e nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nols
basta aço ans encara li tolen lo mantell
ço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenla
al regne celestial neta e pura despulada de tots peccats.
Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne)
amem nostres prelats axi com a pares e reebam dells
volenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons lo
consell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina
per ço que Deus nous
ahire e que no perescats de la carrera iusta.
Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari
es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina
perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la
disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sor
molt amada yot amonest que volenterosament vulles
reebre disciplina per tal que sies desliurada de
la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera
iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a
aquell quit rependra fe gracies e not trichs si
la abadessa o prioressa te reprenen per la tua
salut nou reebes ab tristicia com la
abadessa o la prioressa te mostraran la carrera
de salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com
algu te mostrara la causa de la tua salut no li sies
rebelle ama aquella quit castigara de tes
negligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quit
rependran de tes transgressions e defalliments no faces
ni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria
als quit reprenen no retes mal per be no vulles
rebotegar als quit donen bon consell no respones
mal als quit dien bones paraules car aquell qui ama
disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia.
Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si
portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en
esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no
siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes
nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats
de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida
esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segle
per nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament
de manaments que no esser punits en lo segle
esdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser
açotada
per mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentada
en lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir
en aquest mon açots de ma de
la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes
te val temporalment esser batuda ab vergues per ma
de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels
quals te vulla gardar aquell quit ha remuda
ab la sua preciosa sanch Amen.
