Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal (zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es foll qui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresa la disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castich de la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quil castigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrech de penitencia o lança de si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizat pecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhi de Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos los quals corregexen e corregir los qui porten. E per ço Salamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrech quils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubin car los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo bou es mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bous nils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades ab asprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que sia corregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouen per ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres sien smenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresen de venir a stament de penitencia. Cascu deu hoir del regne de Deu aço que ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys quey vingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustes reeben benignament lo castich com son represos de lurs culpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament car ab lurs castichs e reprensions nos tolen les propries voluntats e les cobeianses mundanals hon de aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenme nafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestament de santa mare Sgleya los quals troben la anima feel e firenla ab lurs preicacions amonestaments e menaçes e nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nols basta aço ans encara li tolen lo mantell ço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenla al regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dells volenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons lo consell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nous ahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sor molt amada yot amonest que volenterosament vulles reebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tua salut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrera de salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li sies rebelle ama aquella quit castigara de tes negligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quit rependran de tes transgressions e defalliments no faces ni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vulles rebotegar als quit donen bon consell no respones mal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segle per nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segle esdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotada per mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentada en lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remuda ab la sua preciosa sanch Amen.