Capitol XXX. De cogitacio.

Capitol XXX. De cogitacio. 

Sor molt cara prechte que oges aço que diu lo Senyor per lo propheta Ysayes separats lo mal de vostres cogitacions e de vostres ulls car posat quel hom cesse de fer mal empero si en lo cor ha males cogitacions no es sens culpa. E per ço diu sant lsidre que no solament peccam per obre ans encara peccam en les cogitacions sins hi adalitam pravament com se oferen a nostra pensa hon axi com la vibra mor per los fills que te dins lo ventre qui li rompen les entramenes per semblant forma nos maten nostres cogitacions les quals nodrim dins nosaltres e destroexen la nostra anima ab veri de vibra. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte que ab tot ton studi guarts lo teu cor car alli es lo comensament de la bona e de la mala obre. Per ço diu Lescriptura guarda lo teu cor car de aquell proceex la vida o la mort. Prechte la mia sor que oges la paraula que diu lespos de la Esgleya en los Cantichs los cabells del teu cap son axi com la porpra del rey la qual es aiustada a les canals la porpra es liguada en diversos fexos dins les canals sobre les quals com es abocada laygua corre per les canals per ço que sen tinyen les vestedures e de alli reeb nom la vestidura car tenyida de color de porpra es dita porpra. Totes aquestes coses semblen e son apropiades a la santa pensa car los cabells del cap son les cogitacions de la pensa les quals son liguades en les canals car en les santes Scriptures son ligades per ço que nos dispergesquen follament e infructuosa.
Donchs verge amable guarde lo teu cor de males cogitacions no sobre la tua pensa leya cogitacio. Sia porpra solament la tua pensa. Deus no solament examina la carn ans encara escodrinya la pensa. Deus jutge les consciencies dels homens Deu qui es jutge del cor jutia la anima en les sues cogitacions. Com la mala cogitacio te plasenteia davant no li consentes no permetes que la mala cogitacio remangue en lo teu cor. Tota hora que la mala cogitacio te vindra devant foragitela de tu. Tentost que lescorpi te apparexera trencali lo cap trenca lo cap de la serpent ço es les males cogitacions. Alli hon neix la culpa ço es en lo cor alli la vulles esmenar. Exella del teu cor lo cap de la mala cogitacio. Si es algun loch en lo qual sabs que no sia Deu en aquell pories amaguadament peccar. No es res celat a Deu ell veu totes les coses per amaguades que sien car en tot loch es present. Lespirit de Deu omple tot lo mon la magestat de Deu tot poderos penetra tots los elements. No es loch el mon hon no sia Deu. Lo Senyor nostre sap totes les cogitacions dels homens. Sor molt amada vols que nulls temps sies trista pories tu dir - hoc frare meu vullho e aço he tostemps desiyat. - Donchs la mia sor viu be car si be vius null temps seras trista. La pensa neta e segura leugerament soste la tristor la pensa bona tostemps ha guox ab si. Si tu vius en bona vida tota tristor se lunyara de tu. Si tu vius en santedat not entristaras. Si vius be iustament no tembras plagua ni mort. La consciencia del peccador tostemps es en pena. Lom malmirent null temps es segur. La pensa de mala consciencia tostemps es agulonada ab ses propies espines. Sor amable oges la paraula que Deus dix de la dona a la serp la dona trencara lo teu cap. Lo cap de la serp es trencat lavors com la culpa es mortificada alli hon neix. Sor molt cara lo sobiran Deu e Senyor deneix lo teu cor de tota mala cogitacio en guisa quel pusques servir sents tota macula Amen.

Capitol X. De puniment de cor.

Capitol X. De puniment de cor. 

Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qual puniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccions o puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhint a memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axi com es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola es comogue. Lavors tremola la terra com lo peccador se convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques los teus peccats a memoria ab grans lagremes car aquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ab lagremes han obtenguda venia e absolucio de lurs peccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoc e obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviu per conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homey e del adulteri que havia comesos. Axi loy dix Natan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetat e consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphael goig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccats te son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nos pot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom forts no deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzida nostra vida devem bateyar e lavar ab lagremes la nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençes foch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidents per babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors es illuminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesme tu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseries daquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ab les dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massa alongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabies los mals quet han sdevenir. Sant Pau nos mane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacio plorava e deya qui es malait que yo nou sia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrants de tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquest mon e puys per la compacio del proisme derrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex ne fa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habunden lagremes no si poden acostar males cogitacions car noy poden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vina per amor de mi ja es passat livern les pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudes en la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquen en la Sglesia. La tortra es aucell molt cast lo qual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en los cels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quius plorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist spos teu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la sua compayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyat al cel per tal que tu pusques veure la sua faç ell seent a la dreta part del pare. Les tues galtes sien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat. Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lava tots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembreten ab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plors les tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa lo qual menge nit e dia. Amonestte donchs sposa de Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tos peccats per so que meresques esser aconsolada en la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.

Capitol quart. De la temor divinal.

 Capitol quart. De la temor divinal. 

Sor mia molt cara oges asso que yot dich oges asso de quet amonest escolta 
asso de quet parle tem Deu sobre totes coses e serva per tostemps los seus manaments car los ulls de Deu miren aquells quil temen e tots aquells qui posen lur speransa en la sua misericordia. E Salamo diu tem Deu he lunyet de mal. Aquell qui tem Deu no posa res a negligencia. Per semblant forma dix un sant la temor de Deu es gloria alegria corona de goyg e de gran solemnitat. La temor de Deu alegra lo cor e dona goig e alegria ab longuesa de dies e aquell qui es sens temor de Deu no pora esser justificat. La temor divinal es doctrina e saviesa. No sies incredul en la temor de Deu e not acostes a ell ab doble cor e fent. Vosaltres qui temets Deu sostenits la sua misericordia e nous lunyets dell per ço que no caygats. Si temets Deu creets en ell e no sera va lo vostre loguer. 
Si temets Deu creets en ell e la sua misericordia vindra sobre vosaltres plena de tots delits. Si temets Deu amatslo e los vostres coratges seran illuminats. Aquells qui temen Deu no seran increduls a la sua paraula e aquells quil amen gardaran sos manaments. Aquells qui temen Deu es studien a fer so qui li es plasent e aquells quil amen seran recomplits de la sua ley. Aquella qui temen Deu apparellaran netament les lurs animes. Aquells qui temen Deu serven sos manaments he hauran paciencia com veuran la adversitat quells vindra. Los ulls del Senyor miren aquells quil temen e ell conex totes lurs obres. La fi de tembre Deu es saviesa. Al qui tem Deu no li sdevenen mals ans en lo temps de la temptacio Deus lo deliurara de tot mal. Deu conforta lesperit de aquell quil tem e en lo seu esgart sera benesit. La temor de Deu es axi com a Paradis de benediccio e tota la gloria de Paradis lo enrevirona. Benaventurat es aquell al qual es donat de haver la temor divinal. Temor de Deu es comensament de la sua amor. Sapies molt amada sor que no ha cosa en lo mon que axins gart de peccat e de nostres anemichs com temor de infern e amor de Deu. Tembre Deu es no fer mal e no lexar de fer lo be que hom deu fer. La temor de Deu es font de saviesa. Lo qui tem Deu haura be en la derrera hora e en lo die de la sua mort sera beneyt. Sor molt honorable bona cosa es a nos que temam Deu car la temor divinal foragita lo peccat. La temor de Deu fa lom cautelos e ansios. No ha temor de Deu alli hon ha dissolucio de peccats. Adoncs honesta verge prechte que temor e speransa habiten tostemps dins lo teu cor. Sien dins tu temor e consciencia. Perseveren en tu speransa e temor en tal manera spera en la divinal misericordia que temes la sua justicia. Mas la mia sor molt amada yo vull que tu sapies en quina forma son quatre temos. La primera es humanal la segona servil la tersa inicial e la quarta es temor casta. La humanal temor segons que diu sant Isidre es com nos temem de sostenir perills de la carn e com temem perdre los bens del mon per la qual temor peccam. Aquesta temor mundanal mala es la qual perex ensems ab lo mon la qual temor reprova Jhesu-Crist com diu en lo Evangeli no vullats tembre aquels qui maten lo cors. La segona temor es la servil e segons que diu sant Agosti es com per temor del infern hom se lunya del peccat e lo be que fa nol fa per amor de Deu sino per temor del infern. Aquest qui axi tem e axi com a catiu quil be que fa nol fa per amor de son senyor sino per paor dels açots e no fa lo be per temor de perdre lo be que no ama ans lo fa per temor de sostenir lo mal de que sera gran temor aquest aytal no tem perdre los abraçaments del espos dolç e amoros ans tem que no sia tencat e mes en les penes infernals. De aquesta temor servil diu lapostol sant Pau no havets resebut spirit de servitut en temor axi com los juheus hans havets resebut sperit de fills adoptius. Aquesta temor servil es bona e profitosa posat que sia insuficient e imperfeta per la qual crex a poch a poch la custuma de bones obres. Com lora comensa creure lo dia del juhi de alli li ve la temor e lavors comensa a creure e a tenbre. Mas aquell qui encara tem no ha perfeta confianse en lo dia del juy. No es perfeta la caritat en aquell qui axi tem car si en ell fos la caritat perfeta cert ell no tembria car la perfeta caritat faria en lom perfeta justicia e lom lavors no hauria don se hagues a tembre ans hauria materia de haver speranse per tal que passe la iniquitat he vingue en lo regne de Deu. E com que es perfeta caritat sino perfeta santedad aquell ha en si perfeta caritat qui viu perfetament e no ha en si res perque deia esser dampnat en linfern ans ha fetes tals obres per les quals merex esser coronat en lo cel. Aquell qui ha perfeta caritat no tem esser punit en linfern ans spera ensems regnar ab Deu en la celestial gloria. E per so diu lo Psalmista en tu Senyor se glorieyaran tots aquells qui temen lo teu nom. Adonchs lo temor no sta ensems ab la caritat car la perfeta caritat foragita la temor. La temor ve primerament en lo cor del hom per tal que aparell lochc a la caritat. Apres de la dita temor servil ve tentost la inicial la qual es quant hom comença a fer algun be per la amor de Deu lo qual feya primerament per la temor del infern. De aquesta temor inicial diu lo propheta Daviu en lo Psalm comensament de saviesa es tembre Deu. Adonchs inicial temor es com hom comensa amar Deu lo qual primerament temia e aquesta temor foragita del cor la temor servil. Apres de la dita temor inicial se seguex tentost la quarta que es dita temor casta per la qual temen que lespos de les animes nos tarde o nos luny de nosaltres e que nol ofenam e que no pequem contra ell e que no perdam. Aquesta temor casta devalla de amor. Aquesta temor neix de amor. De aquesta amor diu lo Psalmista la temor del Senyor santa durara per tostemps. En lo cor del hom ve primerament la temor e perque hi ve certes per tal que apparell loch a la caritat e com la caritat comensara habitar en lo cor del hom la temor que li havia apparallat lo loch nes foragitada e com la dita caritat creix mes en lo cor del hom tant me se minva es apoqueix la temor car la caritat la gita defora. Sor molt amada ages propia semblanse de aquesta materia. Soven veem que com volem cosir alguna cosa primerament entra la agulla apres de la qual entra lo fil. Per semblant forma primerament entra en la pensa del hom la temor e apres la temor entray la caritat car per so entra la temor que introduescha la caritat e com hi es intrada la caritat foragiten la temor. Aquesta temor es santa la qual en la pensa del hom engendra santedat. Es temor santa per so com en la pensa del hom entroduex perfeta caritat e perfeta caritat es perfeta santedat. La temor present es dita casta per so car no reseb en si amor corrupte ans ame Deu sobre totes coses e no preposa res a la divinal amor. Aquesta temor es dita filial ço es temor de fill car no tem Deu en aquella forma quel catiu tem son senyor cruel ans lo tem axi com lo fill tem lo pare dolç e benigne. Aquesta temor es dita filial car no tem axi com a catiu sino axi com fill. Mas que es asso que diu lo Propheta la temor de Deu santa dura per tostemps com sant Johan digua que la caritat perfeta foragita la temor. Aço es la cosa que demunt havem dita que aquell ha casta e santa temor qui no tem Deu per paor de les penes infernals ni per los torments del foch sino per sola reverencia e amor e aquesta temor que es de reverencia divinal dura per secula seculorum. Aquel qui tem Deu per paor de sostenir les penas del infern no ha en si amor casta car no ha caritat car si amava Deu perfetament ni havia en si perfeta justicia no tembria Deu per les penas sino solament per reverencia e amor. E la terror de pena per so no es en caritat car la perfeta caritat foragita la temor. En una guisa tem lo catiu lo senyor en altre forma tem lo fill lo pare. Lo catiu tem lo senyor ab desesperacio e ab oy. Lo fill tem lo pare ab reverencia e amor. Adonchs sor molt reverent amonestte que temes Deu ab amor e reverencia no vulles que tu jagues tostemps cativada sots jou de servitut ans te man quet leus per amor a Deu qui es pare teu e quit ha creada axi com a filla. Encara et consell que ams Deu castament e no preposes res davant la amor de Deu que li sia contrari ans vulles menyspresar per la sua amor totes quantes coses son en aquest mon. Verge honesta prechte e amonestte que ab singular studi corregesques la tua vida en tal forma que la tua paraula sia casta e honesta lesguart humil la lengua afable la pensa plena de amor les mans plenes de bones obres. Aiudant a tu nostre Senyor Deu sens lo qual no poras fer res de be la mia dolça germana en Jhesu-Crist sim vols hoir axi com a frare e germa teu e vols tembre Deu de tot lo teu cor creu de cert que no solament en la present vida ans en la sdevenidora hauras molt de be Amen.