Capitol XXXVI. De ira.
Honesta verge oges que diu Salamo la molla resposta trenca la
ira e la paraula dura encen la fellonia. En altre loch diu paraula
dolça mitigua los
enemichs e multiplica amichs. Tant cascu es menys savi com es menys
pacient. Los savis per la ira perden lur saviesa. Per ira es fet hom
fora si matex. Alguns son qui tost se airen e tost
se pacifiquen altres son qui fort a tart se ahiren e
tart volen tornar a pau e amistat altres son e aquests son los piyors qui tots son provocats a ira e ab gran difficultat son
inclinats a pau. Mes val aquell qui soptosament es provocat a ira e
leugerament se pacifica que aquel qui tart se ahira
e a fer pau es fort a tart inclinat. La mia cara sor oges que diu
sant Jacme tota persona deu esser promta e apparellada a hoir
e tardivol a parlar e tardivol a ira. La raho es aquesta car la ira
del hom no seguex la justicia de Deu e sapies sens tot dupte que la
ira de la verge no met en obre la ley de Deu. La verge que deu
esser feta temple de Deu nos deu airar per cosa del mon nos
pertany a la sposa de Jhesu-Crist que sia irosa. La verge que
en lo seu pits aparella habitacio per Jhesu-Crist en totes
maneras deu foragitar la ira del seu cor. La verge que desija
venir ab lo seu espos al talem celestial deu corregir del seu coratge
tota flama de ira. Amable sor si la ira perve a tu restrenyla e
refrena lo soptos moviment de la ira. Si la ira ve a tu soptosament
mitiguala tempre lo furor tempra la indignacio. Si no pots
esquivar la ira almenys temprala not arrape la furor not inflame la ira not comogua la indignacio nos pona
lo sol sobre la tua ira. Axi placia a Deu Amen.
