CARTA DE SAN BERNARDO A SU
HERMANA,
TRADUCIDA POR
FRAY ANTONIO CANALS MAESTRO DE SAGRADA
TEOLOGÍA (1)
(1) Códice del monasterio de San Cucufate del
Vallés, titulado Carta de S. Bernat a sa germana
traduida en catala per Fr. Antoni Canals, fól. 1.°
PRÓLOGO
DEL TRADUCTOR.
AL MOLT HONORABLE MOSSEN GALCERAN
DE SANTMENAT
CAMERLENCH
DEL MOLT ALT SENYOR REY DON MARTI FRARE ANTHONI
CANALS EN LA SANCTA
THEOLOGIA INDIGNE MESTRE
DILIGENT E AFECTUOSA SERVITUT.
Molt
ha stimulada la mia pensa la esvellada instancia
que vostra devocio continuava requerint que espones lo
libre que sant Bernat trames a la sua devota
sor. Som determenat a complir vostre digne
requesta per tres rahons. La primera per introduhirvos a
desiig e ordenada amor de libres hon ha volgut
Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparacio de
la qual les pedres precioses son carbons largent es fanch
laur precios es fet arena secha lo sol e la luna
son tenebres a la vista e la mell ensems ab la
manna son al gust absina e fel amargos. O
celestial do de la divinal liberalitat lo qual davallas
del pare de totes lums per tal que leus al cel la pença
racional. Tu es celestial vianda del enteniment de la
qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat.
Tu es doctrina de les costumes e regle la qual
seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e
aquels qui ordenen les leys fan justs statuts.
Per tu molts deposant o lexant la ruditat o rustiquesa quels
ve per lur natura limant lurs enginys e
expurgant lurs lengues de grosses e pagesivols
parlars aconseguexen sobirans graus de honors car son
fets pares de la cosa publicha collaterals de princeps
los quals sens tu de lançes
hagueren fets ligons e aradres o foren stats
porquers ab lo fill dicipador.
O tresor molt amat e
on te trobaran les animes assedeyades. Certes mossenyer
dichvos que la dita saviesa en los libres ha posat son
thabernacle en libres le (el?) ha fundada laltisma
qui es lum de les lums e libre de vida. Alli la
resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cercha
e als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen
lurs ales los cherubins per tal quel enteniment
de aquell qui liig sen puig en alt mirant de una
part del mon fins a laltre de sol hixent al ponent
e del mitg iorn a la tremontana. En los libres
Deu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En
los libres es manifestada la natura de les coses celestials
terrenals e infernals. En los libres trob yo los
morts axi com si eren vius. En los libres jutge
de les coses sdevenidores. En los libres son dispostes
les batalles. Dels libres ixen los drets de pau.
Totes les coses jusanes se corrompen e cessen e la mort
continuadament devora aquells los quals natura engendre. Tota
la gloria del mon saria liurada a oblit si Deus no
hagues provesit als homens mortals del benifici
de libres. Alexandre subiugador del mon Juli
esvesidor del segle qui ab art e ab guerres fou
lo primer qui resebe lo imperi en unitat de
persona Fabrici lo feel e Cato lo rigoros
vuy no foren en memoria dels homens si la aiuda
dels libres fos defallida. Les terres son derrocades
les grans ciutats regirades les ymages triumphals son
fetes sendre qui haura donchs memoria. Com sabrem quin
privilegi ha lo rey nil papa si nons es
demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada
als libres en que gran part del seu poder es comunicada car
aquels qui son forçats
de morir per lur natura per los libres son fets
immortals. E per so diu Tholomeu en lo
prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui
ha munificada la sciencia. E com tots los homens
amen immortalitat molt deuen esser amats los libres qui
contenen materia virtuosa materia divinal e celestial quins
porta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit libre
de sant Bernat ad sororem com aquis tracte de
Deu de cel de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de
contemplacio de caritat de speranse de amor de Deu e del
proisme hon pengen tots los libres de la ley
e dels prophetes. Imflames donchs mossenyer
vostra amor en los libres car no veig res en les coses
jusanes que tant dege esser amada com libres.
Sab be vostra prudencia que la saviesa deu esser mes amada que totes
les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels
Problemes fa questio perque aquells qui ordonaren
que los qui combatrien corporalment fossen premiats no
ordonaren premi a la saviesa a la qual questio respon e
diu que en los trabals corporals lo premi o loguer
es cosa millor quel trebayl e com no sia cosa en
aquest mon millor que la saviesa per ço no li es assignada
temporal retribucio e com la saviesa sia contenguda en los
libres per tal sobre
tota cosa deuen esser amats e presats. Sabets be
mossenyer que mes deu esser amada la amistat que les riqueses
car la virtut nos pot ab riqueses stimar
e per ço diu Boeci en lo segon libre de
consolacio que amichs son les pus
precioses riqueses que pusquen esser. Sabets be que mes
deu esser amada la veritat quels amichs segons que posa
Aristotil en lo primer libre de les Etiques e
aço apar en los nostres martirs que amaren mes
la veritat de la fe que tota lur vida corporal e com la
veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nols
ame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment que les
riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida del cors la
virtut dels libres pertany a la perfeccio del enteniment e de
la anima que sens comparacio deu esser mes amada quel
cors. Qui es donchs qui no am libres.
Item los
cavallers deuen molt amar les armes de lur
cavalleria les armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te
lescut per defensar e lo coltell per esvesir ab
la sua virtuosa veritat. Aquesta veritat sta en los
libres. Aquestes armes pres Jhesu-Crist contra lo diable com
dix scrit es no temptaras lo Senyor Deu teu. E
com la Scriptura sia en los libres contenguda
qual cavaller sera qui no am libres. Tot enteniment ben
dispost sab que mes devem amar nostra benaventura que totes riqueses.
La nostra benaventura sta en la obra del enteniment ço
es quan nostra enteniment sta elevat e attent en
la contemplacio de la veritat divinal e aquesta operacio es la pus
delitable de totes. Perque diu Laristotil en lo
X libre de les Etiques que la philosophia conte en si
maravelloses delectacions. Sabem de cert que la contemplacio de la
veritat reseb grau de perfeccio per los libres car
la ymaginacio continuada per libres no lexa fer
entrevayll en lacte del enteniment en les veritats
quels libres li mostren. No sens raho
donchs diuen los doctors que Deu en lo cel es
libre de vida la qual com sobre totes coses sia mes
amada no es meravella sils homens han ten gran
amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a
espondre lo dit libre es per informar vostra
devocio e quina forma devets servar en legir los
libres car diverses vegades vos he trobat legint
en la biblia vulgarizada. E per la present imformacio
me occorre al endevant Senecha qui en la segona
epistola sua parle en la seguent forma molt escampa
lo coratge la multitut de libres. Tu qui litgs
veges primerament que tu ligint diverses doctors e
molts volums de libres la tue pensa no sia feta
vagabunda e instable. Obs es que hages alguns
elets libres familiars si vols saber alguna cosa certa
la qual romangue en lo teu coratge. Car no es en loch
qui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatga
passen per molts hostals e han pochs amichs. Axin
pren als qui volen passar los ulls per molts libres e
nos apliquen a negun libre singularment. No
aprofita res lo boci qui tentost hix
del cors quey es intrat. No florex larbre
qui soven se tresplanta. Adonchs com tu
no pusques legir tots los libres assats has
haver certs libres en los quals liges. Si dius
ara vuyll cartayar aquest libre are
aquell sapies que molt enfestige lo ventrell
mengar moltes viandes car diversitat no aprofita
ans nou. Litg los libres aprovats he sit
vols divertir a legir altres libres torna als primers e de tot
quant hauras legit elegeix en aquell dia una cosa la qual
ferms be en ta memoria en guisa que romangua ab
tu per tostemps. Aci pot entendre vostra devocio que
hom deu legir libres aprovats no pas libres vans
axi com les faules de Lançalot
e de Tristany nil romans de la guineu ni libres
provocatius a cobeiança
axi com libres de amors libres de art de amar
Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e
de rondales mes libres devots libres de la fe
cristiana hon sta nostra salvacio sabents que sant
Jeronim fou agrament açotat
per ço com ligia los libres de Tulli de
apparent eloquencia e no deuen esser lests los
libres segons doctrina de Senecha per sol passarne los
ulls car la letra qui no entra dins la anima cors
mort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de
aço que
haura legit collir alguna doctrina e regle la
qual posant dins lanima isque en actes forants
virtuosos per lo imperi de la pura volontat. Perque
mossenyer prechvos quel dit libre de sant
Bernat vullats legir attentament en lo qual
trobarets molta devota e speritual materia e de cada
capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en
obre recordantvos
de la paraula del Salvador qui diu quel servent qui
sab la voluntat de son senyor e no la compleix per obre
sera fortament açotat. E nos
maravell negu perque he volgut espondre a vos lo libre
qui es endreçat a dona e
maiorment religiosa car aço
he fet per provocar los homens a obres virtuoses per exempli
e doctrina de dones maiorment pus les ressemblen en
vestits e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e
amonestaments. Gran vergonya es al hom que la dona sia pus
virtuosa que ell e aço tracte sant Gregori en la
homelia sobre Lavengeli Loquente
Jhesu ad turbas hon parlant del martiri de una dona
verge diu axi considerem nos qui som homens que sarem
stimats en comparacio de aquesta fembre. Soven
proposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera
proceex de la boca de algun burler o de algu quins
esquernescha tantost nos ne lexam empero
aquesta dona no han poguda sobrar los turments durs. Nosaltres
no volem donar almoyna de aço
del nostre com ne haiam manament de Jhesu-Crist e
aquesta fembra per amor del seu espos ha donada la sua
propia carn. E donchs lavors com vinrem
davant lestret juhi de Deu que direm nosaltres homens
qui veurem la gloria de aquesta dona. Quina escusacio hauran lavors
los homens com sera demostrada aquesta que ha vensut lo
mon ab tota la sua pompa la qual constituida davant los
princeps armats es atrobada pus fort que aquell qui la
tormentava e pus alta que aquell qui la jutiava. Que
direm nos barba en coll flachs e debils qui vesem anar
les infantes donzeles al regne celestial passants per coltels
per lançes
e espases. Com per nostra flaquesa la ira nos sobre la
superbia nos infla la ambicio nos torba e la
luxuria nos macula cove donchs
legir lo dit libre per tal que almenys per vergonya nos
promogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha
mogut a espondre lo dit libre es per ço
que com la cort de la senyora reyna sia una honesta
religiosa que vos vullats comunicar lo dit libre
a les dones de la dita cort specialment a les donzeles car
aqui trobaran materia plena de tota pura honestat hon
si attentament ligen veuran que aquest libre es
pou de aygues vives hon les animes son lavades e
lo coratge hi es sadollat plenament e habundosa
e les fructificants spigues ab les mans dels apostols
freguades per ço quen isque suau vianda pera
les animes famolents. Aquest libre es la vena e cetra
daur en la qual es contenguda la manera es brescha de mel e
celer ple de vida. Aquest libre es arbre de vida e flum
de Paradis divisit en IIII parts ab lo qual la
humanal pensa es sadolada e lanteniment assedeyat
es regat habundantment e copiosa. Aquest libre es
larcha de Noe e scala de Jacob e canals en les quals
mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses
virtuts. Adonchs mosseyer suplichvos e requirvos
que no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort
de la senyora reyna car del be que sen sequira
ne haurets part. E yo qui prech Deu quem
vulla reebre en lo me (?) per la sua
clemencia piadosa en guisa que vos he yo ensemps ab
los alets com exirem de aquest segle legiam
mirem e contemplem nostra benaventurança
eternal en lo sobiran libre de vida Amen.
