Capitol XLIX. De ben propri.
Sor
molt cara sapies que gran crim es en los servents de Jhesu-Crist
haver res propri. perque null temps sia trobat en tu res que
sia propi. Totes quantes coses son en lo monestir son comunes
a tots. Adonchs si la serventa de Jhesu-Crist ha res amagat axi
com a propri la qual cosa no sapien les altres serventes de
Jhesu-Crist allo es furt e furt es peccat. La raho es aquesta car tot
quant ha la religiosa deu haver en comu ab totes les serventes de
Jhesu-Crist e si alguna cosa amagara axi com a propia furt es
manifest frau es greu peccat es cami de infern es. Per aquest cami
los ladres davallen al infern car axi com diu sant Pau apostol
ladres ni robadors no possehiran lo regne del cel. La
serventa de Jhesu-Crist que separa si matexa de la comunitat dels
altres amagant alguna cosa axi com a propia sera separada de
la compayia de la gloria celestial. Molts venen a la comuna
compayia del monestir mas no viuen tots segons lo
Evangeli la qual cosa no poden dir sens gran gemech. En lo
monestir son los apostols de Jhesu-Crist hoc e hi
es Judes qui trahi
Jhesu-Crist. Eshi tambe Ananies ab sa
muler Sapheira eshi Giezi dexeble de Eliseu. Aquells
qui per amor de Jhesu-Crist derenclexen tot quant han en
aquest mon semblant que foren los apostols e aço fan
per raho de haver la eternal gloria seran remunerats ab los dits
apostols en la eternal benaventurança.
Aquel qui apres que ha lexat lo mon ve al
monestir e presumex fer frau en los bens del dit
monestir aytal es Judes e sostindra en lo infern
la pena de Judes per ço com la
cosa comuna vol fer propia. Aquell qui de la vida mundanal se
converteix al servey de Deu si de les coses que ha
possehides en lo present segle se reserva una
part e laltre dona al monestir ensemps ab si matex
merex haver sentencia de malediccio ensemps ab Anania e
ab Saphira mas aquell qui del segle es vengut al
monestir e la cosa que no ha poguda haver en sa casa vol haver
en lo monestir e aço demana ab gran instancia aytal sens tot
dupte sera ferit ab la lebrosia de Giezi car
sostendra en la anima la lebrosia que Giezi sostench en lo
cors. Honesta sor axi com demunt te dit gran
difarencia ha entre aquells qui viuen en lo monestir.
Aquells viuen en lo monestir a semblança
dels apostols qui de tot quant han possehit en lo mon
non amaguen res en lo monestir als quals es endrassada
la paraula del Psalmista dient tot lo meu be es unirme ab Jhesu-Crist
e posar en lo Senyor Deu meu tota la mia sperança.
Posa donchs tota la tua cogitacio en Deu e ell provehir ta.
Aquells qui axi com Judes Escariot retenen en si algun be
propi o amaguen alguna cosa del monestir sen pugen fins
al cel e devallen fins als abissos del infern e la lur anima
es plena de mals. Aquells qui ab Anania e Saphira dels bens que
hagren en lo mon ne liuren una part al monestir e
laltre se retenen axi com a propia confien en
lur virtut e gioriegense en la multitut de les lurs riqueses.
Mas aquells qui axi com Giezi demanen en lo monestir les coses que no
han pogudes haver en lo mon son aquells dels quals diu lo Psalmista
veus lom que no ha posat Deu en sa aiuda ans ha posada
sa esperança
en la multitut de les sues riqueses. Tu donchs sor amable no çeles
res no amachs res no poses res pera tu en loch
amagat not retengues res no romangua res amagat ab tu aço que
has hagesho ab benediccio e ab licencia no dons
res sens licencia. Honesta verge posa tota la tua cogitacio
en nostre Senyor Deu e ell provehir ta Amen.
