Capitol XLVII. De pobresa.
Benaventurats son los pobres de spirit
car de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres
los quals lur pobresa nols fa benaventurats ans
los fa miserables car no sostenen la pobresa per amor
de Deu ans la sostenen forçadament.
Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans los
fa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests
aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara
altre veguada retorn a
parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e
per ço te amonest que not
vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en
alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligs
quels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en
bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fon
Abram qui deya yo parlare ab lo meu
Senyor posat que yo sia terra pols e çendra.
Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en
les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la
benaventurançe de aquest mon
passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la
terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe
es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los
homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nos
monstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no
temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana
a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no
haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e
per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres.
Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançe
dels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe.
Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo
mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu
regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e
senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si
esser humil he dix yo son pobre e posat
en traballs de la mia juventut ença.
Item en altre loch diu jo son strany en la terra
e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable
prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits
terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels
dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en
riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor
possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich.
Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials
es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos
enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carrera
per la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos
continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tul
segueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e
contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi
richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou
axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrines
en lo seu part e lo porxe hon infanta fon
axi stret que no posa lo seu car fill en
lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Joseph
de qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa
vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que
fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu
en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes
vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals
poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses
celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caen
en moltes temptacions e en los laços
del diable e en molts mals desitgs qui acabuçen
lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals
aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais
car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som
venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans
hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e
contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es
lexat endreçantnoshi
Jhesu-Crist. Per ço nasquem
nuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que
nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Ve
com es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per
sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebut
nuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu.
Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos
de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels
cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa
es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en
aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte
nos hons alegrarem ab ell en lo regne
celestial Amen.
