Capitol XLII. De concordia.
Sis
coses son diu nostre Senyor que yo he en gran oy e la
setena ha en gran avorricio la mia anima ço es
aquell qui sembra discordies entre germans. Maleyt es
aquell qui sembre discordies entre los servents de Deu e qui
romp concordia e pau entre ells.
Gran injuria fa a Deu
aquell qui entre los servents de Deu sembra discordia e la
raho es aquesta car Jhesu-Crist es pau nostra qui ha
fets concorts los homens els angels.
Concordia de mals contrarietat es de bons. Axi com devem desiiar
que los bons hagen pau axi devem desijar que la
concordia dels mals sia rompuda. Concordia pera
fer peccat mala es mas concordia pera fer
be e a fer justicia e a servir a Deu bona cosa es. Per ço som
aiustats en un loch que en lo servey de Deu
haiam un spirit e un coratge. Tots aquells qui abiten
en la casa de Deu deuen haver una anima e un cor en Deu. No val res
si una cosa nos conte e que nostra volontat sia
diversa e separada.
Mes ama Deu la unitat del coratge que del loch. Vet que
nosaltres som en aquesta casa molts homens de diverses
custumes de diversos coratges e de diverses volontats.
Totes aquestes coses
devem aiustar en una unitat en una
intencio e en una amor de Deu. En asso devem esser de una
volentat que serviam a Deu e que amem Deu de tot nostre
cor e de tota nostra anima e nostre proisme axi com
nosaltres mateyxs. Necessaria es en nosaltres la virtut de
concordia car si yo vull fer la mia volontat
e aquest la sua e aquell la sua seguir san
moltes divisions naxer nan moltes baralles ires bregues
qui son obres de la carn. E segons que diu Lapostol aquells qui fan
aytals obres no aconseguiran lo regne de Deu. Cara
sor creu a mi que no plasen a Deu tant nostres
dejunis nostres oracions ni nostres sacrificis quant li plau la
nostra concordia. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu
Evangeli ve primerament a reconsiliarte de ton proisme
e lavors vindras al altar e offerras ton
sacrifici. Amable sor sapies que molt es gran devant
Deu la virtut de concordia sens la cual no li plaen
nostres sacrificis per los quals los peccats son
perdonats. Sapies cara sor que com nos venim a
conversio prenem luyta contra lo diable. Poriesme
tu dir cara sor
- frare meu en Jhesu-Crist molt amat diguesme si el
diable tem alguna cosa que sia en aquest mon. - Responchte
sor molt amable que no es res en lo mon que tant tema lo diable com
fa concordia e caritat car si tot quant possehim donam per amor de
Deu aço no tem lo diable car
ell no vol semblants riqueses. Si dejunam nou tem lo diable car ell
null temps menia si vellam nou tem lo diable car ell null
temps dorm mas si tenim concordia e caritat aço es que tem
molt lo diable car tenim e possehim en la terra la cosa que ell no
volch tenir en lo cel. Aço
es la paraula ques lig en los Cantichs de la Esgleya
ço es que es terrible e ordenada axi com a hosts de gents darmes
car axi com los enemichs han gran temor com vesen les
hosts de la batalla ben ordenar axi certes lo diable se espaventa molt com veu quels homens ab
spirituals senys de armes de virtuts viuen en bona concordia.
Adonchs tots devem viure en la casa de Deu en una concordia e en un
coratge per tal que puscham vencer lo diable. La
serventa de Deu que vol viure en concordia primerament deu derenclir
totes les males custumes en guisa que no sia
malvada ne sia desordenada ne mal nodrida ne sia desreglada
per ço que no torbe les altres serventes de Jhesu-Crist ab la
sua perversitat. E aytal deu mesurar e arreglar totes les sues obres
e tots los seus moviments e totes les sues paraules e la sua vida en
guisa que vivint segons deu se puscha concordar ab aquelles ab
qui viu. Adonchs sor molt amada amonestte que visques
humilment e concordantment en lo monestir ab
totes les serventes de Jhesu-Crist. Sor amable convida a pau totes
aquelles qui son discordants a pau e benvolença
no digues paraula en lo mon ques pertangua a
baralla o que pugue engenrar discordia. O sposa
de Jhesu-Crist la caritat de Deu ta separada del mon placia a
Deu que aquella matexa caritat te aiuste ab ell Amen.
