Capitol XLVI. De cobeiançe.

Capitol XLVI. De cobeiançe. (codicia)

Rayl de tots mals es cobeiançe. No es qui puscha perfetament reebre en si les batalles spirituals si ja primerament no ha aterrats e vençuts los delits carnals. No es alguna pensa que puscha francament contemplar Deu si ella cobeja o desija les coses terrenals e transitories de aquest mon. Lull de la pensa no pot veure ni mirar les coses altes si es tancat al pols de terrenal cobeiançe. Cobeiançe es greu peccat car es causa de tots peccats. No es meravella si aquells qui moren en peccat mortal son deputats a foch eternal pus que vivints en aquest mon no appaguaren la flama de cobejançe. Sor molt cara posat que no hages pecunia si empero has cobeiance de haverne not aprofita gens. Not val res la nuditat del cors si has cobejançe de haver moltes vestidures. Judes per cobeiance de moneda vene Jhesu-Crist. Tots nuus nexem en la present vida perque donchs cobeiam ten ardentment les coses terrenals e transitories. Si nosaltres creem quels bens de aquest mon deuen perir perque los amam ab ten ardent amor. Si nos amam los bens de aquest mon terrenals e transitories mes que no devem peccam. Adonchs sor molt amada considera lo decahiment de la tua vida e conex que aço poch que has te pora bastar. Si donchs la cobejançe es rael de tots mals segons que havem dit necessari es que la gites del teu cor per tal que noy cresquen diversos rams de vicis e de peccats. No sia en tu mala cobeiançe. Sor amable prech Deu qui es tot poderos que per amor dell te façe menyspresar los bens de aquest mon e que no temes adversitat ni fretura Amen.