LA PASIÓN
DE JESUCRISTO (1).
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del
Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 72.
Aci
comença la pasio de
Jhesu-Christ Salvador nostre.
Jhesus.
Qui dara aygua
al meu cap e pluya de lagremes als meus uls per
ço que puxa plora dia e nit tro
que nostro Senyor aparega a mi servidor seu per
vista o per somni confortant la mia anima. Ho vos
filles de Jerusalem esposes e amades de Deu Jhesu-Christ vostro
espos escampats ab mi ensemps lagremes
entro quel espos vostro benigne e suau vengua
a vos en la sua balesa e nedesa. Remembreus
a vos filles e pensats vos ab saviea pensa cant
es amargosa cosa pertirse e luyar (allunyar-se,
lluny, luny, lluñ; lejos, alejarse) de aquel al qual vos
esposas e al qual vos prometes viure a el so es
en tota sanctadat de vide e pus donchs
havets fet vot retetsvos a el al qual prometes
vosaltres matexes ratetsvos a Deu Jhesu-Christ.
Corteses filles corteses sanctes vergens prometets
castadad (castidad; castidat) al Senyor ver
Deus Jhesu-Christ corens totes encare a la verge
Sancta Maria qui aquel porta car certes ela
porta lo rey de gloria e la qual es donadora dels bens de
nostro Senyor Jhesu-Christ fil seu a tot demanant
aquell ab tot ferm cor aquela beneyta verje
laporta e al IX.° mes lo enfanta e al VIII. jorn
lo circunsis (circuncisión) e al XL.° jona lo
oferi al temple e oferi dues tortres e II.es colomes
per el en sacrifici. En apres fugen al rey
Erodes (Herodes) porta aquel seu fil beneyt en
Egipte e aletant (alletant, lleit, llet) aquel seu fil
beneyt e nuyrent e aven cura daquel seguir en tot loch
hon anava perque creu fermament que aquesta era la I.a daquestes
fenbres que seguien lur mestre Jhesu-Christ e li ministraven e nagu
nos deu meravelar si ela lo saguia majorment com el fos
tota dolsor e desig seu ço es de la umil verge madona
Sancta Maria mare sua e jo me esmava que aquesta fos entre
aqueles dolentes he gamegans (gemegá; gemec)
qui ploraven Jhesu-Christ lur Senyor mes encara podia esser aquesta
verament entre aqueles dones filles de Jerusalem a les quals
Jhesu-Christ nes clar per inperi mas ple
descarnir ensutzat per escupimens (escupir;
escupiñá) turmentat et per batimens
portant la creu aci en turment de mort e axi estant giras a
elas e dixlos axi - a vos filles de Jherusalem amigues
mies qui per amor de mi avets desenperat lo
mon e tot delit e tot plaer no ulats plorar sobre mi mas
plorats sobre vos matexes ço
es en lo peril en lo qual esdevendrets e sobre
vostres filles ço es que no
sia descreens en la mia mort.
- E adonchs
diuli el - dona amade mia esperansa
mia regina del cel mare daquel matex
Senyor Jhesu-Christ es vera serventa de Deu so que jo
dich prech vida mia que digues a aquest teu
servidor no digne de neguns de tos benificis tu qui est
honrament de Paradis e goig del cel e veritat daquesta cosa placia a
tu no vulas remembrar la qual sofarist com lo
teu amat fil vist morir de la qual cosa jo no dupte en
res que aso ver no fos a tu greu martiri a Deu plages
dona mia quem donases gracia que aquela
greu dolor fos cascun dia en les mies entramenes
axi com eren en les tues. Adonchs plages encara
avocade nostra que en aquell dia beneyt en lo
qual tu ten pugist al çel per so que tostemps
te alegrases ab ton amat fil
ageses a mi demostrades les tues lagremes
de dolor car per aqueles conegera jo quanta
amargura agist tu verja pura ab Jhesu-Christ
amat teu ay e vejes aquel qui era poc
de mi sant era crucificat ab claus en lo fust de la
creu e inclinat son cap liura son esperit
prechte dona mia regina del cel que per aquestes
paraules que jo uy a tu dir dessiyant sebre e
santir tes dolos que not ules
irexer jat se cia aço que les
pedres degesen trencar totes per aquestes paraules remembrans
ta pacio qui es donchs aquel regnant
lasus al cel o peregrenant en la terra esser tengut en
sa pensa que no agues gran dolor ço es en qual
manera lo Senyor dels angels fo fet escarn dels homens
per que jo masqui no plor vilesa de pobol menut
no poria continuament tenir les lagremes. Certes
tu ten alegraries de gran goig ço es que ara es glorificade
al cel ab aquel lo qual tu fust tocade
amergosament en te pensa ab claus per la pacio
de la mort e an axi prechte que tu escamps
en mi aqueles lagremes les quals agist en la del
teu fil. E per tal que pus leugerament me
senti em regal en la pacio del teu amat fil
Deu he (o be) Senyor meu raonem vos dona qui sots
miral (mirall) de humilitat vos e jo daquest fet e
prechvos dona vos qui sots mare verja e cambra
subirana humilitat e trinitat quem digats con
fo per horda sius plau aquesta
veritat.
- Al qual la Verje Maria respos en axi -
fil aço que tum demanes puyment
es de gran dolor e axi pus que son glorificade
no pux plorar. - A la cual Sent Bernat respos - ho
regina dels cels ho mare del Crucificat donam
sit plau ço quet deman per ço que jo ho
pusque fer e complir donam dona ço que desig
placia a tu quem ules hoir. Digues dona
mia digues sit plau mare mia si eres en
Jherusalen con lo teu dolç fil fo pres e ligat
e liurat e amenat a Anna e a Pilat qui tenien
lavos loch de justicia.
- Al qual la umil
verge respos en axi - fil - dix nostra dona - jo era en
Jherusalem con me vengueren les noveles
del meu fil doloroses e ani axi com pogi
al meu Senyor lo qual jo vees ten leyg
menejar e tractar ab colades e percudir
ab puyades e escupir en sa beneyta
cara e coronat de les espines e viu que tuyt lescarnien
totes les mies entramenes sescomogeren e defali
mon esperit e no avia nalex quax peraula
ne no era ab mon seny e eren ab mi mes jermanes
e altres dones moltes qui lo playien axi com si
cascuna lagues en son cos portat entre les quals
era S. Maria Magdalena
la qual se dolia sobre totes salvant mi dementre
Jhesu-Christ fos liurat al turment Pilat li mena que
portas la creu e la anas cridant denant el e gran
multitut de gent ana pren del lo qual menaven ab gran desonor
e los uns escupien sobre el e los altres
lescarnien e los altres li gitaven lo
fanch e moltes daltres sutxeries (suciedad)
sobre lo seu cap presios. Jo fil meu beneyt
qui era sa mara qui sabia el qui era molt trista
e com entes a seguir aquel ab daltres dones moltes quil avien seguit
et aministrat de Galilea tro en Jherusalem las quals
me tenien en sosteniment per ço
com era axi com a morta tro sus al loc hon lo
crucificaren devant mi e el vaent mi en creu
posat e ferat (ferrat) ab claus en lo fust molt
cruelment jo mesquine vaent el peu de dolor e de molta
amergura vaent mi senglotave (sanglot,
singlot; hipo) per gran dolor avent major compacio
de mi que de si empero el no sonave mot
ne obria facha ans estave axi com ayel
qui estave denant aquel quil
torn. E jo dolenta e maride estave denant
lo meu Senyor e lo meu fil muyren a lega
mort e cruel per que ten gran dolor era jo turmentade
en mon cor que no ho poria comtar ne dir e viu
la sanch que decoria per IIII parts del cos que hanc
no sabe pecat e rajave en senblant dorda
per les mans e per los peus qui eran ficats en lo
fust de la creu ab dos claus tota la belesa era ja axida
de la cara del fill meu Jhesu-Christ en tant que el qui
era bel sobre tots los homens adonchs paria
que fos pus leyg que tots los altres e en aço
fo complide la profecia de Hizasies (Isaías)
parlant del en axi vane aquel qui no
senblave sol aquel qui debans era no avent
belesa tot desenperat senblant a lebros e plapat
per los escupimens e per los batimens
nafrat de nafres mortals per nostras iniquitats
e per qui fo fet aço per la enveja dels jueus axorbats
qui tots aquests mals en lur Senyor compliren malisiosament.
- Di donchs mare de Deu que veyes ne senties de
dolor. - Aquesta - deya
ella - era molt gran dolor mia ço es cor veya
mi pertir de aquel lo qual era ma
salut e lo qual avia porta en mon ventra
e no men romanga altre sino aquel e per ço
la mia dolor nos podia pertir de mi tota ma
paraula avia ja quax (quasi, casi) perduda mas
en loch de aquela donave jamegamens e grans
suspis (suspirs; suspiros) de dolos e no poria
parlar com la dolor qui an mi era ma rumpia en
trencave mes paraules quant la paraule era rabude
dintra en ma pensa e volia axir defora la gran
dolor del cor la coronave dins e nom podia axir e la veu
sonave tristament per lo cridar que faya
rugolosament cor la lengua negra per lo
cridar avia perdut lus del perlar (parlar,
parlá; hablar). Apres estant mi en aquestes dolos
tota transida e cax (quax, quasi, casi)
fora de mi axida ab gran dolor veni morir aquel
lo qual la mia anima amave carement e defalia
tota per trebal de dolor e el ab molt benigne care
gardavem com me veya axi plorar e volchme
confortar ab poques paraules mas jo nom pogi consolar
ans mes plorave dient e plorant deya al meu fil
en axi ho fil meu gran dolor sofir vules
que jo muyre per tu qui son ta criatura ho
mesquina que fare ho mesquine que dire lo
meu fil mor perque donchs jo mare molt trista no more
ab el oy fil meu molt bel I.a amor fil
mol dolç nom vules jaquir axi tramit
hic sit plau per tal que muyre ab tu ensemps
fil meu a greu mort te veyg morir pus que axi
es aquesta mare qui ta portat muyre ab tu ho
mort mesquine nom vules perdonar ho mort descruel
molt me plaits a trerme les forces del cor per
ço que muyra ab lo meu fil ho fil
Deus ho goyg meu singular ho vida mia
ho solas (solaz) meu a tu placia que en guisa ho
faces que jo mesquine moris ab tu ensemps ho fil
meu regonex aquesta mare tua molt desconortada e
vules hoir la mia pregueria (plegaria,
pregaria) cor covinent cosa es que fil
obeesca mare com la veu desconsolade prechte fil
quem vules hoyr e quem rebes al
teu turmen cor aquels qui viuen en I.a carn e
samen (simiente, semen) de bona amor rao es que muyren
ensemps a I.a mort ho jueus mesquins ho jueus
malvats nom vulats perdonar ço es pus quel
meu fil crucificats crucificats mi qui
son sa mare hon turmentats per alguna
altra male mort per tal que muyre ensemps ab lo
fil meu ho terra de Judea tu tols ara la luu
al mon e fas mi vidua del meu fil car ay
dolor ara mor la mia vida e la mia salut tota la mia
esperanse man tolta e levade de terra perque
donchs viu la mare en ten gran dolor apres la
mort de ton dolç fil venits cruels prentes
(prenets) mi mare e penjats mi ab lo fil ho
jueus malvats pus no perdonats al fil no
perdonets a mi qui son sa mare ho mort
cruel levet contra mi car gran conort me
seria si moria ensemps ab lo meu fil car
Jhesu-Christ dolça cosa es a mi mesquina morir mas la mort
desiyade se partex de mi. Ho Jhesus fil
meu gran es ma pena e ma dolor cor a mort molt
cruel te sobrepren e liga molt mes amaria
morir a qualque mort que si avia vide ten
cruel pacio ay mesquina la mort me fuyg em
jaquex fort desconselade molt ne seria pagade
ho fil car ho fil benigne ne
ages merce de la tua mare e ojes les mies
pregueries fil meu asueuget e no vules
esser dur a la tua mare qui es estat tostemps molt benigne a ela
fil meu reb la tua mare a *meros ab tu ensemps so es en
la creu per tal que viua tostemps ab tu apres
mort cor no es naguna cosa ten dolça
a mi mas que pusque ab tu estar e que
pusque ab tu esta en la creu cor certes
no es cosa ten amargosa com es viva apres
de la tua mort. Hoy lasa mesquine fil tum
eres payre tu eres mon espos tu eres fil meu
en tu finalment jo avia totes coses ay mesquine tot mes mudat
are son orfane de pare are son
vidua de espos are son desconortade de
fil ara per totes coses ho fil meu quem fare de huy
mes quim regira ho bon fil hon ire ho fil meu piados qual solas
me jaquits qual sera aqela cosa quim do de qui
avant consel ne ajude. Ho fil molt dolç
la tua volentat ne sie conplide als menys si not
plau que muyre ab tu lexem al teu solas benigne.
A la qual Verge Maria respos Jhesu-Christ nostre Senyor ya
molt turmentat en la creu e regardant sa mare dix
a Sent Johan - fenbre - dix el - vet aci lo
teu fil. - E lo Sant verge Sent Johan era aqui
present ab trista dolor mostrant sa dolor e plorant tot dia ab moltes
lagremes. E Jhesus comesa a dir axi a la sua mare per ço
na avia gran conpacio gran - ho dolça
mare dolorosa Iagremosa longida lasa de suspirar
perquet turmentes ne perquet laguex
e not remembre ço que
jat avia dit cor ben saps tu mara mia que per ço
son vengut en aquest mon e e presa carn de tu que per lo
turment de la creu salvas lumanal linatje cor en
axi deuen esser complides les escriptures e ben saps tu encare que
cove que jo prengue mort
per salut del humanal linatje e resucitare al tercer jorn e
apare manifestament a tu mare verge e als meus dexebles. Per
ço mare no vules plorar e lexa aquexa engoxa e
aquexa dolor jo men vay al meu pare e men pug als cels
per rebre la gloria de la paternal magestat. Certes donchs ben
te deuries alegrar per rao de mi car ara deig trobar la
hovela so es los peccados que havia perduts per
molt de temps. Jo muyra tot sol per tal que lo meu puxa
resucitar tots morien per los peccats de Adam e ara tots seran
levats per la mia mort donchs mare mia molt amade
perquet desplau cant so que plau a Deu lo
pare ne perquet desplau a tu lo turment que a lo
meu pare plau que sofire. No voIs tu mare mia que axi
sia enpero axis deu fer cor en axi es escrit. Ja
donchs mare mia e esposa mia not vules player ne plorar
ho mare mia jo pas not desenpar ne not
lex sola ab tu son tots temps e sare jat
se sia aço que segons la carn me son
sotmes al enperi de la mort enpero segons ma
divinitat son tos temps e sare no mortal ne
pux soferir neguna pena ne negun mal ben
saps mare mia don son jo axit ne
vengut perque donques plores net maraveles si
torn la don son
devalat car de huy mes temps es que me torn
al meu pare qui ma trames en aquets mon mas tu
mare mia nom pots saguir encara ne anar
la hon jo vays jatsecia que apres poch
de temps tu hi vendras entretant mare mia pus
que mi no pots aver prin Johan en te fiance
qui es ton nebot e sera a tu com a fil
e el apres mi aura de tu cura e sera a tu molt
fael gardo e solas
e ton coral servidor. - En apres dites aquestes
peraules lo Senyor per gran dolor que soferia
axi com tot desenperat de tota vide mudas tot e acostas
a la mort. E el estant en aquest transich alongament
axi com poc regarde sent Johan e dixli axi - amich
Johan vet aci ta mare servexli e ages sit
plau cura dela cor jo a tu la coman axi com a
mare e mon tresor gran e axi rebla axi con a
mare mia e tua vet a tu la coman. - Con covinent
cosa era e digna que el qui era pur e verge fos conpayne de la verge
ço es del part e en lo part e
apres del part – Dementre que Jhesu-Christ angoxos digue
aquestes paraules a sent Johan e lo amdosos ço es la verge
Maria a Sent Johan molt amats comensaren a senglotar e
carament a plorar. Aquests dos martris calaven
abdosos e no podien parlar no lex la I. al altre
per la gran dolor que avien aquests dos verjens hoiren
Jhesu-Christ parlant ab veu rugalosa e vania lo
morir poch a poch e no li poden perlar cor
veienlo ja quax mort e no podian perlar ne
cridar ans defalien e avien ja perduda la veu de
perlar entanien e calaven per ço
com no podien perlar e aço per gran angoxa que avien los
esperits daquels eran tots defalits sola dolor e
plor era romas a aquels cor anasen plorosament amergosament se
dolian cor lo covent de la mort de Jhesu-Christ tresposave
los cosos damdosos malament e per ço
com Jhesu-Christ amave mes Sent Johan per ço
el lo feu guarda e fil de sa mare e major de tots ço es en
algun privaletje (privilegio; privilegi) la mare sentia
les dolos de Jhesu-Christ la mare verja qui lo
avia infantat soferia lo cobtel (coltell;
cuchillo) de la dolor de dolor de son fil les dolos
cruels de Jhesu-Christ eren nafres de la mare grans dolos
eran en lo cos de la mare e era espeseyade de la mort
del fil la mare era ferida ab la punta de la lance ab la qual
los malvats avien cercat lo costat de
Jhesu-Christ aquela era qui avia gran dolor en sa
pensa e crexienli ten fort les grans dolos
que no podia axir de fora e trencavela fort cruelment
dintre les dolos del fil coltelejaven lo cos
de la mare e Jhesu-Christ Salvador nostro pagave lo dupte
(lo deute; el débito) de la mort en la carn cor pus
greu cosa era a la mare com lo vaia (veia;
veía) turmentat que sil avies morir mal ne
soferia. Entretant quant Jhesu-Christ ac
comanade la sua beneyta mare al verje
Sent Johan dix - set he (o be). - E aquels cruels que
lo crucificaven donarenli a boure vinagre ab fel
(hiel) mesclat e com Jhesu-Christ lo ages testat
el dix - complit es tot - ço
es que totes aqueles coses qui del son escrites eran
complides e acabades e com nagues testat no volc
boura. E Jhesu-Christ adonchs cridant alta veu diene
- Deu meu perque mas desemperat - e dien
aquestes paraules el liura son esperit a Deu lo
pare. E adonchs tremola la terra lo sol la luna
sescuriren los cels ploraven la luna perde
sa claror la resplandor se parti tota del cel les
pedres se trencaven les alteses de les escurerelitats
se partien molts morts resucitaren e exiren dels
monimens confesen nostro Seynyor
Jhesu-Christ publicant ab gram veu. Aci poch pensar
cascu canta dolor soferia adonchs la mare de
Jhesu-Christ
com les coses qui no avien anima ni vivien se
dolien tan fortment com lenga del hom nou poria
dir ne cor pensar per tant gran dolor era trebalat lo
cor de la verje Maria. La mare estave com a morte prop
la creu del seu fil Jhesu-Christ lo qual la mare sua
avia consebut ela estant verje per obra
del Sant Esperit adonchs ela no avia paraula car la
gran dolor que ella soferia li avia toltes les
forses ja era quax morta axi axi com a mort viu
ja ja e vivent moria no podia morir mas vivia com a morte
la dolor del fil fugia fort en la mare ans desigave
(deseaba) mes morir que no viure apres la mort del
seu fil la verje Maria vivia fort desconselade cor era
axi com a morte prop la creu estave axi com a dolenta e plena de gran
dolor esperan que hom devalas lo cos de Jhesu-Christ de
la creu la demun dita mare de Jhesu-Christ plorave dient axi -
ay lasa ay dolenta e trista o barons preneus
pietat de mi mesquine retets lo cos aquesta mesquine pus
que avets conplit en el vostro mal desig e aso
que prometes avets mals senyors pus lo avets
mort retalo a mi mesquine qui son sa mare ho
si ave afer de morir placius quem auciats
ab el ensemps per ço
que les mies dolos pusquen aver fi
ensemps ab les sues prechvos senyors meus quel me
devalets de la creu devalats lo meu e aje jo
mesquine lo cos del meu fil cor aquel es mon
solas e mon alegre. E estave nostra dona Sancta Maria prop de
la creu regardant Jhesu-Christ fil seu benignament e humilment
penjan entre el fust de la creu e ela estave
aqui levave les mans en alt e abrasave la creu a queia
en aquela part en la qual la prop onda de la de Jhesu-Christ
rajave e alçaves en alt per
gran força desperit per ço
que pogues abresar Jhesu-Christ. E com no ho pogues fer levave
les mans en alt e les mans lases e ujades queian
ensemps bax plagades aqui matex les
levave altre vegade de terra entrelasades
e alsaves axi com podia ves Jhesu-Christ que li tocave lo
cor e con nol tocar lexaves anar sens naguna
pietat terra e geya aqui esturmentade e premuda
per gran dolor que soferia de Jhesu-Christ e la força
de la gran dolor de Jhesu-Christ ço es que el navia la
costreyia levat de terra e com fos levade estania
les mans en alt per ço que
poges per ço car son
fil Jhesu-Christ tant era turmentade de gran dolor que tota
senderocave en terra. Hoy Deus e quis poria
pensar ne dir cante dolor e cant languiment
avia donchs la verje pura miral (mirall)
de tota virtud creura poc hom qui pus greu cosa
li era viure en ten cruel vida que si los malvats jueus
la auciesen ab coltels ay tal color avia com si
fos morta la cara e la boque avia tota vermela
(vermella; bermeja: roja) de la sanch del seu fil.
Apres aço vench I. hom noble per nom Josep Abiramecios qui
era dexeble de Jhesu-Christ e ana amagadement a Pilat e
demanali lo cos de Jhesu-Christ. E con el ley agues
otorgat el anpla I. savi hom per nom Nicodemus e
vengeren abdosos al loch hon nostro
Senyor era crucificat los quals aportaren ab si
feramens ab los quals li traguesen los
claus de les mans e dels peus e quel devalasen de la creu e
com la verge Maria tota dolorosa e langide per gran dolor vaes
aquels qui lo volien
devalar de la creu lo seu esperit reviscola poch
a poch axi con hom qui resucita de mort e jat se
fos que ela fos molt defalide aytant con
podia aydave (aydá, aydar, ajudave; ayudaba) a els
e davalas aquela ajude que podia cor la I. la
traya los claus de les mans e laltre lo
sostenia per tal que no caygues lo cos del Senyor
Jhesu-Christ e la sua beneyta mare li levave sos
brasos en alt e sostenia les glorioses mans de Jhesu-Christ
qui lo mon formaven e lo cap qui penjave sobre son
pits lo qual com lo volgues abrasar per
abrasamens que aya e nos podia sadolar de la
vista del seu car fil. Açi
pot pensar tota persona devota qual dolor deu aver la sua
mare segons lo mudament quel seu fil ach
pres aquela hora ço
es qual era com fo devalat de la creu ne qual era con
era viu mas quant lageren devalat
de la creu e posat en terra la verje Maria mare sua
caeech en terra sobre el e estech axi com
a morte per gran dolor al cap de son fil e besaveli
entretant la care ab grans lagremes e gitave
sospis (sospirs; suspiros) molts e greus. Ho
quantes vegades se playia molt amargosament e faries ab
ses mans lo cap dient - ho fil meu car
que as tu fet que hon te degues hociure
per que lo jueus tan crucificat e mort. Ara tench
en la fael mort fil molt es trista la tua mare
ques fara donchs aquesta mesquina hoy lasa
fil meu hon es aquel goig ten gran que jo
agi com vos nasques hoy lasa
dolenta en tan gran dolor es tornat aquel goig fil
meu no e altre conort sino que muyre pus que vos
an mort - E aço
dient besaveli la cara e los uls e lo front e la bocha
e gitave lagremes a ten gran bastament
que paria quel cos e la anima se solves en lagremes e
ragave lo cos de Jhesu-Christ fil seu ab les lagremes e la
perra (pedra) en lo qual lo avien posat. En
apres tornaves pensar los seus fets ço es les hontes (o
bontes) que hom havia fetes ne dites pensave mes encare qui ne
qual era son fil e com lo avia consebut ne engenrat
sens paria de hom e enfantat sens dolor e deya
en plorant en axi di - fil meu molt dolç
e car diges amor mia singular vida de la mia anima goig meu
esperansa mia per quem jaquits sofarir
tan gran dolor per queus sots logat tan
de mi vos qui sots mon Deu e mon solas e conort
de la mia anima entin fil meu e reguarda mi e
vules aver pietat de mi. - Digua si dir ho pot
nagu qual mesura de plant e de dolor tenia adonchs
la mare de Deu. Sertes creu que hom nou pogues comparar ne dir
ne pensar enpero amor dreta avia e tenia manera e nos
desesperave mas piadosament e justamen se dolia cor be sabia
que resocitaria al tercer jorn e ploraven ab ela
ensemps algunes dones stants jatsecia que pochs
fosen qui ploravesen Jhesu-Christ en axi com la verge
Maria aqui era los angels trists e dolents si enpero dolor
podien aver e entrants Josep Abiramacia hom sant e just ab
Nicodemus ensemps quil avien devalat de la creu segons que diu
lavengeli posalo en I. drap precios nou frech e
bel e untalo ab precioses especies e posalo devotament e lager
en I. sepulcre nou lo qual avia fet per aci matex (per
a si mateix; para si mismo) adonchs li cantaren hofici
de laos los angels qui tots ensemps venguts al sepulcre
de Jhesu-Christ e los angels cantaven tant laor e nostra dona
Sancta Maria gitava sospis e gamegamens de gran
dolor els devalaven les veus al cel e nostra dona
Sancta Maria plorave molt amergosament prop del sepulcre e com
Josep Abramasia e Nicodemus posaren Jhesu-Christ al sepulcre
volias la mare trista gitar e sobolir ab el
ensemps e sofaries tota sobre sos amichs
abrasave son fil Jhesu-Christ e deya - barons ajats
merce de mi amichs meus preneus pietat de mi jaquits
lom sius plau encara sol I. poch e levatsli
lo vel de la cara per tal quem puxa raonar
ab el I. poch e a veer sa plasent cara e aver un
poch de conort. - E apres deya - ho
amichs meus no les sotarets tentost sius
plau donats per vostra bonesa a la mesquine de
mare sua e age lo mort pus que nol
pot aver viu ho al menys posats mi mesquina al
sepulcre cor sens el trista vida fara la mesquina dema.
- E ells prenien lo cos de Jhesu-Christ e posavenlo al
sepulcre e ela lo tirave aci defora e ela
lo volia retenir ab si e daltre part els lo
volian sebulir en axi era entre els piadosa contencio
enpero tots ploraven amargosament que apenes podia ferma la paraula
planerament e vaian encare la mare desenperade de tot solas per que
ploraven mes per dolor dela mes que per dolor del fil qui era
ja mort e major compacio aven de la mare que no avien de la mort de
lur Senyor ploraven donchs tots ab grans gamegamens ab gran
dolor axi com sobolien (sepelio) lur Senyor de mort e
de vida. Apres que lur Senyor sebulit la mare tota
desconortade abrasave ab gran plaer lo sepulcre e ab tot son cor axi
com podia beneyia lo seu fil entretant soferies e gitaves
sobre lo sepulcre les mans esteses bastavelo soven e
plorave lo seu Senyor continuament ab amargosos sanglots. Fet aço
lo seu gran amich e leyal al qual lo seu mestre Jhesu-Christ la avia
comanade acostas a ela puya dolsament e tot
ploros levale ab gran afany de sepulcre tota plorosa e el exi
matex plorave cor no sen podia abstenir e soferiala en
sos brasos car tant avia trebalat e tant era hojade
(más abajo ujade; ajada)
e lasa de suspira e de plorar e de cridar que nos podia
sostenir en sos peus enpero axi com poch a les altres dones e stans
qui la aconpayven tots ensemps ploran entrasen ab els
ensemps en Jherusalem e axi matex moltes fenbres de la ciutat
de Jherusalem com la vaien ten forment plorant e
dolorejant per gran pietat quen avien comensaven a plorar e
algunes anaven detras ela plorant. Moltes plaraven per gran
compacio que avien dela cor la sua dolor ne faya moltes
dolentes. Tota persona qui la vaya plorar apenes se podia
abstenir de plorar ten piadosament se plorave e ten
amargosament se dolia que per aço lo seu piados
plare molts nescomovia a plorar en axi que gran dolor
sescomovia per qualque loch on ela pasas plorave ela
ploravense encare moltes qui li axien a carera
(carrera: calle) e axi la menaren ploran fins
a la casa de Sent Johan e aqui estech e Sent Johan tenchla
aqui e amala mes que si fos sa mare ab tot son
cor. Despuys quel Senyor fos sebolit lo jueus
posaren senyal al moniment e liurarenlo a cavales
quel guardasen e entretant la verje Maria estave en
la casa de Sent Johan cor lastre (1: lasse e) ujade era
e per gran dolor no podia anar ne sesave (cesave; cesaba)
de plorar dia ne nit e no era nagu qui la poges confortar de sos
amichs ses germanes ne encare Sent Johan dolor li faya (2) …. riosa
e pus gloriosa que altre a tu dona mia jo peccador e pecadriu tot mon
cos e tota ma anima e tota ma vida e tota ma mort e ma resureccio a
tum coman tu verja sies beneyta en per tostems encara mes ab
lo teu fil car e Senyor nostre Jhesu-Christ qui ab Deu lo Pare
e ab lo Sant Esperit viu e regna en per tostemps
sens finament Amen Amen.
(2) (Falta un folio en el manuscrito.)
diumenge, 26 de juliol del 2020
LA PASIÓN DE JESUCRISTO
VIDA DE SANTA MARGARITA
VIDA
DE SANTA MARGARITA (1).
(1) Códice del monasterio de San
Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 59.
Açi
comença la vida de la
benuyrada Sancta Margarida qui pres martiri an
poder de Herodes Darmansa.
La benuyrada
Sancta Mergarida fo filla den Teodes qui
era gentil e patriarcha dels gentils e adoraven e creien
idoles e sancta Mergeride era conplida de la
gracia del Sant Sperit e cant fo nade de la sua
mare ella fo dada a masia en I.a villa qui fo
prop Dantiotxa XV sestedes e cant la sua mare fo
morte la sua nodrisa sa pres de la garde
per retenir e per nodrir ella per tal com era molt bella e anomenave
Sant Sperit e creia e adorave Deu e per so ere de son
pare en hoide e de nostro Senyor Jhesu-Christ amade.
E cant fo an adat de XV anys hoy parlar dels martis
com rabien martiri per Jhesu-Christ Salvador nostro e
liuras a Deus que la salvas en sa verginitat
gordade a tots homens. La benuyrade Sancta
Mergarida gardave hovelles de la sua nodrisa ab
les altres puelles e an aquels dies pasave
aquen Holanbres qui venia
Dasia e sen anave en Antiotxa per encalsar los
crestians e per adorar los seus deus e viu
Sancta Mergarida qui guardave les oveles ab les altres puelles
e per la sua gran belesa cobeyala molt e dix a
sos vasals - anats tost aquela punsela e
amanatsla e si es franque aurela per muler
e si es serventa aurela per amiga e per rao de la sua
belesa tendrala ab ma casa. - Cant le
preseren los cavales ella comensa Deus a preguar
e anomenar e dix - o Senyor Deu merce ajes de mi no sie
la mia anima perdude ab los mals. Senyor fem
alegrar an tu e amar e loar e lo meu coratge e la mia anima no
sia partide de la mia fe ne lo meu cors no sia trasmudat la mia
balesa no sia gitade an vil loch la mia saviea
no sia transmudada ne anoreade en la saviea del
diable ans Senyor me trametes langell
quin sia governador e mobre la mia boque
a respondra al mal hom de Linbres escampador de sanch
dels teus creens. Senyor vet en axi com la ovela
qui sta an mig dels lops feta son
axi com lo pardal qui es an mig dels sparves
(esparvers, esparvés; cernícalo, tipo de halcón) prese
son anfilats e axi com lo pex an lam (lo
ham, l´ham; anzuelo).
Senyor ajudam e guardem que non jaquesques
an les mans dels mals homens ne del diable. -
Vengeren los cavales a Olimbres e diguerenli - Senyor
tu e ella no sots cominals que ella servex los
nostros deus mas I. deu tan solament aora e
Crist preyque lo qual los juus (jueus,
judeus; judíos) pujaren an creu. - E cant Olinbres aso
hoy mudase de color e feula venir davant si e
dixli - tu de qual linage est diguesmo
est francha ho serventa. - Sancta
Margarida respos - yo son franche. - Est
cristiane per qual te governes ne con as
nom - dix Holinbres. Sancta Mergarida respos - lo meu nom es
Mergarida. - Dixli Olinbres - qual deus cols ne qual
deus haores. - Sancta Mergarida respos - aquel
Deu tot poderos colch e aor al seu fill Jhesu-Christ
qui entro al dia de vuy a la mia
virginitat guardade -. E dixli Olinbres - tu anomenes Christ
lo qual nostros pares crucificaren. - Sancta Margarida
respos - los teus pares crucificaren Jhesu-Christ e per so
periren tots verament Jhesu-Christ durara per tostemps
al seu regne no aura fi. - Olinbres fo hirat e
me la metre en carse e puys el
entrasen en la ciutat Deutiotcha adorar sos deus
sorts e muts. E al segon dia
ana aportar devant si Sancta Mergarida e dixli - mesquine
ages merce de ton cos e de la tua balea
aconselet ab mi e adoraras los meus deus e darte
gran aver e auras be sobre tota atra conpay.
- Respos Sancta Mergaride - Deus conex e sap que la mia
virginitat mensenya que tu mansutzases e de la via de
veritat nom pots gitar en la qual jo comens anar jo
ador aquell per qui sestremex la terra e per qui la mar
ondeja la qual los vents e totes criatures temen per
qual lo seu regne astara sens fi. - Olinbres dix - si
no adores los meus deus ab los meus glays te
devorare e escampare la tua ossa sobre foch
cremant mas si tu creus mi ne adores los
meus deus lo teu cos sera an mi an
amor e
dient davant tots quet aure per muler e auras
be. - Sancta Mergarida non pos - jo do a Deu lo
meu cos quin dara repos ab los sants e ab los
justs e ab les vergens an Peradis. Jhesu-Christ
liura e si matex a mort per nos per que jo no
dupte per ella.
- Linbres mana als martoriadors seus que
penjasen la verge sus en la ora del turment e ab
verges (vergues) la batesan (batre;
batir, apalear, golpear). Sancta Merguarida sus
al cel e dix - o Senyor Deu en tu esperansa guardem de
confoniment perpetual e no mescarnesguas los
meus anamichs cor aquels qui pena soferen
per lo teu nom no an nul confoniment per
ço com lo teu nom es beneyt per tots los
secgles dels secgles. Sancta Mergarida aora e
dix - Senyor merce majes reguarde en mi e delliuram
de les mans dels carnices (carnicers; carniceros) e
tramitma ros de sanitat qui alenesque les
mies plagues e la mia dolor repos e retorn en goy
(goig,
goyg, goch; goyo, gozo).
- En aquela ora los martoriados
baterenla ab vergues si que la sanch del seu
cors corech en tere axi com aygua clare
de font. Olinbres dix a ela - o Margaride criu
los meus deus e auras be sobre totes ponseles. -
Avia aqui moltes gens qui estaven en gir e suspiraven
per la sanch que veien axir de la verge e aviani
de tals - o Margarida molts som dolents de tu cor te
vem nua batre
e masellar el teu cors escorxat. O qual
riquese per ta menscreensa. Ollinbres te
auciura et delira sobra terra criulo
e viuras sobre terra. - Santa Mergarida respos - o vosaltres mals
consela malvats com me cuytats de sobre que si
lo meu cors es merturiat la mia anima ab
les vergens reposara els turmens temporals son
de les animes esperituals. Vos creets lo meu Deu
qui es fort an virtut e aquels quill demanen sa
regira els hou e aquels quil
perden e li clamen merce perdona els obra
la porta de Peradis mas jo no crech vos ne
adorave los vostros deus qui son sorts e muts e fets de mans
de homens. - Ollinbres dix a ella - o Mergerida criu
los meus deus cor tu fas obra de ton pare lo
diable. - Sancta Mergarida respos - ho no façats
mesclados que Deu lo meu Senyor es an mi
ajudador e si de la ma es a tu dat poder de turmentar
lo meu Senyor deliurara la mia anima de les tues
mans e la posara en la gloria de Peradis ab los justs.
- Fuynat Holinbres e mena que la penjasen en la
are del turment ab ungles e feula tota rompre.
La benuyrada Sancta Margarida reguarda (regarde;
mira) sus al cel e dix - o Senyor Deu cans
molts me tenen resinglade e consel de malignes
ansenen mi tu Deu meu resgira an mi la tua ajuda salva
la mia anima de la boque del diable e garde la mia
anima que no sia corumpuda ne la mia verginitat.
- Los martiriados (martiritzadors;
martirizadores) la pujaren al turmen axi com Olinbres
dix. Olinbres cobri son cap e sa fas e
tots los altres qui eren ab el per la
sanch qui de ela axia per tal que non
vesen e dix ela Olinbres - perque nom
creus e de tu matexa no as merce si tu no fas lo
meu manament ab glays peseyre a la tua
cara e la tua ossa e los teus nuus
desnuare davant tots. - Sancta Mergarida respos - o tu
desconexent de Deu si jo era manblant de la mia
carn ni avia merce de la mia anima seria en demnat
jo am mas que jo liure la mia carn a
turments per tal que la mia anima sia coronada al cel.
- Olinbres fo irat e manala tornas en la carse e tenebres.
Sancta Mergarida quant hi entra senya lo seu cors
ab lo seu sant seyal de la creu e comensa a
horar e dix - Senyor Deu tu est jutjador
dreturer tu qui est pare defens tu qui est lum
de les lums tu qui est Senyor de totes coses regurde
mi que sola son lo meu pare eternal mas
nom desgarpesques Senyor Deu ajes merce de mi e
prechte que veje lo meu anamich fas
per fas que a mi sie a tal e que parle ab el e tu
Senyor qui est jutja dels vius et dels morts tu jutja
centre mi e el not iresques Senyor enves
mi ne la mia anima no sia deguastada ne al meu seny
tramutat ab les idoles sordes e mudes. En tu Senyor es me
esperansa tu qui est beneyt per tot lo
setgle. - En aso la sua nudrise
ministrave a ella pa et aygua e guardave
per una finestra e escrivia la oracio de Sancta Margarida e ab gran
temor esguardave totes les coses que venien a Sancta
Mergarida. E en aso ivarsosament axi I. drach
orrible del angle del castre e ere vritat
de diverses colors los seus cabels e la sua
barba eran daurats les sues dens com a ferre
los uls resplandens com a carvoncle dels seus
narils axi fum e foch le sua lenga
(lengua; llengua) avalava sobro son coll
e ere com a serpent glayose. Lo castre ere plen
de pudor e el drach ere en mig del castre
e siulave (xiulave, chulabe o chuláe; silbaba) molt
fortment el castre luye (lluíe; relucía)
tot del foch que de la sua boqua axia.
Sancta Mergaride ach pahor e tornali la sua
care e la sua color aytal con lerbe
secha e tota la osa li estremi e ab aquela
pahor ficha los jenols (genoll,
ginoll; rodilla) en terra e estes les sues mans e aora e
dix aquestes paraules - o Senyor Deu qui formist
Peradis e a la mar terme donest e en infern alest
al diable liquest e poder al drach tolquest
regarde mi mosquine que sole e orfe son
trebalade en gran tribulacio ajes merce de mi. Ho
Senyor sia ton plaer que aquesta fera bestia don
nom pusque tenir e jo que la vença que jo comte
quell puya sobre mi quim sorbesqua. - E
mentre que Sancta Mergarida
orave lo drach obri la boque sobrell cap de
Sancta Mergarida e la lengua sobre lo talo e
suspirant transgulila al seu ventre mas la virtut de la
creu que ella feu ansi marcella e
streba an la boque del drach et an dues parts
departi del drach. Sancta Mergarida axi del
ventre del drach sen mal negu que non hac
pres an aquela hora. Demantinent que fo axida de la
boque del drach guarde deves part
sinestra del carse e viu I. altre diable caer
en semblanse dom
negue qui ach les mans ligades e ficals
jonols Sancta Mergarida aora e dix – Senyor
Deu lo teu nom lou he beneech alegrem en la tua
fe quell diable Rufin veg jaen en terra mort et
pesegat e veg la mia creu folbir e veg lo meu
cos an odor de saviea e per aço Senyor
Deu Jhesu-Christ a tu fas gracies rey perpetual
governador dels pecados corona dels martis Salvador e
Creador de totes coses Senyor tu est rey beneyt
per tostemps.
- E quant ach orat levas lo
diable dix a Sancta Mergaride - ben es so que
faist sofert de la mia persona que fort te veg star
an oracio jo tramis a tu lo meu frare Rufian
senblanse de drach quit sorbis e que
trencas la tua virginitat e tu ab lo senyal de Christ as
lom mort e vols fer aytal de mi per ancantament
prech quet moves de mi. - E lavos Sancta
Mergaride pres lo diable per los cabels e gital
an terra e posali lo peu dret sobre lo coll e
dixli - o tu diable ceset de la mia virginitat
que Jhesu-Christ es lo meu governador e jo son serventa
e sposa dell jo son serventa de Deu e
amiga del qual es lo seu nom beneyt lo secgle. -
E cant aso ach dit sobra resplandi Ium
an lo carsce e viu I.a creu de Jhesu-Christ qui
tench antro al cel e sobre aquella creu stech
I.a coloma qui dix - o tu benuyrada Mergarida los sants
de Deu te speren e les portes de Peradis te son
ubertes. - Ladonchs Sancta Mergarida respos dient - gracies
fas a Deu - e retorne ve al diable e dixli - o tu diable dim
com as nom e dim la tua vida. - Lo diable respos
- prechte serventa de Christ que leus lo peu sobre lo
meu coll que I. petit pusque posar e dirte totes les
obres que fas. - Sancta Margarida leva son talo
del col el diable li dix - jo e nom Vieltevol
e puis Belsebub e en mon ventre e tragut
mol trebal de justs e puys tostemps
contra tots e negu nom pot vencre e tu as
la mia virtut trencade e Rufin ausiest per lo
senyal de Christ per lo qual an tu a fruyt de
justicia e per aquell matex as mi ligat e vensut
e veg que Christ asta ab tu per ço
fe quet placie de mi. Ancara fas mes ab los
justs men treball e fas lus uls sechs e
fas lur seny cabiar e faslos oblidar lo nom
celestial vench sobre els cant dorment e
faslos pecar an qualque part me vul
tot aquels que trop sens senyal de creu. Ho benuyrada
Mergarida tu mas vensut e no fore meravela si I. joves
hom magues vensut. O tu Mergarida on es la tua fe on es
la tua vida o en qual manere es Christ antrat an
tu diguesmo e jo dire a tu totes les mies obres.
-
Sancta Mergaride respos - no es de mi que jo digua a tu
aquestes coses que not veg digne que les hojes
per la gracia de Deu son anso que son.- Lo diable Ii
dix - jo no gos parlar ab
tu que Christ veig anar an gir tu e en gran paor
mas prechte serventa de Deu quem leys
parlar I. poch ab tu com jurte Mergaride per Deu
Jhesu-Christ que tu creus que mes an aquesta pena nom
leys star mas ligem e anvien per
la terra que de tota la mia vide an mi ni ab
los justs nom treball. - Sancta Mergaride respos - diable
no hoyre la tua paraula.- E costres an la
angel de la terra e dixli - ve Setanat (Satanás)
tolte de mi. - E la terra sorbill e reculilo.
Con vench lendema Delinbres dix que hom
li amanias Sancta Mergarida davant e cant ella axi
del carsce ella senya son cos ab lo seyal
de Deu e les gens de la ciutat vengeren veer la
pena que Sancta Mergarida soferia. Olinbres dix a ela
- Mergaride aconselet ab mi e adore los meus
deus. - Sancta Mergaride respos - melor es que hom ador
lo meu Deu qui es tot poderos sobre totes coses que no los
teus deus qui son sorts e muts. - Olinbres dix - despulatsla e
ab fust batetsla iversosament - E axi
faerenho. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor Deu los
meus lenbles el meu cos garde que an mi no age
iniquitat tum as senyada
ab lo teu senyal e coronade
an la gloria. - Ladonches Olimbres lo mana gitar
an I. vaxell dayga ab les mans ligades e ab los
peus per tal que moris aqui. Sancta Mergaride garde ves
lo sel - ho Senyor Deus aquesta aygua
sia illuminade de salut e vuy sia a mi
font de batisme e vestadures nupcials. Venge
sobre mi la tua sancta coloma reblida del
Sant-Sperit que benesque ab lo teu nom aquesta aygua.
Senyor tul de mi lo meu peccat e renovela
de la tua benediccio e deliurem de totes males obres et
salvem an la tua gloria e batismem en nom del Pare e del Fill
e del Sant-Sperit tu qui est beneit per tot lo
secgle. - An aquela ora vench
terretremol e vench I.a coloma del cel qui porta
an la boque I.a corona dor e asechse
sobre Sancta Mergarida e mantinent li foren desligats
los peus e les mas (mans; manos) e axi de la
aigua loant nostro Senyor e la coloma del cel dix -
vine Mergaride al repos del cel benuyrada est cor
virginitat persegist - E en aquela ora cregueren
an Jhesu-Christ XV.M.a homens menys de fenbres e
dinfans e Olinbres feulos tots degolar en la
ciutat Darmança
e puys mena que Sancta Mergarida fos mertiriade
ab coutels e mantinent lo martiriador
preserenla e gitarenla fora de la ciutat e aqui avia
I hom qui avia nom Malch e dix a ela -
estin ton col e rip lo colp del
coltel e ages me merce que an gir de tu
veg anar Christ - Sancta Mergarida respos - prechte
frare que si tu veus Christ an gir mi quem
speres antro que laja aorat e comanere
lo meu sperit an loch de repos. - Malch Ii dix -
fe quet vules. - Sancta Mergarida aora et dix -
o Senyor ver Deus tu ojes les mies pregaries aquel
qui legira te tendra an la sua ma
lo libre de la mia gesta ne la mia pacio
ne la oira legir an aquela ora li sien
perdonats tots los seus peccats e si negu es posat an
juy terrible e es remenbrant del meu nom Senyor Deu tu
lo deliure del turment car nos son Senyor de carn e de sanc e
tostemps pecam e prechte Senyor que aquel qui del meu nom fara stela
ne del seu lum just cremar i fara que tots sos peccats li sien
perdonats e qui la mia paccio scriura ne la tendra ne dement
an sa casa que aqui noy nasque infant contret ne
sech (ciego; ceg, sego,
cèlio) ne aonbrat de maligne sperit e si
quer perdo de son peccat tot li sia perdonat. - E an aço
la coloma ab la creu parla a Sancta Mergarida e aquels qui staven en
gir per la virtut de Deu tots caygueren an terra e la coloma
tocha Sancta Mergarida e dix - benuyrada est
Mergarida qui a Deu quisit an
les tues oracions eres remembrant dels pecados
per mi matex jur e per la gloria dels meus angels que
de totes les tues preguares te axoida et daço
on est remembrant tot te sia complit et en qualque
loch sien les tues reliquies o la tua
pacio qualque pecador qui la age es
peneda de sos peccats e aorara en la sua
boque e sobreposara lo teu nom en aquela ora
li perdonarem tots sos peccats e sies tu
benuyrada al loch on reposes e totes les gens
sien benuyrades qui per tu creen ni creuran.
Vine iversosament al loch quit es aperalat
que son ab tu e obrirem la porta del regne selestial.
- E Sancta Mergarida dix - o vosaltres pares e mares frares e
sos amichs meus conjurvos per lo gran rey
de tot lo mon que vosaltres fasats remembrança
de mi el meu nom nomenets e si be jo son
pecadriu jo si prech nostro Senyor Jhesu-Christ per
vosaltres queus do remisio de vostros peccats
e queus fassa eretes al regne de la sua
gloria e queus illumen al regne de la sua
claredat. E fas gracies a Deu rey de totes coses quim
feu antrar an la compaya dels justs e lou
Deu e glorifich qui es beneyt per tot lo setgle (in
secula seculorum). - E cant as aso
dit ab gran goig ella dix al marturiador - prin
lo coltel e auciume quel mon aquest es vensut -
E Malch respos - jo no auciure la verge de Deu com jo veg
que Deu parle ab tu per que jo not vul ociure. -
Sancta Mergaride respos - si aso no fas no auras part
an Paradis. - Lavos
Malch ab gran temor pres lo coltel e tolch lo
cap a Sancta Mergaride e aore Deu e dix - o Senyor perdonam
aquest peccat - e caech a la dreta part de Sancta Mergarida e
vengeren los angels e sigeren sobre lo
cos de Sancta Mergaride e beneyrenlo. E aço
hoiren los malvats qui eren cechs e contrets e
sorts e andemoniats e tocaven lo cos de Sancta
Mergaride e mantinent eren garits els angels
reberen la anima de Sancta Mergaride e pujarenla al cel cantant
Sanctus Sanctus Sanctus dominus Deus Sabaot pleni sunt celi et terra
gloria tua. Osanna ni excelcis. E I. bon hom qui avia nom
Autimus pres les reliquies de Sancta Mergarida e mesles en I.
scrim de pedra e posales an la ciutat Deutiotxa ab molt
gran honor an I.a casa de I.a bona fembra qui avia nom
Caudicia e el scrivi la sua pasio e oracions a
honor de nostro Senyor Deu lo pare celestial ab lo
qual les nostres animes sien coronades al goyg de
Peradis Amen.
MASCARON
MASCARON
(1)
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés,
titulado Miscellanea ascetica, fól. 115. Códices del monasterio de
Ripoll, núm. 155, fól. 23.
Sapiats que com lo fil
de Deu fos nat de madona Sancta Maria e anas
per terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel
fil de Deu e estaven molt meravelats daquel e a
les devegades per los miracles que li vaien fer
avien pensament que fos fil de Deu cor enpero
vesen que el soferis fam e set e menjave
pensavense que no fos fil de Deu. Empero vistes aqueles
esteles e profecies e escriptures conegeren aquel
esser fil de Deu diens
entreci - ci aquest mor aquest es qui deu entrar en los
inferns els deu despular de les animes qui aqui son
turmentades. - E per aquesta rao plens denveja per tal
que les dites animes no fosen deliurades e tretes de les penes
dinfern pensarense e cogitaren entre si en quina manera
poguesen aubergar la mort de Deu e per ço
com els no trobaven al mon pus certa cosa com fenbra
car lo primer mal consel era axit daquela
esguardant que Pilat avia muler molt care a el
los dits demonis conselaren a la muler de Pilat
que per maligne esperit que aubegas la mort del fil de
Deu per ques lig en la pacia que la muler
de Pilat volia aubergar la dita mort dix que moltes
coses avia vistes per aquel mas enpero
segons que era profetitzat covenies aquel morir
per lo poble la saviesa diabolical de la fenbra
en aço no
poch contrestar ço
es que Jhesu-Christ no moris per los peccados (pecadors,
pecadores). E per tal com les dites raons los dits
dimonis vaerense escarnits e enganats hordonaren
e feren I. procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi e
discret e estelati que en la presencia del fil de Deu
ana legir pleyt denant aquel contra
lumenal linatje. Enpero algun poria dir
en quina manera podia conparer demoni qui es dapnat
denant la presencia del cel e de la terra e aço
se poden asignar duas raons com parlen en manera
humane per comperacio axi com poden parlar faent
conperacio de la cort terrenal pot se va ser que en la
cort terrenal just e peccador hi poden entrar e majorment
quant entenan a demana (demanar, demaná; pedir,
petición, demanda) justicia e per tal rao cor la pena qui
es donade als demonis nos departex
daquels ans hom que si mane soferen
aquela pena en axi que sil labros
(leproso)
jasia en la cambra e en lo lit de I. rey la pena
de la lebrosia (lepra) nol desenparia si
be se jauria en lo lit axi per comperacio
poden vanir los demonis en presencia del Creador nostro
Senyor Jhesu-Christ axi com a procurador dels altres demonis.
- E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo son
procurador de tota la inquesia infernal. E pux que tu
es vera justicia e dins tu es nade e de tu es axida
placia a tu quem vules hoyr en justicia. -
E
dix lo Creador - si tu es (ets; eres)
procurador mostrem la tua procuracio e fem daquela
plena fe e plena justicia. -
E espos (respos)
Mascaron procurador al Creador - jo primerament vul infernar
sobre I. gran article qui tocha lo mesels de
totes les penes infernals e feta aquesta infernacio jo
mostrare carte de ma procuracio. -
E dix lo Creador
- jo ja conex les tues falcies (falso,
falacia, falsedad) e tu matex per que en nom vules
pexer de peraules infirmatoris e que noy
sia algu del umenal linatje qui faça
part contra tu axi com tu demanes e entens a demanar contra el
mestre sit vols la carta de la tua procuracio sino
seras gitat defora (foragitar, foragitá; echar,
expulsar) la cort e daqui avant no seras hoyt. -
E
lo demoni tement lo Creador lo qual no vae
que li fo jutge forable mostra con era fet procurador
de tota la iniquitat infernal e perlant axi com a
umenalment pot hom perlar la carta fo feta axi
bastant e sofecientment que en alguna manera in pert no
avia defaliment ne la pogera hom anullar
en nula manera. E ladochs nostro Senyor just
jutje dix al dit dimoni.
- Dona te demanda
per escritor voIs anantar (enantar) en tos afes.
(los teus affers, tons
affers; affair)
- E encontinent fo donade segons ques segex
- io Mascaron procurador dit me clam per nom de
procurador que com jo e tots los altres demonis dels qual
jo som procurador tostemps infinit temps siam e
ajam en plana posesio (plena posesión; plena
possesió) de tenir en turmentar cruelment e justiciar tot
humanal linatje en los inferns ara novelament
no servant orda (orde; orden) de dret en nostra
part apelada mas ten solament per volentat
son privats de la dita posesio en la qual eram per que
daço me
clam molt ploros prepos denant tu que
justicia nos sia servade per tu de aquesta rao e
que a tu placie que faces apelar lumanal linatje
e que a sert dia denant tu a mi procurador en justicia
respondedor. Enpero primerament ans que altres
coses sia enantat deman quem tornes
en ma posesio clarament e franque Ies animes qui
abiten e son en lo sel e en porgatori e
de totes qui son nades e qui daqui avant nexeran.
-
E dix lo Creador - jo te be entes tu demoni
demanes que sia fet dia asignat al umanal
linatje que respona a la tua demande. - E
lo demoni dix que aquesta demande es molt gran e
perilosa e que seguir que sia tost dia asignat
e que sia en aquela tost enantat car
los demonis estan despulats de les dites animes e per
tal demana lo dit Mascaron que sia dia asignat
al umanal linatje per la humenalment demande.
E respos lo Creador al dit procurador infernal - fil de
demoni e de dapnacio iniquicia e falcedat
(falsedat; falsedad) malvat demoni tu casent (caent,
caén; cayendo) del cel e si erets lo mig
del cel e de la terra jo a tu al umenal linatje
asignat sert dia a comparer denant mi ço
es a saber lo divenres sant de la mia
pacio (passió; pasión) en lo qual jo fuy
crucificat. -
- E respos Mascaron - jo aquex dia nol
pren cor en aytal dia nol podia nul hom
ans hon que sia es feriat. -
E respos
lo Creador - jo e fets los drets axi jo dispon
e ul (vul, vull) que sia aquel dia. -
E
de continent lo Creador apela lo beneyt
angel Gabriel e dixli - aparela tot humanal
linatje que conparega soficientment e sia
que vega e no sera anantat en aquest negosi
(negoci, negossi; negocio) axi com orde de dret e de
rao ho requer. -
E ab tant lo dit procurador
torna als inferns e tot qui era enantat en la dita questio
comptant als altres dimonis da qui era percurador e
ageren gran dol e foren molt despagats quant veren
e conegeren que la justicia de nostro Senyor
Jhesu-Christ nols era favorable en lur negoci. E
ladonchs Lucifer levas e dix - no ajets
paor com Jhesu-Christ diu que es vera justicia la cual
cosa no es veritat enpero si es justicia nos calayrem
aquesta nostra demande e aquel farem tenir per fol
e li farem dir de boque sua que no es justicia. - E dix
Mascaron - al dia asignat e compare per nos e per tota
la niquicia infernal. - E respos Mascaron - jo mes amaria
aci estar crucificat e turmentat cruelment que comparer
denant lo Creador en lo qual es tot goyg
e tota alegria en nula manera quant veyg
aytal goyg non pux alegrar ans hom
mes lo veg lo
dit goyt e mes e de dolor e de turment e de pena mas
enpero axi com aquel a qui jo son tengut
de hobeyr fare com que mes. - E parlar umanalment
comparech Mascaron denant lo Creador en lo
dit dia vench en hora dalba. E estant en lo palau
tot sol en I. angle e sabia be que major deuria esser la
contumacia daquel qui demana que daquel qui es demanat e per aquesta
rao era vengut axi mati per tal que no li pogues lo jutje
escriure fadiga en lo plet e tenia abdoses les
oreles be aparelades que en lo palau no fes
naguna cosa contra el. E con fo hora de mig
die vench Mascaron a la presencia de Deu e dix - Pare Sant
jo som vengut mati e encara esper lumanal
linatje e encare no es vengut fe en aço.
- E dix lo Salvador - ve ve ve que encara no es pasat
lo dia. - E lo dimoni tornasen estar en lo dit
angle del palau. A ora de vespres lo dit
Mascaron vench ab gran brogit denant la
presencia del Creador dient - Senyor Deus hon es justicia.
-
E respos lo Creador - malvat no e dit que encara no es
pasat aquest dia. - E ladonchs lo dit dimoni
tornasen en lo dit angle del palau e espera tot lo
dia tro a la completa.
E ladonchs com vaes
que quax sen axien de la cort molt fortment
crida Mascaron - ho hon es justicia cor be la
veg falida en los regnes dels cels.
- E
ladonchs lo Creador feu apelar Mascaron
qui encontinent vench denant el e dix
- uy tot dia e esperat en lo regne de justicia e
no e trobade justicia. -
E dix lo
Creador - Mascaron que demanes. - Jo - dix Mascaron - demanam
si es algu que respona per lumanal linatje e
nagu per lumanal
linatje ne comparech. - E altre vegade
nostro Senyor dix a Mascaron - que demanes. - Jo deman
que dret sia a mi servat com algu no deya esser
denegat deman que lumanal linatje que a fet citar per
III letres comparega sofecientment denant tu a
men justicia respondedor com aquel no sia
comparegut jat se sia (jatsia) que per
tot aquest dia aquel aja esperat -
E lo
Creador enpero volent usar de iniquitat mes de justicia axi
com aquel qui be sabia que Mascaron no entenia en als
sino en destruccio del linatje humanal dix a Mascaron
- tu sabs be que jutje a les devegades husa
de iniquitat a vegades de justicia axi com li plau e jo ara vul
usar de iniquitat. Asignam dia a dema a ora de prima. -
E encontinent Mascaron partis daqui de la
presencia del Salvador e tornasen als inferns e conta als dimonis so
que avia fet en lo negosi e Lucifer dix a
Mascaron - tu ve (ves) dema mati al dia asignat
- E Mascaron dix ho faria.
E com madona Sancta Maria sabe
quel humanal linatje era citat moguda de gran pietat axi com
damor maternal parlant humilment ach despleer e
dix publicament al humanal linatje - no tiens paor que
jo dema e tots temps sere avocade del humanal linatje.
- E ab aytant tota lorde dels angels salegra
e ach plaer de gran leticia.
E com lo
Creador en lo dia asignat sient en la sua
cadira ab infinida compaya dangels e
patriarques e profetes cantant ave regina dels cels ave dona
dels angels la dita vocade ab hul que hom sol
gardar hom qui no es gracios garda lo dit
Mascaron adversari del umanal linatje e estat sola avocade
pres del seu fil car Jhesu-Christ dix - calats
(callad; calleu) ço
es que jo parlare. - E dix - fil meu jo e entes que
lumanal linaje del qual tu e jo som enbargat denant tu
per I. dapnat traidor e reprobat falsari axi com ja sabs
lo qual en lo regne meu jo e vist e per aquesta
rao les entramenes (entrañas; entranyes, entrañes)
del meu ventre que tu an portat me son molt comogudes
enpero com tu est justicia en Deus en justicia falir
vinga lo adversari quis qui sia
ardidament e men son plet tu. - E ladonchs
los angels e los amichs de Deu ageren
gran plaer e apellaren Mascaron diens - vine Mascaron
dapnat e reprovat cor ara as trobade part
qui defendre lumanal linatje. - E lo Creador dix a Mascaron - di so
quels uls. - E Mascaron ple denveja e de tot
engan vench e no gosa levar los uls ves
la care de la avocade qui al ul de dona irade
lo guardava axi com Mascaron ho podia conexer.
E lo Creador dix a Mascaron - di so quet
vules. - E dix Mascaron al Creador - e justicia ho en te
clamade ho veritat sens falcedad ho via sens arade vules ayr mi
mesqui procurador e placia a tu que carn ne sanch no enclin que
justicia no sia per tu servade e tengude jo deman a tu licencia que
puxa parlar. -
E dix lo Creador - di so quet vules. - E dix
Mascaron - tot hom sap que judici esta en III. persones ço
es a saber lo jutja e aquel qui demana e aquel qui es demanat
vet tu qui est jutje e jo qui son demanador la
persona del demanat ne lo ich veig sens la qual no sera agual lo
judici. -
E dix la avocade - nous mirets en dimoni
veus mi apelade en defencio del umanal linatje. - Respon Mascaron -
Pare Sant placiat que la tua mare en nula manera no sia rebude en
aquest pleyt ne en altre axi ho prou jo per rao cor mase hi es
sospitosa per ço com es mare e
leugerament te poria fer girar a fer part contra mi e per
altre rao cor esta es fembra e los drets axi divinals com umanals
vedan que fenbra no sia avocade - e dix Mascaron - ara respona que
respondre volra. -
E la avocade
mare de Deu axi gira los beneyts uls ves lo seu beneyt fil e dix -
aquest dimoni en mon regne vol girar e pervertir los meus
drets per tal com el diu que son sa mare enpero fenbra son e son per
lo dit procurador infernal en aquest juy apelade per tal com el a fet
denant tu humanal linatje del qual jo son e jatsia que jo sia mare no
son mare axi con los altres cor jo son mare sens corrumpcio e fuy
preys sens to greuje e infante sens dolor e quals drets veden que
part qui es demanade de qualque hofici que sia que no puxa desenperar
si farra si era eretje e escomes ço que Deus no vula. E no sabs que
jo son orde de madrimoni e de la orde daquels qui estan en consiencia
e de virginitat con jo fuy el mon esposa de Josep verge ans
del part e en lo part e apres del part encontinent e ordisi de hom
nul temps no agi a desnotar e sacrificar que jo desig avochade
del umanal linatje. E cant lo dit malvat procurador diu que fenbra no
pot enpendre hofici de advocacio axo no a loch a persones mesquines e
en vidues e en pubils e en horfens e en icnocens
persones. Fil meu I. persona mesquina com es aquest mon lo
qual aquest malvat procurador falsari vol tornar e tenir en servitut
perque no contrasta les coses dites e prepos ades per lo dit
adversari deman que sia rebude en aquest hofici. - El dit
procurador malvat fortment dix que no devia esser rabude e
deman quel jutje deges saber aquest punt.
Dix la avocade - fil meu aquest depert
mostre en les paraules que tu as
major sobre tu. - E ladonchs lo Creador dix
- no contrastant a les coses preposades la part de Mascaron la
mars rebe en avocade. - En lo libre de
Genesi (Génesis) en les dites paraules que foren dites
a Adam e a Eva se segex quel dimoni e la
serpent dix a Adam e a Eva - si menjarets
daquest pom (poma,
pomme, manzana, mansana) serets com a Deu.
- E
aquestes paraules que aquest falçari
ladre e malvat procurador Mascaron no les a dites ans
les a amagades que no a volgut parlar e ves car
fil meu falcia e malesa del dimoni que daquela
matexa cosa la qual hon a comes per consel
subjeccio dels dimonis aquels dimonis volen lumanal linatje
acusa e aço
nos poden fer cor eternal linatje acusar certa cosa es
que crim del qual es engan es punidor e aquel qui del crim deu
esser punit no pot altre acusar per que quant aquest punt aquest
demoni no les altres jo no respondria cor segons que es mostrat e dit
los dimonis foren rao cor Adam e Eva pecaren per tal com lo dimoni
los fo conselat que menjasen del fruyt e menjarenne per tal com el lo
dix que serien senblant a Deu e apar que els foren tractados del
peccat perque
feune engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat
no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternalment. Deo
gracias.
Finito libro sit laus gloria Christo. Amen.
Qui
scripsit scribat semper cum Domino vivat.
Qui es fol
de seyn venga en Francesch alconer del rey
de les bogies qui esta pres car segons lom qui
sera lo consel si laura enparo es master
que sia dinant per aver gracia atsetara
enpero protesta lo dit Francoi que qui son
consel volra que primer a boura li dera vin
grech e si vin grech (vino griego; vi
groc?; griego : amarillo?) no hia datli varmel
(vermell, rojo, vermejo, vermellón) car bo li sera.