dissabte, 29 d’agost del 2020

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats. 


Sor molt cara oges en quina forma lo propheta Jheremies plora nostres iniquitats dient o las com ses escuresit laur e la color maravellosa de aquell ses mudada e les pedres del sant santuari se son despergides en lo cap de totes les places. Per laur entenem la vida religiosa dels homens la qual era daurada per gloria de virtuts e era escura per leges e sutzes obres. La color merevellosa del aur significa lornament de les virtuts lo qual per bonos obres primerament era precios e merevellos e ara per los vicis e per les obres mundanals es demudat vil e menyspresat. Verament mudat ses labit merevellos dels religiosos dels monjos dels canonges e de les santes verges e monges car mes se ornen huy per complaure al poble que a Deu. Verament mudada es la color merevellosa del aur car mes es ornat huy labit dels religiosos per vanagloria e per ço que placien als homens que per complaure per humilitat en la presencia divinal. Certes huy son mudats los abits e vestirs merevellosos dels religiosos car mes se ornen huy per ço que placien en lo palau del rey que en la presencia del Creador. Seguexse donchs que son despergides les pedres del santuari en lo cap de totes les places. Les pedres del santuari signifiquen les persones religioses que null temps deurien anar vaguabunts fora lo monestir ans deurien tostemps star contemplant devant los ulls divinals en un loch secret del monestir. Mas huy son despergides aquestes pedres del santuari en lo cap de totes les places car com los religiosos van vaguabunts fora lo monestir per les coses vanes e mundanals lavors les pedres del santuari son despergides en lo cap de totes les places. Com les persones religioses amen mes habitar en lo palau del rey que dins la clausura del monestir lavors son despergides les pedres del santuari car mes desigen hoyr les paraules superflues dels richs homens que los manaments de les santes Scriptures. Lavors son dispergides en lo cap de totes les places les pedres dels santuaris com mes se alegren en los convits e parlaments dels richs homens que en la pobretat e abstinencia del frares religiosos. Mes deuen amar los servents de Deu los legums dins lo monestir que no habundosos convits en lo segle. Los homens religiosos mes se deuen alegrar de la taula pobre dels frares que de la taula richa e grassa del reys. La raho es aquesta car segons que diu sant Agusti mes val un poch freytureiar que massa en riqueses habundar. Mes val sostenir pobretat en lo monestir per amor de Deu que haver moltes riqueses en lo segle. Necessari es donchs al religios qui desija esset salvat que menyspreu lo mon e ques tanch dins la claustra del monestir. La persona religiosa deu fugir a la congregacio dels homens seglars e requerir e cercar la compayia dels servents de Deu. Los homens religiosos mes deuen amar la claustra quel palau reyal. Donchs sor cara oges que dich escolta aço quet consell mes te val seure en la claustra que circuir les ciutats mes te val reposar dins les portes del monestir que aparexer en la presencia del poble mes vulles amar star en lo monestir que veure les ciutats. Sit enclous dins lo monestir seras amada per Jhesu-Crist la qual cosa dona entenent lespos com diu en lo libre dels Cantichs la mia sor es un ort tancat e font sagellada. Cascuna anima santa es entesa esser ort tancat car mentre nodrex les virtuts engendra flos e recomplexse de virtuts e conserva los fruyts que ha engendrats. Ort clos e tancat es dita la santa anima lavors com per amor de la vida eternal se lunya del brogit dd present mon com fuig que no sia vista per los homens com los bens que fa amagua de la laor dels homens com per amor de Deu se tancha per ço que no sia vista per los homens com menyspresa les humanals laors e com ab bona intencio se enclou per tal quel enemich antich lo diable no puscha trenchar lo mur per tolre los bens que posseex dins si. La santa persona religiosa es dita font sagellada car com ella cogita continuadament les coses celestials com la santa Scriptura aiusta continuadament en la sua memoria no cessa la santa pensa engendrar en si aygues de vida ab les quals puscha sadollar los proismes assedegats. Adonchs sor molt cara axi com demunt te dit si mentre vius te enclous per amor de Jhesu-Crist dins les portes de la claustra e serves perfetament los manaments de la tua regle apres de aquesta vida te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem celestial Amen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los comentaris se borren.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...