dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXVII. De confessio de peccats e de lur penitencia.

Capitol XXVII. De confessio de peccats e de lur penitencia. 


Lom comensa esser just lavors com comensa acusar si mateix dels propis peccats. E per ço es scrit quel hom just comensa acusar si matex. No ha pijor cosa al mon que conexer la culpa e no gemegar ni plorarne. Tot peccador deu plorar sos peccats en dues maneres. La una es per ço com per sa negligencia no ha fet lo be que poguera laltre per ço com per sa audacia ha comesa tanta iniquitat no ha fet lo be que poguera e ha fet lo mal que fer no devia. Aquell qui plany los peccats passats fa digne penitencia ab que hage proposit de no tornar altra vegada al peccat car aquell qui plora lo peccat e altre vegada lo torna a fer es axi com aquell qui lava la reiola crua lo qual com mes la lavara mes sen ensutzera. Si lom com pot peccar sen sta e sen penit correges tota la sua vida. Crega sens tot dupte que com vinra lo die de la sua mort pervindra al eternal repos. Aquell qui tostemps viu mal e en la mort fa penitencia axi com la sua dampnacio es incerta axi la salvacio e penitencia es duptosa. Adonchs qui vol esser segur en la sua mort de indulgencia o remissio de sos peccats faça penitencia en la sua sanitat e plor sos peccats mentre que es sa. E donchs pus la misericordia de Jhesu-Crist es amagada necessari es que plorem continuadament.
Sor molt cara oges les paraules de sant Isidre no es necessari quel penident hage seguretat de sos peccats car la seguretat porta negligencia la negligencia ret lom poch cautelos e per ço com no ha cautela torna als primers peccats. Adonchs sor molt cara reeb lo meu consell e mentre pots esmena la tua vida manifesta los peccats mentres Deus te dona loch plora tos peccats mentre nas spay penitte mentre pots plora tos peccats mentre vius esmena los mals que has fets mentre pots retraute dels peccats mentre has temps crida a Deu mentre has loch conquista e aiusta perdonança de peccats mentre vius en lo cors fe penitencia ans que vingua lo die de la mort penitte ans que lo pou del infern not begua e ans quel infern not arrap plora tos peccats plany les tues negligencies ans que no sies acabuçada en la pregonesa del infern hon no ha loch de misericordia hon no ha temps de penedir hon no ha licencia de fer esmena hon no ha loch de confessar e la raho es aquesta car en linfern noy ha redempcio alguna. Per molt que sies peccadora per la penitencia obtendras misericordia. No es al mon ten gran culpa que no obtengua venia per penitencia. Desesperacio crex lo peccat desesperacio es maior que tots quants peccats son desesperacio es maior que tots quants peccats poden esser. Adonchs sor molt amada creume certament que tota la nostra sperançe de salvacio sta en la confessio. No duptes per res nit desesperes per res de la misericordia de Deu hages confiançe en la confessio no duptes de la bonesa de Deu e digues axi - frare meu be dius bon consell me dones placia a Deu quel meta en obra Amen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Los comentaris se borren.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...