Capitol XXXV. De enveia.
La persona envejosa es membre del diable per la enveja
del qual la mort es entrada en lo mon. La enveja crema totes
les rames de les virtuts. La enveja devora tots los
bens ab gran ardor plena de pestilencia la enveja es tinya de
la anima. La enveya primerament dampnifique al enveyos
que al a qui porta la enveya. La enveja
primerament mort si matexa. La enveja mort primerament lo
enveyos. La enveja discipa tot lo seny del hom
crema lo pits mortifica la pensa e rosegua
lo coratge del hom axi com una febre pestilencial.
Perque la bonesa se deu posar contra la enveia la
caritat se deu apparellar davant la enveia. Sor
molt amada no hages dolor del be daltri not
entristeesques del profit daltri no passes turment de la
benaventurança daltri. No es virtut al mon a la qual no sia
contraria la enveia. Sola miseria es aquella que no ha enveia
car no es algu qui port enveya al miserable. La
verge que alt en lo cel vol habitar no deu portar enveia
als homens. La verge que desiia fer noçes ab
Jhesu-Crist no deu haver tristor de la honor de son proisme.
Molt cara sor prech Deu que deneg lo teu
cor de tota malicia e de tota enveia per tal que sens tota
macula lo pusques servir Amen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Los comentaris se borren.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.