Capitol V. De la virtut de caritat.

Capitol V. De la virtut de caritat. 

En lo libre dels Cantichs se litg lo rey me ha introduyda en la cella vinaria hon stave lo vi e ha ordenat en mi caritat. La cella vinaria o celler es la santa Esgleya en la qual sta lo vi de preicacio evangelical. En aquesta cella es introduyda la sposa so es la santa anima en la qual es ordenada la caritat car totes les coses no deuen esser amades egalment hans hi devem fer diferencia. No devem amar totes coses egalment ans unes coses se deuen amar mes e altres menys car saber que devem fer e no saber lorde com se deuen fer no es perfeta sciencia. Si amam les coses que no devem amar no havem ordonada caritat e si amam molt les coses que devem poch amar o si amam poch les coses que devem amar molt no servam ordonada caritat. Ordonada caritat es que amem Deus sobre e davant totes coses e que la amor de Deu sia tostemps posada al davant. Devem amar Deu de tot nostre cor de tot nostre enteniment e de tota nostra memoria en guisa que tot nostre enteniment totes nostres cogitacions tota nostra vida endressem a Deu del qual havem tots nostres bens en tal forma que no sia part en nostre vida que romangua ociosa ans tot quant occorrera es presentara al coratge sia trames e endressat ala hon corre la amor soptosament en tota sa força. Adonchs sor molt cara fort es digne cosa e a nos molt necessaria que amem Deu sobre totes coses et en totes coses lo qual es sobiran be e sobirana veritat e amor. Lo sobiran be es sobirana benaventurança e tant com la persona amara mes Deu tant sera mes benaventurada. Qui ama a Deu es bo e si es bo es benaventurat. Salamo diu en lo libre dels Cantichs la amor es fort axi com la mort. Certes be es dita la amor que es fort axi com la mort car axi com la mort sapara la anima del cors per semblant forma la amor de Deu separa lom de la amor carnal e mundanal. Verament la amor de Deu es semblant a la mort car per la amor divinal som mortificats dels vicis ço es los vicis moren dins nosaltres. Aço que fa la mort en los senys del cors fa la amor de Deu en les cobeyanses del segle. Amat deu esser nostre senyor nostre Senyor Deu per la sua sola bonesa ço es per tal com es sobiranament bo e com nos ha creats de no res. La caritat es amor per la qual Deus es amat per la sua sola bonesa e lo proisme per amor de Deu. En lo primer loch es amat Deu segons que es dit en totes e sobre totes coses. En lo segon loch es amat lo proisme en Deu ço es amanthi Deu la caritat ha dos manaments. Lo primer pertany a la amor de Deu lo qual es lo maior manament de tots. Lo segon pertany a la amor del proisme e es semblant al primer. Axi com es scrit amaras lo Senyor Deu teu e lo proisme axi com tu matex quax que digua aquella fi deus amar ton proysme a la qual ames tu matex ço es que sia bo e que pervengua a la eternal vida. Daquesta amor de Deu e del proisme parla Jhesu-Crist espos a la anima santa sposa sua dient en lo dels Cantichs o germana mia sposa mia e com son belles les tues mamelles. Les odors dels teus unguents sobrepugen tots perfums. E que es entes en aquest loch pus propiament per mamelles que la amor de Deu e del proisme de la qual damunt havem parlat car per les dues mamelles tramet la anima santa tots los seus sentiments a la divinal amor. Lavors com es coniuncta ab Deu ab ligam de caritat e com fa tot quant pot fer de be a son proisme diu lespos la odor dels teus unguents sobremunta tots perfums. Per los unguents entenem les virtuts que nexen e proceexen de caritat. Nos devem amar nostres proismes en be car aquell qui ama mal son proisme nol ama ans la en oy e qui no ama son proisme lo qual veu com pora amar Deu qui no pot esser vist ab los ulls corporals. E aquel qui ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals ab los ulls de la pensa veu Deu qui habita en ell ço es la caritat car Deus es caritat. E aquell qui no ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals no veu Deu qui es caritat lo qual habita en la pensa virtuosa car si en ell fos la caritat Deus fora en ell qui es vera caritat. Nos devem amar nostres proismes si son bons e si servexen a Deu. Molt mes devem amar los stranys qui son ab nos coniunts ab ligam de caritat que no fem los parents qui no amen Deu nil servexen. La raho si es per so com pus santa es la coniunccio dels coratges que dels cossos. Tots los feels christians devem amar jatsia que ab tots no puscham aprofitar. Ab aquells devem conversar e pendre lurs consels qui segons requir lo temps lo loch e los negocis son ab nosaltres mes coniunts ab amor caritativa. Egualment devem desiyar la vida eternal a tots los homens e en asso devem esser tots los homens amats egalment. Amar devem los homens caritativament ço es per tal que servesquen a Deu perque sien salvats mas no devem egalment scampar en tots los homens les obres de misericordia car a uns ne devem fer mes e a altres menys. Germana mia molt amada si nos volem conservar la vera e perfeta caritat porem aconseguir ajudant nostre Senyor Deu la vida eternal. Los nostres enemichs devem amar per la amor de Deu axi com ell me diu en lo Evangeli amats vostres enemichs e fets be als quius porten oy e pregats per aquells quius perseguexen eus dampnifiquen per tal que siats fills del pare vostre qui es en lo cel. Adonchs venerable sor sapies que la caritat es molt necessaria a nos sens la qual no podem plaura a Deu. No ama Deu aquell qui avorrex lom no ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. La caritat es rayl de totes virtuts. Tot quant fem sens caritat nons aprofita res. Tot nostre studi es no res si no havem caritat la qual es Deu. Alli regne carnal cobeyansa hon no es la caritat de Deu. Lavors es lom perfet com es ple de caritat. Sens amor de caritat no pot hom venir a la eternal benuyransa. Posat que hage dreta fe tanta es la virtut de caritat que si ella defall debades ha hom les altres virtuts e si es ab hom totes les coses son posseides justament. Qui no ama Deu no ama si mateix. Adonchs la mia sor molt cara amoneste que sies coniuncta per amor al teu spos invisible Jhesu-Crist en guisa que tota sies inflamada en lo seu desitg. No cobeyg res que sia en lo present mon. La longua vida del present mon te sia pena molt gran. Cuytat a exir daquest segle. No rebes consolacio en aquesta mortal vida ans sospira continuament a Jhesu-Crist lo qual ames ab tota la tua pensa desiyal sperel congoxet per venir a ell e la salut del teu cors te sia feta vil e menyspresada per amor del teu spos. Sies travessada e sagetada ab la nafra de amor en guisa que justament pugues dir yo son nafrada ab caritat. La mia germana molt amada en Jhesu-Crist prechte que oges les paraules de Jhesu-Crist spos teu qui diu aquell qui ama mi sera amat per lo meu pare e yol amare e manifestar me a ell. Adonchs la mia cara sor amel en la present vida per so que ell te am ensemps ab lo seu pare en la eternal gloria Amen. 

Capitol LII. De fer obres de mans.

Capitol LII. De fer obres de mans. 

Diu lo propheta Jheremies levem nostres coratges ab les mans a Deu. Aquell qui fa oracio e treballa de mans leva a Deu lo cor e les mans. Qui fa oracio e no treballa de mans leva a Deu lo cor e no les mans. Qui treballa e no fa oracio leva a Deu les mans e no lo cor. Adonchs sor molt cara necessari nos es que levem en la oracio lo cor a Deu e que estenam a Deu les mans per bona obre. La rahon es aquesta per tal que no siam represos per negligencia dels manaments de Deu lavors com volem obtenir salut ab la sola oracio o ab la sola obre. E per ço diu Lapostol aquell qui no treballa raho es que no menge. La serventa de Jhesu-Crist deu tostemps pregar legir e obrar per tal quel spirit de fornicacio no engan la pensa ociosa. La delectacio de la carn se venç ab treball. Sor molt cara departeix lo die en tres parts en la primera fes oracio en la segona lig en la terça treballa. Lo rey Salamo per ociositat fo enbolcat en moltes fornicacions e per la cobejançe de la fornicacio adora les ydoles. Sor molt care les demunt dites coses son molt necessaries ço es oracio liço e obra. Per la oracio som denejats per la liço som instruhits per la obre som beatificats. Axi ho diu lo Sant Spirit en lo psalm tu meniaras los treballs de les tues mans benaventurat es e be hauras en aquesta present vida. Si a veguades cesses de ligir te la obre a ma en guisa que null temps sies ociosa car ociositat es enemigue de la anima. Lo diable enguana tot aquell lo qual troba ocios. Lo diable entra tots jorns en clausura e si troba algu ocios ten tost lo acusa. O sposa de Jhesu-Crist guardet que com lo diable entrara en la clausura e haura escudriyats los fets de cascuna sor que no trob en tu cosa de la qual te puscha acusar. Per aquesta raho te amonest sor en Jhesu-Crist molt amada que per amor de Deu null temps sies ossiosa. Prechte que a les tues compayones mostres la amor de Jhesus no solament ab paraules mes encare ab bones obres. Lavors ames Deu vertaderament si per amor sua fas aquelles bones obres que poras. Cascuna anima santa deu monstrar en si la temor de Deu ab paraules e ab santes obres. E per ço diu lespos en lo libre dels Cantichs a la Esgleya esposa sua posa a mi axi com un sagell sobre lo teu cor e sobre lo teu braç. En lo cor son les cogitacions en lo braç son les operacions. Adonchs sobre lo cor e sobre lo braç de la sposa es posat lo espos axi com sagell car demostre en la volentat e en la obre quant es amat per la santa anima com la amor de Deu null temps es ociosa. Si es vera amor grans obres fa e si no obre no es amor. Prechte donchs amable sor que ams Deu perfetament en guisa que amant ell null temps sies ociosa. Si verament ames Deu null temps seras ociosa si Deus ames en veritat per amor de aquell fogiras a tota ociositat.
Qui ama Deu de tota sa pensa postposa tota ociositat per amor sua. No sera donat lo regne de Deu als ociosos sino a aquells qui studien en lo servey divinal. Lo regne de Deu no sera donat als vaguabunts sino a aquells qui treballen dignament per amor de nostre Senyor Deu. Aquells qui en bones obres son peresosos e tebeus no hauran loch en lo regne de Deu. Luxuria enguana tost los homens donats a ociositat. Luxuria tost enguana lom ocios el hom vaguabunt. Luxuria crema e inflama lom qui troba ocios. Luxuria fug a occupacio industriosa e a virtuos treball. Lom venç la luxuria ab treball.
Lo cors qui es fatigat per treball menys se adelita en carnalitats. Perque amable sor en Jhesu-Crist esquiva tota ociositat no ams ociositat fatigua lo teu cors ab treball e exercitet en bones obres cerca alguna bona obre en la qual sia occupada la intencio del teu coratge la tua obre e la tua intencio tostemps sien en Deu Amen.

Capitol XII. De la amor de Deu.

Capitol XII. De la amor de Deu.

Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli aquell qui ama a mi e complira lo meu manament lo meu pare lo amara e yo e ell vindrem a ell e farem en ell nostra habitacio. Sant Johan apostol diu amem Deu car ell nos ha primerament amats. Aquell qui ama Deu pregua per los seus peccats e gardar sa de aquells. Sor molt cara ama a Deu e invoquel a la tua salut car amor es vida e oy es mort. Deus no vol esser amat solament de paraula ans vol esser amat ab pur cor e ab bones obres. No ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. No es en la terra la pensa de aquell qui ama Deu ans es en lo cel car per tostemps desiya les coses celestials. Mes devem amar Deu que pare ni mare la raho es aquesta per ço com ell a fet ab ses propies mans nos e nostres pares. Axi ho diu lo Psalmista ell nos ha fets he no pas nosaltres mateys. Mayors coses nos ha donades Jhesu-Crist que nostres pares e per ço lo devem mes amar. Folla cosa es amar altri mes que a Deu. Aquell qui mes ama la creatura quel Creador fa molt gran peccat e aquell qui la amor de la creatura posa davant a la amor del Creador fa gran errada. Donchs sobre totes coses devem amar a Deu. Prechte honesta verge que tu digues axi de Jhesu-Crist ab amor singular lo meu amat ama a mi e yo am a ell lo qual fa sa pastura entre liris fins que passe lo dia e les ombres sien en declinacio. Prechte sposa de Jhesu-Crist que digues manifestament lo meu amat sia acompayat a mi en lo vincle de caritat e de amor e no sere coniuncta e acompayada a ell en amor e dileccio lo qual sta entre los liris ço es alegres e adalites entre les virtuts que son belles e odorificants e entre los chos e compayes dels angels e de les vergens fins que passe lo dia e les ombres sien en declinacio ço es fins que sien passades les scuradats de la present vida e apparega lo die ço es fins que vingue la claredat de la eternal benaventuranse. Sor molt cara sapies que obre es de justicia amar Deu de tot son cor e unirse ab ell de tota la sua volontat per ço com ell es sobiran be. Amar lo sobiran be es sobirana benaventuransa. Aquell es bo qui ama Deu e aquell qui es bo es benaventurat. Tant com lom mes amara Deu tant sera mes benaventurat. Amor es propia e principal virtut dels sants. Molt amada sor per ço ho dich que neguna amor de aquest mon not separ de la amor de Jhesu-Crist. Sposa de Jhesu-Crist prechte quem digues alguna cosa de la amor del teu spos celestial. Un fexet de mirra es lo meu amat a mi lo qual habitara entre los meus pits ço es la memoria e amor de Jhesu-Crist spos meu sera tostemps entre los meus pits ço es en lo meu cor e sis vulla en les prosperitats sis vulla en les adversitats tostemps reduhire a la mia memoria tots los bens quem ha donats e ham amada e es mort per mi e essen pugat al cel e per ço que yo vingua a ell appellam dient vine del mon del Libano e seras coronada. La ma esquerra de Jhesu-Crist espos meu sta sots lo meu cap ço es lo do del Sant Spirit reposa en mi en aquesta present vida e lenteniment de les santes Scriptures sia en la mia pensa per ço quel conegue el ame perfetament. La sua man dreta abraçara ço es me fara venir a la eternal benaventurança. Cara sor pregua los servents de Jhesu-Crist qui son ab tu e digueslus ornaume de flors e recumpliume de pomes car yo languesch per amor del spos meu Jhesu-Crist. O vosaltres santes germanes mies les quals ja amats Jhesu-Crist sobre totes coses e no posats res dauant la sua amor ornaume ab eximplis de bones obres e mostratsme com pore trobar Jhesu-Crist amat meu car per la sua amor son enmalaltida. Aquesta amor es dolça aquesta dolor es suau aquesta malaltia es santa aquesta amor es casta aquest aiustament es sens tota temeritat o follia aquest aiustament es virginal aquest abraçament es sens tota corrupcio. O vosaltres santes germanes mies ornatsme de flos ço es de aximplis de bona conversacio car tota languesch per amor del meu Jhesu-Crist. Honesta verge vertaderament enmalaltex e languex per amor de Jhesu-Crist spos teu si tot quant es en lo present mon menyspreses per la sua sola amor. Tu vertaderament jaus malalta en lo lit de contemplacio per amor de Jhesu-Crist si a ell ames sobre totes coses tu vertaderament per amor de Jhesu-Crist es malalta si mes ames les coses celestials que les terrenals tu vertaderament langueys e languint jaus en lo lit de dolça e amorosa suavetat spiritual si en les santes obres es fort e en les obres terrenals es flacha. Sor molt amable en Jhesu-Crist si tu ames Jhesu-Crist de tot bon cor e no poses res davant la sua amor tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo regne celestial. Si tu seguiras
Jhesu-Crist ab tota la tua pensa el amaras ab tota la tua força creu que sens tot dubte tu talegraras ab ell en la celestial terra el seguiras ab les santes vergens en tot loch hon ell ira. Si ab tota la tua devocio te acompayaras ab Jhesu-Crist o a ell nit e dia suspiraras en aquest segle creu sens tot dubte que ab ell te alegraras en lo palau celestial e cantaras entre aquels chors celestials aquells dolços ymnes axi com es scrit tu qui vius e stas entre les flos de liris circuit de valls de les santes vergens espos bell e resplendent e glorios donant premis e loguers a les sposes en tot loch hon vas te seguexen les vergens e corren detras tu cantans gloria e laus ympnes dolços e molt plasents. Cara sor per tal te dites les precedents coses que tu ams Jhesu-Crist sobre totes coses e que no poses res davant la sua amor. Prechte sor molt amada que no sentes altre dolçor en aquest mon sino la de Jhesu-Crist. No vulles belesa sino la de Jhesu-Crist per amor de Jhesu-Crist. Plora per amor de Jhesu-Crist te plany fins quel meresques veure regnant a la dreta part del seu pare Amen.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spirit car de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats ans los fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans los fa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligs quels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fon Abram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nos monstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançe dels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carrera per la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tul segueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrines en lo seu part e lo porxe hon infanta fon axi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Joseph de qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caen en moltes temptacions e en los laços del diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshi Jhesu-Crist. Per ço nasquem nuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Ve com es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebut nuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.

Capitol X. De puniment de cor.

Capitol X. De puniment de cor. 

Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qual puniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccions o puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhint a memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axi com es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola es comogue. Lavors tremola la terra com lo peccador se convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques los teus peccats a memoria ab grans lagremes car aquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ab lagremes han obtenguda venia e absolucio de lurs peccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoc e obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviu per conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homey e del adulteri que havia comesos. Axi loy dix Natan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetat e consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphael goig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccats te son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nos pot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom forts no deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzida nostra vida devem bateyar e lavar ab lagremes la nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençes foch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidents per babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors es illuminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesme tu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseries daquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ab les dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massa alongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabies los mals quet han sdevenir. Sant Pau nos mane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacio plorava e deya qui es malait que yo nou sia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrants de tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquest mon e puys per la compacio del proisme derrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex ne fa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habunden lagremes no si poden acostar males cogitacions car noy poden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vina per amor de mi ja es passat livern les pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudes en la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquen en la Sglesia. La tortra es aucell molt cast lo qual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en los cels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quius plorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist spos teu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la sua compayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyat al cel per tal que tu pusques veure la sua faç ell seent a la dreta part del pare. Les tues galtes sien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat. Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lava tots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembreten ab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plors les tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa lo qual menge nit e dia. Amonestte donchs sposa de Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tos peccats per so que meresques esser aconsolada en la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.

Capitol LIII. De psalms e ympnes.

Capitol LIII. De psalms e ympnes. 

Sor molt cara com tu cantes devant Deu psalms e impnes tracte dins la tua pensa aço que cantes ab la tua vou la tua pensa concorde ab la tua lengua e ab la vou. No cogites una cosa e quen cantes altre. Si tu cogites una cosa en la pensa e altre hon cantes en la boca perts lo fruyt del teu treball. Si lo teu cors sta en la esgleya e la tua pensa va defora vaguabunda perts lo teu loguer. E per ço diu lo Propheta aquest poble me loa em honra ab los labis e lo lur cor es luny de mi. Lapostol diu yo cant en lo meu spirit e cantare en la mia pensa cantare en la bocha e cantare en lo cor. Bona cosa es preguar Deu per tostemps en la pensa. Bona cosa es glorificar Deu ab psalms e ympnes e cants spirituals ab so e ab vou. Axi com ab oracions som aiudats axi ab la melodia dels psalms som recomplits de delectacio. Los cants de la Esgleya alegren les penses del homens adeliten los fastiyosos desperten los pereosos e conviden los peccadors a plors e lagremes car per molt que sien durs los coratges dels homens seglars tentost com hoen la dolçor dels psalms son convertits a la amor de pietat. Molts son qui son punyits ab la suauetat dels psalms ploren lur peccats. La oracio en la present vida val a remetre peccats mas lo cant dels psalms significa la laor perpetual dels goigs de Paradis car aci es scrit per lo Psalmista dient los benaventurats qui habiten en la tua casa Senyor te loaran per secula seculorum. Tot hom qui feelment e ab pensa attenta canta los psalms a Deu es acomparat e acompanyat als angels e la raho es aquesta car lom loa aquell en la terra lo qual los angels adoren e glorifiquen continuadament en los cels. Lo cantar del psalms nos provoca a veguades a lagremes a veguades nos convida a oracio. Los psalms nos fan esser gracioses les velles de la nit dient a nos alegratsvos justs en lo Senyor car als perfets pertany loar Deu. Los psalms nos denuncien la hora de prima portantnos alegria de lum dient Senyor Deu salvem per la virtud del teu nom e jutgem en la tua virtut. Los psalms nos consagren la hora de tercia com diem vingue sobre nos la tua misericordia Senyor e salvens en la tua paraula. Los psalms alegren la hora del mig jorn tractantnos lo pa que devem menjar. Los psalms resolven lo dejuni en hora de nona sadollantnos ab dolor e suauitat spiritual. Los salpms nos comanen a Deu en la hora de vespres dient Senyor sia endressada e tramesa la mia oracio davant la tua presencia axi com lo ensens sen puja en alt. Lo levar que yo fas de les mies mans es sacrifici de hora de vespres. Los psalms nos amonesten que en hora de completa beneiscam a Deu dient a servents de Deu beneits lo Senyor. Sor molt amada en Jhesu-Crist rete fermament en la tua memoria que com la anima ab amor e devocio canta a Deu psalms ympnes e cantichs spirituals lavors sona fort dolçament en les orelles de Deu. E per ço lespos Jhesu-Crist amonesta en lo libre dels Cantichs la sua esposa ço es la sancta Esgleya o la anima sancta dient o sposa mia monstram la tua faç sone la tua vou en les mies orelles car la tua vou es dolça e la tua cara es molt bella. Tu donchs amada mia jaus en lo lit de molt dolça contemplacio en lo qual desiges de complaure a mi en psalms ympnes e cants spirituals e ab devotes oracions vine e mostrem la tua faç ço es hix del sacret del teu cor e mostrem als altres la bellesa de les tues obres virtuoses per ço quen reeben bon eximpli. Car diu lo Evangelista vegen la gent les vostres bones obres e glorifiquenne lo pare nostre qui es en los çels son la tua vou en les mies orelles ço es la vou de la laor divinal la vou de goig e de alegria spiritual son per ço que façes les altres approfitar en laor e gloria mia. Los cants dels psalms adolcexen les orelles dels hoydors e instroexen les animes a ben viure. La vou de aquells qui canten es feta una car nos mesclam paraulas de laor ab los angels de Deu los quals no veem. Los servidors de Deu tostemps deuen loar lo nom de nostre Senyor car les aygues sobiranes ho demostren de les quals diu lo Psalmista vosaltres aygues qui sots sobre los cels beneyts lo Senyor car los elets null temps cessaran de loar lo nom de Deu. De les aygues jusanes se lig en lo Genesi sien aiustades en un loch les aygues que son jus lo cel car los reprovats qui ara son dispergits per tot lo mon seran aiustats e closos en linfern hon sien turmentats perdurablement. Incessantment deuen los feels retre laors a Deu car Deus se adelite en aquells e que Deus se adelite en les laors dels feels testimoni ne fa lespos Jhesu-Crist que parlant a la sua esposa en lo libre dels Cantichs diu axi tu qui habites en los orts fem hoyr la tua vou. Cove habitar en los orts si vol quel seu espos oia la sua vou ço es lo cant de la bona prehicacio e de sancta alegria e de la divinal laor en la qual lo espos se adelite lo qual cant desigen hoir los amichs qui ab gran attencio escolten. Aquests amichs son los elets qui desigen hoir les paraules de vida ço es les liçons los psalms los ympnes e los cants spirituals per tal que senten alguna cosa de la terra celestial. Adonchs sor molt reverent axi com demunt es dit fort es necessari a tu que en tota la tua vida loes Deu tot poderos Creador teu car ab aço obtendras venia e perdo. Loal donchs en lo teu cor loal en la vou de melodia loal en lo secret de contemplacio loal en lo secret de la pensa e en la dolçor de la tua vou. Jatsia que siam peccadors e indignes a loar Deu empero ja per axo no devem cessar de loarlo car ab aço speram aconseguir remissio de peccats. E que es laor divinal que es divinal vou en los psalms sino sacrifici de laor. E per ço diu lo Psalmista lo sacrifici de laor me honra e aquell sera lo cami per lo qual li mostrare la salut de Deu. Quaix que digue manifestament en los psalms ha cami de laor per lo qual porem venir a la eternal laor mas si yo nol te mostre nol poras trobar per tu matexa. Perque la mia cara sor com lo cami de nostre salut sie en les laors del Creador amonestte que la laor de Deu per null temps se luny de la tua bocha. Sor molt cara en Jhesu-Crist Deus es la tua laor adonchs tu sies laor sua en tal forma que la sua laor sia tostemps en la tua bocha Amen.

// Aci l´ympne dels idiotes catalanistes : 

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Molt cara sor apren de Jhesu-Crist una liço de gran temprançe. Mira be attentament Jhesu-Crist e no hauras dolor de les injuries quet son fetes car sostenint per nos passio ha lexat exemple a nosaltres lo qual com fos ferit ab palmes en les gualtes açotat en les espalles escarnit ab escopines foradat ab grans claus e condempnat a greu e cruel mort de la creu tostemps calla e no dix mot. Sor molt cara com algu te desonrara digues tu aço merexen mos peccats com te fan injuries digues tu aço fan los meus mals en tota quanta adversitat sostendrás digues que per ton peccat te esdeve pus leugerament sostendras totes injuries si consideres los peccats per los quals te sdevenen los mals. Donchs com algu parle mal de tu fes oracio com algu te maleira beneexlo tu beneex aquell quit malehira dona benediccio quit maleex monstra pasciencia al quis ahira contra tu dissol o ablanex la ira del furios ab dolçor venç la iniquitat ab benignitat venç la malicia ab bonesa sobra los mals dels altres ab la tua mansea foragita e destrouex les desonries dels altres ab pensa reposada. Sor amable apparella lo teu cor a be e a mal e porta ab paciencia tots los bens e los mals segons que vindran soste les coses contraries a les prosperes plasents e profitoses e en tot loch hon te occorreran sosteles ab pensa pacient menyspresa les desonries que seran dites sobra e venç los desonors que a tu hauran fetes e menyspresaho tot menyspresa les erros quet dien los mals parles dissimulant que nou hous. Honesta verge posat que sies per algu comoguda o que sies provocada o que sies axebucada o posat que algu te salt en la cara o quet aleu crims o quet provoch a baralla o quet apparell a contencions o quet digue improbris o quet façe injuria o quet menyspreu tu empero calla tu no digues res tu o dissimula tu ho menyspresa tu no parles tu te scilenci no respongues injuriosament no digues males paraules no desonres a quit desonre no li digues lo quet diu no respongues ab desonries car tu callant e ab scilenci venciras pus tot. O sposa de Jhesu-Crist pren fort luyta contra les adversitats temporals en tots los cassos que esdevendran sies ferma porta totes coses pacientment. Pacientment deu hom sostenir allo qui es esdevengut a molts. Axi es be mortal aquell qui dona afliccio com aquell qui la soste axi morra aquell qui fa lo mal com aquell quil soste. Amable sor creu a mi sapies que no es persona el mon quet pogues noure si Deu no lin hagues dat poder. Lo teu enemich no hagra sobre tu potestat si Deu nou hagues permes. Cove que per moltes tribulacions entrem en lo regne de Deu. No son suficients los mals e les passions de aquest temps per aconseguir la vida esdevenidora ni la gloria divinal. Sor molt cara impossible es que sies dona e que no tastes dolors e anguoxes. Tots quants som en aquest mon sostenim conguoxes. Aquesta vida tota es plena de lagremes. La present vida comensa son xant a plor e a lagremes. Linfant com nex en lo començament de la sua vida plora. Linfant com hix del ventre de la sua mare primerament plora que no riu plorants e lagremajants som gitats en aquesta present vida. Profitosa es la tribulacio profitoses son les pressures de aquesta present vida. Tant com som mes tribulats en aquesta present vida tant mes som fortificats e refermats tant com en la present vida som mes afligits e batuts tant mes nos alegrarem en lo segle sdevenidor. Si açi som be farits ab açots en lo juhi divinal serem atrobats purgats e denejats. Axi placia a Deu Amen

Capitol VIII. Del menyspreu daquest mon.

Capitol VIII. Del menyspreu daquest mon. 

Germana molt cara oges Jhesu-Crist que diu en lo seu Evangeli tota persona que desrenclira casa o pare o mare o germans o sors o fills o camps per lo meu nom en cent doblaries lo reebra e posseira la vida eternal. Molt es a nos profitosa cosa desrenclir totes coses terrenals per amor del nom de Deu per tal que puscam reebre dell los seus bens celestials. Tota persona que volra esser amigua de aquest segle sera feta enemigua de Deu perque la mia sor molt amada no amem lo present mon per ço que no hajam Deu per enemich. Facilment e leugera menyspresa tot lo mon aquell qui tots jorns pensa que deu morir. Si tots jorns reduym la mort a nostra memoria volenterosament menyspresarem si en nostra pensa havem lo dia de la mort tentost menyspresarem totes les coses de aquest mont. - Mas porietsme tu dir frare meu volenterosament gequire tot quant es en lo mon present si havia res mas com no haia aur ni argent ni riqueses de aquest mon nom se quem lex per amor del nom de Jhesu-Crist. - E tant lexes si has volentat de lexar.
Molt lexes si dispons de haver desitg de no possehir res. Molt derencleys si per amor de Deu menyspreses les delectacions daquest mon. Molt lexes si renuncies a les cobeyances e als desitgs terrenals. Sor honorable tant val lo regne de Deu quant tu has. Deus not demane ço que not ha donat. Adonchs donali aço quet ha dat ço es la tua pensa santa casta neta honesta religiosa tement Deu e ornada de totes bones costumes. Adonchs honesta sor tant val lo regne de Deu quant est. Tu dona tu matexa e hauraslo. Dona tu matexa a Deu e reseb dell lo regne dels cels. Liura tu matexa a Jhesu-Crist e compra dell lo seu regne not torbe lo preu e tu not torbes per ell not sia dificil not sia greu car Jhesu-Crist rey dels cels ha donat si matex per tal quet desliuras del poder del diable et conquistas al seu pare. Adonchs dona francament tu matexa car lo teu spos Jhesu-Crist per tal quet salvas dona tot si matex. La mia sor en Jhesu-Crist molt amada menyspresa les riqueses terrenals perque pusques aconseguir les celestials. Les riqueses porten lom fins a la mort. Molts son cayguts en grans perills per les riqueses. Les riqueses son stades mortals a molts. Les riqueses han engenrada la mort de molts homens. Null temps ha repos de pensa aquell quis entreligaça es ancies terrenals. Les ancies del mon torben la pensa. La pensa que es occupada en ansies terrenals tostemps viu encongoxa. Perque honorable sposa de Jhesu-Crist si tu vols esser reposada no demans res de les coses que son en lo mon. Tostemps hauras pau de consciencia sit sostraus et separes del brogit de les faenes temporals. Tostemps hauras repos de pensa sit sapares de les ansies daquest mon. Sapies de cert que quax no es algu qui les aconseguescha ni les aministre sens peccat. Fort es a tart que aquells qui posseexen riqueses visquen ni vinguen en repos. Aquell quis mescla en ansies terrenals se lunya es separa de la amor de Deu. Aquell qui sapregona en la amor de les coses temporals no troba delectacio en Deu ni en obres sues. Les ansies de les coses temporals regiren lo coratge de la consideracio divinal. No es algu qui pusque amar ensemps Jhesu-Crist e aquest mon dificil cosa es servir ensemps a les coses celestials e a les ansies terrenals. Dificil cosa es amar ensemps Deu e lo mon car no poden esser amats ensemps egalment. Honesta verge oges asso que yo et dich jatsia que lom resplandescha en la gloria de aquest segle posat que sia vestit de porpra e de aur posat que sia vestit de preciositat posat que de vestidures seglars molt resplendents sia ornat posat que resplandescha ornat de pedres precioses e de perles posat que sia enrevironat de molts notables servidors posat que sia gardat e defes ab multitut darmes posat que sia vallayat de innumerables servents aquest aytal tostemps es en pena e engoxa tostemps es en angoxa tostemps es en plor e tostemps es en paril en lo lit de seda jau mes es torbat en la anima en lo lit daur jau e reposa mes es mallalt en lansols de sendat dorm mes es frevol e mesqui jau en coçera mes es miserable e mortal. La mia sor en Jhesu-Crist molt amada per tal te dites aquestes coses que conegues com es vana la gloria daquest mon la benaventurança de aquest segle es molt breu fort es pocha la gloria de aquest mon allenegosa frevol e temporal es la sua potencia. Adonchs venerable sor per tal que tu pusques aconseguir les celestials riqueses menyspresa les terrenals renuncia volenterosament a les coses terrenals per tal que pusques venir als bens celestials menyspresa les coses transitories per ço que meresques haver les eternals dona les coses poques per tal que aconseguesques les grans fug a la compayia dels homens en la terra per tal que en lo cel hages la compayia dels angels a la qual te vulla aportar aquell qui ab la sua preciosa sanch te ha reemuda Amen.

Capitol XXXVI. De ira.

Capitol XXXVI. De ira. 

Honesta verge oges que diu Salamo la molla resposta trenca la ira e la paraula dura encen la fellonia. En altre loch diu paraula dolça mitigua los enemichs e multiplica amichs. Tant cascu es menys savi com es menys pacient. Los savis per la ira perden lur saviesa. Per ira es fet hom fora si matex. Alguns son qui tost se airen e tost se pacifiquen altres son qui fort a tart se ahiren e tart volen tornar a pau e amistat altres son e aquests son los piyors qui tots son provocats a ira e ab gran difficultat son inclinats a pau. Mes val aquell qui soptosament es provocat a ira e leugerament se pacifica que aquel qui tart se ahira e a fer pau es fort a tart inclinat. La mia cara sor oges que diu sant Jacme tota persona deu esser promta e apparellada a hoir e tardivol a parlar e tardivol a ira. La raho es aquesta car la ira del hom no seguex la justicia de Deu e sapies sens tot dupte que la ira de la verge no met en obre la ley de Deu. La verge que deu esser feta temple de Deu nos deu airar per cosa del mon nos pertany a la sposa de Jhesu-Crist que sia irosa. La verge que en lo seu pits aparella habitacio per Jhesu-Crist en totes maneras deu foragitar la ira del seu cor. La verge que desija venir ab lo seu espos al talem celestial deu corregir del seu coratge tota flama de ira. Amable sor si la ira perve a tu restrenyla e refrena lo soptos moviment de la ira. Si la ira ve a tu soptosament mitiguala tempre lo furor tempra la indignacio. Si no pots esquivar la ira almenys temprala not arrape la furor not inflame la ira not comogua la indignacio nos pona lo sol sobre la tua ira. Axi placia a Deu Amen.

Capitol XX. De virtut de perseverança.

Capitol XX. De virtut de perseverança. 

Sor molt cara prechte que oges sant Geronim qui diu entre los Christians no cercam ni demanam les personas ja com comensen ans guardam a la fi e ja com perseveren. Sant Pau apostol mal comensa mes be fini e termena sos dies. Judes Scariot be comensa mas mal fini. Lo comensament de Judes hac laor e fama mas la fi de la sua vida es condempnada. Vanament es loat lo començament del hom si la fi de la aua vida es condempnada. Per aço diu sant Gregori que la perseveransa es virtut de la bona obre. Debades comensam lo be sil dereclim ans del terme de nostra vida. De aço parlant sant Isidre diu que no jutge Deu lom per la vida passada sino per la sua fi. Cascu sera salvat o demnat en lo dia de la sua mort car scrit es alli hon te trobare allit jutiare e la Maria Magdalena meresque veure Jhesu-Crist ressussitant per ço com havia perseverat en cercarlo. E per tal se diu en lo libre dels Cantichs en lo meu lit cerqui per totes les nits lo meu amat lo qual ama singularment la mia anima. Amonestte honesta verge que cerques Jhesu-Crist espos teu en lo teu lit ço es que cerques ab repos de pensa e ab separacio e ab contemplacio. Cercal per les nits ço en aquesta present vida gemegant e sospirant per tal que en la vida esdevenidora lo pusques trobar perfetament e veurel regnant en la cadira del seu pare cercal sens entrevall vivint tostemps be per tal que meresques veure la sua fas en lo regne celestial. Adonchs sposa de Jhesu-Crist cerca lo teu glorios espos per ço que puxes dir ab Daviu propheta la mia anima es molt assedegada de veure Deu qui es font viva. O e quan sera aquell die en lo qual apperexere yo e veure davant mi la faç del meu Senyor. Sapies verament que la tua anima es assedegada de veure Deu sil ama sobre totes coses verament ella es assedegada de Jhesu-Crist si per la sua amor mesyspresa totes les coses transitories e terrenals ardentment es assedegada si cobeia ab gran desitg de veure Jhesu-Crist regnar a la dreta part del seu pare. E de aço nos amonesta lo dit propheta dient cercats Deu perseverantment cercats la sua faç en per tostemps ço es en prosperitat e en tribulacio en pobretat e en habundancia en malaltia e en sanitat en jovent e en velesa devem cercar Deu ab tota nostra pensa e ab tota nostra intencio per ço que merescam per ell esser fermats en santa conversacio e per ço quel merescam trobar e veure en lo regne celestial denegemnos de tota legea de la carn e del spirit car en lo die de la general resurreccio no poriem levar lo com al cel si no era ple de castedat ni poran veura la gloria de la divinal magestat sino aquells qui son purs e nets de cor. Sor molt amada creume que lo regne dels cels no sera donat als ociosos ni vagabunts ans sera donat als qui cerquen qui demanen e qui toquen a la porta car Jhesu-Crist diu demanats e reebrets cercats e trobarets tocats e seraus uberta la porta. La porta del regne del cel devem demanar ab oracio deu esser cercada ab bona vida e devemhi tocar perseverant en lo servey divinal. No es suficient cosa comensar la bona obra si ja aquell qui la comensada nos studia de portarla a bona fi aço que ab bona intencio ha comensat car mes val no conexer la carrera de justicia que si apres que hom la conex tornava atras de la bona vida. Per so diu Jhesu-Crist en lo Evangeli que aquell qui met e posa la ma a laradre e mira detras no es digne del regne de Deu. Perque sor mia molt cara necessari es que toquem tots dies a les orelles de Deu tot poderos per lo desitg de la eternal benaventurança no defallint en los bens que havem comensats en guisa que com apparexera merescam esser deliurats del carcer de aquesta mort e puscam venir a la porta de la celestial gloria. Sor en Jhesu-Crist molt amada bona cosa es a nos perseverar en lo servey de Deu car la persona que del monestir torna al segle es feta pus negra que los carbons e pus freda que carbons apagats. La raho es aquesta car per la peresa de la pensa son morts e apagats del foch de la caritat de Deu. E de aço diu sant Ysidre que aquells qui de bona vida tornen a mala per la cobeianse del mon son en tenebres ensutzits e solats ab la negror dels vicis e son lunyats e separats de la lum de la supernal claredat. Aquells qui del monestir fugen al segle son separats de la compayia dels angels e acompanyats als dimonis aquells qui lexen e derenclexen la santa conversacio e devallen en la vida seglar son lunyats de la compayia de Deu e son subiugats a la diabolical senyoria. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada considera que has fet reduex a la tua memoria don es venguda a que es venguda. Tu per amor a Jhesu-Crist has derenclit e menyspresat tot quant es en aquest mon e per la sua amor has elegit lo monestir. Tu has comprat lo regne dels cels e has liurada tu matexa en preu de aquell. Studia donchs ab subirana diligencia que no perdes lo regne lo qual has comprat ans fe per guisa que pusques haver perpetualment lo be que lonch temps has desijat. Guarde que no perdes lo regne per lo qual has donada tu matexa en preu. Oges lapostol sant Pau dient no sera coronat sino aquell qui feelment haura batallat. Aquell treballa e combat feelment qui persevera en bones obres fins al die de la sua mort. Aquell se combat licitament e leyal qui persevera en lo servey de Deu sens frau e sens ficcio. Aquell servex a Deu diligentement qui porta a bona fi la obre bona que ha comensada. Aquell treballa be en bones obres qui acaba perfetament les coses que ha be comensades. E per ço la santa Esgleya diu en lo libre dels Cantichs de les persones que perseveren en lo servey de Deu les vigues de les nostres cases son de cedre e les posts son de cipres. Les cases de la Esgleya son les congregacions dels feels qui servexen a Deu perseverants en les coses que son de Deu. Lo cedre e lo cipres son arbres qui nos podrexen e signifiquen los sants de Deu qui ab desitg insaciable flamegen tots en la amor de lur Creador e perseveren en bones obres fins a la lur fi. Adonchs amable sor sies tu en la casa de cipres perseverant en bones obres e en bona vida e seras cedre si dones de tu matexa eximpli de bona vida a tes compayones e odor de bona conversacio. Verge santa tot aço he dit per tal que tu perseveres en bona vida axi com has be comensat. E per tal lo he dit que ab tota la tua pensa menyspreus la amor de aquest mon per tal ho he dit que null temps vulles derenclir la vida religiosa e pendre la vida seglar per tal ho he dit que null temps vulles desemparar la vida monacal e retornar al segle axi com lo ca torna al vomit. Amonestte sor molt cara que per tots los dies de la tua vida persevers e estigues en lo monestir e que null temps desitgs tornar en la vida seglar. Jot amonest que ab sobiran desitg ams lo monestir e que de tot lo teu cor postposes lo segle. Amonestte que tots temps stigues en la casa de Deu e james no vulles tornar al segle la raho es aquesta car en lo monestir ha vida contemplativa en lo segle ha vida tenebrosa en lo monestir ha vida santa en lo segle ha vida criminosa en lo monestir ha vida celestial en lo segle ha vida terrenal en lo monestir ha vida reposada en lo segle ha vida torbada en lo monestir ha vida pacifica en lo segle ha vida baralosa en lo monestir ha vida segura en lo segle ha vida contenciosa en lo monestir ha vida ab concordia en lo segle ha vida plena de guerres en lo monestir ha vida casta en lo segle ha vida luxuriosa en lo monestir ha vida plena de virtuts en lo segle ha vida plena de vicis en lo monestir ha vida de santedat en lo segle ha vida plena de iniquitat. Sor reverent prechte que oges los bens qui son en lo monestir e hou los mals qui son en lo segle oges les virtuts del monestir e oges los vicis del segle e tu has hoyda la vida e tu has hoyda la mort. Adonchs en la tua presencia es lo mal e el be devant los teus ulls has la perdicio e la salut de la tua anima davant tu has la vida e la mort davant tu has lo foch e laygue. Esten la tua ma e eleges so que mes ames. Vet la carrera de Paradis e vet la carrera del Infern vet la carrera que porta a vida e vet la carrera que porta a mort. Donchs ves per aquella per hon mes amaras anar mas prechte que elegesques la millor. - Poriesme tu dir o frare meu lo teu consell reebre e la millor via elegire. Bon consell me dones e jo per la gracia divinal lo reebre. Bona cosa es a mi reebre lo teu consell e anar ab la aiuda de nostre Senyor Deu per la via que porta a Paradis. - Honesta verge yo ret gracies a Deu per ço com tu elegeys la millor carrera. Prechte donchs no lexes ni desempares la bona vida que has comensada. Per tostemps de la tua vida conserva lo bon proposit que has comensat de ben viure lavors sera la tua obre perfeta si dura fins a la fi. La salut es promesa als perseverants lo premi als perseverants es donat. No es hom benaventurat per fer be sino per ferlo perseverantment. Adonchs si tu perseveres en bones obres fins a la tua fi sies serta que seras salva. Axi placia a Deu Amen.

Capitol terç, de la divinal gracia.

 Capitol terç. De la divinal gracia. 

Lapostol sant Pau diu que en la persona hon lo peccat ha regnat en gran abondancia sera molt pus habundant la divinal gracia hon axi com ha regnat lo peccat per mort raho es que regne la misericordia per gracia donant vida eternal. Loguer del peccat es mort e la gracia de Deu es vida eternal. A cascu de nosaltres es donada gracia segons la mesura de la donacio de Jhesu-Crist. Sapies la mia sor molt cara que segons que diu sant Isidre tot lo be quel hom fa es do de Jhesu-Crist. Adonchs si nos aprofitam en lo do del Senyor necessari es que de les bones obres no loem nosaltres sino Jhesu-Crist. No es qui pugue corregir si matex sino li ve de Deu. Lom no ha res de be que sia propi seu car la via e carrera de la present vida no es propia sua testificant lo Propheta qui diu yo se que no es del hom la sua via o carrera ni es en lo poder del hom que vaya per les petyades de justicia. Com algu haura resebut algun do no deman mes que no ha resebut car volent usurpar assi la una part del cors lo ofici del altre pert lo ofici al qual era dedicada. Hon aquell menbre qui no tenintse per content de son ofici se vol usurpar lo ofici del altre torba tot lorde del cors en lo depertiment dels dons. Diversos homens reseben diverses e depertits dons del Sant Spirit e tots los dons no son atorgats a un hom. E asso ha fet Deu per donar a nos materia de humilitat en guisa que la hun hage de ques pusque merevellar del altre car aço ques litg en Ezechiel que les ales dels animals sa farien la una a laltra signifique les virtuts dels sants les quals se promouen la una a laltra es provoquen a amor e a aximpli de bones obres. Verge sancta e honesta no vul quet sia amagat ne ignores en quina forma sens la gracia de Deu pervenient ço es que mou nostre cor a fer obres virtuoses e sens la gracia cohoperant ço es que ensemps ab nos fa les obres bones no poden fer res de be. Car la gracia de Deu nos desperta per so que vullam lo be ens aconpayne per so quel comensam a metra en obra e obra ensemps ab nos per ço que acabem lo be que havem comensat. Appar donchs que voler lo be comensar e acabarlo tot ve de Deu. E les virtuts son donades a nos per lo Senyor mas los vicis e los peccats hixen de nos. La caritat la castedad e la honestat son donades a nos per nostre Senyor Deu e la superbia avaricia e cobeianse proceexen de nos mateys. Sens Deu no podem fer res que sia bo. Per la gracia de Deu podem fer molta bona obre. Sens la gracia divinal som fets peresosos tardivols e tebeus a ben obrar e per la gracia de Deu som fets anciosos graciosos e devots a fer bones obres. Sens Deu som tontost aparalats a peccar mas per la gracia divinal de peccat som deliurats. Sens Deu nos amam desordonadament les coses terrenals e transitories mas per la gracia de Deu nos menyspresam totes quantes coses son en lo present mon e desiram lo cel. Per lo peccat del primer hom nos som gitats de Paradis mas per la gracia divinal cresem retornar a Paradis. Per lo peccat del primer hom devallam en linfern mas per la gracia de Deu confiam de pujar al cel. Car posat que nos nos siam potens richs savis e virtuoses nons ve sino per la gracia divinal. La mia cara sor no vull que tu sapies que tots quants bens possehim en lo present mon tots nos venen de la gracia de Deu e tots los mals nos venen per nostres peccats. Deus nos dona los bens que havem per la sua santa gracia e misericordia e per nostres peccats nos venen los mals que passam. Per la gracia divinal havem les prosperitats e per nostres iniquitats nos venen totes les adversitats. Per la gracia de Deu obtenim les coses quens son necessaries e per nostres vicis nos sdevenen los contraris. O donchs sposa de Jhesu-Crist necessari nos es que retam gracies a Deu reduiscam tostemps a memoria sos benifets. E per so la esposa de Jhesu-Crist so es la sancta Sglesia diu en lo libre dels Cantichs al seu spos nos som remenbrants de la let dels teus pits qui sobremonta tota dolçor de vi e aquells qui han dreta consciencia amen a tu Senyor. Quax que digua aquells te amen Senyor qui son remembrants dels teus beneficis e de la tua gracia e misericordia aquells te amen Senyor qui son justs en lur cor aquells son justificats en lur cor qui no atribuexen a lurs merits res que sia de santedat e de iusticia ans ho retribuexen tot al do de la tua gracia aquells te amen Senyor qui remenbrantsse de la tua gracia son salvats. Verge honesta sies remembrant per tostemps que tot quant be es de vida es be per la gracia divinal. Oges lapostol sant Pau que diu de si matex gracia de Deu so tot quant so e tu molt cara sor gracia de Deu es tot quant es. Car que tu hages menyspresat lo mon que hages derenclida la casa del teu pare quet sies volguda fer serventa de Deu que hages proposat de servir a Deu en lo monestir que hages fet vot de viure entre les sposes de Jhesu-Crist tots aquets bens son prevenguts a tu per la gracia divinal. Car que tu sies verge he savia nou has de tu que sies aytal sino solament per la gracia de Deu. - O frare meu prechte quem digues que vol dir allo quis litg en la santa Scriptura qui diu no es qui sia sant qui sia bo ni just sino solament Deu. 
- Sant Bernat respon - sor molt amada axi es ver com es scrit car verament sol Deu es bo sant e just car per sa natura es bo. Los homens son bons no per si mateys mas per nostre Senyor Deu. E per so sol Deu es bo car per si matex es bo. Los homens son bons justs e sants no per si mateys sino per sola gracia de Deu la qual cosa manifesta lespos de la Sglesia Jhesu-Crist dient en lo libre dels Cantichs yo son flor del camp e liri de les valls car la odor de la mia virtut escampa per tot lo mon. Adonchs diu yo son flor del camp e liri de les valls ço es yo son santedat bonesa e iusticia de tots aquells qui confien en mi ab humilitat car negu dells no pora esser sant ni bo sens mi axi com digui en Lavengeli sens mi no podets fer res de be. Adonchs diu yo son flor dels camps e liri de les valls car axi com lo camp es ornat de flors per semblant forma lo mon es enbelesit de la fe e de la conexensa de Jhesu-Crist. Yo donchs diu lespos son flor del cam e liri de les vals car dona la mia gracia a aquells homens qui no confien en lur sola bonesa ni en lurs merits sino solament en mi. Perque la mi sor molt honorable yo amonest la tua saviesa que no atribuesques res als teus merits no presumesques res de tu matexa no confius en la tua virtut ni en tes forces no poses ta speransa en tos juhis ni en ta justicia atribuexho tot al do de la divinal gracia en totes les tues obres ret gracies a Deu en tota la conversacio tua fera (fer a) Deu gracies la tua confianse sia tostemps en Jhesu-Crist quit ha creada de no res et salvara per sa gracia Amen.