Capitol LXXV. Com sant Bernat demana los VII dons del Sant Spirit.

Capitol LXXV. Com sant Bernat demana los VII dons del Sant Spirit. 

Clement e piados pare preguamte per lo unigenit fill teu Jhesu-Crist Deu e hom crucificat e glorificat que dels teus tresors trametes en nos lesperit de la sua gracia ab los seus VII dons lo qual ha reposat sobre ell en tota la sua bellesa ço es lesperit de saviesa per lo qual testem los fruyts dolços qui proceexen del fruyt benaventurat de vida. Trametnos lo do del enteniment ab lo qual sia illuminat lo consell de la nostra pensa trametsnos lo do de consell per tal que anant per lo cami de aquest mon seguischam les petiades virtuoses per les çendes dretes e segures trametnos lo do de fortalesa ab lo qual puscham aterrar les forçes dels nostres enemichs trametnos lo do de sciencia ab lo qual siam recomplits de les resplendors de la sagrada doctrina per fer difarencia entre be o mal trametnos lo do de pietat ab lo qual nos vistam les entramenes de misericordia trametnos lo do de temor ab lo qual lunyantnos de tot mal siam reposats en lo reverencial pes de la tua eternal magestat. Tu Senyor nostre Jhesu-Crist has volgut que nos demanassem les demunt dites coses sagrades tues en nostra oracio las quals coses demanam esser obtengudes per la tua santa creu a laor e gloria del teu nom sobresant al qual ensemps ab lo pare e al Sant Spirit sia honor gloria laor de gracies bellea imperi per secula seculorum Amen.

Aci es acabat lo libre quel glorios sant Bernat trames a la sua germana.
Deo gracias. Amen.

Finito libro sit laus et gloria Christo.
Amen.

RUBRIQUES DE TOT LO PRESENT LIBRE. (índice, se omite porque no coinciden las páginas con este formato, html o doc).

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons. 

Sor molt cara oges aço que yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons o letres amaguadament trencha son orde. Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde. La verge que desija entrar en noçes ab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintes correges cintes ni cinyels. La monge que espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells paternostres daurats ni altres coses semblants. La monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelita ab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avol fembra e de aço parlant sant Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes letres e pintades (pintes) ni de sudaris ni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que dones seglars solen fer en lo segle molt son culpables devant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura departiment ni difarencia entre les dones seglars e religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons plasents e adelitables axi com solen fer les males fembres hon es la honestat hon es la religio hon es la castedat hon es la puritat hon es la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per bones obres complaen a lurs amichs en mal donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hon es la continencia hon es la reverencia hon es la vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo cel hon es la puritat de la religio hon es la rigor del orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesa de la pensa hon es la contriccio del cor hon es la ansia de la oracio hon son los gemechs dels pits hon es labit monacal. Si les monges se alegren en los dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del infern hon es la memoria del juhi divinal hon es la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal. E si les monges desigen reebre dels homens dons de vanitat hon es la memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hon es la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ame Jhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tues gualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La tortra apres que per mort ha perduda sa compayia null temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada. La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantne Jhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab lom sil cobeia dins son cor e sil ama carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist consellte quel teu espos ams sobre totes coses e que solament desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorben los ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes. Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals cobeiançes. Si la pensa de la monge se adelita en los dons terrenals no contempla perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de aquest mon. E per ço diu David Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo rey dels sants en la sua gloria. Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguada te amonest quet studius en ressemblar aquell qui diu yo acompanyat de justicia comparre en la tua presencia e sare sadollat com aparexere en la tua gloria Amen.

Capitol XXX. De cogitacio.

Capitol XXX. De cogitacio. 

Sor molt cara prechte que oges aço que diu lo Senyor per lo propheta Ysayes separats lo mal de vostres cogitacions e de vostres ulls car posat quel hom cesse de fer mal empero si en lo cor ha males cogitacions no es sens culpa. E per ço diu sant lsidre que no solament peccam per obre ans encara peccam en les cogitacions sins hi adalitam pravament com se oferen a nostra pensa hon axi com la vibra mor per los fills que te dins lo ventre qui li rompen les entramenes per semblant forma nos maten nostres cogitacions les quals nodrim dins nosaltres e destroexen la nostra anima ab veri de vibra. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte que ab tot ton studi guarts lo teu cor car alli es lo comensament de la bona e de la mala obre. Per ço diu Lescriptura guarda lo teu cor car de aquell proceex la vida o la mort. Prechte la mia sor que oges la paraula que diu lespos de la Esgleya en los Cantichs los cabells del teu cap son axi com la porpra del rey la qual es aiustada a les canals la porpra es liguada en diversos fexos dins les canals sobre les quals com es abocada laygua corre per les canals per ço que sen tinyen les vestedures e de alli reeb nom la vestidura car tenyida de color de porpra es dita porpra. Totes aquestes coses semblen e son apropiades a la santa pensa car los cabells del cap son les cogitacions de la pensa les quals son liguades en les canals car en les santes Scriptures son ligades per ço que nos dispergesquen follament e infructuosa.
Donchs verge amable guarde lo teu cor de males cogitacions no sobre la tua pensa leya cogitacio. Sia porpra solament la tua pensa. Deus no solament examina la carn ans encara escodrinya la pensa. Deus jutge les consciencies dels homens Deu qui es jutge del cor jutia la anima en les sues cogitacions. Com la mala cogitacio te plasenteia davant no li consentes no permetes que la mala cogitacio remangue en lo teu cor. Tota hora que la mala cogitacio te vindra devant foragitela de tu. Tentost que lescorpi te apparexera trencali lo cap trenca lo cap de la serpent ço es les males cogitacions. Alli hon neix la culpa ço es en lo cor alli la vulles esmenar. Exella del teu cor lo cap de la mala cogitacio. Si es algun loch en lo qual sabs que no sia Deu en aquell pories amaguadament peccar. No es res celat a Deu ell veu totes les coses per amaguades que sien car en tot loch es present. Lespirit de Deu omple tot lo mon la magestat de Deu tot poderos penetra tots los elements. No es loch el mon hon no sia Deu. Lo Senyor nostre sap totes les cogitacions dels homens. Sor molt amada vols que nulls temps sies trista pories tu dir - hoc frare meu vullho e aço he tostemps desiyat. - Donchs la mia sor viu be car si be vius null temps seras trista. La pensa neta e segura leugerament soste la tristor la pensa bona tostemps ha guox ab si. Si tu vius en bona vida tota tristor se lunyara de tu. Si tu vius en santedat not entristaras. Si vius be iustament no tembras plagua ni mort. La consciencia del peccador tostemps es en pena. Lom malmirent null temps es segur. La pensa de mala consciencia tostemps es agulonada ab ses propies espines. Sor amable oges la paraula que Deus dix de la dona a la serp la dona trencara lo teu cap. Lo cap de la serp es trencat lavors com la culpa es mortificada alli hon neix. Sor molt cara lo sobiran Deu e Senyor deneix lo teu cor de tota mala cogitacio en guisa quel pusques servir sents tota macula Amen.

Capitol XX. De virtut de perseverança.

Capitol XX. De virtut de perseverança. 

Sor molt cara prechte que oges sant Geronim qui diu entre los Christians no cercam ni demanam les personas ja com comensen ans guardam a la fi e ja com perseveren. Sant Pau apostol mal comensa mes be fini e termena sos dies. Judes Scariot be comensa mas mal fini. Lo comensament de Judes hac laor e fama mas la fi de la sua vida es condempnada. Vanament es loat lo començament del hom si la fi de la aua vida es condempnada. Per aço diu sant Gregori que la perseveransa es virtut de la bona obre. Debades comensam lo be sil dereclim ans del terme de nostra vida. De aço parlant sant Isidre diu que no jutge Deu lom per la vida passada sino per la sua fi. Cascu sera salvat o demnat en lo dia de la sua mort car scrit es alli hon te trobare allit jutiare e la Maria Magdalena meresque veure Jhesu-Crist ressussitant per ço com havia perseverat en cercarlo. E per tal se diu en lo libre dels Cantichs en lo meu lit cerqui per totes les nits lo meu amat lo qual ama singularment la mia anima. Amonestte honesta verge que cerques Jhesu-Crist espos teu en lo teu lit ço es que cerques ab repos de pensa e ab separacio e ab contemplacio. Cercal per les nits ço en aquesta present vida gemegant e sospirant per tal que en la vida esdevenidora lo pusques trobar perfetament e veurel regnant en la cadira del seu pare cercal sens entrevall vivint tostemps be per tal que meresques veure la sua fas en lo regne celestial. Adonchs sposa de Jhesu-Crist cerca lo teu glorios espos per ço que puxes dir ab Daviu propheta la mia anima es molt assedegada de veure Deu qui es font viva. O e quan sera aquell die en lo qual apperexere yo e veure davant mi la faç del meu Senyor. Sapies verament que la tua anima es assedegada de veure Deu sil ama sobre totes coses verament ella es assedegada de Jhesu-Crist si per la sua amor mesyspresa totes les coses transitories e terrenals ardentment es assedegada si cobeia ab gran desitg de veure Jhesu-Crist regnar a la dreta part del seu pare. E de aço nos amonesta lo dit propheta dient cercats Deu perseverantment cercats la sua faç en per tostemps ço es en prosperitat e en tribulacio en pobretat e en habundancia en malaltia e en sanitat en jovent e en velesa devem cercar Deu ab tota nostra pensa e ab tota nostra intencio per ço que merescam per ell esser fermats en santa conversacio e per ço quel merescam trobar e veure en lo regne celestial denegemnos de tota legea de la carn e del spirit car en lo die de la general resurreccio no poriem levar lo com al cel si no era ple de castedat ni poran veura la gloria de la divinal magestat sino aquells qui son purs e nets de cor. Sor molt amada creume que lo regne dels cels no sera donat als ociosos ni vagabunts ans sera donat als qui cerquen qui demanen e qui toquen a la porta car Jhesu-Crist diu demanats e reebrets cercats e trobarets tocats e seraus uberta la porta. La porta del regne del cel devem demanar ab oracio deu esser cercada ab bona vida e devemhi tocar perseverant en lo servey divinal. No es suficient cosa comensar la bona obra si ja aquell qui la comensada nos studia de portarla a bona fi aço que ab bona intencio ha comensat car mes val no conexer la carrera de justicia que si apres que hom la conex tornava atras de la bona vida. Per so diu Jhesu-Crist en lo Evangeli que aquell qui met e posa la ma a laradre e mira detras no es digne del regne de Deu. Perque sor mia molt cara necessari es que toquem tots dies a les orelles de Deu tot poderos per lo desitg de la eternal benaventurança no defallint en los bens que havem comensats en guisa que com apparexera merescam esser deliurats del carcer de aquesta mort e puscam venir a la porta de la celestial gloria. Sor en Jhesu-Crist molt amada bona cosa es a nos perseverar en lo servey de Deu car la persona que del monestir torna al segle es feta pus negra que los carbons e pus freda que carbons apagats. La raho es aquesta car per la peresa de la pensa son morts e apagats del foch de la caritat de Deu. E de aço diu sant Ysidre que aquells qui de bona vida tornen a mala per la cobeianse del mon son en tenebres ensutzits e solats ab la negror dels vicis e son lunyats e separats de la lum de la supernal claredat. Aquells qui del monestir fugen al segle son separats de la compayia dels angels e acompanyats als dimonis aquells qui lexen e derenclexen la santa conversacio e devallen en la vida seglar son lunyats de la compayia de Deu e son subiugats a la diabolical senyoria. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada considera que has fet reduex a la tua memoria don es venguda a que es venguda. Tu per amor a Jhesu-Crist has derenclit e menyspresat tot quant es en aquest mon e per la sua amor has elegit lo monestir. Tu has comprat lo regne dels cels e has liurada tu matexa en preu de aquell. Studia donchs ab subirana diligencia que no perdes lo regne lo qual has comprat ans fe per guisa que pusques haver perpetualment lo be que lonch temps has desijat. Guarde que no perdes lo regne per lo qual has donada tu matexa en preu. Oges lapostol sant Pau dient no sera coronat sino aquell qui feelment haura batallat. Aquell treballa e combat feelment qui persevera en bones obres fins al die de la sua mort. Aquell se combat licitament e leyal qui persevera en lo servey de Deu sens frau e sens ficcio. Aquell servex a Deu diligentement qui porta a bona fi la obre bona que ha comensada. Aquell treballa be en bones obres qui acaba perfetament les coses que ha be comensades. E per ço la santa Esgleya diu en lo libre dels Cantichs de les persones que perseveren en lo servey de Deu les vigues de les nostres cases son de cedre e les posts son de cipres. Les cases de la Esgleya son les congregacions dels feels qui servexen a Deu perseverants en les coses que son de Deu. Lo cedre e lo cipres son arbres qui nos podrexen e signifiquen los sants de Deu qui ab desitg insaciable flamegen tots en la amor de lur Creador e perseveren en bones obres fins a la lur fi. Adonchs amable sor sies tu en la casa de cipres perseverant en bones obres e en bona vida e seras cedre si dones de tu matexa eximpli de bona vida a tes compayones e odor de bona conversacio. Verge santa tot aço he dit per tal que tu perseveres en bona vida axi com has be comensat. E per tal lo he dit que ab tota la tua pensa menyspreus la amor de aquest mon per tal ho he dit que null temps vulles derenclir la vida religiosa e pendre la vida seglar per tal ho he dit que null temps vulles desemparar la vida monacal e retornar al segle axi com lo ca torna al vomit. Amonestte sor molt cara que per tots los dies de la tua vida persevers e estigues en lo monestir e que null temps desitgs tornar en la vida seglar. Jot amonest que ab sobiran desitg ams lo monestir e que de tot lo teu cor postposes lo segle. Amonestte que tots temps stigues en la casa de Deu e james no vulles tornar al segle la raho es aquesta car en lo monestir ha vida contemplativa en lo segle ha vida tenebrosa en lo monestir ha vida santa en lo segle ha vida criminosa en lo monestir ha vida celestial en lo segle ha vida terrenal en lo monestir ha vida reposada en lo segle ha vida torbada en lo monestir ha vida pacifica en lo segle ha vida baralosa en lo monestir ha vida segura en lo segle ha vida contenciosa en lo monestir ha vida ab concordia en lo segle ha vida plena de guerres en lo monestir ha vida casta en lo segle ha vida luxuriosa en lo monestir ha vida plena de virtuts en lo segle ha vida plena de vicis en lo monestir ha vida de santedat en lo segle ha vida plena de iniquitat. Sor reverent prechte que oges los bens qui son en lo monestir e hou los mals qui son en lo segle oges les virtuts del monestir e oges los vicis del segle e tu has hoyda la vida e tu has hoyda la mort. Adonchs en la tua presencia es lo mal e el be devant los teus ulls has la perdicio e la salut de la tua anima davant tu has la vida e la mort davant tu has lo foch e laygue. Esten la tua ma e eleges so que mes ames. Vet la carrera de Paradis e vet la carrera del Infern vet la carrera que porta a vida e vet la carrera que porta a mort. Donchs ves per aquella per hon mes amaras anar mas prechte que elegesques la millor. - Poriesme tu dir o frare meu lo teu consell reebre e la millor via elegire. Bon consell me dones e jo per la gracia divinal lo reebre. Bona cosa es a mi reebre lo teu consell e anar ab la aiuda de nostre Senyor Deu per la via que porta a Paradis. - Honesta verge yo ret gracies a Deu per ço com tu elegeys la millor carrera. Prechte donchs no lexes ni desempares la bona vida que has comensada. Per tostemps de la tua vida conserva lo bon proposit que has comensat de ben viure lavors sera la tua obre perfeta si dura fins a la fi. La salut es promesa als perseverants lo premi als perseverants es donat. No es hom benaventurat per fer be sino per ferlo perseverantment. Adonchs si tu perseveres en bones obres fins a la tua fi sies serta que seras salva. Axi placia a Deu Amen.

HOC

    Extracto de Diego Monfar y sors, condes de Urgel:

Entonces pareció a la corte y a los concelleres de Barcelona, por quitar todos escrúpulos y dificultades, que en presencia de escribano y de los mismos testigos del día antes, le fuesen a visitar y preguntasen si quería que sus reinos fuesen de aquel a quien por justicia pertenecían, y si quería que de la respuesta que él daría se hiciese auto, y él dijo que sí (HOC); y luego Pedro de Comes, (Ramón, Raymundum de Cumbis) su protonotario, se lo volvió a decir, y el rey le respondió lo mismo; y de todo esto, que pasó el sábado siguiente, a las tres de la tarde, se hizo auto auténtico, cuyo traslado es el que se sigue: 

Hoc est translatum fideliter sumptum a nota cujusdam instrumenti inferius inserti quod fuit per me Raymundum de Cumbis olim protonotarium et notarium subscriptum receptum die et anno in eo contentis scripta et continuata in protocollo sive capibrevio notularum mei dicti notarii et in fine cujus note major pars testium qui ad confectionem dicti instrumenti presentes fuerunt se eorum manibuas subscripserunt cujus tenor talis est.
- Pateat universis quod die veneris que computabatur XXX madii anno a nativitate Domini MCCCCX circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Majoricarum Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Gualbis conciliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis protonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac 
testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallis Domicelle vocata de la Abadesa hec verba vel similia in effectu: Senyor nosaltres elets per la cort de Catalunya som assi devant la vostra Magestat humilment suplicantvos queus placia fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres: la primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar: la segona queus placia de present manar en tots los dits regnes e terres vostres que per tots lus poders e forces fassen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deurá pervenir como asso sia molt plasent á Deu e sobiranament profitos á tota la cosa publica *e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat. Et hiis dictis 
dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora 
loco et anno predictis presente me dicto protonotario et notario *ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo Majoricensi nobilibus Geraldo Alemanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Monte Cateno gubernatore regni Majoricarum camarlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Santo Minato camarerio militibus Francisco de Aranda donato Porte-Coeli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Raymundo de Monte-Cateno coperio jam dicti domini regis. Postea die sabbati XXXI madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me protonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effecti: Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex 
respondens, dixit: Hoc; et ego etiam dictus protonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba: Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica? qui quidem dominus rex respondens, dixit: Hoc; de quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit 
publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto protonotario et notario ac testibus supradictis. 
- Yo Guillem Ramon de Moncada qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Guerau Alemany de Cervelló qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Pere de Cervelló qui present hi fui sotscriu.
- Yo Luis Aguiló qui present hi fui me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fui me sotscriu. 
Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regis notarii publici Barchinone testis. (Continuará en historia aragón blogspot)

Boecio

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141.
La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi.

Lo II capitol.

- Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra. 

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeameat ab ella.
E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada.

Lo V^e capitol.
En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix
- o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. -

Lo VII^e capitol.

E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat.

Lo VllI^e capitol.

E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis nalurals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....  

DOCTRINA MORAL Y POLÍTICA

DOCTRINA MORAL Y POLÍTICA (1).

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Collació, fól 7.
Faltan los seis primeros folios, y algún otro más adelante, como se advertirá.

…. Maria nostra Dona. Et misericordia eius a progenie in progenies timentibus eum. Terçament amor e obediencia a Deu car scrit es per sants doctors qui timet Deum diliget illum et obediet ei. Vol dir qui tem Deu ama aquell e li es hobedient. Quartament ajuda e proteccio de Deu car scrit es per lo Profeta qui timent Deum speraverunt in Domino adjutor eorum et protector eorum est. Vol dir aquells qui temen nostre Senyor Deu han sperança en ell e ell es lur ajudador e guardador. Quintament esser temut per tots altres car scrit es per sants doctors qui timet Deum omnia timent eum. Vol dir que qui tem Deu totes coses lo temen. Sisenament guany sens treball car scrit es per sants doctors timor Domini sit negotiatio tua et veniet tibi lucrum sine labore. Vol dir a cascu de nosaltres la temor de Deu sia ta merchaderia e vendra a tu guany sens treball. Setenament abundancia de tot be car scrit es per lo Profeta Timete eum omnes sancti eius quoniam no est inopia timentibus eum. Vol dir temets Deus tots los seus sants car no han fretura de be aquells quil temen. Vuytenament clau e hubertura a tot be e mayorment a la celestial gloria car scrit es per los los sants doctors Timor Domini clavis est ad omne bonum et ad perçipiendum gloriam conductu. Vol dir que la temor de Deu es clau he ubertura a tot be e a conseguir la gloria de Deu en segur. Novenament beatitut o benaventurança car scrit es per lo Profeta Beati omnes qui timent Dominum qui ambulant in viis eius. Vol dir que benaventurats son tots aquells qui temen nostre Senyor Deu e aquells qui van en les sues carreres. Deenament e derrera que per la temor de Deu aconseguirets que totes vostres hobres seran bones. Car scrit es per lo gran maestre Casiodoro Semper bene agitur qui celestis mecus humanis moribus aponat. Vol dir que cascun hom tots temps fasa be sos afers qui en aquells preposa lo temor de Deu. -

De virtut de justicia.

Dites aquestes paraules los ciutadans digueren al frare que gran consolacio sentien daquelles e quels era vigares que aquelles tochaven lur instruccio e edificaçio a part de dins ço es en la anima e quells semblava que a part de fora es a saber en les obres foranes haguessen obs instruccio e doctrina. E per aço lo pregaven que de ben obrar los donas doctrina breu he en breus peraules solia engendrar enuyg e dar materia doblidança. Lo frare pensa un poch puys dix - poria esser caritat sino que valria com digue Lapostol Caritatem autem non habeam nichil sum. Vol dir quel hom sens caritat no es res. E sapiats que de obres de caritat hi ha de dues maneres la una es de obres corporals e laltra es de hobres spirituals ço es quant al sperit. Les obres de caritat corporals son VII. La primera dar a menyar als que han fam la segona dar a beure a aquells qui han set la terça vestir los despullats la quarta albergar los pobres pelegrins la cinquena ajudar a rembre los catius la sisena visitar los malalts e los encarçerats la setena soterrar los morts. Les obres de misericordia sperituals son VII. La primera donar consell als ignorants de saber la segona corregir los herrants e fallents e ferlos tornar a via de salut la terça consolar los trists la quarta remetre o perdonar les hontes e injuries a hom mateix fetes la quinta mostrar la santa doctrina a aquells qui no la saben e instruirlos en aquella la sisena exibuir e mostrarse perticipant en la tribulacio del proisme e ajudar a aquell la setena pregar devotament a Deu per tots feels defuncts e per los vius treballants. Ara a cascu de vosaltres dic si vehies ton proisme perir de fam o de set o de fret series tant cruel e tant desastruch que de ço que Deu te ha donat soberch no li acorreguesses non pens vulles tant errar com dretament tul mataries car scrit es Quando potes esurienti subvenire si non pascis extinguis eum.
Vol dir quant pots ajudar a aquell qui mor de fam si nol peix o no li dones a menyar tul mates. Item si Deu te ha dotat de seny e de saber e veus ton proisme qui per feblesa de seny o per fretura de consell o de saber se va perdre nol instruyras nol aconsellaras nol metras en via dreta gran carrech nauries e seria perdut en tu ton seyn e ton saber. Car scrit es In mundo sunt duo que nil abscondita prosunt fossus uni senssus et clausus sub pectore senssus. Vol dir que en lo mon ha dues coses les quals amagades no tenen prou la una es tresor amagat dejus terra laltra es seny e saber enclos dins los pits de alcu que nos mostra ne fa exerçiçi. Per semblant podem dir de les altres obres de caritat axi corporals com sperituals de que no cal pus declarar car ço que dit hi es basta pera bon entenedor. -

Auctoritat e aximplis a induccio de obres de caritat.

- Empero per mes induhir cascu a les dites obres de caritat se poden fer grans obres. La primera es quel dia del juy final e general Jhesu-Crist segons ell matex diu en los sants Evangelis no dara raho als bons de lur salvacio ne als mals de lur dampnacio per altres bones o males obres sino de caritat o del contrari a caritat ço es que no dira als bons - car fos humils e cast e abstinents e devots e axi daltres semblants virtuts - mas dirlos ha - car hagui fam e donasme a menjar hagui set e donasme a beure e fuy nuhu e despullat e vestisme e axi de les altres hobres de carifat venits benehits del meu pare possehits lo regne celestial lo qual es apperellat a vosaltres. E als mals no dira - no fos humils ne cast ne devots e axi daltres semblants virtuts - mas dirlos ha - con hagui fam e nom vestis e axi de les altres obres de caritat anats maleyts del meu pare al foch infernal qui es apparellat al diable e als angels seus reprovats. - Diran los mesquins - yamay not veem nosaltres famolent sedejant ne nuhu ne posat en altres necessitats. - Respondra lo Senyor - e nous donaren mos apostols evangelistes e altres sants moltes doctrines daquesta raho e yo mateix de ma propia bocha dix Quod uni ex minimis fecistis michi fecistis es a saber ço que a qual se vol daquests poquellets pobres faes a mi ho faes. Encara vos dix Date alemosinam et omnia dabuntur vobis ço es dats almoyna e totes coses vos seran donades. Hoc encara haviets un ves tan vulgar e tant publich que no solament en libres ans en parets stava scrit qui dehia Dum sedes in mensa primo de paupere penssa nam dum pacis eum … amice Deum. Pauperis in specie nam latet ipse Deus. Vol dir com seus a la taula primerament pensa del pobre com peix aquel Deu peix car en la semblança del pobre sta amagat Deu. E totes aquestes e altres doctrines soven vos eren prehicades en esgleyas en monestirs o encare en plaçes. A aço los mesquins no hauran que dir ans tantost hiran al foch dinfern del qual per sa merce nos defena e cascu que si ajut. La segona de les dites rahons dues sap a valor corporal e encara mental. Digatsme - dix lo frare - qual es pus honorable e pus benaventurada cosa dar o reebre. - Respongueren los ciutadans - parnos que donar. - Dix lo frare - massa que es ver e no de poch. E per ço los savis doctors e los philosofs se acordaren e digueren Beatius est dare quam accipere qui vol dir que pus benaventurada e pus valerosa cosa es donar que reebre. E tot hom qui seny ha no pot be deu conexer al menys en ço quel donador mostra mayoritat de sa valor honor richositat e liberalitat e lo reebedor en son demanar e en son reebre demostra de si poquesa mesquinesa pobresa vergonya e altres miseries. Vejats quant ha de la una condicio a laltra. Empero - dix lo frare - sapiats que açi ha una cosa asenyalada ço es que aquestes dues rahons derreres o alguna daquelles no prengats o façats per causa principal o final o per primera intençio a fer obres de caritat. No la primera per sguart del primer cap ço es de haver guardo car semblaria voler cambiar dues mealles per un diner o fer la merchaderia que dien les leys imperials Do ut des facio ut facias ço es yot don perque dons et faç perquem façes car ab Deu no cove tal cambi ne tal merchaderia ne per sguart del segon cap tochant temor de la pena de infern car seria temor servil qui es cosa dolenta e reprovada segons es dit. Ne aytantpoch la segona raho car poria saber a vana gloria e seria cosa perduda mas la principal e final intencio e causa de fer obres de caritat sia per sola amor e reverencia de Deu e per caritat e compassio del proisme en sguart de Deu. E si ajustar hi volets les dites dues rahons hagesles per accessories e inductives be empero pots haver ferma sperança en Deu que per les dites e altres bones obres que façes Deu te endreçara e perdonara tos peccats et dara de ça la sua graçia e de lla la sua gloria.
E prechte quet sovenga I^a cosa la qual quaix tots dies veu hom hanc no fou ne sera hom qui per donar per amor de Deu vengues a menys ans la sua casa e dels seus sucçehidors tots temps fo e sera prosperada e multiplicada. E per contrari uns homens dolents trists e buyts de caritat encara que per tots temps sien vists avançar e multiplicar empero ells a la final en lur vida e vellesa o apres mort daquells lurs hereus encorren desastres e perden ço que han e romanen deserts e desfets e van per mal cap e no sens
raho car scrit es Quod non habet Christus tollit fiscus. Vol dir que ço que no ha Jhesu-Crist o sos pobres se pren o toll lo fisch ço es la senyoria temporal. E donchs - dix lo frare als ciutadans - parvos que fer obres de caritat sia obra sancta profitosa e justa e per conseguent acte de justicia. - Respongueren los ciutadans - certes hoc. -

Que virtut de fe es acte de justicia e axi daltres virtuts.

- Parlat havem - dix lo frare - dels dos caps dactes de justicia un enves Deu altre enves lo proisme. Resta que parlem …. (1: Faltan aquí los folios, 23, 26 y 27.) ment creem que de la disposiçio divinal e dels seus secrets e abisals juhiis axi es ver sens tot dupte - dix lo frare - e per corroboratio – dix - aquestes coses se poden allegar. Primerament les peraules del apostol Sent Paul com dix Invisibilia Dei a creatura mundi per ea que facta sunt intellecta conspiciuntur (conspiçiuntur). Vol dir que la creatura ço es lom pot e deu entendre les invisibles coses de Deu per les visibles coses que son fetes es fan ço es altres e maravelloses axi com aquelles que havem dites desus en les dites proves e axi com son altres moltes e diverses a les quals enteniment creat no bastaria mas sola ordinaçio he voler de Deu e la sua omnipotencia infinida. Encara mes - dix lo frare- volets veure pus hubertament e conexer la gran virtut e gran merit de la fe legits e considerats en los sants Evangelis e trobarets que la sanitat de anima e de cors e les gracies que les gents aconseguexen de nostre Salvador beneit Jhesu-Christ totes los eren per ell atorgades per merit de fe. Eiximpli de la Magdalena de la Cananea del Centurio dels lebrosos dels cechs dels contrets e de diversses molts e altres languents que lo Salvador com fahia la gracia a cascu dehia Fides tua te salvum fecit ço es la tua fe te ha fet saul. Donchs - dix lo frare - provat me par que la virtut de fe es cosa de gran raho e justa e per consequent acte de justicia. - Respongueren los ciutadans - per cert hoc. - Ara pus tant ses - dix lo frare - proceiscam a altres virtuts e demanats de quals a vosaltres placia. -

Que squivar vici de gola e altres es exerçir lurs contraries virtuts es acte de justicia.

Respos un dels ciutadans - parriam nous deguessem enuyar ne fer pus proçes daquesta materia car de ço que dit es tot hom discret pot traure semblant juy de altres virtuts en acte de justicia segons la calitat de cascuna daquelles mas parlassem de viçis squivar specialment de alscuns que no se entendre com se puxen squivar del tot en acte de justicia axi com es viçi de gola car covendria que tota vegada jo menjas a çert pes e begues a certa mesura ço quem sembla cosa dificil e inconvenient - Lo frare respos e dix al çiutada - parme que de poch siats empatxat. Ara entenets açi. Sapiats que alscuns vieis son que de fi en fi tota vegada per la frevolesa humanal nos poden squivar. E per ço en tal cas lom no pecca almenys mortalment.
Axi mateix les virtuts contraries a aquells per la dita frevolesa nos poden metre tota vegada en operacio de ple en ple ja per ço lom non pert son dret ne son merit ans guanya aquel segons mes o menys de la operacio. Ara per veure e per entendre aço pus palpablement dich a cascu de vosaltres parlant daquest viçi de gola e de la sua contraria virtut qui es abstinencia en la tua ymaginacio fe un cercle redon ab compas e per conseguent ab punt al mig vols saber qual es lo ple daquesta virtut dabstinencia dichte que menjant o bevent poch a sola abstinencia del cors e vols saber en esta aquest ple de virtut dich que en torn o prop lo punt del mig del cercle mas hauras e poras tota vegada e en tot cas e loch estar en aquest çest o punt egualment dichte que no car sdeve que has mayor talent e mayor set mes vegades que altres o que has alcun aventatge de viandes o que est en convit o en noçes ladonchs per aquesta virtut pots del punt del mig anar tro a la ralla del cercle de part de dins sens viçi menyant e bevent soficientment e be segons lo teu apetit e segons comu menjar e beure cortes atemprat en altra manera en convit o en noces poria irritar los convidants e convidats car daries a parer quet agradasses poch dels o del convit o de les noçes empero guardahi aquests nodriments car sens aquells lo poch menjar tornaria en vici per les males circunstancies. Primer que si est convidat no sies corios ne ansios de la calitat o cantitat de les viandes axi com alscuns folls que tantost que son en la casa se prenen daço sment eu susanyen ço que es gran vilania. Segon que ans de seure digues o dir leys o spers lo vers o la oracio special ques pertany a la taula e si lo dit vers ve a tu e noy sabs als senya al menys la taula e tu mateix e los altres e digues lo pater noster e a la fi del menjar fe gracies a Deu e al convidant que si pertangue en cas que tu sies convidat. E no ten prenga axi com alscuns que tant es mal lur nodriment e lur cuyta que res no speran ne encara se curen senyal e merexerien quel primer boçi los entras un bon diable e axi sesdeve a vegades. Terç que abans que començes a menjar te vage ell cor als pobres que hagen lur bona part en quant sia en tu. Quart que prengues per tandes de les viandes ab convinentesa de temps o de tempre e no cuytadament ne soberga axi com alscuns que apenes son aseguts a la taula ja volrien haver tota la vianda e a colp en lo ventre e sen meten sobres en la bocha e la mengen mal mastegada tant son glots de glotir hoc que sen cuyten tant que a vegades per la calentura de la vianda sescalden los paladars e la lengua ço que es gran legesa e dan dels matexes. Quint que scies e mengs asentadament e ab bon gest e no axi com alscuns que no poden star segurs a la taula ne callar e fan leig galig dels matexes specialment que quant prenen la vianda mes acosten la bocha a la ma del boçi o en son cas de la copa que la ma a la bocha ço que es gran bestialitat. Sise que en general de la vianda e del vi prengues en tal o tanta cantitat que sia de ça he luny de golofria e de ça luny de ambriaguesa car si axi nou fahies passaries la ralla e exiries fora del sercle de la virtut e daries en lo dit viçi de gola qui es fort vil e molt nohible a la anima e al cors. E per ço diu una auctoritat de mediçina Plures occidit çibus quam gladius. Vol dir que mes homens mata (auciure) vianda (cebo) que coltell (cuchillo; espasa; espada). E aços diu de vianda presa diverssament e destemprada hon consellen los metges a cascun que en pendre la vianda no vullen asseguir tot lur apetit ans la prenguen axi tempradament que a la fi del menjar li romanga que acom de apetit car aço es cosa de gran sanitat -

De occiositat.

- Semblant podem dir de altres vicis e de lurs contraries virtuts que hagen o haver puxen ralla o mida axi com occiositat que es speçia de peresa. Pensats que tota occiositat sia viçi ans es escrit Ocçium non quo evanisti sed quo recreatur virtus irreprensible judicatur. Vol dir que occiositat no aquella per la qual la virtut se svaneix hos apaga mas aquella per la qual la virtut es recreada no es reprenedora. E per abrevyar dirvos ne un eximpli quiu mostra assats clar. Ere un prom ermita de santa vida que lonch temps havia estat en
son ermitatge dins pregon desert e un dia com ell hagues dites totes ses hores e apres daquelles hagues fet exercici corporal lavorant en sos petits ortellets de son hermitatge e fam nol mogues encara ha son pobre dinar presse a jugar ab qualque petita bestiola mansa axi com lebre e perdiu o semblant. E jugant axi vench un ballester demunt acostantse al hermitatge e viu lo joch quel promenava ab la bestiola e dix entre si mateix - o daquest pages orat hom lo te per sant e veus quines balomies fa be jugaria ab als si podia. - Aço en sperit de Deu conech lo prom e per tal que lo ballester no sen anas mas edificat quant foren prop es foren saludats lo prom faentse ignorant demana al ballester que ere aço que portava signant en ves la ballesta. Respos lo ballester que ballesta era.
E lo prom li demana a que era bona. Dix lo ballester que ab aquella tiraven e mataven les besties salvatges. Lo prom li prega que li mostras com ho fahia. E lo hallester per mills amostrarloy para la ballesta e encastay una sageta e asesta a qualque senyal donant a entendre al prom que axi asestave a la caça e puis despera (des+para, dispara) la ballesta e axi matava o nafrava si podia la caça. Lo prom faentse maravellat e mirant a totes parts la ballesta axi perada tenia a noves lo ballester tant que ell dix que massa tardava a desperar la ballesta e lo prom dix quel lexas mirar que quina cuyta ne quin afany li era. Respos lo ballester e dix que si gaira tardava trenchar sia lo braç o la corda de la ballesta os aflaquiria molt. E ladonchs lo prom parla a daveres e dix al ballester - tot aço he fet per dar a tu entendre la follia de ton pensament. Diguesme si aquesta cosa dientho de la ballesta que es sens anima e sens sentiment no pot soferir durada de treball ans trencharia o aflaquiria segons que tu matex dius quant mes la mia carn senssible e flacha e dolenta defalliria per continu treball que no poria servir Deu. E axi not maravells si apres mon treball que vuy he ans primerament de la pensa dient mes ores e puys del cors lavorant en aquests ortellets faç aquest petit deport per alcuna recreatio. - Lo ballester confessa son peccat e demanant e obtengut perdo dell prom partis dell. - Continuant ses noves dix lo frare als ciutadans – ha prou en aço ho voletshi mes declaracions. - Respongueren - prou hi ha parlem daltres coses. -

De ira e fellonia.

- Axi mateix - dix lo frare - podem dir de ira e de fellonia que tot es una cosa. Cuydatsvos que tota ira sia peccat no pas ans vos dire pus fort que quaix pot haver que no hirexer o no enfellonir seria peccat axi es scrit per sants doctors Sicut irasci ab ira peccatum est. Vol dir que axi com hirexer o enfellonir sensa raho es peccat tot en axi no hirexer o no enfellonir quant hia raho es peccat. En la santa Scriptura se lig daquel valent hom Finees que per zel de la ley de Deu feu homey e diu alli mateix Et reputatum est ei ad justiciam ço es que tengut li fo a justicia car ço per que feu lo homey era capital injuria de la ley de Deu. Que mes lo profeta David he toquenho en alscuns lochs los sans Evangelis digue Irascimini et nolite peccare ço es que diu a cascuns enfellonitvos e no vullats peccar. Yo dix a cascuns - dix lo frare - si hoiets dir o fer alcuna malvada cosa specialment que fos blasfemia de Deu o de la sua ley o de nostra Dona o dels sants callar ho iets cert starieus mal si no donavets apars que fos mal dit o mal fet e quey fessets ço ques pertany a bon zelador de Deu e de sa ley e de la sagrada mare sua e dels altres sants. E ja per aço dix lo savi Salamo Interdum melior est ira risu. Vol dir que a vegades mes val ira que rialles. Car per la tristicia de la cara se corregeix lo coratge del delinquent. Pero notats açi que les desus dites paraules alla on diu Et nolite peccare no son dites sens gran misteri e los sants doctors noten sobre aquelles moltes coses special que la cosa mal feta o mal dita poden tantost ahirar mas no tantost la persona del mal dient o faent ans la deuen caritativament corregir sons la doctrina angelical e fer en quant sia en nos penitencia e smena e si era tant obstinat que res non volgues fer que procuren que senyoria o cort hi meta la ma e que si faça ço que si pertany per zel de la ley de Deu e de la sua justicia. E ço que dit es desus en lo present capitol se pot millo averar e fundar per les paraules e obres de nostre Salvador beneyt Jhesu-Crist recitades en diverses e molts lochs dels sants Evangelis los quals son nostra instruccio e nostra doctrina car porets veure per aquells clarament que dient quis vol o faent devant lo Salvador cosa no deguda tantost dell en allo mostrara de paraula e per obra asenyaladament en la temptacio diabolical aci fare per ydolatria que era acertiva injuria de la santa divinitat. Item en les peraules de sent Pere cuydant e entenent embargar la passio de Jhesu-Crist Salvador nostre quant ell ley revella secretament. Item en lo embargament quels dexebles fahien als fadrins pochs de no acostarse al Salvador hon spressament sent March diu alli del Salvador Quod indigne tulit. Vol dir queu pres ha indignacio ço es a fellonia. Item com en lo temple derrocha o gita les taules de les venderies e dels cambiadors e foragita del temple los venents ells comprants blastomantlos e dient que del temple qui era casa de Deu e de oracio fahien spluga dels ladres. E per semblant en diversses altres lochs dels sants Evangelis. - Continuant ses paraules dix lo frare als ciutadans - entenets enpero que ço que he dit en los presents e preçedents dos capitols nos pot entendre aquells vicis ne lurs contraries virtuts los quals no han o no poden haver tala ho mida ne tempre enans en qualque manera tochasses a aytals vicis peccaries mortalment. E sapies que son molts mes e pus greus axi com homey furt adulteri sacrilegi fals testimoni e semblants. E axi guardatsvoshen e pregats Deus queus en guart Amen. -

Declaracio de misericordia e com no es contraria envers res a justicia.

Un dels ciutadans qui molt en la dita collacio havia callat dix al frare - en gran pensament estich e veus de que altament e be havets lohada virtut de justicia e yo hoit dir tots temps que gran virtut es misericordia e par que aquestes dues virtuts hagen contrarietat e nos puxen fer ensemps almenys en juhiis. Car faent justicia çessa missericordia e faent misericordia cessa justicia. Donchs com ho farem. - Respos lo frare - o Deu e quants son qui anomenen misericordia e no saben que ses. E parme que vos siats un daquells sino no diriets tan gran error com misericordia sia tan gran virtut ver es mas que haia contrarietat e que nos puxen fer be ensemps ab justicia es gran error o gran ignorancia com en veritat justicia he misericordia se avenguessen fort be e pugen star ensemps sens fer nosa la una al altra. Ara vullatsho apendre. Sabets que vol dir misericordia a la letra miseria en lo cor e sabets qui es son significat e son exerciçi o sa operacio jous ho dire. Posem axi que vos sots jutge o assessor o consseller en fet o en juy dun criminos que a veritat se troba colpable dich que li devets haver misericordia e veus com dich que vos haiats miseria e desplaer en vostre cor com aquest ha errat e com vos lo havets a jutjar o a punir e que no li façats cara ne gest cruel ne terrible ne proçes de capcio mas cara e gest de just e de compensible jutge e li façats lo proces just sis vol sia expacxat ell induischats benignament a paciencia hoc encara a penitencia e a fer fi de bon christia pus aparega de sa colpa de manera que ja que pert lo cors no perda la anima en quant que puxats e aço es la medicina e son significat e son exerciçi e sa operaçio mas que en tot o en part la pena o penes de la ley o del fur sia misericordia ja Deu nou vulla ans aço appellen los teolechs cruel miseracio be es capital peccat.
E veus per quantes rahons. Primerament que es fet contra la justicia de Deu e contra espres manament seu que diu Malificos vivere non paciaris ço es que diu a cascun senyor o jutge no sofires viure los mals feytors. Segona que es emblar o tolre son dret a la part privada acusadora e denunciadora no sens gran peccat ne sens gran carrech de restitucio. E per ço aytal misericordia com cuydats dir no es ne pot esser en jutge mas en la part. Posem axi a cascun de vosaltres dich si contra tu principalment ere comes alcun delicte o crim e per reverencia de Deu volies haver compassio del criminos e remetre e perdonarli ta propia ofensa en ton dret propi aço seria caritat e hauries merit mas que tu sies jutge o assesor o consseller e per compasio flixes en la justicia en tot o en part no es sino levar lo mal al criminos he carregarlo a tu mateix de que romans obligat a restitucio a la part per aquell cas e a la cosa publicha e a cascun singular de aquella en son cas per tots los casos del crim dalli avant sdevenidors. Car segons que recita Saluçius e foren peraules virginals de Catho la punicio dalcun crim nos fa tant per aquell crim car ja es passat e no ha altre remey com hom ho fa per los sdevenidors crims que sien squivats. Donchs si tu est jutge ho assessor o conseller e no castigues los passats crims romans e es causa e occasio dels crims sdevenidors. Considera donchs e veges quants carrechs ne prens e si tu e tot ton linatge series bastant a restitucio del carrech. La terça que per conseguent es fraudar nafrar e destruir la cosa publicha la qual los singulars daquella cuyden estar segurs en confiança daquella e trobensi desçebuts e dampnificats car cert es que no punir los criminosos es multiplicar mals e nodrir molts malsfeytors. Daço puix dar e mostrar dues proves clares. La una es molts e diversses dits de Deu e de sants doctors e philosophs e savis morals que tots temps cridaren per aço en scriure diversses auctoritats entre les altres les seguents. Lo Salvador nostre beneyt Jhesu-Christ Nolite judicare secundum faciem sed judiçium (judicium) judicant. Diu a cascun jutge no vullats jutgar segons la faç mas jutgats dret juy. E lo Profeta diu Beati qui custodiunt judicium et faciunt justiciam in omni tempore. Vol dir benaventurats son aquells qui guarden juy e fan justicia tots temps Sant Crisostom e altres parlen pus larch daquesta materia e prenenne les lurs pus breus peraules digueren Impunitas *parit ausum ço es que no punyir los crims engendra guosar de ferne molts. Encara digueren Scerera dum non vindicantur increscunt ço es los crims dementre nos ponexen crexen. Item Senecha excellent moral dix Bonis nocet qui parcit ço es que aquell qui perdona als mals nou als bous. Encara dix Qui non nocet peccare cum possit jubet. Vol dir que aquel qui ha poder de vedar o de castigar peccat e nou fa aquell aytal mana que sia fet peccat. Finalment molts altres hoc e les leys imperials han parlat tan largament daquesta materia que seria enuyg de reçitar. Laltra prova es clara esperiencia quaix ha tots dies veurets dun temps ha en ça quants homeys furts violencies invacions e altres crims se son fets es fan crexen e multipliquen de dia en dia e queu fa cert la pocha punicio e la pocha justiçia que sich fa de aço crida tot hom he negun noy proveeix gran temor e que no torn sobre lo cap daquells quin son en colpa o en causa e ells no deuen duptar que nos faça a la larga o a la breu per obra o per misteri de Deu e pus no dich sobre aquesta materia. -

Quant es carregos e enorma peccat fer fals testimoni per stalviar hom criminos de mort.

- Per ço que dit es en lo preçedent capitol e per altres rahons – dix lo frare - son fort reprenedors e leyalment punidors uns niçis homens ultracuydats que dien que per stalviar un hom criminos de mort no dupten de fer fals sagraments fals testimoni. Ha falssaris traydors abhominables a Deu e al mon com poden ymaginar tanta malvestat veus quant cuyden fer que molt pus greument pequen e delenqueren que no ha fet lo criminos lo qual cuyden stalviar. La raho es aquesta. Certa cosa es que molt pus greument es peccar en la persona de Deu que no en la persona del proisme e com Deu segons ell mateix diu e axi es sia veritat e jurar en ell no sia sino fer del e en ell fer mal de veritat e en tal cas los traydors falssaris aytals en tant quant es en ells façen de Deu e en Deu fer mal de mentida de falsedad e en quant poden lo falsifiquen ell reneguen segueixse que pequen en la divinal persona ell ofenen molt pus greument que no feu lo criminos sia homeyer ladre o quin se vol qui pecca en la persona del proisme. Mes avant aquests aytals emblen e tollen a la part privada son dret no sens carrech de restitucio he dampnatge de tota la cosa publicha segons declarat es desus en lo semblant per que merexeria que hom li tallas la lengua sol per dir tals peraules e fi de fet ho fahien quels cremas hom tots vius he encara no seria condigna punicio. -

Que fer prechs ne per sguart de hamichs no deu hom fer res que sia desonest e provau per moltes auctoritats he eximplis.

Dix un altre dels ciutadans al frare - senyer cove que hom faça que ha com per sos hamichs sino poria pertir la amistat. - Dix lo frare - nous enten declarat vostres paraules. - Dix lo ciutada - veus per queu fem vullvos dir. Un hom es caut en qualque crim es mon hamich o men prenguen mos hamichs no li sere favorable ho ajudador en son cas ha tan avol peraula. - Dix lo frare - ha qui axi que vos volets dir que si en lo juy daytal hom cabets com a jutge o assessor o conseller quel favorejarets e si es provat quel emperets e li ajudets per tot axo ho dich. - Dix lo ciutada – o mala auch (o anch) nasques. - Dix lo frare - e no havets vergonya de pensar ne dir aytals paraules. - Donchs que fare - dix ell - perdren yo mos hamichs. - Donchs - dix lo frare - mes amats perdre Deu e vos mateix que vostros hamichs. Ara scoltats e conexerets vostre gran error. Sapiats que dix un sant doctor appellat Prosper Sic diligendi sunt amici ut errores eorum non diligantur qui enim diligit alium concenciendo malum non illum diligit set pocius odit et se ipsum dampnabis enim peccat qui peccatum acomodat. Vol dir los hamichs axi volen esser amats que lurs errors no sien amades car qui ama altre consintentli mal no lo ama ans lo avorreix e dampna si mateix com dues vegades pecca aquell qui al peccat daltre dona consentiment. Item dix lo gran maestre Tullius Nulla est excusacio peccati si amici tam peccaveris et maxime in re turpi ubi duplex peccatum est. Diu a cascu no has escusacio neguna de peccat si peques per raho del amich e mayorment en cosa leja on ha doble peccat. Item dix ell mateix Amici vicia si feras facis tua. Diu que si tu soferts los vicis del hamich aquells fas teus propris. Item digueren alcuns sants doctors Propich defensor est qui defendit innoxium dient que aquell es propiament defenedor qui defen lo colpable. Encara digueren Soçius fit culpa qui nocentem juvat. Vol dir que aquell qui ajuda al colpable se fa companyo de la colpa de aquell. - E lo ciutada qui les desus dites peraules havia posades e dites se envergonyi pero per alcuna color dix al frare - gran veritat dehits pero no van a vegades alscunes pregarias armades que noy pot hom tenir. - Hosta - dix lo frare - com tendriets a prova de ballesta que a peraula no puschats tenir vos fetsho axi com un ciutada de Roma apellat Rocilius del qual recita Valerius Maximus aytals peraules Cum amicis cujusdam injuste rogacionis resisteret ad quod hic per sumam indignacionem dixisset quid ergo michi opus est amicicia tua sid quod rogo non facis. Respondit immo quid michi tua si propter te facturus sum aliquid inhoneste.
Vol dir com Rocilius contrastas a injusta pregaria de un seu hamich e aquell ab gran fellonia li digues que he obs yo ta hamistat si no fas ço de que yot prech. Respos Rocilius mas que he obs la tua si per tu he a fer res desonestament. E aquell hamich conexent sa herror anassen envergonyit. -

En qual manera pot hom guanyar e possehir riqueses sens peccat.

Los altres ciutadans digueren a lur companyo - lexem axo que es posat en lo precedent capitol que en bona fe es de avol materia e parlem de una cosa la qual pus comunament tocha los homens del mon e fala bon saber. - Que es axo - dix lo frare. Digueren ells - guanyar riqueses e possehir riqueses es peccat ho no. - Respos lo frare - maravella es que axo ignorets vosaltres pero dirvos he ço que yo hi enten. Sapiats que jatsia les riqueses sien causa de molts laços e de molts perills empero responent dretament a vostra demanda dich que si hi servats les coses que declarare no es peccat en altra manera hoc. E darvos ne eximpli e prova. Cert es que molts sants patriarques reys prinçeps barons e altres guanyaren e possehiren grans e poderoses riqueses sens peccat mortal ans visqueren e moriren sants homens e veus breument tres coses quey servaren e quey servarets. La primera es guanyarles justament e honesta e sens engan e sens frau e sens barateria e sens jactura e sens perjudici daltre mas planerament ab cura e correament de cullites de fruyts de la terra e de hamichs o ab justa merchaderia o altra art honesta o ab just e honest servey e per legittima successio. La segona es dispensar o administrar les degudament delmes y primicies a la sgleya e als servidors de Deu e faentne part covinent als pobres per caritat e per reverencia de Deu e prenentne a la tua persona o a la tua casa e companyia suficientment e no ten prenga axi com aquell per qui Senecha dix aytals peraules Magna sentencia est heredis sui res procurare et sibi omnia denegare. Vol dir que gran follia es procurar les coses de son hereu e denegarles totes a si mateix axi com fan alscuns malestruchs servents de la peccunia que nan assats e per ells e per lur casa o companya non guosen o non volen pendre part alcuna sino ab exerçiva scasedat e mesquinesa ans ho avançen he ho estogen per son hereu e no saben a vegades quis sera e viuen e moren fort miserablement de que en aytals comunament e de mes sen segueix dos desastres. Lo primer es que muller o altre de sa companya fan per necessitat alcuns incovenients. Car diu Casiodorus Sub quadam neçessitate peccare creditur cui neçessarie non prebentur. Vol dir que segons e sots alcuna necessitat creu hom que pecca aquell al qual no son dades les coses axi necessaries. Lo segon desastre es que per aquest com lom aytal es scas e cruel axi mateix e a sa companya Deu permet la heretat venir en ma de avol hereu qui prestament ho gualdeix eu guasta en * que quaix es vist desexirsen tost axi com de fexuga carrega. E la terça de les dites tres coses servadores es lo consell quey dona lo Profeta dient Divicie si *afluant nolite cor aponere. Vol dir que si les riqueses hi habunden noy vullats posar lo cor. E yo - dix lo frare - dich no posar lo cor ne la sperança en les riqueses mas en nostre Senyor Deu retentli laors e gracies daquest benifet regonexent que aquells e tots los altres devallen de la sobirana font de la sua infinida bonesa. E axi – dix lo frare – si aquestes coses hi servats podets guanyar e posseir riqueses justament car lo mal no es en elles com sia cosa creada per Deu mas es *o pot esser en lom per mal guanyar o per mal administrar aquelles. E axi servatshi les coses que dites he e Deu prosperarvos ha de ça per gracia e de lla per gloria. -

Comença la segona part del present libre de doctrina compendiosa.

En aquestes peraules fo vist als ciutadans quel frare volgues fer fi e calleren mas ell los dix - tro açi me havets interrogat e jous he respost ara parriam que jous degues interrogar de alscunes coses e quem responesets a aquelles - E ells digueren - plau nos digats çi queus placia e respondremhí axi com Deu nos administrara. - Jo dich - dix lo frare - e tot hom sap que vosaltres soven cabets e sots en consell dispost a caber en los oficis e en lo regiment daquesta ciutat volria fort saber com hi va e no pensets que aço deman per suspita que hage de vosaltres ne per encerchar vostres obres car si Deu me ajut jo creu que vosaltres e daltres que conech que hi hajats retuda vostra leyaltat e vostra diligencia mas demanvosho per zel que he a la cosa publica daquesta ciutat la qual volria que Deu prosperas e avanças. E si ma pobre doctrina hi podia res profitar fariahi ço que fos en mi volenter. - Respos un dels ciutadans e dix al frare - ans ardidament cerchats les obres de cascun. E en aquest cas cascun deu parlar per si mateix e dich primerament per mi que son prest de starne a compte devant Deu e homens. - Un altre ciutada respos - jo dich axo mateix per mi que son prest de starne a compte devant Deu e homens. - Mas un altre dells stech un poch penssiu e puis dix als dos qui ya havien parlat - havetsvos pres smen de les peraules dels frare pus prop dites. A mi es viyares que son dues e han gran substancia ço es que hagen rebuda leyaltat e diligencia. Per ma fe quant a la primera jo juraria de creença quen vaya be a tots mas de la segona ques diligencia si bens strenyen hi ha prou que dir e que fer. - Los dos çiutadans que dits havem perech que sapitrasen e stigueren pensius e un altre qui era pus jove de tots e no havia tengut ofiçi en cap dix - semblem que daço qui passat es no dejam tenir temps ca poch valria sino cascu guart e regonega sa consciencia e si hi troba res que be no hi stia façenne penitencia e smena mas parriam si a vos senyor frare plahia quens deguessets instriur (instruir) com ne en qual manera cascun en tals coses se deya haver e profitar molt en sdevenidors hoc encara que quant al passat mills poria veure e entendre cascu sa culpa sin ha e ferhi ço que ja he dit - Respos lo frare - per ma fe vos havets dit mills de tots e es raho que axis faça. Ara vos e als altres entenets açi.

De dues maneres de oficis publichs primera de juradiccionals e del orde dels afers daquells.

Certa cosa es e cascun de vosaltres ho sap que dues maneres son de ofiçis la una es de ofiçis juradiccionals ço es que usen de juradiccio axi com governador batle vaguer justicia mostaçaf e altres semblants e laltra es de rejiment sens juradiccio sino en poques coses que pertanyen als fets de tals oficis axi com jurats consellers e semblants. E aquests aytals dretament son procuradors de la cosa publicha de la ciutat perlant dels primers qui exerçexen juradiccio dich que aquests han ho fer deuen e solen tres maneres de fets e de plets. La primera es dels pobres de Deu e per conseguent de Deu. La segona es del fisch o de la senyoria temporal ço es del senyor rey. E la terça es de les privades persones del ço es de les gents comunes. Ara digam de cascuna de aquestes per son orde axi com les he desus posades scientment.

Dels plets e afers del pobres de Deu.

Car primerament tot bon oficial e jutge deu entendre en los afers dels pobres de Deu e aquells devant tots altres deu donar bon spacxament e deuen loy moure dues coses. La una es compassio del pobre e flacha persona per amor e per caritat de Deu e la segona la gran remuneratio que li nes promesa per Deu. Car scrit es per lo Profeta Beatus qui intelligit super egenum et pauper em in die mala liberavit eus Dominus. Vol dir benaventurat es aquell qui enten sobre lo freturos e lo pobre car en lo dia mal lo deliurara nostre Senyor. E sabets qual es aquest mal dia aquel de que santa mare Sgleya canta en lofiçi dels morts Dies illa dies ire calamitatis et miserie. Vol dir es dia de ira de miseria e de mesquinesa ço es lo dia del general e final juy del fill de Deu e si los oficials o jutges volien entendre en les peraules del Profeta com he quant entendrien en lespacxament dels plets e afers dels pobres e flachs donantlos (o donantlus) lur dret complidament quant son demanadors e deliurenlos de la ma del calumpniador con son defenedors cert nit e dia hi entendrien pensant que tanta terribilitat com sera en aquel mal dia del juy serien deliurats per nostre Senyor per sguart de tals obres mas aço nos fa axi vuy per tots ne dich que en los seguents capitols veurets dues coses. Empero notats açi la una es que en aquest cas solament he dit e dich de entendre primerament e asiduada a dar bon spacxament als plets e afers dels pobres e flaques persones on les entench a compendre vidues e pubills. E no dich pas que per compasio o en altra manera los sia jutjat res mes avant de lur dret car segons dret divinal e humanal fort son reprovadors aquells jutges que per compassio ajusten al pobre ultra lur dret e per enveja tollen al rich de son dret com ja no seria justicia la qual vol que cascun haja ço que seu es. E laltra cosa es que no tots aquells quis mostren pobres e flachs prengats e tingats per aytals com a vegades alsgunes persones axi homens com dones e assenyaladament uns qui han gitat a mal ço del lur trobarets de tant mal hagre que ofiçi fan de pledejar a tort o a dret e altra faena no volen fer. E continuament seguexen les corts e criden es planyen devant rey e oficials seus grans e pochs e cerquen maneres assenyaladament per via de miserabilitat ab les quals calumpnies aquell e laltre ells fan citar e anar del loch de lur domicili a la cort reyal en han a vegades reschats quells donen alscuns simples homens per reembre vexacio aquestes aytals persones squivarets com a diables car dretament fan ofiçi del diable cerchant e ordint ribalderies e calupnies e mals. 

Dels plets e afers del fisch.

Segonament tot bon oficial he jutge deu entendre en los afers del fisch ço es del senyor rey e es gran raho car lo ofiçi e les juradiccioos son sues e per ell se regexen e axi lo segon loch apres aquell de Deu e de sos pobres deu esser seu e aquests afers del fisch han o haver poden dos caps. Lo primer es si quant lo procurador fiscal mena alscuns plets o procesos ordinariament per lo fisch demanant o defenent en aquests plets aytals lo fisch o el jutge deu entendre ab diligencia e ben spacxar e dar son dret a cascu en manera que per temor amor o hoy o per res als no decant de neguna part. Lo segon cap es en la execucio dels bans calupnies e penes. E sobre aço entenets diligentment car açi penya la ley e los profetes daquesta materia jo dich que les gents solen e han acustumat e acustumen tots dies de caure en penes e en bans en una de tres maneres a vegades per ignorancia a vegades per necessitat a vegades de çerta sciencia o per malicia cessant necessitat. Quant sdeve la primera manera que es per ignorancia e aparega provable en tal cas lo oficial o lo jutge pus hage lo poder no deu res levar del ban o de la pena ans ho deu del tot absolre e remetre corregint de peraula lo errant per ignorancia e ques guart de errar sino que pagaria per lo passat e per lo sdevenidor. Quant sdeve la segona manera que es per necessitat lo fiscal e lo jutge pot e deu lavar a covinent tempre partida de la pena o del ban segons la cantitat de la persona o del defalliment de aquella car ja per sa necessitat no deu errar ne fer mal. Mas quant sdeve la terça manera que es de çerta sciencia o per malicia dich que lo oficial o lo jutge no tant solament deu lavar tota la pena ho ban ans si lexava aquella en tot o en part faria gran peccat car daria enteniment o atreviment e gosar aquell qui ha errat de certa sciencia o per malicia e als altres de mes errar en menyspreu de Deu e de la senyoria temporal e en dan e destruccio de la cosa publicha. Quants he quantes son axi homens com dones que per confiança de mantenidors e de pregadors se atrevexen de çerta sciencia a malicia a fer fraus e engans e falssies e mal avenir o fer contra les statuts profitoses de la ciutat que no sen volen star per res que hom los diga ne los faça ans diran espressament e a pales via Deus me prest mon compare o mon hamich naytal que no he pahor de bans o de penes ne de negun oficial. E en confiança de aço fan tots desastres. E en bona fe si la pena o ban ere levada de ras en ras daquest aytals ells e ells altres se castigarien e la cosa publicha no seria fraudada ni dampnificada e poria daço cascun ofiçial o jutge pendre eximpli e doctrina de la santa Sgleya que es nostra mare e nostra maestra. Car en les cartes o bulles papals de les planaries indulgencies e remissions qui vulgarment son dites perdo a pena e a culpa trobarets tots temps de comu ço es una aytal clausura. Et ne quod absit hujusmodi graciam redderis proclivior ad illicita imposterum comitenda volumus quod si ex confidencia remissionis huiusmodi aliqua forte commitreris tibi quo ad illa predicta remissio nullatenus sufragetur. Diu lo papa a cascun daquells a qui atorga la dita indulgencia e remissio tals peraules. E per tal ço que a Deu no placia que per aquesta gracia not retes pus inclinat a cometre daçi avant coses no legudes volem que si per confiança daquesta remissio tals coses per ventura cometries que quant aquelles la dita remissio en neguna manera not valra net aprofitara. Donchs be es raho e justicia quel oficial ell jutge seglar faça semblant a aytals herrants maliciosament e de çerta sciencia que daço que han peccat o herrat per confiança de pregaries o intercessions damichs nols aprofit. E si lo oficial o lo jutge fa lo contrari axi com los preguen se carreguen al coll e a la anima canrech de restitucio tots los fraus e tots los mals que aquells aytals fan. Per conclusio daquest capitol dich que lo oficial o lo jutge en la execucio dels bans o de les penes se deu haver per les III vies o maneres que dites he e que la sua intencio principal o primera sia per zel de justicia e de castich e per squivar dan e mal en la cosa publicha. E la segona intencio pot esser per haver los drets e moluments del senyor rey del qual ço es propia regalia e faent aço axi lo oficial o lo jutge fa actes de justicia en guanya en aconsegueix gran lahor e merit de Deu e del mon.
Dels plets o afers de les gents.

Terçament tot bon oficial o jutge deu entendre en los afers de les privades persones ço es de les gents hoint assiduadament examinant diligentment o determenant justament e presta lurs pleyts e contrasts e preservantles tant com en ell sia de treball de despeses de occasions e altres mals. E notats be que en les prop dites peraules se toquen IlII coses. La primera es ohir assiduadament. La segona es examinar diligentment. La terça es determenant justament e presta. La quarta es preservar los pledejants de treballs e de despeses de occasions he daltres mals. A la primera dich quel oficial o lo jutge deu hoir assiduadament les gents e lurs plets e contrast e faent aço fa be a aquells e assi mateix a ells per entendre be la questio car si be no es entesa no pot esser be examinada ne
determenada. Encara fa be a si mateix car aytals afers han semblança de cans ladradors los quals sils girats lasquena venen rosegan tro a les faldes e a vegades morden a les guarres (garres; piernas) e sils girats la cara fugen axi es de tals afers que sils girats la squena sotsobrenvos es rebellexen e si los stats de cara fugen ço es que ab menys afany e ab menys temps cessen e lo oficial o lo jutge nes menys infestat e per conseguent en aço fa be a si mateix. A la segona que diu examinar covinentment dich que cove de neçesitat axi sia fet sino sera fet juy a les obres no sens gran carrech hoc encara destruccio. La terça que diu determenar justament e presta ha dos caps los quals ensemps covenen a bona determinacio en altra manera no tendrien prou car determinacio encara que sia justa si molt tarda un perdre val e si es presta e no justa ja val menys es sdeve que alscuns sants doctors son entre los altres papa Innoçent terç que dien que digue que a vegades pus profitos seria als pledejants perdre los plets prestament que no guanyarlos ab gran tarda car mes li munten los treballs massions (messions, mesions; gastos) e dans de pledejar longament quel fruyt del plet de la sentencia. Per mills observar la quarta que diu preservar los pledejants de treballs e de despeses e de occasions e daltres mals dich que tot bon oficial o jutge se deu ben pendre sment no tant solament de la cantitat del pleyt mas de la condicio dels pledejants e de lurs advocats e procuradors e si coneix que alcun daquells sia malicios o cavillos o inclinat a tardar lo plet deulo hom refrenar per caritativa correccio o per savia manera de
restrenyer les asignacions e abrevyar los procehiments e spacxar les sentencies axi interlocutories com difinitives. En altra manera proçehir sumariament e de pla com aço puxa fer e deja per son ofici segons leys o furs ho usacges (usatges; usos) e ab aço lo oficial o lo jutge preservara los pledejants de treballs de messions e si acun daquels o son advocat o procurador sera tant obstinat o abituat en malicia que res daço que dit es no vulla en tal cas lo oficial o jutge pot e deu ab riguor aquells aytals reservar de lur malignitat ab penes moltes e cominacio e ab legittima privacio de ofici a temps o per tots temps del advocat o del procurador a castich lur e aximpli dels altres qui sen apitrarien. Car diu un proverbi aragones qui uno fostiga cento castiga. Si lo jutge o lo oficial veu o sent lo plet esser odios o aparellat a materia scandalosa deu squivar totes occasions ab riguor o ab savies maneres e assenyaladament impensat les forts penes e provehint que los prinçipals tant com possible sia no venguen o no sien ensemps personalsment als actes del juy mas lurs procuradors o la I dells e puis laltre si obs hi seran e ab altres covinents maneres. E ab aço lo oficial o jutge preservara los pledejants de scandols e de occasions axi com vol la dita quarta cosa. E sapiats que alscuns savis homens parlant daytal materia han dit e scrit que tots bons oficials o jutges se deuen mostrar a esser balança als simples e aspre als malicioses benigne als humils rigoros als superbioses plaent als plans brofech als rebustechs misericordios als penidents infexible (inflexible) ço es no doblegable als abstinats (obstinats) o induhits a mal dreturer a tots volenteros a escoltar e entendre asentat en examinar mudar (madur) en deliberar diligent en spacxar discret e just e dreturer en jutjar riguoros en executar e ferm en be acabar. -
Que les coses en los precedents quatre capitols contengudes no son observades per tots al temps present ans sich fan abhominacions.

- Ara vejam - dix lo frare - si les coses posades en los prop preçedents quatre capitols se serven es fan axi vuy. A bona fe yo crech que res no sen faça pero descorregamho tot e veuremho millo. Yo primerament pose orde als afers dels pobres de Deu. Segonament del fisch. E terç de les gents e aquesta obra serves vuy placiausho veure çertes tots los oficials del mayor al menor e prenetsvos sment de lurs obres e trobarets que tots a una ma no tant solament ho serven lo dit orde ans ço que piyor es del primer e del terç nons curem sino poch. Mas del segon quant al primer e segons cas daquel parlant de execucio da bans o de penes agues ni car daço es lur registre e en aço es lur estudi. E aço es lur cura e lur treball e almenys si sobre aço era lur intencio e lur operaçio per zel de justicia e de castich o per squivar dan e mal de la cosa publicha axi com desus es posat no seria tan greu. Mas noy ha res daço ans hubertament e ab hulls avists fan sobre aço dues horribles abhominacions sens tota temor de Deu e de la senyoria temporal e sens tota vergonya del mon entenensi - dix lo frare - aquells quin fan e no los altres. Car sens tot dupte dix Sent Gregori Generalis sermo quos tangit angit. Vol dir que la paraula general aquells costreyn los quals tocha.

Primera abhominacio.

Dichvos que la primera abhominacio es quels dits oficials no tan solament no squiven los peccats fraus e engans e altres mals ans per haver diners los nodrexen ells mantenen contra propi e spres manament en gran ofensa de Deu e en difamacio de la senyoria temporal en dan e destruccio de la cosa publicha e en dampnacio de lurs animes. Eximpli e prova. Certa cosa es que en aquesta o en tota altra bona ciutat per statuts daquella e per privilegis reals e penals los quals cascun oficial a qui pertany jura specialment e spressa de tenir e observar aquells fermament. E com sien esquivades coses de tafureria com sia scola del dimoni en la qual continuament se fan es canten liçons a gran plaer e gloria de aquell e a gran vituperi e blastomia de nostre Senyor e de la Verge sagrada mare sua e dels altres sants e santes de Peradis e los oficials aquests per be empaliar e omplir aquesta scola arrendenla per çerta cantitat de diners e a cascun dia mes avant segons statuts e previlegis que axi mateix juren. E per bona honestat les avols fembres no deuen star entre les bones a esquivar contrari ans deuen star en lur deputat loch e los oficials aquests per reschat de tals fembres lexenles romandre e star alli mateix en axi que ans del rescat les fan avols e apres del reschat les fan bones e ço que es piyor que per copdicia del reschat ne difamen alscunes sens tacha e sens culpa calumpniades se han a reschatar e per haver compliment al reschat fan mal de lur prou que nou havien fet nil faeren si per als no fos. Mes encara segons statuts e previlegis los quals semblantment juren totes les obres e coses ya fetes fraudoses sofistiques e corruptives o vedades deuen esser a no res tornades per foch o per trenchament o per squinçament o lançament daquelles segons la calitat de cascuna a tolre dan o frau a la cosa publicha e los oficials aquests fan sobre aço dos desastres la I que per reschat permeten e lexen star e vendre la cosa ja feta fraudosa sufistichada e corrupta e vedada. E laltra qui es piyor que per reschat permeten o lexen als maestres o feadors (faedors?) daquells feyna he ferna e vendren tantes com se volen.

Segona abhominacio.

La segona abhominacio es que com tot bon oficial per son ofiçi per la caritat de Deu que loy streny deya e sia tengut preservar en quant sia en ell les gents e mayorment simples de fallir e de errar aquests mals oficials no solament aço no fan ans ço que piyor e pus leig es fan enginy e preenzes als mesquins de caure en bans e en penes prehen e alegrense tals oficials que eximpli prenen de noble e de valoros animal e de quin de leo o de orifany o de unicorn certes no car aquests animals per lur valor als humils son benignes e als rebelles son braus. Donques de quin animal prenen eximpli e ofiçi dichvos que de un mesqui e fort dolent ço es aranya e vejats com primerament fan ofiçi de aranya. Tot hom veu que les teles e preenzes (xarxa, xarxes; red, redes; telaraña, telarañas) de la aranya son tan flaques que solament prenen e retenen les coses petites e flaques e mesquines axi com mosques e moscallons e semblants e no aquells que tant o quant hagen força ans aquells aytals trenquen e desfan les dites teles e preenzes dretament axi es de aytals oficials que en lurs teles e preenzes prenen he retenen solament les persones simples e flaques que tant o quant hagen de roba mas no men tem que prenguen ne encara assagen de pendre aquells qui han sanch en luyll. Car aquests be sabrien e guosarien dir lurs malvestats e trencharlos lurs teles e lurs preenzeries ne aytant poch retenen los que han compares e pregadors per delinquens que sien ans aquests aytals enganen les preenzes que noy son retenguts. Parvos - dix lo frare als ciutadans - que aquests aytals oficials deguessen esser appellats de propi nom aranyes pus fan lur ofiçi. - En bona fe - respongueren ells en somris - hoc. (sí en occitano, occitan, occità) - Sembleus encara que sien coses leges e pudentes les dites abhominacions. - Respongueren ells - nou poriets prou enquarir o squivar. - E lavors lo frare ab gran suspir respos e dix
Suspira esclama lo frare de ço qui mal es fet per oficials.
- O çel o terra o elements e com podets soferir tanta ofenssa e tanta blasfemia de nostre Creador e tantes e tant manifestes malvestats en dan e destruccio de la cosa publicha com no husats de vostres forçes contra aquests malvats he perjurs oficials. O princeps catholichs e com noy girats la cara per servir e gloria de Deu e lahor e profit de vosaltres matexes que dels diners que daquestes extorcions (extorsión, extorsiones) qui son planes roberies vosaltres non havets part ne quart car com se hagen de illusions e vergonyoses rahons los dits oficials çelen e abçeguen les dites storcions e tota la rebuda daquelles hoc encara que dels emoluments que justament e per justes rahons se han aytant poch vos ne havets part ne quart car ells per prechs o per importunitat han de tu tant sobergues gracies e asignacions sobre los dits emoluments ultra lur salari ordinari que res noy basta per molt que excorxen que es gran peccat que de salari ne de gracia hagen asignacio sobre los emoluments de lur ofiçi mas quells fos pagat lo salari daltre loch. Si noy provehits Senyor haure a creure de tu la peraula que Casiodoro dix Tunch princeps suorum oficialium malefacta retificat cum eius torpet correccio in delictis. Vol dir que lavors los princeps ratifica o conferma les malifetes de sos oficials com la sua correccio es pererosa e no corregeix los delictes. O feels crestians e com nous sentits de tants mals al menys per vostre propi interes. E vosaltres çiutadans qui açi sots perque no fets quey sia provehit com sia en vos entre los altres de esserhi provehit perque no squivats la ira divinal la qual per tal e tantes enormitats vulla Deu que no venga sobre vos e sobre los altres qui mal hi meten. - En aquest pas lo ciutadans stigueren apitrats e quaix trists. Empero un dels dix al frare - senyer ço si fa que fer si pot ja hi ha inquisicions contra los dits oficials. Vejam que mes si pot fer que inquisicions. - Dix lo frare - testimonis volets dir car jatsesia aquestes malvestats sien tan manifestes que layre les veu e les parets les senten. Empero james no viu ne sabi que vostres inquisicions de bou hic faessen una punicio ne un castich ne res als de be e no es maravella car son de vosaltres matexes e aquells qui enguany son inquisidors laltre any se speren esser oficials. E axi serien vists fer contra si mateixs e amen mes usar de una de sa peraula vulgar qui diu prestamen una prestar ten he altre. Mas en bona fe si un strany sis vol fos lombart e hagut tirant fahia les dites inquisicions o que al menys se fessen per la manera antiga los oficials se guardarien de follejar mills que no han fet ne fan en lo present temps crech que per tal com Deus nols poneix tant hagen la intencio del foll que diu lo Profeta Dixit insipiens ni corde suo non est Deus. Vol dir que lo foll dix en son cor que no es Deu mas jom pens que no haurien tal intencio si consideraven dues coses. La primera es una auctoritat scrita per alscuns doctors e philosofs que diu Lento enim gradu ad vindictam divina proçedit ira tarditatemque vindicte suplici gravitate compensant. Vol dir que al pereros o al tardivol grau o moviment la divinal ira proçeeix a sa venyança mas gara que la tarda compresa ab la gravitat del suplici o del turment ço es que per sguart de la tarda fa la punicio tan greu que mal ho val al peccador tota la spera. Siats certs - dix lo frare al ciutadans - que sils tarda nols pert que com mes los tardara pus greument seran punits si nos convertexen e no fan penitençia e smena de aço que mal han fet. E que noy tarden car dix lo savi Eclesiastich Ne tardes converti ad Dominum et ne diferas de die in diem subito enim venit ira illius et in tempore vindicte disperdet te. Diu a cascuns no çeses de convertirte a Deu e non alarchs de dia en dia car soptosement ve la ira sua e en temps de la vengança destrouirta. E la segona cosa es ço que desus en lo capitol de fe ves la fi daquel capitol es posat parlant de les obres altes e maravelloses de Deu e de la leya punicio e greu fi de les malvades persones. En aquest pas me sove - dix lo frare - de un gran inconvenient que he hoit dir a vegades ço es que si sdeve jatsesia a tart que Deu dona a alcun oficial regent covinentment son ofici o que alcun privat diga o faça qualque cosa tochant honor ho be de la ciutat tantost se meten al cap de haverne paga o remuneracio de la ciutat ço que es gran follia car prenlosne axi com aquell qui vertaderament e justa deu a un altre qualque deute o cantitat e vol e demana que per pagar aquella hom lon pach. Certa cosa es que segons ley divinal e humanal cascu deu esser bo e virtuos e es tengut de fer bones obres e haverse leyalment e be en tot ço que diu e fa de que deu sperar merit e guardo de Deu mas demanarne tal paga com dita es desus veja cascun hom discret de quin seny pot pertir pero ja plagues ha Deu que per aquesta manera se pogues servar tal egualtat ço es que lo oficial qui diligentment se fos haut en lo regiment de son ofiçi fos ultra son salari ben remunerat per la ciutat ab que aquell oficial qui hagues fet lo contrari fos ben punit car tot seria profit de la cosa publicha mas es e seria tal mal que tals remuneracions veurien sovent e tals punicions no james ans ço que piyor seria si alcun oficial hi sdevenia covinent vendrienne molts altres la I negligent no vuyll dir dolent e altre que hauria fetes rabies e metria en ver e forcarien ab amichs que haurien fetes virtuts e haurien la dita remuneracio ço que seria malvada cosa.
E axi en negun cas no lou la dita remuneracio ço que seria malvada cosa. E axi en negun cas no lou la dita remuneracio car menys mal es sostenirne un mal que dos. -

Alscunes scusacions de oficials e repulsa de aquelles.

Aquel qui paria mayor de dies dels dits ciutadans be avia regit per sos anys quaix tots los oficis de la ciutat dix - tot sia ben dit per castich e bona doctrina ço que dehits mas no haiats creença que axi mal vaja com denoten vostres clamors. Car a Deu merçe aquesta ciutat entre les altres que se ha stat comunament e sta prou be he ab sos oficials qui ab veritat sobre los bans e falliments e calumpnies passen assats benignament e be ab les gents en tant quels emoluments de lurs oficis pagades messions tornen a poch que a vegades no basta a lur salari ordinari e a la gracia quells es feta de comu uns per sguart de la poquesa del dit salari. E aço se yo entre los altres qui per tots som passat - Deu vulla - dix lo frare al ciutada - que vos cuydant scusar vos mateix e los altres nous acusets pero si volets que comptem prim poretsho trobar. - Comptem sis vol - dix lo ciutada. - Demanvos - dix lo frare - perque foren trobades leys statuts e ordinacions penals. - E lo ciutada respos - per mills refrenar los homens que no facen mal e per squivar dan a la cosa publicha car seran e son alscuns folls que mes dupten de errar per la pena temporal sia corporal o sia peccuniaria que no fan per bonesa e per virtut ne encara per la temor de Deu.- Veritat es - dix lo frare - e per ço san Crisostom e daltres han dit Oderunt peccare mali formidine pene. Oderunt peccare boni virtutis amore ço es que los homens mals avorrexen de peccar per pahor de la pena e los bons avorrexen de peccar per amor de virtut. Han dit encara Facilitas venie incentivum perit delinquendi ço es que leugeria de venia o del perdo engendra o pereix enteniment de delenquir o de peccar. Diuse per tant que quant los homens del mon vehen e saben que leugera cosa es abstenir (obtenir) perdo del mals quis fan prenen guosar o enteniment de fer peccats e maldats.
- Mes avant dix lo frare - vos deman sis cometen es fan molts mals e delictes o falliments e si debades bans e calumpnies se cometen assats. - Respos lo ciutada - de tot se fa obres. - Com es donchs - dix lo frare - quels dits emoluments segons que dehits tornen a tant poch. - Lo ciutada respos - com no es obs que tots los mals vagen a tayll ne tots los bans e calumpnies se prenguen a tot levar sino seria tengut a rabies al oficial qui axi o fes ans es obs que axis comport es tempre en diversses maneres segons lo fet e les persones. - En vostra leyal e bona fe - dix lo frare al ciutada - digatsme veritat e nom çelets res de ço que ara vos dire hous demanare. No curem daltres afers vos qui per tots los oficis sots passat havets observat en levar e en remetre tots los bans e les calupnies los III pertits per mi desus posats. Lo primer es daquells qui erren ignorantment. Lo segon es daquells qui erren per necessitat. Lo terç es daquells qui erren de certa sciencia o malicia cessant necessitat - E lo ciutada stech un poch penssiu e puix dix quaix forçat - a ma fe no ans hi haguera obs milloria. - E no declara pus ans calla puis. - Tant ses - dix lo frare - que tos ne havets vergonya jous ho dire tot qui ho se per confessions e en altres maneres hoc e a vegades ho he vist de fet lom gran e maravellos he poderos e lo batallero scaltrit malendrí tafur e alcavot en altra manera vicios e la fembra malvada lengua de vibre alcavota o avol de son cors o regatera falsa e daltre mal viçi qui son de casades o han mantenidors o pregadors forçors encara que de fer mal façen ofiçi e per ells mes que per altres sien fetes les leys e statuts e ordinacions penals tots aquests aytals be passen ab vos e ab altres oficials ab poder de prechs e ab dons de qualque laqueria ques valra poch e a vegades ab menaçes dels grans homens per si o per aquells que ells emparen e mantenen. Mas al simple hom o a la simple dona lo peccat mortal los es venial e ell venial mortal e si hi cahen cahenhi mala per ells e quaix eslos força car com lo carrech del ofiçi se hage a portar ab los emoluments e nols vullats haver daquells que devets ço es daquells qui erren de çerta sciencia o malicia cove quels hajats daquells que no devets ço es de les persones simples herrants per ignorancia o per qualque cas fortuit hoc e a vegades sens errar. Mas a qualque exaquia o occasio son calumpniades e destretes almenys de avinença e los malvats van a regna solta (rienda suelta) he aço es qui fa avenir los emoluments a poch e a mal profit e los malvats van a regna solta ne los mals nos castiguen. Vejats açi quanta revesia e quanta abusio en ofenssa de Deu en lesio de justicia en menyspreu de les leys e ordinacions en perjudici de les regalies e del dret del fisch e en dan e destruccio de la cosa publicha no es sens gran carrech de vos e dels altres semblants. - Lo ciutada quaix cridant dix al frare - gran veritat dehits e molt men tench per peccador ab ferm preposit de men smenar. -

Sermo repreensible al poble.

- Passem carta - dix lo frare - e vuyllme girar al poble e dirli de les sues. Saps poble don e perquet venen aytals oficials e ten vendran de pus greus si not adobes dichte que venen de la sobirana Providencia e provisio divinal per tos peccats. Parria per ventura a alscuns que he impugnats en los preçedents III capitols hagues dit solament per los mayors de la ciutat en los quals caben comunament los mayors oficis ver es que dels ho dich hoc e de tu poble e de tots los singulars teus miyans e menors car nols ne pusch ne sen poden scusar e vet perque sabs e se que en los mayors oficis caben molts dels miyans e dels menors homens per ajudants o per lochstinents o per alscunes branques o pertides quels comanen dels dits ofiçis mayors. Item caben en ells matexes los miyans e menors oficis aquests aytals fan de les sues. Deus ho sap e gents ho saben e jo ho se que hoc e les que dites he e piyors una pur ni ajustare e declarare que aquests aytals faent lo pech çerda assagen e cuyden enganar Deu asi com si fos leuger de enganar ab un pardal novell. E fan per aquesta manera que han fet que lur ofici les strenga a fer o no a fer certes coses e ells per vergonya de les gents mes que per religio de sagrament no les volen fer vedar personalment mas comanan lur loch e lur empacxament a muller o altre domestich e privat lur sçientment sens tot sagrament e aquel o aquella aytal cuydense pus no han fet sagrament que totes coses li sien legudes de fer fa desastres per diners scientment e sabent aço lo oficial aquel car los diners entren en son mal profit de que ell roman perjur tot pla e tengut a restitucio del dan que fa al qual no bastaria ell ne tots sos perents e hamichs. Ha miserables persones e no saben que a Deu no solament les obres de fores mas les pregones de dins del cor de cascun son huberts be ho sabem mes presumpcio e avariçia los ençegua ells ho fa oblidar o vedar com nols mou ço quels altres veen a hull tots jorns que aquells qui tals obres seguexen viuen pus pobrement e pus mesquina en moren pus lejament que altres. Car Deu no soste que guanys malament hauts façen fruhit ne profit ne que en la lur vida o en la mort daytals no aparega senyal de lurs malvades obres. -

Altre sermo de semblant materia.

- Espert poble not cuyts que encara hi ha mes. Printe sment e veuras com molts dels teus sigulars son plens de diversses e molts vicis specialment de enveja de iniquitat de inobediencia de impaciencia de desconexença de moviment de barateries de engans de mal parlar de greu difamar de larch variar de poch ajudar als obs de pocha humilitat e quant poden de gran superbia e crueltat no tements la senyoria divinal ne terrenal ne prehan (o preban) los mayors cascun cuyda esser egual. Finalment no volen easer sots altre ne regir ne corregirse per altre ne poden ne saben mas desigen esser sobre altre e com no hagen sçiençia ne sapien ne entenen la cosa no la volen apendre ne scoltar ne creure les sciencies qui les saben e la entenen ans los menyspreen e los scarnexen e dels e daltres se reten sospitoses res nols ve be. Si fets provisions a la ciutat de coses neçessaries a humanal vida e a tots obs no basten ploren e si res no saben criden e en tot cas blasmen e maleexen a tort e a traves sens raho e sens discrecio. Cascuns dels altres vicis damunt dits poria declarar e aximplificar mes seria sobres larch e enuyos assats me par a tot sa entenedor. Empero a confusio daquests aytals pos aquests eximplis aytals e doctrines. Certa cosa es que nostre Senyor Deu Creador del çel e de la terra e de tot quant fo es e sera feu diferencia e depertiment e graus en los cels en la terra en los inferns car en los çels totes les stelles no son de una egualtat ne granesa luor ne influencia ans son be diferents segons que hom veu ab hulls del cap o del enteniment los angels no son tots dun egual geratxia (jerarquía) ans hi ha mayors miyans e menors los sants en lo çel no han tots egual grau de gloria empero tots e cascuns se tenen per pagats e ben contents de lur grau los menors son obedients als mayors e tots a Deu. Axi matex en infern tots los dampnats no son en egual grau de penes. Item per tot lo mon ha diferencies senyaladament que unes son pus temprades que altres e pus plenes e pus bastes los animals son deseguals en forma en força en leugeria los homens no son eguals de statura de força de leugeria de bellesa de aptesa daltres dots les partides del cors del hom no han paritat la ma no val tant com lo cap ne la melsa tant com lo cor los dits de les mans no son eguals los graus e staments del homens no son eguals la un es papa e alcuns son cardinals altres son patriarques altres archabisbes altres bisbes e dalli devalla en diverses stats tro a simples clergues lurs sciencies ne lurs virtuts no son eguals. Item alcun es emperador alcuns son reys altres son duchs altres son marqueses altres comtes altres barons altres cavallers altres ciutadans altres menestrals altres pageses cascun en son grau de valor don ve certes de la volentat de Deu e de ordinacio de natura creada per Deu e en les dites altres coses meravelloses se demostra la sua omnipotencia e tu poble e los teus singulars fets vostre poder de fer venir contra la volentat de Deu e contra ordinacio de natura car lo menor cuyda e vol tant valer com lo miya e lo miya tant com lo mayor ell ignorant no vull dir bestia cuyda tant saber com lo scient tots volen esser desobedients e plens daltres vicis que dits he desus e axi not maravells net entranyors (ni te extraños; ni te extrañes) si Deus te dona tals oficials e altres adversitats car tos peccats ho merexen e tos merits ho requeren. Nous penssets nes penssen los dit oficials que quant aço ve per disposicio e permissio divinal ells ne sien scusats ans tots aytals van a çent millia diables. Car la infinida saviesa de Deu ja ho permet uns mals homens esser execudors daltres mals. En axi exemplarment parlen ab uns seus enemichs se venguen daltres seus enemichs. Doncs poble converteixte a Deu e tollte dels dits vicis he daltres e fe obres de justicia e Deu darta bons oficials e bons regidors e altres prosperitats e mostrarto he de present si usar ne vols un remey jatsessia grosser mas profitos a guardarte de mal e encara de mals oficials. Sabs be que un proverbi vulgar diu axi vols que cans not ladren mitte en loch que not vegen. Per semblant te dich vols que oficials not pengen guardet de errar e de venir contra los furs e stabliments penals car pus sabs e saber pots aquells en tu es de guardarten e si fer nou vols culpa es tua. E axi sofirte lo dan e calleten no ten clams. Car diu Oraçius Leviter ex merito quitquid patiaris ferendum est que venit indigne pena dolenda venit. Vol dir parlant a cascun la passio o lo mal que has per ton merit deus soferir leugerament e callant mas la pena qui ve indignament ço es sens culpa daquella aytal pena te pots doler o planyer adaveres. -

De ofici de jurats de consellers e regidors de ciutats.

- Resta - dix lo frare - que parlem de la altra manera de ofiçials ço es a saber daquells segons dix que solament han juradiccio en poques coses axi com jurats consellers e semblants. Car en diversses ciutats son apellats en diverses noms pero lo ofiçi es semblant ço es de regir e de procurar los afers de la cosa publicha de la çiutat. E dicvos e altres ho han dit que en aquests va lo tot del be o del mal de la ciutat aquests son lo tot de tots los altres oficials en lo be o en lo contrari de la çiutat segons dejus aparra los altres oficials son vists fer afers de singulars ço es de juy entre aquell e laltre. E aquests fan e fer deuen los afers de tota la cosa publica e dels singulars de aquella. E per ço son drets comendataris e regidors de la çiutat per lo princep ço es per lo senyor rey. Los altres curen dels juhiis de lurs oficis e aquests curen e curar deuen del be e de la vida de tots recaptant e havent les coses neçessaries a humanal vida e procurant stament pacifich de la ciutat qui es vida de tots e de cascuns singulars daquella e altres bens e profit lurs los altres o alscuns dells assagen a vegades per inadvertencia o en altra manera fer o venir contra furs usacges previlegis e libertats de la ciutat e aquests los forçen els mantenen e deuen sforçar e mantenir si alscuns oficials fan ço que fer no deuen aquests son
bastants e deuenlos afrontar e ferho tornar a raho. Aquests son e deuen esser port de salut als tribulats adjutori als flachs refugi als calumpniats contra justicia finalment son e deuen esser be als bons e mal e pena als malvats. Si nostre Senyor Deu es irat contra la çiutat per peccats e dona afliccions a aquella aquests per ordinacio e execucio de devotes oracions e de caritatives obres deuen procurar de placcar la sua ira. Si lo senyor rey per presumpcio de veritat o en altra manera es indignat o per importunitat e en altra manera fa o vol fer ço que li plau sia de injusticia o sia contra libertats o previlegis de la ciutat aquests ab humils suplicacions lo deuen lunyar de sa indignacio e fer oblidar aquella e fer retornar los afers en be. Considerats e vejats si cove que hi sien elets e meses homens de prova çert hoc per tants bens com dits son hoc encara per tal que si son aquels que deuen les malvestats que dites son desus de oficials e exercint juracdicio nos farien e los vicis dels singulars del poble qui passats son desus serien refrenats e adobats e nos farien encara sen seguiria a la ciutat molts altres bens e prosperitats. E per mills entendre la dignitat e preheminencia del ofici daquests regidors sapiats quels senadors ço es quels regidors de la ciutat de Roma son entitulats e appellats per tots hoc per lo emperador patres conscripti que vol dir pares ensemps scrits e diuse per tant car los noms de tots ells eren ensemps scrits en taules daçer. E la raho perquels appellaven pares es per tal car axi com lo pare natural se ha enves sos propris fills allimitat regint instruint aquells en virtuts e procurant a ells honor e be lunyantlos tot sinistre axi los dits senadors e regidors se havien e haver devien enves la cosa publicha. Item lescriure de tots los noms ensemps significave que tots ells ensemps de I cor e de un voler deuen esser e entendre en lo be e bon regiment de la cosa publica. Item com sia çert quel açer es pus fort e pus durable que tots los altres metalls per ço scriure lurs noms en taules daçer significave la magestat del imperi. E sobre aço dien alscuns doctors quels regidors de la ciutat han participacio de la magestat de lur prinçep representants aquella per lur ofiçi en loch seu. E per aquestes rahons son e deuen esser hauts en gran reverencia. On devets açi notar que no tots aquells qui si afayten deuen esser reebuts e meses a aquest ofici mas aquells qui no tant solament sapien e puxen ver semblant aprofitar en la cosa publique mes encara que lurs peraules e obres sien tals que apareguen honorables e denoten qual es la çiutat e lur ofici e que de reverencia pertanyent a la dignitat del ofiçi no porten menyspreu e scarn en minua de la ciutat he gran confusio daquells. -

Lahors de diligencia e quant es necessari a tot regiment.

- Item - dix lo frare al ciutadans - parlant desus a principi daquesta materia tocha dues coses les quals supposava que aquells de vos qui havets tenguts oficis specialment aquests de regiment hi haguesets retuda vostra leyaltat e vostra diligencia e jatssia tots vos acordassets de haver retuda vostra leyaltat empero un de vosaltres feu dupte en la diligencia dient que hi havia que dir e que fer e perech que tots vosaltres vos apitrassets perque a mi apar que al present yo deja parlar de la diligencia la qual es tan necessaria a tot regiment e a tots afers que sens aquella no valria res ne porien venir a bon cap encara quey hagues axi com haver deu tota leyal magestat de oficial. On per vostra instruccio a esmenar lo passat si cove a provehir al sdevenidor. Devets saber que molts doctors e philosofs en moltes maneres e en diversses peraules han loada diligencia tan altament e tant larga que seria enuyg de reçitar mas lur suma e lur substancia breu pot esser aquesta que diligencia es aquella cosa que fa guanyar al hom lo cel e la terra. E per contrari negligencia faria perdre al hom lo merit del çel e la possessio de la terra com tot lo mon fos seu. Prova. Si era un hom axi simple que en si no hagues peccat actual e en fer bones obres de caritat e altres obres virtuosses fos axi negligent que res non faes e que li valria sa simplesa çertes poch o no res. E per ço los teolechs determenan que encara val mes lom que fa be e mal que aquel que no fa be ne mal. E mayorment pus lo be de tant o de quant sia mayor. Item si a un hom per legitima successio o per altra raho justa pervenien bens en gran o soberga valor con fos un renegat e que no guardas ne procuras aquel nel conservas diligentment no li valria res car tot e tost se perdria. E per aço digueren alscuns savis que no es menor virtut conservar que guanyar. E encara digueren que diligencia e freytura son enemigues e contraries en tant que no poden star ne abitar ensemps. E axi mateix negligencia e riquesa han semblant desamistat e contrarietat que ensemps no poden star. Interrogat un hom qui es de poch estat e pocha riquesa ara muntat a gran stat e gran riquesa com ni en qual manera li era axi avengut respos que ja mes no li avench que aço que pogues fer al vespre queu speras al mati quaix que vol dir que so la diligencia ho havia fet. Molts altres eximplis hi poria allegar mas quey cal sino raho queu dicte. Donchs pus diligencia fa tant de be e negligencia fa tan de mal parvos cosa necessaria - dix lo frare als ciutadans - quels regidors de la ciutat degen haver de gran necessitat sobirana diligencia e squivar negligencia com a foch cremant. - Respongueren ells - no ha dupte. - E si axi nou fan - dix lo frare - demanvos si es gran carrech lur e sin som tenguts a restitucio e sin merexen blasme. E encara tal pot esser lo carrech quen merexen punicio en aquest segle o en laltre. - E los ciutadans callaren e aperech que sentristasen. - Noy cal - dix lo frare - callar ne fer mala cara que axi es com he dit sens tot dupte e perque noy puxats metre scusacio declararvos ho he mills eus ho provare per dret e per raho. Dit he desus e dich quels regidors de la ciutat son dretament procuradors de la universitat daquella e fan los afers de aquella los quals ells prenen e tenen en comanda e en procuracio o en administracio car nos pot dir que sien lurs propris. E es axi per dret divinal e humanal que sobre la cosa que yo prench en comanda o en procuracio o en administracio yo deig e son tengut haverhi diligencia tal he tanta com cascun hom diligent ha en sos propris fets. E sino yo Ion son tengut de ple en ple. - Respos la I dels ciutadans Durus est hic sermo. Vol dir que dura es aquesta peraula. - Dix lo frare - dura o blana axi es e negun nou pot neu deu ignorar com sia vulgar proverbi que saben les velles encara los minyons qui diu ço quis comana car se ven. Donchs que bona volriets vosaltres lo bell bell ço es la honor e la bomba (pompa) del ofici o lo salari e que noy fesets profit negu hoc si Deus ho vol no va axi no guarden sino solament regidors de ciutat o de loch hoc encara lo Papa e los reys he tots altres grans senyors eclasiastichs e seglars que dos mots ensemps e no la I sens laltre tenen al dors ço es preesse hac prodesse. Lo primer es gran dignitat e honor ço es preesse que vol dir exalçat mas lo segon es de gran e fexuga carrega ço es prodesse que vol dir profitat es a saber que aquests aytals deuen e son tenguts aprofitar los lurs sotsmesos car per ço los hi ha posats Deu de qui tenen loch. E sino ells hi erren sobres en compten en aquest segle e en laltre e per ço diu una auctoritat Non est honor sine honore. Vol dir que no es honor sens carrega. E per tal dix un savi rey de Castella - Ora fuesse yo un aldeano richo asseado e apar todo que ni conosciesse ne viesse ell rey a mi - veus com conexia aquest savi rey quanta carrega tenia sobre si ensemps ab la dignitat real. Mes avant havia yo dit desus queu provaria per raho. Digats per vostra fe tota afeccio cessant seria cosa rahonable que la universitat e lo poble qui esta e dorm en confiança de sos regidors en corregues perill o dan per lur negligencia e ques anas per aytal. - Respongueren los ciutadans - massa poriem compendre axo car be entenem que si per colpa de algun regidor la qual sdevenga per sa maldat o per engan o per altra mala raho de çerta scientia sua la universitat o lo poble han dan queu sia ell tengut o encara quen sia punit. Mas no sabets vos que sis sdeve per oblit o per inadvertencia de ques segueix alcuna negligencia que per aço no sia tengut. Dura cosa seria e mal guardo de son treball lo qual tots dies sosten entendre rahonar acordar consellar ordonar sobre los afers de la universitat – Segons vostres peraules - dix lo frare als çiutadans -

Continuará .....