Capitol LV. De curiositat que es voler saber coses superflues que no fan profit.

Capitol LV. De curiositat que es voler saber coses superflues que no fan profit.

Molt cara sor amonestte que tots dies te studius de profitar en bones obres e que no consideres los mals que fan los altres mas considera los bens que tu deus fer. E per ço dix un savi no vulles escudriyar de saber coses vanes e sens tot profit no es cosa necessaria a tu conexer les coses que son separades dels senys humanals. Digna cosa es ques lex de jutiar les penses dels homens. Aquell qui es perfetament no pot conexer los coratges daltri. La raho de aço es car no podem jutiar les coses incertes fins que vingue Jhesu-Crist qui illuminara les tenebres amaguades e manifestara los consels dels coratges. Digna cosa es que sia sens peccat aquell qui vol corregir los vicis dels altres. Los homens folls com volen rependre los erros dels altres demostren los lurs. Tant com lom studia en escodriyar curiosament e vana los vicis dels altres tant mes ignora sos peccats los quals deguera conexer e plorar mas com lo retorna a si matex es mira be no fa inquisicio de la vida dels altres per rependrelos car en si matex troba moltes coses que deu rependre e planyer. E per ço diu sant Greguori tant menys devem rependre los coratges dels altres quant mes sabem que no podem illuminar ab la nostra vista les tenebres de la cogitacio de nostre proisme. Sant Isidre diu pus apparellats som de rependre los vicis de cascun hom que de seguir ses virtuts e no desijam saber lo be que fa algu ans tant com podem escodriyam lo mal que haura fet. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada concelte que mes vulles rependre los teus viçis que los daltri sies ansiosa de la tua curacio sies molt entesa en la tua salut sies apparellada de esmenar tu matexa no vulles fer inquisicio de aço que a tu no pertany null temps desigs saber e ja los homens que parlen entre si mateys no vulles encercar que fa ni que diu aytal e aytal hom no sies curiosa lexa les ansies e cures de la vida daltri no sia curiositat en lo mon que enguan lo teu coratge no sia cobeianse en lo mon de vana curiositat que entre dins lo teu cor e aço per tal que no façes enquesta de les costumes dels altres oblidant les tues. Sposa de Jhesu-Crist prechte que ab tanta cura e ansia corregesques los teus viçis ab quant studi reprens los viçis daltri no hages cura de saber les coses amaguades guardet de encercar les coses que no deus saber lexat de saber le cosa que no has presa ab auctoritat de la santa Escriptura no cerques mes sino tant com divinals letres te mostren null temps desigs saber aço que not pertany de saber. Sor amable sapies per tot cert que curiositat (mata al gat) es perillosa presumpcio. La curiositat dampnosa provoca a heregia acabuça la pensa en faules plenes de sacrilegis en les coses escures ret los homens audaçes e en les coses ignorades fa los homens soptosos determenant aço que no saben. Sor molt amada prechte que ab ton studi esmens la tua vida per tal que apres de la present vida vingues als guoigs eternals Amen.

Capitol LIII. De psalms e ympnes.

Capitol LIII. De psalms e ympnes. 

Sor molt cara com tu cantes devant Deu psalms e impnes tracte dins la tua pensa aço que cantes ab la tua vou la tua pensa concorde ab la tua lengua e ab la vou. No cogites una cosa e quen cantes altre. Si tu cogites una cosa en la pensa e altre hon cantes en la boca perts lo fruyt del teu treball. Si lo teu cors sta en la esgleya e la tua pensa va defora vaguabunda perts lo teu loguer. E per ço diu lo Propheta aquest poble me loa em honra ab los labis e lo lur cor es luny de mi. Lapostol diu yo cant en lo meu spirit e cantare en la mia pensa cantare en la bocha e cantare en lo cor. Bona cosa es preguar Deu per tostemps en la pensa. Bona cosa es glorificar Deu ab psalms e ympnes e cants spirituals ab so e ab vou. Axi com ab oracions som aiudats axi ab la melodia dels psalms som recomplits de delectacio. Los cants de la Esgleya alegren les penses del homens adeliten los fastiyosos desperten los pereosos e conviden los peccadors a plors e lagremes car per molt que sien durs los coratges dels homens seglars tentost com hoen la dolçor dels psalms son convertits a la amor de pietat. Molts son qui son punyits ab la suauetat dels psalms ploren lur peccats. La oracio en la present vida val a remetre peccats mas lo cant dels psalms significa la laor perpetual dels goigs de Paradis car aci es scrit per lo Psalmista dient los benaventurats qui habiten en la tua casa Senyor te loaran per secula seculorum. Tot hom qui feelment e ab pensa attenta canta los psalms a Deu es acomparat e acompanyat als angels e la raho es aquesta car lom loa aquell en la terra lo qual los angels adoren e glorifiquen continuadament en los cels. Lo cantar del psalms nos provoca a veguades a lagremes a veguades nos convida a oracio. Los psalms nos fan esser gracioses les velles de la nit dient a nos alegratsvos justs en lo Senyor car als perfets pertany loar Deu. Los psalms nos denuncien la hora de prima portantnos alegria de lum dient Senyor Deu salvem per la virtud del teu nom e jutgem en la tua virtut. Los psalms nos consagren la hora de tercia com diem vingue sobre nos la tua misericordia Senyor e salvens en la tua paraula. Los psalms alegren la hora del mig jorn tractantnos lo pa que devem menjar. Los psalms resolven lo dejuni en hora de nona sadollantnos ab dolor e suauitat spiritual. Los salpms nos comanen a Deu en la hora de vespres dient Senyor sia endressada e tramesa la mia oracio davant la tua presencia axi com lo ensens sen puja en alt. Lo levar que yo fas de les mies mans es sacrifici de hora de vespres. Los psalms nos amonesten que en hora de completa beneiscam a Deu dient a servents de Deu beneits lo Senyor. Sor molt amada en Jhesu-Crist rete fermament en la tua memoria que com la anima ab amor e devocio canta a Deu psalms ympnes e cantichs spirituals lavors sona fort dolçament en les orelles de Deu. E per ço lespos Jhesu-Crist amonesta en lo libre dels Cantichs la sua esposa ço es la sancta Esgleya o la anima sancta dient o sposa mia monstram la tua faç sone la tua vou en les mies orelles car la tua vou es dolça e la tua cara es molt bella. Tu donchs amada mia jaus en lo lit de molt dolça contemplacio en lo qual desiges de complaure a mi en psalms ympnes e cants spirituals e ab devotes oracions vine e mostrem la tua faç ço es hix del sacret del teu cor e mostrem als altres la bellesa de les tues obres virtuoses per ço quen reeben bon eximpli. Car diu lo Evangelista vegen la gent les vostres bones obres e glorifiquenne lo pare nostre qui es en los çels son la tua vou en les mies orelles ço es la vou de la laor divinal la vou de goig e de alegria spiritual son per ço que façes les altres approfitar en laor e gloria mia. Los cants dels psalms adolcexen les orelles dels hoydors e instroexen les animes a ben viure. La vou de aquells qui canten es feta una car nos mesclam paraulas de laor ab los angels de Deu los quals no veem. Los servidors de Deu tostemps deuen loar lo nom de nostre Senyor car les aygues sobiranes ho demostren de les quals diu lo Psalmista vosaltres aygues qui sots sobre los cels beneyts lo Senyor car los elets null temps cessaran de loar lo nom de Deu. De les aygues jusanes se lig en lo Genesi sien aiustades en un loch les aygues que son jus lo cel car los reprovats qui ara son dispergits per tot lo mon seran aiustats e closos en linfern hon sien turmentats perdurablement. Incessantment deuen los feels retre laors a Deu car Deus se adelite en aquells e que Deus se adelite en les laors dels feels testimoni ne fa lespos Jhesu-Crist que parlant a la sua esposa en lo libre dels Cantichs diu axi tu qui habites en los orts fem hoyr la tua vou. Cove habitar en los orts si vol quel seu espos oia la sua vou ço es lo cant de la bona prehicacio e de sancta alegria e de la divinal laor en la qual lo espos se adelite lo qual cant desigen hoir los amichs qui ab gran attencio escolten. Aquests amichs son los elets qui desigen hoir les paraules de vida ço es les liçons los psalms los ympnes e los cants spirituals per tal que senten alguna cosa de la terra celestial. Adonchs sor molt reverent axi com demunt es dit fort es necessari a tu que en tota la tua vida loes Deu tot poderos Creador teu car ab aço obtendras venia e perdo. Loal donchs en lo teu cor loal en la vou de melodia loal en lo secret de contemplacio loal en lo secret de la pensa e en la dolçor de la tua vou. Jatsia que siam peccadors e indignes a loar Deu empero ja per axo no devem cessar de loarlo car ab aço speram aconseguir remissio de peccats. E que es laor divinal que es divinal vou en los psalms sino sacrifici de laor. E per ço diu lo Psalmista lo sacrifici de laor me honra e aquell sera lo cami per lo qual li mostrare la salut de Deu. Quaix que digue manifestament en los psalms ha cami de laor per lo qual porem venir a la eternal laor mas si yo nol te mostre nol poras trobar per tu matexa. Perque la mia cara sor com lo cami de nostre salut sie en les laors del Creador amonestte que la laor de Deu per null temps se luny de la tua bocha. Sor molt cara en Jhesu-Crist Deus es la tua laor adonchs tu sies laor sua en tal forma que la sua laor sia tostemps en la tua bocha Amen.

// Aci l´ympne dels idiotes catalanistes : 

Capitol LII. De fer obres de mans.

Capitol LII. De fer obres de mans. 

Diu lo propheta Jheremies levem nostres coratges ab les mans a Deu. Aquell qui fa oracio e treballa de mans leva a Deu lo cor e les mans. Qui fa oracio e no treballa de mans leva a Deu lo cor e no les mans. Qui treballa e no fa oracio leva a Deu les mans e no lo cor. Adonchs sor molt cara necessari nos es que levem en la oracio lo cor a Deu e que estenam a Deu les mans per bona obre. La rahon es aquesta per tal que no siam represos per negligencia dels manaments de Deu lavors com volem obtenir salut ab la sola oracio o ab la sola obre. E per ço diu Lapostol aquell qui no treballa raho es que no menge. La serventa de Jhesu-Crist deu tostemps pregar legir e obrar per tal quel spirit de fornicacio no engan la pensa ociosa. La delectacio de la carn se venç ab treball. Sor molt cara departeix lo die en tres parts en la primera fes oracio en la segona lig en la terça treballa. Lo rey Salamo per ociositat fo enbolcat en moltes fornicacions e per la cobejançe de la fornicacio adora les ydoles. Sor molt care les demunt dites coses son molt necessaries ço es oracio liço e obra. Per la oracio som denejats per la liço som instruhits per la obre som beatificats. Axi ho diu lo Sant Spirit en lo psalm tu meniaras los treballs de les tues mans benaventurat es e be hauras en aquesta present vida. Si a veguades cesses de ligir te la obre a ma en guisa que null temps sies ociosa car ociositat es enemigue de la anima. Lo diable enguana tot aquell lo qual troba ocios. Lo diable entra tots jorns en clausura e si troba algu ocios ten tost lo acusa. O sposa de Jhesu-Crist guardet que com lo diable entrara en la clausura e haura escudriyats los fets de cascuna sor que no trob en tu cosa de la qual te puscha acusar. Per aquesta raho te amonest sor en Jhesu-Crist molt amada que per amor de Deu null temps sies ossiosa. Prechte que a les tues compayones mostres la amor de Jhesus no solament ab paraules mes encare ab bones obres. Lavors ames Deu vertaderament si per amor sua fas aquelles bones obres que poras. Cascuna anima santa deu monstrar en si la temor de Deu ab paraules e ab santes obres. E per ço diu lespos en lo libre dels Cantichs a la Esgleya esposa sua posa a mi axi com un sagell sobre lo teu cor e sobre lo teu braç. En lo cor son les cogitacions en lo braç son les operacions. Adonchs sobre lo cor e sobre lo braç de la sposa es posat lo espos axi com sagell car demostre en la volentat e en la obre quant es amat per la santa anima com la amor de Deu null temps es ociosa. Si es vera amor grans obres fa e si no obre no es amor. Prechte donchs amable sor que ams Deu perfetament en guisa que amant ell null temps sies ociosa. Si verament ames Deu null temps seras ociosa si Deus ames en veritat per amor de aquell fogiras a tota ociositat.
Qui ama Deu de tota sa pensa postposa tota ociositat per amor sua. No sera donat lo regne de Deu als ociosos sino a aquells qui studien en lo servey divinal. Lo regne de Deu no sera donat als vaguabunts sino a aquells qui treballen dignament per amor de nostre Senyor Deu. Aquells qui en bones obres son peresosos e tebeus no hauran loch en lo regne de Deu. Luxuria enguana tost los homens donats a ociositat. Luxuria tost enguana lom ocios el hom vaguabunt. Luxuria crema e inflama lom qui troba ocios. Luxuria fug a occupacio industriosa e a virtuos treball. Lom venç la luxuria ab treball.
Lo cors qui es fatigat per treball menys se adelita en carnalitats. Perque amable sor en Jhesu-Crist esquiva tota ociositat no ams ociositat fatigua lo teu cors ab treball e exercitet en bones obres cerca alguna bona obre en la qual sia occupada la intencio del teu coratge la tua obre e la tua intencio tostemps sien en Deu Amen.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spirit car de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats ans los fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans los fa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligs quels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fon Abram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nos monstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançe dels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carrera per la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tul segueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrines en lo seu part e lo porxe hon infanta fon axi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Joseph de qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caen en moltes temptacions e en los laços del diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshi Jhesu-Crist. Per ço nasquem nuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Ve com es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebut nuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Capitol XLIII. De paciencia e sustinencia.

Molt cara sor apren de Jhesu-Crist una liço de gran temprançe. Mira be attentament Jhesu-Crist e no hauras dolor de les injuries quet son fetes car sostenint per nos passio ha lexat exemple a nosaltres lo qual com fos ferit ab palmes en les gualtes açotat en les espalles escarnit ab escopines foradat ab grans claus e condempnat a greu e cruel mort de la creu tostemps calla e no dix mot. Sor molt cara com algu te desonrara digues tu aço merexen mos peccats com te fan injuries digues tu aço fan los meus mals en tota quanta adversitat sostendrás digues que per ton peccat te esdeve pus leugerament sostendras totes injuries si consideres los peccats per los quals te sdevenen los mals. Donchs com algu parle mal de tu fes oracio com algu te maleira beneexlo tu beneex aquell quit malehira dona benediccio quit maleex monstra pasciencia al quis ahira contra tu dissol o ablanex la ira del furios ab dolçor venç la iniquitat ab benignitat venç la malicia ab bonesa sobra los mals dels altres ab la tua mansea foragita e destrouex les desonries dels altres ab pensa reposada. Sor amable apparella lo teu cor a be e a mal e porta ab paciencia tots los bens e los mals segons que vindran soste les coses contraries a les prosperes plasents e profitoses e en tot loch hon te occorreran sosteles ab pensa pacient menyspresa les desonries que seran dites sobra e venç los desonors que a tu hauran fetes e menyspresaho tot menyspresa les erros quet dien los mals parles dissimulant que nou hous. Honesta verge posat que sies per algu comoguda o que sies provocada o que sies axebucada o posat que algu te salt en la cara o quet aleu crims o quet provoch a baralla o quet apparell a contencions o quet digue improbris o quet façe injuria o quet menyspreu tu empero calla tu no digues res tu o dissimula tu ho menyspresa tu no parles tu te scilenci no respongues injuriosament no digues males paraules no desonres a quit desonre no li digues lo quet diu no respongues ab desonries car tu callant e ab scilenci venciras pus tot. O sposa de Jhesu-Crist pren fort luyta contra les adversitats temporals en tots los cassos que esdevendran sies ferma porta totes coses pacientment. Pacientment deu hom sostenir allo qui es esdevengut a molts. Axi es be mortal aquell qui dona afliccio com aquell qui la soste axi morra aquell qui fa lo mal com aquell quil soste. Amable sor creu a mi sapies que no es persona el mon quet pogues noure si Deu no lin hagues dat poder. Lo teu enemich no hagra sobre tu potestat si Deu nou hagues permes. Cove que per moltes tribulacions entrem en lo regne de Deu. No son suficients los mals e les passions de aquest temps per aconseguir la vida esdevenidora ni la gloria divinal. Sor molt cara impossible es que sies dona e que no tastes dolors e anguoxes. Tots quants som en aquest mon sostenim conguoxes. Aquesta vida tota es plena de lagremes. La present vida comensa son xant a plor e a lagremes. Linfant com nex en lo començament de la sua vida plora. Linfant com hix del ventre de la sua mare primerament plora que no riu plorants e lagremajants som gitats en aquesta present vida. Profitosa es la tribulacio profitoses son les pressures de aquesta present vida. Tant com som mes tribulats en aquesta present vida tant mes som fortificats e refermats tant com en la present vida som mes afligits e batuts tant mes nos alegrarem en lo segle sdevenidor. Si açi som be farits ab açots en lo juhi divinal serem atrobats purgats e denejats. Axi placia a Deu Amen

Capitol XLII. De concordia.

Capitol XLII. De concordia. 

Sis coses son diu nostre Senyor que yo he en gran oy e la setena ha en gran avorricio la mia anima ço es aquell qui sembra discordies entre germans. Maleyt es aquell qui sembre discordies entre los servents de Deu e qui romp concordia e pau entre ells.
Gran injuria fa a Deu aquell qui entre los servents de Deu sembra discordia e la raho es aquesta car Jhesu-Crist es pau nostra qui ha fets concorts los homens els angels. Concordia de mals contrarietat es de bons. Axi com devem desiiar que los bons hagen pau axi devem desijar que la concordia dels mals sia rompuda. Concordia pera fer peccat mala es mas concordia pera fer be e a fer justicia e a servir a Deu bona cosa es. Per ço som aiustats en un loch que en lo servey de Deu haiam un spirit e un coratge. Tots aquells qui abiten en la casa de Deu deuen haver una anima e un cor en Deu. No val res si una cosa nos conte e que nostra volontat sia diversa e separada. Mes ama Deu la unitat del coratge que del loch. Vet que nosaltres som en aquesta casa molts homens de diverses custumes de diversos coratges e de diverses volontats. Totes aquestes coses
devem aiustar en una unitat en una intencio e en una amor de Deu. En asso devem esser de una volentat que serviam a Deu e que amem Deu de tot nostre cor e de tota nostra anima e nostre proisme axi com nosaltres mateyxs. Necessaria es en nosaltres la virtut de concordia car si yo vull fer la mia volontat e aquest la sua e aquell la sua seguir san moltes divisions naxer nan moltes baralles ires bregues qui son obres de la carn. E segons que diu Lapostol aquells qui fan aytals obres no aconseguiran lo regne de Deu. Cara sor creu a mi que no plasen a Deu tant nostres dejunis nostres oracions ni nostres sacrificis quant li plau la nostra concordia. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli ve primerament a reconsiliarte de ton proisme e lavors vindras al altar e offerras ton sacrifici. Amable sor sapies que molt es gran devant Deu la virtut de concordia sens la cual no li plaen nostres sacrificis per los quals los peccats son perdonats. Sapies cara sor que com nos venim a conversio prenem luyta contra lo diable. Poriesme tu dir cara sor - frare meu en Jhesu-Crist molt amat diguesme si el diable tem alguna cosa que sia en aquest mon. - Responchte sor molt amable que no es res en lo mon que tant tema lo diable com fa concordia e caritat car si tot quant possehim donam per amor de Deu aço no tem lo diable car ell no vol semblants riqueses. Si dejunam nou tem lo diable car ell null temps menia si vellam nou tem lo diable car ell null temps dorm mas si tenim concordia e caritat aço es que tem molt lo diable car tenim e possehim en la terra la cosa que ell no volch tenir en lo cel. Aço es la paraula ques lig en los Cantichs de la Esgleya ço es que es terrible e ordenada axi com a hosts de gents darmes car axi com los enemichs han gran temor com vesen les hosts de la batalla ben ordenar axi certes lo diable se espaventa molt com veu quels homens ab spirituals senys de armes de virtuts viuen en bona concordia. Adonchs tots devem viure en la casa de Deu en una concordia e en un coratge per tal que puscham vencer lo diable. La serventa de Deu que vol viure en concordia primerament deu derenclir totes les males custumes en guisa que no sia malvada ne sia desordenada ne mal nodrida ne sia desreglada per ço que no torbe les altres serventes de Jhesu-Crist ab la sua perversitat. E aytal deu mesurar e arreglar totes les sues obres e tots los seus moviments e totes les sues paraules e la sua vida en guisa que vivint segons deu se puscha concordar ab aquelles ab qui viu. Adonchs sor molt amada amonestte que visques humilment e concordantment en lo monestir ab totes les serventes de Jhesu-Crist. Sor amable convida a pau totes aquelles qui son discordants a pau e benvolença no digues paraula en lo mon ques pertangua a baralla o que pugue engenrar discordia. O sposa de Jhesu-Crist la caritat de Deu ta separada del mon placia a Deu que aquella matexa caritat te aiuste ab ell Amen.

Capitol XL. De humilitat.

Capitol XL. De humilitat. 

Sor molt care oges Jhesu-Crist espos teu que diu en lo Evangeli aprenets de mi car yo son benigne e suau humil de cor. Sor amable humilia tu matexa sots la poderosa ma de Deu per ço que ell te exalçe en lo die de la tribulacio. La consciencia de la verge deu esser tostemps humil e trista en guisa que la humilitat face que nos superbieg e la tristor façe quel cor nos dissolgue en delectacions mundanals. Humilitat es virtut subirana en la verge. La verge humil posat que sia vil e menyspresada en vestir empero davant Deu es gloriosa en virtuts. La verge superbiosa posat que davant los homens sia bella e blancha e en lo cors ben formada empero davant los ulls de Deu es vil menyspresada e reprovada e la raho es aquesta car la anima del just es cadira de Deu axi ho diu lo Senyor sobre quim reposare sino sobre lo humil e reposat e tement les mies paraules. Molt amada sor en Jhesu-Crist prechte que sies humil sies fundade en humilitat sies derrera de totes sies entre totes la pus humil not poses en loch pus honorable not jutges esser alta ni millor que les altres jutge les altres esser maiors que tu tant com seras maior tant te humilia mes en totes coses. Si has humilitat hauras gloria. Tant com seras pus humil tant mes te seguira gran altitut de gloria. Devalla per tal que puigs humiliet per tal que sies exalcada not exaltes per tal que no sies abaxada car aquell quis exalçe sera humiliat e aquell quis humilla sera exalçat. Qui puge massa alt per forse ha a baxar e a caure. Pus fort es lo cahiment com hom cau de pus alt. Del loch pus alt se segueix maior decahiment e crebant. La humiltat no pot caure humiltat no sap que vol dir decahiment. Nul temps humilitat sustench ruyna. O sposa de Jhesu-Crist sapies que Deus es vengut humil sapies que Deu es humiliat en forma e semblançe de servent e ses fet obedient fins a la mort. Amable sor ves axi com Jhesu-Crist es anat seguex lo seu eximpli ressemble les sues petiades sies vilificada sies menyspresada sies desonrada desplau a tu matexa. Aquell qui assi matex es vill davant Deu es gran. Qui assi matex desplau es plasent a Deu. Cara sor sies petita davant los teus ulls per ço que sies gran davant los ulls divinals. Tant seras davant Deu pus preciosa quant seras en los ulls dels homens pus menyspresada. Sor amable si tu hauras pregona humilitat sapies que en lo celestial regne te alegraras ab les vergens discretes e savies Amen.

Capitol XXXVI. De ira.

Capitol XXXVI. De ira. 

Honesta verge oges que diu Salamo la molla resposta trenca la ira e la paraula dura encen la fellonia. En altre loch diu paraula dolça mitigua los enemichs e multiplica amichs. Tant cascu es menys savi com es menys pacient. Los savis per la ira perden lur saviesa. Per ira es fet hom fora si matex. Alguns son qui tost se airen e tost se pacifiquen altres son qui fort a tart se ahiren e tart volen tornar a pau e amistat altres son e aquests son los piyors qui tots son provocats a ira e ab gran difficultat son inclinats a pau. Mes val aquell qui soptosament es provocat a ira e leugerament se pacifica que aquel qui tart se ahira e a fer pau es fort a tart inclinat. La mia cara sor oges que diu sant Jacme tota persona deu esser promta e apparellada a hoir e tardivol a parlar e tardivol a ira. La raho es aquesta car la ira del hom no seguex la justicia de Deu e sapies sens tot dupte que la ira de la verge no met en obre la ley de Deu. La verge que deu esser feta temple de Deu nos deu airar per cosa del mon nos pertany a la sposa de Jhesu-Crist que sia irosa. La verge que en lo seu pits aparella habitacio per Jhesu-Crist en totes maneras deu foragitar la ira del seu cor. La verge que desija venir ab lo seu espos al talem celestial deu corregir del seu coratge tota flama de ira. Amable sor si la ira perve a tu restrenyla e refrena lo soptos moviment de la ira. Si la ira ve a tu soptosament mitiguala tempre lo furor tempra la indignacio. Si no pots esquivar la ira almenys temprala not arrape la furor not inflame la ira not comogua la indignacio nos pona lo sol sobre la tua ira. Axi placia a Deu Amen.

Capitol XXVIIII (XXIX) Com deu hom reebre lo precios cors de Jhesu-Crist.

Capitol XXVIIII (XXIX) Com deu hom reebre lo precios cors de Jhesu-Crist. 

Aquell qui meniara lo pa sagrat e beura lo calzer de Jhesu-Crist indignament peccara en lo cors e en la sanch del Senyor ço es cometra greu peccat e maculara la sua anima. E la raho es aquesta car indignament se acosta al subiran be. Exemine donchs lom si matex e lavors menge de aquell sagrat pa e begua de aquell precios vi. Quaix que digue considere cascu la sua vida e deneig lo seu cor de tota malicia per ço que dignament se puscha acostar a ten gran sagrament. Tot hom qui menia lo cors de Jhesu-Crist e beu
la su sang indignament menja pera si matex juhi ço es la causa de sa dampnacio. E per ço diu Sant Ysidre que aquells qui en la Esgleya viuen mundanalment e tots jorns combreguen creents que per lo continuat combregar son deneiats dels peccats sapien de cert que nols aprofita res a lur mundicia e puritat faent testimoni de aço lo Propheta qui diu que es aço quel meu amat fa en la mia casa moltes iniquitats e com penseste que les carns santes te denegen de les tues malicies. Aquell donchs qui vol reebre dignament lo precios cors de Jhesu-Crist faça primerament tot son studi e esforç de habitar ab Jhesu-Crist per fe e per amor car axi ho diu ell matex en lo seu Evangeli qui menia la mia carn e beu la mia sanch en mi es e yo son en ell. Quaix que digue aquell es en mi qui complex la mia volontat faent bones obres car en altre forma si ell primerament no habita en mi per fe e bones obres e yo no habitare en ell no pot dignament meniar la mia carn ni beure la mia sanch. Que es donchs aço que menien los homens car veem que tots reeben los sagraments del altar. Certes yo confes que tots lo reeben mas la hu reeb espiritualment la carn de Jhesu-Crist e beu la sua sanch altre es qui solament reeb lo sagrament ço es reeb lo cor de Jhesu-Crist sots lo sagrament e no reeb la gracia del sagrament. Sagrament appellam lo cors sagrat de Jhesu-Crist nat de la Verges Maria. Lo be del sagrament appellam la gracia divinal la cual conte spiritualment la carn de Jhesu-Crist. La persona justa reeb lo sagrament e la gracia del sagrament. La persona peccadora reeb lo sagrament mas no la gracia e per ço lo menia indignament segons que diu Lapostol car aytal beu e menia juhi no provant primerament si matex ni faent diferencia entre lo cors de Jhesu-Crist e les altres viandes. Donchs pories tu dir que menia ni que beu lo peccador. Certes dichte que no menia la carn ni beu la sanch spiritualment a salut sua ans menia juhi a la sua dampnacio jatsia que ab los altres reba lo sagrament del altar. Adonchs un es aquell qui reeb lo cors de Jhesu-Crist a salut sua altre a se dampnacio. Aquell qui axi com a Judes reeb lo cors de Jhesu-Crist ab Judes traydor es condempnat e aquell qui devotament lo reeb ab sant Pere e ab los altres apostols en vera fe e sens tot dupte sera santificat en lo cors de Jhesu-Crist ab sant Pere e ab los altres apostols. Donchs sposa de Jhesu-Crist oges les paraules de sant Augusti dient aquell qui ab cast e pur cor e ab neta consciencia e devota pensa ve al sagrament del altar sens tot dupte aquell vindra tot benaventurat devant los ulls divinals al sobiran altar lo qual es hedificat en los cels. Prechte sor amable en Jhesu-Crist que oges la saviesa de la serp car com ella comensa de anar a beure laygue gita de si tot lo veri ans que pervingua a la font. Tu molt cara sor prechte que ressembles a la dita serp en aquesta propietat ço es que abans que vingues a la font de la comunio del precios cors de Jhesu-Crist e de la sua sagrada carn foragits de tu tot veri ço es tot oy tota ira tota malicia tota enveia tota mala voluntat e tots praves cogitacions del teu cor relexa e perdona a totes tes companyones e a tots tos proysmes tot quant han peccat contra tu per ço que Deus te perdo tots los peccats car lo Senyor diu perdonats e seraus perdonat. Donchs si fas totes les coses que demunt yo te dites lavors te poras acostar a la font viva co es a Jhesu-Crist qui es font de tots bens car ell diu de si matex yo son pa viu qui son devallat del cel. De aquest pa diu lo Psalmista que lom ha meniat pa dels angels empero aquella vianda que devalla del cel e aquell abeuratge quins es donat en quant eren coses corporals no pertayen als angels mas aquell qui es pa dels angels es a nosaltres sagrament ço es la sua vera carn e la sua vera sanch les quals menia e beu lom iust spiritualment car axi com fa testimoni lo Apostol alguns qui foren en lo desert aquella matexa vianda menjaren spiritualment empero morts son axi matex ara dins nostra Esgleya lo cors precios de Jhesu-Crist a alguns es vida e a altres es pena e dampnatge de peccat. Sens tot dupte lo cors de Jhesu-Crist es vida a aquells qui viuen en Jhesu-Crist e es mort a aquells qui per lur culpa e ignorancia e negligencia son membres del diable. Perque sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte que com tu reebras lo precios cors de Jhesu-Crist no vulles solament considerar la sabor del pa que tu sents en la bocha mas vulles contemplar lo profit spiritual que de alli os seguex. Oges prechte honesta verge aço que lo prevere diu en la consecracio del precios cors de Jhesu-Crist preguam que aquesta oferta sia feta beneyta per la qual nos siam beneys scrita per la cual nos siam scrits en lo cel ferma e certa per la qual siam encorporats es les entramenes de Jhesu-Crist rahonable per la qual siam despullats de la bestial sensualitat e sia feta acceptable a tu Senyor o plasent en guisa que nos en aço en que som stats desplasents a nostre cobeianse siam fets plasents a tu migensant lo teu unigenit fill Jhesu-Crist Salvador nostre. Sapies donchs honesta verge que axi com demunt he dit Jhesu-Crist de si mateix sadolla los sants angels en lo cel Jhesu-Crist de si matex recomplex los feels homens en la terra. Jhesu-Crist ab lesguart de la su faç sadolla los angels en lo cel. Jhesu-Crist nos recomplex per la fe en la terra per ço que no defalliscam en lo cami. Jhesu-Crist de si matex sadolla los homens els angels empero roman entegre en lo seu regne. O e com es bo e com merevellos aquest pa del qual los angels son sadollats en lo cel e tos homens son recomplits en la terra. Aquell pa que langel menia en lo cel ab plena bocha menja e reeb lom per ço que no sia lassat e fatigat en la terra tenint la via e cami del cel. Jhesu-Crist pa de vida qui es recompliment dels angels es redempcio e medicina dels homens. Donchs sor molt cara pregua Deus de tota la tua pensa que purifich e deneg la tua consciencia de tota malicia en tal guisa que dignament pusques reebre lo sagrament del cors e de la sanch de Jhesu-Crist Amen.

Capitol XX. De virtut de perseverança.

Capitol XX. De virtut de perseverança. 

Sor molt cara prechte que oges sant Geronim qui diu entre los Christians no cercam ni demanam les personas ja com comensen ans guardam a la fi e ja com perseveren. Sant Pau apostol mal comensa mes be fini e termena sos dies. Judes Scariot be comensa mas mal fini. Lo comensament de Judes hac laor e fama mas la fi de la sua vida es condempnada. Vanament es loat lo començament del hom si la fi de la aua vida es condempnada. Per aço diu sant Gregori que la perseveransa es virtut de la bona obre. Debades comensam lo be sil dereclim ans del terme de nostra vida. De aço parlant sant Isidre diu que no jutge Deu lom per la vida passada sino per la sua fi. Cascu sera salvat o demnat en lo dia de la sua mort car scrit es alli hon te trobare allit jutiare e la Maria Magdalena meresque veure Jhesu-Crist ressussitant per ço com havia perseverat en cercarlo. E per tal se diu en lo libre dels Cantichs en lo meu lit cerqui per totes les nits lo meu amat lo qual ama singularment la mia anima. Amonestte honesta verge que cerques Jhesu-Crist espos teu en lo teu lit ço es que cerques ab repos de pensa e ab separacio e ab contemplacio. Cercal per les nits ço en aquesta present vida gemegant e sospirant per tal que en la vida esdevenidora lo pusques trobar perfetament e veurel regnant en la cadira del seu pare cercal sens entrevall vivint tostemps be per tal que meresques veure la sua fas en lo regne celestial. Adonchs sposa de Jhesu-Crist cerca lo teu glorios espos per ço que puxes dir ab Daviu propheta la mia anima es molt assedegada de veure Deu qui es font viva. O e quan sera aquell die en lo qual apperexere yo e veure davant mi la faç del meu Senyor. Sapies verament que la tua anima es assedegada de veure Deu sil ama sobre totes coses verament ella es assedegada de Jhesu-Crist si per la sua amor mesyspresa totes les coses transitories e terrenals ardentment es assedegada si cobeia ab gran desitg de veure Jhesu-Crist regnar a la dreta part del seu pare. E de aço nos amonesta lo dit propheta dient cercats Deu perseverantment cercats la sua faç en per tostemps ço es en prosperitat e en tribulacio en pobretat e en habundancia en malaltia e en sanitat en jovent e en velesa devem cercar Deu ab tota nostra pensa e ab tota nostra intencio per ço que merescam per ell esser fermats en santa conversacio e per ço quel merescam trobar e veure en lo regne celestial denegemnos de tota legea de la carn e del spirit car en lo die de la general resurreccio no poriem levar lo com al cel si no era ple de castedat ni poran veura la gloria de la divinal magestat sino aquells qui son purs e nets de cor. Sor molt amada creume que lo regne dels cels no sera donat als ociosos ni vagabunts ans sera donat als qui cerquen qui demanen e qui toquen a la porta car Jhesu-Crist diu demanats e reebrets cercats e trobarets tocats e seraus uberta la porta. La porta del regne del cel devem demanar ab oracio deu esser cercada ab bona vida e devemhi tocar perseverant en lo servey divinal. No es suficient cosa comensar la bona obra si ja aquell qui la comensada nos studia de portarla a bona fi aço que ab bona intencio ha comensat car mes val no conexer la carrera de justicia que si apres que hom la conex tornava atras de la bona vida. Per so diu Jhesu-Crist en lo Evangeli que aquell qui met e posa la ma a laradre e mira detras no es digne del regne de Deu. Perque sor mia molt cara necessari es que toquem tots dies a les orelles de Deu tot poderos per lo desitg de la eternal benaventurança no defallint en los bens que havem comensats en guisa que com apparexera merescam esser deliurats del carcer de aquesta mort e puscam venir a la porta de la celestial gloria. Sor en Jhesu-Crist molt amada bona cosa es a nos perseverar en lo servey de Deu car la persona que del monestir torna al segle es feta pus negra que los carbons e pus freda que carbons apagats. La raho es aquesta car per la peresa de la pensa son morts e apagats del foch de la caritat de Deu. E de aço diu sant Ysidre que aquells qui de bona vida tornen a mala per la cobeianse del mon son en tenebres ensutzits e solats ab la negror dels vicis e son lunyats e separats de la lum de la supernal claredat. Aquells qui del monestir fugen al segle son separats de la compayia dels angels e acompanyats als dimonis aquells qui lexen e derenclexen la santa conversacio e devallen en la vida seglar son lunyats de la compayia de Deu e son subiugats a la diabolical senyoria. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada considera que has fet reduex a la tua memoria don es venguda a que es venguda. Tu per amor a Jhesu-Crist has derenclit e menyspresat tot quant es en aquest mon e per la sua amor has elegit lo monestir. Tu has comprat lo regne dels cels e has liurada tu matexa en preu de aquell. Studia donchs ab subirana diligencia que no perdes lo regne lo qual has comprat ans fe per guisa que pusques haver perpetualment lo be que lonch temps has desijat. Guarde que no perdes lo regne per lo qual has donada tu matexa en preu. Oges lapostol sant Pau dient no sera coronat sino aquell qui feelment haura batallat. Aquell treballa e combat feelment qui persevera en bones obres fins al die de la sua mort. Aquell se combat licitament e leyal qui persevera en lo servey de Deu sens frau e sens ficcio. Aquell servex a Deu diligentement qui porta a bona fi la obre bona que ha comensada. Aquell treballa be en bones obres qui acaba perfetament les coses que ha be comensades. E per ço la santa Esgleya diu en lo libre dels Cantichs de les persones que perseveren en lo servey de Deu les vigues de les nostres cases son de cedre e les posts son de cipres. Les cases de la Esgleya son les congregacions dels feels qui servexen a Deu perseverants en les coses que son de Deu. Lo cedre e lo cipres son arbres qui nos podrexen e signifiquen los sants de Deu qui ab desitg insaciable flamegen tots en la amor de lur Creador e perseveren en bones obres fins a la lur fi. Adonchs amable sor sies tu en la casa de cipres perseverant en bones obres e en bona vida e seras cedre si dones de tu matexa eximpli de bona vida a tes compayones e odor de bona conversacio. Verge santa tot aço he dit per tal que tu perseveres en bona vida axi com has be comensat. E per tal lo he dit que ab tota la tua pensa menyspreus la amor de aquest mon per tal ho he dit que null temps vulles derenclir la vida religiosa e pendre la vida seglar per tal ho he dit que null temps vulles desemparar la vida monacal e retornar al segle axi com lo ca torna al vomit. Amonestte sor molt cara que per tots los dies de la tua vida persevers e estigues en lo monestir e que null temps desitgs tornar en la vida seglar. Jot amonest que ab sobiran desitg ams lo monestir e que de tot lo teu cor postposes lo segle. Amonestte que tots temps stigues en la casa de Deu e james no vulles tornar al segle la raho es aquesta car en lo monestir ha vida contemplativa en lo segle ha vida tenebrosa en lo monestir ha vida santa en lo segle ha vida criminosa en lo monestir ha vida celestial en lo segle ha vida terrenal en lo monestir ha vida reposada en lo segle ha vida torbada en lo monestir ha vida pacifica en lo segle ha vida baralosa en lo monestir ha vida segura en lo segle ha vida contenciosa en lo monestir ha vida ab concordia en lo segle ha vida plena de guerres en lo monestir ha vida casta en lo segle ha vida luxuriosa en lo monestir ha vida plena de virtuts en lo segle ha vida plena de vicis en lo monestir ha vida de santedat en lo segle ha vida plena de iniquitat. Sor reverent prechte que oges los bens qui son en lo monestir e hou los mals qui son en lo segle oges les virtuts del monestir e oges los vicis del segle e tu has hoyda la vida e tu has hoyda la mort. Adonchs en la tua presencia es lo mal e el be devant los teus ulls has la perdicio e la salut de la tua anima davant tu has la vida e la mort davant tu has lo foch e laygue. Esten la tua ma e eleges so que mes ames. Vet la carrera de Paradis e vet la carrera del Infern vet la carrera que porta a vida e vet la carrera que porta a mort. Donchs ves per aquella per hon mes amaras anar mas prechte que elegesques la millor. - Poriesme tu dir o frare meu lo teu consell reebre e la millor via elegire. Bon consell me dones e jo per la gracia divinal lo reebre. Bona cosa es a mi reebre lo teu consell e anar ab la aiuda de nostre Senyor Deu per la via que porta a Paradis. - Honesta verge yo ret gracies a Deu per ço com tu elegeys la millor carrera. Prechte donchs no lexes ni desempares la bona vida que has comensada. Per tostemps de la tua vida conserva lo bon proposit que has comensat de ben viure lavors sera la tua obre perfeta si dura fins a la fi. La salut es promesa als perseverants lo premi als perseverants es donat. No es hom benaventurat per fer be sino per ferlo perseverantment. Adonchs si tu perseveres en bones obres fins a la tua fi sies serta que seras salva. Axi placia a Deu Amen.

Capitol XIX. De virtut de obediencia.

Capitol XIX. De virtut de obediencia. 

Molt cara sor oges les paraules de sant Pere apostol dient no es potestat al mon que no proceescha de nostre Senyor Deu e les coses que son ordenades per nostre Senyor Deu son ordenades. Perque apar clarament que aquell qui contrasta a la potestat contrasta a la ordinacio divinal. Donchs no devem menyspresar les potestats o sien del mon o sien de la Esgleya car totes son ordenades per nostre Senyor Deu. Perque apar que com nos contrestam a nostres prelats per inobediencia lavors fem a Deu injuria o com per superbia e per inobediencia som rebelles a nostres prelats lavos fem contra los manaments de Deu. Com al nostres prelats som contumaçes e inobedients menyspresam nostre Senyor Deu qui dix qui a vosaltres hou a mi hou ço es qui a vosaltres es obedient a mi es obedient e qui a vosaltres menyspresa a mi menyspresa. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada manifesta cosa es que aquell qui honra son prelat honra Deu e qui al seu prelat es obedient a Deus obeex. Aquesta virtud de obediencia loa Samuel propheta dient mayor cosa es obediencia que sacrifici e mes val obeir que oferir lo grex del molto car quax peccat de miia ydoletria es contrestar al prelat e quasi zel e afeccio de ydolatrar es no voler creure ni obeir a son mayor. Maria germana de Aaron murmura per superbia e per inobediencia contra Moyses germa seu e tentost fou ferida de lebrosia (lepra). Aquesta Maria la qual murmura contra Moyses prelat o germa seu al qual fou rebelle e inobedient significa la anima de cascuna persona la qual murmura contra son prelat al qual no vol obeir ni vol reebre los manaments de la sua salut. E per ço com no vol per obediencia reebre los manaments de son prelat es ferida ab lebrosia de peccats. Samblant legim de Dathan e Abiron qui ab gran superbia e inobediencia se levaren contra Moyses e Aron tentost hagueren pena car axi com diu lo Psalmista obris la terra e begues Dathan caygue sobre tota la congregacio e compayia de Abiron. Item diu lo Psalmista lo foch se ences en la lur sinagoga e la flama crema los peccados. Per semblant forma com Ozies rey mogut de superbia e per inobediencia e rebellio hagues pres lo encenser e volgues sacrificar contra la ley divinal tentost fou ferit de lebrosia e maculat en lo front. Saul rey perde lo regne e caygue en mans de sos enemichs per ço com fou desobedient. Jonas propheta fugi per inobediencia e beguelse un pex el acubuça en la pregonesa de la mar. Adonchs molt devem guardar de levarnos contra nostres prelats per inobediencia per ço que Deu en persona de aquells qui tenen son nons visit asprament e dura. Sapies amable sor que Deus ha posats los prelats en la santa Esgleya per nostra salut per ço quens proveesquen e que reten comte a Deu per nosaltres ens garden de fer mal. E per ço diu lapostol sant Pau obeyts a vostres prelats e siatslus sotsmesos axi com aquells qui han retre raho de les nostres animes. Los prelats han a guardar e regir la cabana de Jhesu-Crist molt esvelladament e ab gran ansia dels quals se litg en lo libre dels Cantichs que sexanta homens forts e vigorosos circuexen (circundar, rodear) lo lit de Salamo tenints coltels (coltells, ganivets; gaviñets) en les mans com homensadoctrinats en fet darmes portants espases sinyides en lo costat e aço per los temos de la nit que es perillosa.
Lo ver Salamo es Jhesu-Crist lo qual es tot pascifich car ha refermada pau entre Deu e los homens. Lo lit de Salamo es la congreguacio o aiustament dels feels christians en la qual Deus habita e reposa. Lo dit lit de Salamo circuexen sexanta homens forts. Aquests son los prelats de la santa Esgleya los quals defenen castigant reprenent corregint e amonestant circuexen la Esgleya de Deu anant contra los vicis e contra los enemichs visibles e invisibles los quals sexanta son dits forts car los prelats de santa mare Esgleya deuen esser perfets e forts en la observacio dels manaments divinals.
Tots aquests tenen coltels ço es la paraula de Deu car ab lur preicacio deuen rependre los vicis e peccats de lur poble. Son molt abtes forts en batalles car necessari lus es que sien instruits en les batalles spirituals. Cascu porta la espase sinyida sobre lo costat.
Los prelats de la santa Esgleya tenen spases sobre lo costat sinyides car primerament deuen tallar e separar los vicis de si mateys e apres los del poble quils es comenat.
E totes aquestes coses fan per les temors de la nit ço es per los amagats agayts dels malignes sperits qui en la nit de aquest mon agayten regeu los prelats en guisa que com los hauran enganats pusquen macular e sollar lo lit de Salamo ço es la congregacio dels servents de Deu. Sor molt cara per ço te dites aquestes coses que tu conegues com devotament e com humilment devem obeyr als prelats de la santa Esgleya. Obediencia es aquella sola virtut que les altres virtuts empelta (empeltá, empeltar: injertar) en la pensa e les conserva en aquella de la qual diu Salamo mes val obediencia que sacrificis de animals car en lo sacrifici de la bistia es oferta e matada la carn daltri e per la obediencia la nostra propria volontat es oferta e ligada. Lo obedient envides parle de ces victories car com obeex humilment a la veu daltri sobra e venç si matex dins lo seu cor. Adam caygue dins linfern per ço com fou desobedient e Jhesu-Crist sen puya als cels per ço com fins a la mort fou obedient a Deu lo pare. Axi com per la inobediencia de Adam som fets molt peccados axi per la obediencia de Jhesu-Crist som fets molt justs e axi com per lo peccat de Adam tots los homens foren condempnats a mort axi per la justicia de Jhesu-Crist aconseguexen justificacio de vida e axi com la desobediencia del primer pare nostre ha engenrada la mort axi la obediencia de Jhesu-Crist ha engenrada la vida. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que si per amor de Jhesu-Crist seras obedient a tos prelats regnaras ab Jhesu-Crist en los cels. Null temps digues aspra ni dura paraula contra la abadessa mare tua null temps vulles rebellar a tos prelats null temps contrastes a tos presidents o regidors. Honra aquells qui han mayor sciencia e son de millor vida. Honra a cascu segons lo merit de la sua santedat. Al qui es maior grau de dignitat fes maior honor. Not eguals ab aquell qui es maior en grau que tu. Als pus entichs que tu fes reverencia e obediencia e complex humilment lurs manaments. Dona loch a la auctoritat dels maiors. Servex als maiors de tu matexa. Sies obedient a tots en los manaments laguts e honests. Empero sposa de Jhesu-Crist en tal forma sies obedient al hom que no ofenes la voluntat de Deu. Null temps sies obedient en males obres. No obeesques a aquell quit mana fer coses de peccat. Com te manaran que faces mal noy consentes. No vulles obeir a potestat del mon en cosa que sia mala posat encara que to manassen sots pena de obediencia hoc e que ten deguessen turmentar. Com mes val sostenir molt que complir los mals e inichs manaments. Mes val esser degollada (des+gola; coll; cuello) per ma de hom que no esser comdempnada en lo juhi eternal.
No es sens culpa aquell qui ha observada obediencia en fer males obres. Adonchs sor amable prechte que sies obedient fins a la mort e Deus donar ta corona de vida Amen.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants. 

Molt aprofiten los eximplis dels sants a esmenar e corregir la vida dels homens. Sor molt cara las reparacions e los decahiments dels sants se scriuen per ço que nosaltres miserables peccadors nons desesperem per la gran multitut dels nostres peccats ans reebam sperançe de fer penitencia e de exirnos del peccat en tal forma que nos desesper hom apres que haura peccat de la bonesa de Deu com veu e mira la reparacio dels sants feta apres lo lur decahiment qui es stada gran e molt sobergua e per ço ha posat nostre Senyor Deu les virtuts dels sants a nostre eximpli en guisa que seguint lurs petiades puscam venir al regne dels cels e si nols volem seguir en fer bones obres que no haiam escusacio alguna si som posats en les penes dinfern. Los homens sants mentre que foren en aquest segle no cessaren correr per lo cami de bones obres anant per deiunis per almoynes ab castedad ab continencia ab perseverança ab pasciencia ab suauetat ab oracions ab persequcions ab benivolença ab fam ab set ab nuditat e molts trebals sostingueren per amor de Jhesu-Crist. Les persones santes menyspresaren lo mon present per ço que aconseguisen lo eternal regne no reeberen assi prometences ni riqueses miserables de aquest mon les quals coses porten a hom al infern a tots aquells qui mal ne usen ans lexant de tota lur intencio lo present mon levaren los ulls a Jherusalem celestial. Les persones santes han squivats peccats en paraula en fet en cogitacio en vista en oyda en moviments en uylls en mans en peus en ira en baralle en furor en discencio en vanagloria e superbia en elacio en cobejanse en gola en peresa en fornicacio e conservaren purament lurs animes e lurs cossos. En dues guises han deiunat los dits sants ço es ques son abstenguts de vicis e de viandes. Bona es la abstinencia dels menyars mas molt milor es la abstinencia dels vicis e dels peccats. E que profita deiunar en les entramenes (entranyes; entrañas) e daltra part ab caçament dulls luxuriar e abstenirse de menjars e cremar de peccats. Perque la santa Esgleya diu dels dits sants les mies mans han destillada mirra. E que entenem per la mirra sino la mortificacio que feren de la lur carn e dels vicis. Los sants homens son mans de la Esgleya ço es lurs bones obres dels quals diu la Esgleya que aytals han fetes obres de justicia. Lavors les mans de la Esgleya distillen mirra de bones obres com mostren a nos eximplis de ben viure ens preyquen que mortifiquem los vicis de nostre carn. E per ço un dels dits sants dix si vosaltres vivits segons la carn morrets. Item en
altre loch diu mortificats los membres del vostre cors qui son sobre la terra. Item diu la Esgleya los meus dits han mortificada mirra molt apreciada e ellavors es la mirra molt aprovada com la carn es perfetament mortificada e los vicis els peccats son apagats en lom. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si nos desiyam haber la compayia dels sants necessaria cosa es que seguiscam lurs eximplis. Si nos peccam no havem escusacio del peccat e es aquesta la raho car la ley nos amonesta continuament que viscam be e los eximplis dels sants pares nos conviden incessantment a fer bones obres. E si en temps passat havem seguits los eximplis dels mals homens perque are no seguirem los eximplis dels sants pares e si som aparellats a ressemblar los mals en mal perque som peresosos a ressemblar los bons en be. Adonchs sor molt amada preguem Deu que aquelles virtuts santes les quals ha aparellades als seus sants per la corona no sien a nos pena e dampnacio sino salut e perfeccio. Nos creem sens tot dupte que si volem seguir de fet los eximplis dels sants pares que apres de la present vida regnarem ab ells en lo cel e tant com nos legim mes los eximplis dels sants pares tant som fets mes culpables sino volem seguir e ressemblar lur vida. Adonchs verge honesta gran raho es que preguem Deu tot poderos quens do las virtuts que dona als sants pares ço es la humilitat de Jhesu-Christ la devocio de sant Pere la caritat de sant Johan la obediencia de Abram la paciencia de Isach la fortalesa de Jacob la castedad de Josep la mansea de Moyses la fermetat de Josue la benignitat de Samuel la misericordia de Daviu la abstinencia de Daniel ab tots los altres fets dels sants pares en guisa que apres de aquesta vida mortal puscam venir a la lur compayia. Verge esposa de Jhesu-Crist considera ja ab quina abstinencia ab quina intencio e ab quina compunccio los sants homens han plagut a Deu. Sapies que en persona de Jhesu-Crist diu la santa Esgleya en lo libre dels Cantichs o filla del princep e com es bell lo teu anar en lo calçar dels teus peus. Jhesu-Crist es princep de totes les creatures per lo poder de la sua divinitat. E per ço la santa Esgleya es dita filla del princep car per la preycacio de Jhesu-Crist es regenerada en novella vida. E que son los calçars de la Esgleya sino los eximplis dels sants pares ab los quals es calçada e guarnida en la carrera e vida del mon present per tal que vaia calçada per mig de totes les tribulacions. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que nos calçigam spiritualment ab los peus lavors com prenem dels sants pares eximplis de ben viure per ço que nos prenent eximpli de lur vida calciguem e vensam les temptacions del mon present. Item en lo dit libre dels Cantichs lespos de la Sglesia Jhesu-Crist parla a la sua esposa dient yo son devallat en lort per ço que vees les pomes de les vals e miras e ya les vinyes si eren florides e si les malgranes havien fructificat. Lavors florexen les vinyes com en les esgleyes son engenrats los fills novellament en la fe es apparellen a santa conversacio axi com a fermetat de bones obres. Les malgranes (mangranes: granadas) fructifiquen lavors com les persones santes edifiquen lur proismes per eximplis de bones obres els renovellen en novella e santa conversacio ab lur preycacio e demostracio de bona vida perque la mia sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que a totes gents dons bon eximpli de tu matexa en tota la tua vida. Verge molt amada gran desig he que la tua vida resplandesca devant les serventes de Deu les quals son ab tu en lo monestir car segons que diu sant Gregori aquells qui lur bona vida amaguen als altres dins si mateys flamegen mas no son eximpli als altres e aquells qui per eximpli de virtuts e per vida de santedat e per paraula de preycacio demostren als altres la lum son lanties ardents car mostren als altres la carrera de salut. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli la vostra lum resplandescha davant los homens per ço que vegen les vostres obres bones e donen gloria al vostre pare qui es en los cels car a Deu solament es deguda gloria. Verge sposa de Jhesu-Crist prechte que la tua bona obre sia publica en tal guisa que la tua intencio romangua amaguada ço es que no vulles vanagloria. Adonchs la mia molt amada sor en Jhesu-Crist prechte axi com ja demunt te amonestada que en tots tos fets en totes tes obres en tota la tua conversacio vulles ressemblar les persones santes seguex los justs e posa davant los teus ulls los eximplis dels sants. Considera los eximplis dels justs. Los eximplis dels sants te sien spill. Los eximplis dels pares sants sien a tu regla de doctrina. Atten e mira les virtuts dels sants per fer bones obres. Mira les doctrines dels sants a ben viure. No scandalizes la tua vida per infamia daltri. Not entristeesques per mala oppinio de ton proisme. Apren de inflamarte. Com ous ben de ton proisme hages bon testimoni. Conserva la tua bona fama. La tua bona fama no sia enfosquida per oprobis e escarns de negu ans la mantenga lo teu espos Jhesu-Crist sanccerament e entegra Amen.