Capitol XI. De tristicia.

Capitol XI. De tristicia. 

Diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli dichvos per cert que vosaltres plorarets e gemegarets e lo mon alegrar sa. Vosaltres vos entristarets mas la vostra tristor se convertira en goig. Salamo diu lo cor goyos alegra la cara lesperit trist se aterra en la tristor de la anima lo coratge goyos fa la edad plasent e lespirit trist descecha los ossos. Fill meu not plangues nit clams en los bens que has e en tota cosa quet sera donada no hages tristicia de mala paraula tota plaga es tristor de cor e alegria de cor es vida del hom. Cor malvat donara tristor e lom savi li contrastara a aquella. Per tristor se cuyta a la mort. Tristor enclina lo cap del cor. Cor alegre fa bon fors e los ossos del hom trit se descequen. Sant Ambros diu lom trist tostemps malicieya e entristeex Lesperit Sant qui habita en ell. Encara asso mostra Lapostol dient no vullats contristar lo Sant Spirit qui habita en vosaltres en lo qual sots sanyalats en lo die del babtisme. Adonchs sor molt cara prechte que no entristeesques lo Sant Spirit qui habita en tu per tal que not derenclescha separa de tu tot dupte e tota angoxa car cascuna de aquestes coses entristeex lo Sant Spirit separa de tu tristor car germana es de desfianse e de congoxa. La tristor mundanal es la pus mala cosa que sia en lo mon e nou molt als servents de Crist. La tristor mundanal nafra trencha los servents de Deu. Lespirit Sant no soste tristicia carnal. Adonchs sor molt cara vist tu matexa de alegria e goig spiritual lo qual davant Deu obte e impetra gracia. Tot goig spiritual es per tostemps bo. Cogita en be e menyspresa la vana tristor. Si lo goig spiritual no fos bo no diria loPropheta vosaltres justs alegratsvos en lo Senyor. - Poriesme tu dir cara sor (sic; lo repite infinidad de veces: cara : querida, sor: sorore: hermana : soeur francés) o frare meu si la tristor es ten mala e nou axi als servidors de Crist perque donchs diu Salamo lo cor dels savis es alli hon ha tristicia e lo cor dels fols es alli hon ha alegria. - Sor molt amada asso que diu Salamo de la tristor dels savis e del goig dels fols nos deu entendre sino de la tristor spiritual e de la alegria mundanal. Lo cor donchs dels savis es alli hon ha tristor speritual e lo cor dels foylls es alli hon ha alegria carnal e mundanal. Aquells qui segons Deu han tristor son savis e aquells qui segons lo mon han goig son folls. E per so diu en Lavengeli haiats goig e alegratsvos car los vostres noms son scrits en los cels. E sant Pau diu siam quasi trists mas alegremnos en speransa. Item diu Lapostol en altre loch alegratsvos per tostemps en Deu. Altre veguada vos dich queus alegrets. Adonchs la tristicia spiritual es bona mas la tristor que proceex de la cobeyanse de les coses corporals es mala. De la tristor spiritual es dit benaventurats son aquells qui aci ploren car ells seran consolats de la tristicia mundanal. Diu Salamo la tristicia na morts molts en la qual no ha algun profit. Item del goig spiritual es scrit alegrats lo cor de aquells qui cerquen Deu. Item del goig mundanal es scrit aylassos qui ara riets car temps vindra que vosaltres plorarets e gemegarets. Sor molt cara prechte que oges asso que diu lapostol sant Pau la tristicia que es segons Deu fa venir al hom salut de penitencia e la tristor de aquest mon porta mort. La oracio del hom qui es tostemps trist no ha virtut ni pot puyar a Deu. Com la tristor se mescla ab lo nostre spirit la oracio que fem no es acceptable ni plasent a Deu car es flacha e no pot puyar al cel. Perque sor molt amable lexa la tristicia cessa esser trista foragita de tu la tristor not vulles donar molt a tristor no perseveres en tristicia no dons lo teu cor a tristicia. La tristor es un dels VII vicis principals e per so deu esser molt esquivada per tots los servents de Crist. E per so diu sant Isidre si tu vius justament e bona nul temps seras trista. La bona vida tostemps es goyosa. Perque honesta sor foragita de tu tota tristor car axi com la arna menja la vestidura e axi com lo verme rou lo fust axi la tristor rou lo cor. Deveia donchs lo teu cor de tota tristor carnal e mundanal e lavors la tua oracio sera plasent a Deu. Sor molt amada plora donchs en la recordacio
dels teus peccats e alegret en la amor de Jhesu-Crist spos teu plora en la memoria dels teus peccats que has fets e alegret en la sperança dels bens celestials hages dolor de les tues passades culpes e negligencies e alegret de la prometença del regne celestial quet es feta entristexte dels passats peccats teus e alegret del goig de la eternal retribucio al qual te aport aquell al qual has apparalada habitacio en lo teu cors virginal Amen.

Capitol X. De puniment de cor.

Capitol X. De puniment de cor. 

Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qual puniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccions o puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhint a memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axi com es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola es comogue. Lavors tremola la terra com lo peccador se convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques los teus peccats a memoria ab grans lagremes car aquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ab lagremes han obtenguda venia e absolucio de lurs peccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoc e obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviu per conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homey e del adulteri que havia comesos. Axi loy dix Natan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetat e consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphael goig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccats te son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nos pot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom forts no deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzida nostra vida devem bateyar e lavar ab lagremes la nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençes foch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidents per babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors es illuminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesme tu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseries daquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ab les dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massa alongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabies los mals quet han sdevenir. Sant Pau nos mane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacio plorava e deya qui es malait que yo nou sia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrants de tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquest mon e puys per la compacio del proisme derrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex ne fa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habunden lagremes no si poden acostar males cogitacions car noy poden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vina per amor de mi ja es passat livern les pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudes en la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquen en la Sglesia. La tortra es aucell molt cast lo qual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en los cels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quius plorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist spos teu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la sua compayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyat al cel per tal que tu pusques veure la sua faç ell seent a la dreta part del pare. Les tues galtes sien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat. Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lava tots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembreten ab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plors les tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa lo qual menge nit e dia. Amonestte donchs sposa de Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tos peccats per so que meresques esser aconsolada en la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.

Capitol IX. De abit e vestidura.

Capitol IX. De abit e vestidura. 

Diu lo Senyor Jhesu-Crist en lo seu Evangeli aquells qui vesten vestidures moles e delicades son en les cases dels reys. Per ço son dites les vestidures molles car amollexen e aflaquexen lo coratge. En molles vestidures se adelite la cort del rey e la Sglesia de Jhesu-Crist se adelita en vestidures humils e aspres. Tals deuen esser les vestidures dels servidos e dels servents de Jhesu-Crist que no puscha esser notada en elles venitat novitat superfluytat ni cosa que pertangua a superbia ni a vana gloria.
E per ço diu sant Jeronim que no embelex lo clergue terrenal vestidura sino belesa de pensa. Adonchs germana molt cara ornem nosaltres mateys ab ornaments spirituals ço es ab caritat humilitat mansesa obediencia e passiencia. Aquestes son vestidures ab les quals porem complaura a Jhesu-Crist spos celestial. Jhesu-Crist qui es invisible spos no requer belesa de fora sino de dins axi com diu lo Psalmista tota la gloria de la filla del rey sta de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que les tues riqueses sien bones costumes la tua belesa sia bona vida. Cara sor gran desitg he que sia dita de tu la paraula ques litg en los Cantichs tota es bella amiga mia e no es macula en tu vine amada mia e seras coronada. Certes be es benaventurada aquella anima la qual serveix sens macula a Jhesu-Crist spos celestial. Per semblant forma tu sor venerable seras benaventurada si serveys a Jhesu-Crist sens macula. Studiet donchs de complaure a Jhesu-Crist no ab precioses vestidures sino ab bones obres no ab belesa de cors sino ab pura pensa no en la faç sino en lo cor lo teu vestir ni el teu calçar no sien massa preciosos ni massa vils lo teu abit sia moderat e convinent a tu. Sant Augusti diu de si matex verament yo otorgue que he confusio e vergoya de portar vestidura preciosa car no pertany aytal vestidura ni es convinent a aquesta religio ni pertany a aquest stament ni pertany a aquest vell ni a les mies canes que sia cubert de vestiment precios. Honesta verge ornet de vestidura pura no a belesa sino a necessitat del cors en guisa que tu vestintte vestidures precioses no caygues en legesa de la anima car tant com lo cors se orna mes defora per vana gloria tant mes la anima se enlegeix es ensutzeix de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist amable mostra la tua religio en abit e en lo teu anar e en lo teu entrar hage simplicitat e en lo teu anar puritat en lo teu gest maduresa en lo teu sgart honestat. No apparegua en lo teu anar res de dissolucio ni de leugeria ni de deshonestat ni de carnalitat ni de follia ni de folla juventut car lo coratge se demostra en lo gest del cors e lo gest del cors es sanyal de la pensa en lo gest del cors es conegut lo coratge. Adonchs sor molt cara prechte que en lo teu anar no hage semblansa de leugeria lo teu anar no ofena los ulls dels altres not mostres per tal que sies mirada no dons loch que sies jutyada per los homens. Sor molt amada deneya la tua consciencia de tota malicia per tal que sia dit de tu gloriosament per Jhesu-Crist spos teu celestial certes amada mia tu es bella molt bella es he has los ulls de colomes bella es per la perfeccio del cors e per la bellesa de les cogitacions bella es car la intensio del cors has neta e simple car les bones obres que fas no les fas per tal que sies vista per los homens ans les fas per tal que solament placies a Deu. Los ulls hauras de colomes si tu conserves tu matexa neta de tota malicia e de tota ypocresia simulacio e ficcio. Sor mia molt amada es Jhesu-Crist prechte axi com ja te dit quet vulles alegrar dins la anima mes de santes virtuts que defora e lo cors de precioses vestidures. De aço parlant sant Augusti diu aço es quis adelite ni serque precioses vestidures sino per vana gloria car faho per tal que per les dites precioses vestidures sia loat e apparegua a tots bell e honorable no es qui vulla vertir precioses vestidures sino alli hon pot esser vist per los altres donchs per sola vana gloria es vulguda la preciosa vestidura. Verge honorable en asso conexem que no amam lo mon com no amam precioses vestidures. Aquell qui no ama lo segle no demana precioses vestidures. Com hom se alegre de la belesa del cors la sua pensa se lunya de la amor del seu Creador. Tant com mes nos alegram en ornament del cors tant mes nos lunyam de la subirana amor. Tant com mes nos alegram en les coses terrenals e transitories tant menys desiyam les coses celestials. Verament la monja ha en si macula si ama preciosa vestidura. No es sens macula la sposa de Jhesu-Crist si ama preciosa vestidura. La serventa de Jhesu-Crist qui ama precios vestit no ha encara menyspresat lo mon perfetament. La serventa de Jhesu-Crist qui lexa lo mon perfetamen cerca e voI vils vestidures. Lo senyal de la vestidura manifesta la humilitat de la pensa. Vil vestidura es menyspreu del mon. La negror del vel demostra la puritat e la nedesa del coratge. Lo vel negre senyal es de castedat e de santedat. Adonchs reverent sor prechte que labit que portes de religio vulles complir per obre prechte quel abit del teu orde vulles ornar ab bones costumes. Labit es sant sia donchs sant lo coratge. Axi com son santes les vestidures axi sien santes les tues obres axi sera lo vel sagrat si la tua obra es santa. No amagues una cosa dins mostrantne altra defora no sies una en secret e altre en publich sies aytal com vols que sies tenguda tal com es en la cara aytal sies en la obre aytal com es en lesgart aytal sies de fet per so que la sobirana veritat que es Deu aconseguesques Amen.