HOC

    Extracto de Diego Monfar y sors, condes de Urgel:

Entonces pareció a la corte y a los concelleres de Barcelona, por quitar todos escrúpulos y dificultades, que en presencia de escribano y de los mismos testigos del día antes, le fuesen a visitar y preguntasen si quería que sus reinos fuesen de aquel a quien por justicia pertenecían, y si quería que de la respuesta que él daría se hiciese auto, y él dijo que sí (HOC); y luego Pedro de Comes, (Ramón, Raymundum de Cumbis) su protonotario, se lo volvió a decir, y el rey le respondió lo mismo; y de todo esto, que pasó el sábado siguiente, a las tres de la tarde, se hizo auto auténtico, cuyo traslado es el que se sigue: 

Hoc est translatum fideliter sumptum a nota cujusdam instrumenti inferius inserti quod fuit per me Raymundum de Cumbis olim protonotarium et notarium subscriptum receptum die et anno in eo contentis scripta et continuata in protocollo sive capibrevio notularum mei dicti notarii et in fine cujus note major pars testium qui ad confectionem dicti instrumenti presentes fuerunt se eorum manibuas subscripserunt cujus tenor talis est.
- Pateat universis quod die veneris que computabatur XXX madii anno a nativitate Domini MCCCCX circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Majoricarum Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Gualbis conciliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis protonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac 
testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallis Domicelle vocata de la Abadesa hec verba vel similia in effectu: Senyor nosaltres elets per la cort de Catalunya som assi devant la vostra Magestat humilment suplicantvos queus placia fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres: la primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar: la segona queus placia de present manar en tots los dits regnes e terres vostres que per tots lus poders e forces fassen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deurá pervenir como asso sia molt plasent á Deu e sobiranament profitos á tota la cosa publica *e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat. Et hiis dictis 
dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora 
loco et anno predictis presente me dicto protonotario et notario *ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo Majoricensi nobilibus Geraldo Alemanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Monte Cateno gubernatore regni Majoricarum camarlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Santo Minato camarerio militibus Francisco de Aranda donato Porte-Coeli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Raymundo de Monte-Cateno coperio jam dicti domini regis. Postea die sabbati XXXI madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me protonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effecti: Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex 
respondens, dixit: Hoc; et ego etiam dictus protonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba: Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica? qui quidem dominus rex respondens, dixit: Hoc; de quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit 
publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto protonotario et notario ac testibus supradictis. 
- Yo Guillem Ramon de Moncada qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Guerau Alemany de Cervelló qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Pere de Cervelló qui present hi fui sotscriu.
- Yo Luis Aguiló qui present hi fui me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fui me sotscriu. 
Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regis notarii publici Barchinone testis. (Continuará en historia aragón blogspot)

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA,

TRADUCIDA POR
FRAY ANTONIO CANALS MAESTRO DE SAGRADA TEOLOGÍA (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Carta de S. Bernat a sa germana traduida en catala per Fr. Antoni Canals, fól. 1.°

PRÓLOGO DEL TRADUCTOR.

AL MOLT HONORABLE MOSSEN GALCERAN DE SANTMENAT
CAMERLENCH DEL MOLT ALT SENYOR REY DON MARTI FRARE ANTHONI CANALS EN LA SANCTA THEOLOGIA INDIGNE MESTRE DILIGENT E AFECTUOSA SERVITUT.

Molt ha stimulada la mia pensa la esvellada instancia que vostra devocio continuava requerint que espones lo libre que sant Bernat trames a la sua devota sor. Som determenat a complir vostre digne requesta per tres rahons. La primera per introduhirvos a desiig e ordenada amor de libres hon ha volgut Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparacio de la qual les pedres precioses son carbons largent es fanch laur precios es fet arena secha lo sol e la luna son tenebres a la vista e la mell ensems ab la manna son al gust absina e fel amargos. O celestial do de la divinal liberalitat lo qual davallas del pare de totes lums per tal que leus al cel la pença racional. Tu es celestial vianda del enteniment de la qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la ruditat o rustiquesa quels ve per lur natura limant lurs enginys e expurgant lurs lengues de grosses e pagesivols parlars aconseguexen sobirans graus de honors car son fets pares de la cosa publicha collaterals de princeps los quals sens tu de lançes hagueren fets ligons e aradres o foren stats porquers ab lo fill dicipador.
O tresor molt amat e on te trobaran les animes assedeyades. Certes mossenyer dichvos que la dita saviesa en los libres ha posat son thabernacle en libres le (el?) ha fundada laltisma qui es lum de les lums e libre de vida. Alli la resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cercha e als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales los cherubins per tal quel enteniment de aquell qui liig sen puig en alt mirant de una part del mon fins a laltre de sol hixent al ponent e del mitg iorn a la tremontana. En los libres Deu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En los libres es manifestada la natura de les coses celestials terrenals e infernals. En los libres trob yo los morts axi com si eren vius. En los libres jutge de les coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. Dels libres ixen los drets de pau. Totes les coses jusanes se corrompen e cessen e la mort continuadament devora aquells los quals natura engendre. Tota la gloria del mon saria liurada a oblit si Deus no hagues provesit als homens mortals del benifici de libres. Alexandre subiugador del mon Juli esvesidor del segle qui ab art e ab guerres fou lo primer qui resebe lo imperi en unitat de persona Fabrici lo feel e Cato lo rigoros vuy no foren en memoria dels homens si la aiuda dels libres fos defallida. Les terres son derrocades les grans ciutats regirades les ymages triumphals son fetes sendre qui haura donchs memoria. Com sabrem quin privilegi ha lo rey nil papa si nons es demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada als libres en que gran part del seu poder es comunicada car aquels qui son forçats de morir per lur natura per los libres son fets immortals. E per so diu Tholomeu en lo prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui ha munificada la sciencia. E com tots los homens amen immortalitat molt deuen esser amats los libres qui contenen materia virtuosa materia divinal e celestial quins porta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit libre de sant Bernat ad sororem com aquis tracte de Deu de cel de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de contemplacio de caritat de speranse de amor de Deu e del proisme hon pengen tots los libres de la ley e dels prophetes. Imflames donchs mossenyer vostra amor en los libres car no veig res en les coses jusanes que tant dege esser amada com libres. Sab be vostra prudencia que la saviesa deu esser mes amada que totes les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels Problemes fa questio perque aquells qui ordonaren que los qui combatrien corporalment fossen premiats no ordonaren premi a la saviesa a la qual questio respon e diu que en los trabals corporals lo premi o loguer es cosa millor quel trebayl e com no sia cosa en aquest mon millor que la saviesa per ço no li es assignada temporal retribucio e com la saviesa sia contenguda en los libres per tal sobre tota cosa deuen esser amats e presats. Sabets be mossenyer que mes deu esser amada la amistat que les riqueses car la virtut nos pot ab riqueses stimar e per ço diu Boeci en lo segon libre de consolacio que amichs son les pus precioses riqueses que pusquen esser. Sabets be que mes deu esser amada la veritat quels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre de les Etiques e aço apar en los nostres martirs que amaren mes la veritat de la fe que tota lur vida corporal e com la veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nols ame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment que les riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida del cors la virtut dels libres pertany a la perfeccio del enteniment e de la anima que sens comparacio deu esser mes amada quel cors. Qui es donchs qui no am libres. Item los
cavallers deuen molt amar les armes de lur cavalleria les armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te lescut per defensar e lo coltell per esvesir ab la sua virtuosa veritat. Aquesta veritat sta en los libres. Aquestes armes pres Jhesu-Crist contra lo diable com dix scrit es no temptaras lo Senyor Deu teu. E com la Scriptura sia en los libres contenguda qual cavaller sera qui no am libres. Tot enteniment ben dispost sab que mes devem amar nostra benaventura que totes riqueses. La nostra benaventura sta en la obra del enteniment ço es quan nostra enteniment sta elevat e attent en la contemplacio de la veritat divinal e aquesta operacio es la pus delitable de totes. Perque diu Laristotil en lo X libre de les Etiques que la philosophia conte en si maravelloses delectacions. Sabem de cert que la contemplacio de la veritat reseb grau de perfeccio per los libres car la ymaginacio continuada per libres no lexa fer entrevayll en lacte del enteniment en les veritats quels libres li mostren. No sens raho donchs diuen los doctors que Deu en lo cel es libre de vida la qual com sobre totes coses sia mes amada no es meravella sils homens han ten gran amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a espondre lo dit libre es per informar vostra devocio e quina forma devets servar en legir los libres car diverses vegades vos he trobat legint en la biblia vulgarizada. E per la present imformacio me occorre al endevant Senecha qui en la segona epistola sua parle en la seguent forma molt escampa lo coratge la multitut de libres. Tu qui litgs veges primerament que tu ligint diverses doctors e molts volums de libres la tue pensa no sia feta vagabunda e instable. Obs es que hages alguns elets libres familiars si vols saber alguna cosa certa la qual romangue en lo teu coratge. Car no es en loch qui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatga passen per molts hostals e han pochs amichs. Axin pren als qui volen passar los ulls per molts libres e nos apliquen a negun libre singularment. No aprofita res lo boci qui tentost hix del cors quey es intrat. No florex larbre qui soven se tresplanta. Adonchs com tu no pusques legir tots los libres assats has haver certs libres en los quals liges. Si dius ara vuyll cartayar aquest libre are aquell sapies que molt enfestige lo ventrell mengar moltes viandes car diversitat no aprofita ans nou. Litg los libres aprovats he sit vols divertir a legir altres libres torna als primers e de tot quant hauras legit elegeix en aquell dia una cosa la qual ferms be en ta memoria en guisa que romangua ab tu per tostemps. Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats no pas libres vans axi com les faules de Lançalot e de Tristany nil romans de la guineu ni libres provocatius a cobeiança axi com libres de amors libres de art de amar Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e de rondales mes libres devots libres de la fe cristiana hon sta nostra salvacio sabents que sant Jeronim fou agrament açotat per ço com ligia los libres de Tulli de apparent eloquencia e no deuen esser lests los libres segons doctrina de Senecha per sol passarne los ulls car la letra qui no entra dins la anima cors mort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de aço que haura legit collir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima isque en actes forants virtuosos per lo imperi de la pura volontat. Perque mossenyer prechvos quel dit libre de sant Bernat vullats legir attentament en lo qual trobarets molta devota e speritual materia e de cada capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en obre recordantvos de la paraula del Salvador qui diu quel servent qui sab la voluntat de son senyor e no la compleix per obre sera fortament açotat. E nos maravell negu perque he volgut espondre a vos lo libre qui es endreçat a dona e maiorment religiosa car aço he fet per provocar los homens a obres virtuoses per exempli e doctrina de dones maiorment pus les ressemblen en vestits e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e amonestaments. Gran vergonya es al hom que la dona sia pus virtuosa que ell e aço tracte sant Gregori en la homelia sobre Lavengeli Loquente Jhesu ad turbas hon parlant del martiri de una dona verge diu axi considerem nos qui som homens que sarem stimats en comparacio de aquesta fembre. Soven proposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera proceex de la boca de algun burler o de algu quins esquernescha tantost nos ne lexam empero aquesta dona no han poguda sobrar los turments durs. Nosaltres no volem donar almoyna de aço del nostre com ne haiam manament de Jhesu-Crist e aquesta fembra per amor del seu espos ha donada la sua propia carn. E donchs lavors com vinrem davant lestret juhi de Deu que direm nosaltres homens qui veurem la gloria de aquesta dona. Quina escusacio hauran lavors los homens com sera demostrada aquesta que ha vensut lo mon ab tota la sua pompa la qual constituida davant los princeps armats es atrobada pus fort que aquell qui la tormentava e pus alta que aquell qui la jutiava. Que direm nos barba en coll flachs e debils qui vesem anar les infantes donzeles al regne celestial passants per coltels per lançes e espases. Com per nostra flaquesa la ira nos sobre la superbia nos infla la ambicio nos torba e la luxuria nos macula cove donchs legir lo dit libre per tal que almenys per vergonya nos promogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha mogut a espondre lo dit libre es per ço que com la cort de la senyora reyna sia una honesta religiosa que vos vullats comunicar lo dit libre a les dones de la dita cort specialment a les donzeles car aqui trobaran materia plena de tota pura honestat hon si attentament ligen veuran que aquest libre es pou de aygues vives hon les animes son lavades e lo coratge hi es sadollat plenament e habundosa e les fructificants spigues ab les mans dels apostols freguades per ço quen isque suau vianda pera les animes famolents. Aquest libre es la vena e cetra daur en la qual es contenguda la manera es brescha de mel e celer ple de vida. Aquest libre es arbre de vida e flum de Paradis divisit en IIII parts ab lo qual la humanal pensa es sadolada e lanteniment assedeyat es regat habundantment e copiosa. Aquest libre es larcha de Noe e scala de Jacob e canals en les quals mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses virtuts. Adonchs mosseyer suplichvos e requirvos que no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort de la senyora reyna car del be que sen sequira ne haurets part. E yo qui prech Deu quem vulla reebre en lo me (?) per la sua clemencia piadosa en guisa que vos he yo ensemps ab los alets com exirem de aquest segle legiam mirem e contemplem nostra benaventurança eternal en lo sobiran libre de vida Amen. 

Boecio

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141.
La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi.

Lo II capitol.

- Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra. 

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeameat ab ella.
E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada.

Lo V^e capitol.
En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix
- o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. -

Lo VII^e capitol.

E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat.

Lo VllI^e capitol.

E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis nalurals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....