Capitol XVII. De contencio.

Capitol XVII. De contencio. 

Sant Pau diu com entre vosaltres hage guerra e discencio e nous done viyares que tota vostra vida sia mundanal e carnal. Salamo diu tostemps ha guerra entre los superbiosos. Lom malvat tostemps demana e cerca mal e langel mal sera trames contra ell. Aquell cau qui va per lochs perillosos. Les persones benignes tostemps esquiven baralla. Per fort pochs homens son amats aquells qui tots dies o soven se barallen e per ço pau e concordia son fort necessaries a tots los homens. Cara sor oyes que diu sant Augusti o e com serem davant Deu fort poch represos si ab tanta diligencia esmenam nostres vicis ab quanta reprenem los peccats dels altres e si be consideram nostra vida moltes coses podem rependre en nos mateys. E vull que sapies de cert que no es pus leia cosa entre
les persones religioses que es bregua e contencio los quals religiosos deuen resplendir en lo mon per concordia e amor axi com les esteles resplendexen en lo cel. Les contencions e baralles solen venir e exir de enveia e detraccio o de mal parlar. Mas si dins la claustra ha baralles e contencions hon es aquella taciturnitat o callament que mana la regla hon es la santedat de la religio hon es lo scilenci del orde hon es la religio del monestir hon es lo ligam de la caritat hon es la unitat de pau hon es la concordia de germandat hon es la amor de tanta compayia. Aylas que perduda es la taciturnitat o callament de la regla tolta es la santedad de religio defallit es lo scilenci del orde a no res es vinguda la religio del monestir anullada es la caritat de la germandat. Veges e mira cara sor si aquells qui deurien viure en pau comencen de contendre barallant e desonrantse hon es la vida reposada hon es la vida pacifica hon es la vida abstinent hon es la vida contemplativa hon es la vida angelical. Certes no pot esser pau entegra alli hon abita lengua detrahent e mordent e alli hon regnen baralles e contencions no pot esser perfeta religio. Veges donchs sor molt amada e guarda que per baralles e contencions no perdes tots tos trebals guardet que no perdes tots tos dies en detraccions e baralles atten diligentment que per baralles e contencions no perdes les celestials prometençes fes tota ta punya que per folles paraules no perdes los goigs eternals. Donchs refrena la tua lengua e seras vera religiosa car si no la refrenes no habitara dins tu vera religio. E si per ventura nom creus de aço quet dich oges almenys lapostol sant Jaume (San Jaime : Santiago) qui diu si es algu quis pens esser religios e no refrena la sua lengua ell engana lo seu cor ell ensutze e enlegex ab la sua lengua. La religio de aquest aytal es fort vana. La lengua es fort petita part del cors del hom mas si no es refrenada tot lo cors corrump e enlegex car axi com un petit de levat (lleu, llevat : levadura) corrump tota la pasta e axi com una petita purna de foch enflama e met foch en una gran cilva (selva) o bosch per semblant forma la lengua desfrenada scandalitza grans e pochs senyors e regidors eguals e menos petits e grans jovens e vells els provoca a ira. La lengua que es nodrida a contencions es plena de veri la qual si no es castiguada e corregida tots sos compayons portara a scandel. Adonchs sor molt amada bona cosa es que refrens la lenga de mal parlar e fes en guisa quels teus labis no parlen engan. Considera don es venguda a que es venguda. Es axida del mon e este reculida en les hosts de Deu ço es al monestir. Les riqueses del mon has postposades e gitades detras tu e es venguda per aconseguir les riqueses celestials. Tu has elegida pobresa la qual has presa voluntariament perque deus gitar a oblit totes quantes coses has derenclides per amor de Jhesu-Crist. Guardet donchs que not vulles posar davant les altres tant com sens meyor tant te conve mes humiliarte en totes coses. Lexa los aiustaments de baralla e de detraccio fuig a murmuracions e a esser portadora de noves per sembrar mal
no oges lo sembrador de divisions no dons orella als murmuradors separa les tues orelles dels mals parles axi com si eren serps verinoses car aquells qui parlen mal de lur proisme escampen vari mortal en les orelles daquells quils oen. Aquell qui es detractor e parle mal de son proisme pecca. Axi mateix se pecca aquell quil ou volenterosament. No solament pecca aquell qui diu mal daltri ans encara erra e pecca aquell qui volenterosament hou lo detractor o mal desidor. Verge honesta prechte que oges la paraula que diu lo Psalmista yo no he segut en lo consell de vanitat e no intrare ab aquells qui fan vanitats e iniquitats. Adonchs tu no seugues en lo consell de vanitat e not mescles ab aquells qui dien mal de negu. No vulles per res contendre ab negu not studius de dir mal de persona del mon. Contencio parex baralles contencio apagua la pau del cor contencio engendra bregues contencio engendra divisions contencio inflama la cara ab oy e rencor contencio romp concordia contencio torba lull de la pensa axi com diu Daviu lo meu ull ses torbat per furor. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que not contengues per res del mon not contengues per menyar ni per beure ni per vestir ni per calçar ans sens tota murmuracio pren de les mans de aquells qui regexen lo monestir aço quet donaran reeb sens murmuracio tot ço quet sera administrat per tos presidents o regidores si la tua sor o monge ha resebuda pus bella vestidura que tu non hages cura si la tua regidora te dona vil vestidura e a la tua sor ne dona altre preciosa tu non murmus si les tues sors han vestidures precioses e tu les reebs vils e menyspresades no vulles per aço contendre en cosa que sia al mon temporal no vulles elegir les millors coses en les coses que son transitories james no demans la millor en les coses mundanals menyspresa les que son millors car be saps que no es venguda en aquest mon a riqueses sino a pobresa no es venguda en aquest monestir per aconseguir riqueses temporals sino per haver virtuts spirituals no es venguda a la claustra per resplendir ab vestidures precioses sino per ço que servesques a Deu ab gran simplicitat no es venguda al orde per ço que davant los homens apparegues gloriosa ab vestidures precioses ans es venguda per complaura a Deu ab virtut de humilitat no es venguda a la santa congreguacio e compayia per cumplir la tua voluntat sino per obeir a la volontat daltri e per menysprear per amor de Deu totes coses terrenals. En altra guisa mes te valguera romandre en la casa del teu pare que venir en lo monestir e aqui cercar precioses vestidures mes te valguera haver solas ab los teus en la casa del teu pare que moure scandel entre les serventes de Deu per coses terrenals e transitories mes te haguera valgut habitar en la tua terra que contendre murmurar e baralarte ab les serventes de Crist per les coses temporals e mundanals. Adonchs sor molt cara axi com demunt te ja dit no sia cosa en lo mon en la qual daqui avant te studies sino solament en complaure a Deu spos teu Amen.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants.

Capitol XVI. Dels eximplis quens han lexats los sants. 

Molt aprofiten los eximplis dels sants a esmenar e corregir la vida dels homens. Sor molt cara las reparacions e los decahiments dels sants se scriuen per ço que nosaltres miserables peccadors nons desesperem per la gran multitut dels nostres peccats ans reebam sperançe de fer penitencia e de exirnos del peccat en tal forma que nos desesper hom apres que haura peccat de la bonesa de Deu com veu e mira la reparacio dels sants feta apres lo lur decahiment qui es stada gran e molt sobergua e per ço ha posat nostre Senyor Deu les virtuts dels sants a nostre eximpli en guisa que seguint lurs petiades puscam venir al regne dels cels e si nols volem seguir en fer bones obres que no haiam escusacio alguna si som posats en les penes dinfern. Los homens sants mentre que foren en aquest segle no cessaren correr per lo cami de bones obres anant per deiunis per almoynes ab castedad ab continencia ab perseverança ab pasciencia ab suauetat ab oracions ab persequcions ab benivolença ab fam ab set ab nuditat e molts trebals sostingueren per amor de Jhesu-Crist. Les persones santes menyspresaren lo mon present per ço que aconseguisen lo eternal regne no reeberen assi prometences ni riqueses miserables de aquest mon les quals coses porten a hom al infern a tots aquells qui mal ne usen ans lexant de tota lur intencio lo present mon levaren los ulls a Jherusalem celestial. Les persones santes han squivats peccats en paraula en fet en cogitacio en vista en oyda en moviments en uylls en mans en peus en ira en baralle en furor en discencio en vanagloria e superbia en elacio en cobejanse en gola en peresa en fornicacio e conservaren purament lurs animes e lurs cossos. En dues guises han deiunat los dits sants ço es ques son abstenguts de vicis e de viandes. Bona es la abstinencia dels menyars mas molt milor es la abstinencia dels vicis e dels peccats. E que profita deiunar en les entramenes (entranyes; entrañas) e daltra part ab caçament dulls luxuriar e abstenirse de menjars e cremar de peccats. Perque la santa Esgleya diu dels dits sants les mies mans han destillada mirra. E que entenem per la mirra sino la mortificacio que feren de la lur carn e dels vicis. Los sants homens son mans de la Esgleya ço es lurs bones obres dels quals diu la Esgleya que aytals han fetes obres de justicia. Lavors les mans de la Esgleya distillen mirra de bones obres com mostren a nos eximplis de ben viure ens preyquen que mortifiquem los vicis de nostre carn. E per ço un dels dits sants dix si vosaltres vivits segons la carn morrets. Item en
altre loch diu mortificats los membres del vostre cors qui son sobre la terra. Item diu la Esgleya los meus dits han mortificada mirra molt apreciada e ellavors es la mirra molt aprovada com la carn es perfetament mortificada e los vicis els peccats son apagats en lom. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si nos desiyam haber la compayia dels sants necessaria cosa es que seguiscam lurs eximplis. Si nos peccam no havem escusacio del peccat e es aquesta la raho car la ley nos amonesta continuament que viscam be e los eximplis dels sants pares nos conviden incessantment a fer bones obres. E si en temps passat havem seguits los eximplis dels mals homens perque are no seguirem los eximplis dels sants pares e si som aparellats a ressemblar los mals en mal perque som peresosos a ressemblar los bons en be. Adonchs sor molt amada preguem Deu que aquelles virtuts santes les quals ha aparellades als seus sants per la corona no sien a nos pena e dampnacio sino salut e perfeccio. Nos creem sens tot dupte que si volem seguir de fet los eximplis dels sants pares que apres de la present vida regnarem ab ells en lo cel e tant com nos legim mes los eximplis dels sants pares tant som fets mes culpables sino volem seguir e ressemblar lur vida. Adonchs verge honesta gran raho es que preguem Deu tot poderos quens do las virtuts que dona als sants pares ço es la humilitat de Jhesu-Christ la devocio de sant Pere la caritat de sant Johan la obediencia de Abram la paciencia de Isach la fortalesa de Jacob la castedad de Josep la mansea de Moyses la fermetat de Josue la benignitat de Samuel la misericordia de Daviu la abstinencia de Daniel ab tots los altres fets dels sants pares en guisa que apres de aquesta vida mortal puscam venir a la lur compayia. Verge esposa de Jhesu-Crist considera ja ab quina abstinencia ab quina intencio e ab quina compunccio los sants homens han plagut a Deu. Sapies que en persona de Jhesu-Crist diu la santa Esgleya en lo libre dels Cantichs o filla del princep e com es bell lo teu anar en lo calçar dels teus peus. Jhesu-Crist es princep de totes les creatures per lo poder de la sua divinitat. E per ço la santa Esgleya es dita filla del princep car per la preycacio de Jhesu-Crist es regenerada en novella vida. E que son los calçars de la Esgleya sino los eximplis dels sants pares ab los quals es calçada e guarnida en la carrera e vida del mon present per tal que vaia calçada per mig de totes les tribulacions. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que nos calçigam spiritualment ab los peus lavors com prenem dels sants pares eximplis de ben viure per ço que nos prenent eximpli de lur vida calciguem e vensam les temptacions del mon present. Item en lo dit libre dels Cantichs lespos de la Sglesia Jhesu-Crist parla a la sua esposa dient yo son devallat en lort per ço que vees les pomes de les vals e miras e ya les vinyes si eren florides e si les malgranes havien fructificat. Lavors florexen les vinyes com en les esgleyes son engenrats los fills novellament en la fe es apparellen a santa conversacio axi com a fermetat de bones obres. Les malgranes (mangranes: granadas) fructifiquen lavors com les persones santes edifiquen lur proismes per eximplis de bones obres els renovellen en novella e santa conversacio ab lur preycacio e demostracio de bona vida perque la mia sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que a totes gents dons bon eximpli de tu matexa en tota la tua vida. Verge molt amada gran desig he que la tua vida resplandesca devant les serventes de Deu les quals son ab tu en lo monestir car segons que diu sant Gregori aquells qui lur bona vida amaguen als altres dins si mateys flamegen mas no son eximpli als altres e aquells qui per eximpli de virtuts e per vida de santedat e per paraula de preycacio demostren als altres la lum son lanties ardents car mostren als altres la carrera de salut. E per ço diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli la vostra lum resplandescha davant los homens per ço que vegen les vostres obres bones e donen gloria al vostre pare qui es en los cels car a Deu solament es deguda gloria. Verge sposa de Jhesu-Crist prechte que la tua bona obre sia publica en tal guisa que la tua intencio romangua amaguada ço es que no vulles vanagloria. Adonchs la mia molt amada sor en Jhesu-Crist prechte axi com ja demunt te amonestada que en tots tos fets en totes tes obres en tota la tua conversacio vulles ressemblar les persones santes seguex los justs e posa davant los teus ulls los eximplis dels sants. Considera los eximplis dels justs. Los eximplis dels sants te sien spill. Los eximplis dels pares sants sien a tu regla de doctrina. Atten e mira les virtuts dels sants per fer bones obres. Mira les doctrines dels sants a ben viure. No scandalizes la tua vida per infamia daltri. Not entristeesques per mala oppinio de ton proisme. Apren de inflamarte. Com ous ben de ton proisme hages bon testimoni. Conserva la tua bona fama. La tua bona fama no sia enfosquida per oprobis e escarns de negu ans la mantenga lo teu espos Jhesu-Crist sanccerament e entegra Amen.

Capitol XV. De misericordia.

Capitol XV. De misericordia. 

Sor molt cara nostre Senyor diu en lo seu Evangeli beneyts son los misericordiosos car ells aconseguiran misericordia. Siats misericordiosos axi com lo vostre pare celestial es misericordios. San Pau diu siats los uns als altres benignes e misericordiosos e vestitsvos les entramenes de misericordia axi com a elets de Deu e homens sants. La pietat a totes coses es profitosa. Salamo diu que mes plau a Deu fer misericordia e juhi que no fa fer sacrificis. La misericordia dona loch a cascu segons los merits de les sues obres. Tota misericordia deu esser enves si e son proisme. La misericordia pren nom de haver compasio de la miseria daltri. Aquell qui no sera misericordios a son proisme no pora obtenir la misericordia de Deu. Prechte sor mia molt amada que tostemps te vagen davant misericordia e veritat. Null temps desempars misericordia. Gran be faras a la tua anima si es misericordiosa. Aquell qui ha misericordia de son proisme aconseguira la misericordia de Deu. Sor molt amada aço que tu posseex estoiaho (estalviá, estalviau) pera fer misericordia. Com faras misericordia fesla sens murmuracio. Aytal com sera la tua intencio tal sera la tua obre. No ha misericordia alli hon no ha benvolença. Lo be que fas fel per esgart de misericordia no pas per vanagloria. No faces res per tal quen sies loada sino solament per la eternal remuneracio. No faces res per haver temporal honor sino solament per lo eternal loguer. No faces res per raho de haver fama sino solament per aconseguir la vida eternal a la qual te vulla aportar Deus qui es tot poderos Amen.