Capitol XXIII. De peccat de fornicacio.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio. 

Sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que ab tota devocio oges les paraules de Jhesu-Crist dient si ençenyts vostres loms e tenits en vostres mans lums flameyants. Lavors çenyim los loms com estrenyem la luxuria de la carn ab continencia lavors tenim lums en les mans com mostram a nostres proismes eximplis de lum de bona vida. Fornicacio de la anima es senvitut de ydoles fornicacio de la carn es adulteri. Segons que diu sant Ysidre les primeres sagetes de la fornicacio son esguarts desonests les segones leges paraules. Aquell qui no es pres ab los ulls be pot contrestar a les paraules. Tota leia pullulacio es dita fornicacio. La fornicacio fa caure la persona en molta legea de sutzetat car de la delectacio de fornicacio se engenren molts leigs vicis e peccats per los quals lo regne de Deu es tancat e lom es lunyat e separat de Deu. Entre los VII peccats mortals lo peccat de fornicacio es lo mayor mal car la legea de la carn ensutzexs lo temple de Deu tol e separa lo membre de Crist e fal esser membre de la avol fembre. Adonchs honesta verge si Jhesu-Crist viu en tu sia morta en tu la fornicacio. La luxuria es enemigua de Deu e es perdicio e destruccio de la heretat paternal. La fornicacio no solament macula lo cors ans enlegexs la consciencia car qui es luxurios posat que aparega viu empero ell es mort. Deu dapnara los fornicados e los adulters. Sor molt amada oges les paraules de sant Ysidre dient piior es que tot peccat esser ensutzat per fornicacio. Fornicacio es maior entre tots los peccats. Fornicacio es molt leig peccat. Fornicacio sobra tots los peccats. Fornicacio es pus greu que mort. Mes val morir que fornicar. Mes val morir que esser maculat per fornicacio. Mes val morir que perdre la anima per fornicacio. Luxuria aporta lom a les penas del infern. Luxuria acabuça lom dins linfern. Luxuria met lom en la pregonea del abis. Los ulls son misatges (misatgers : mensajeros) de fornicacio. La vista es la primera occasio de fornicacio. La pensa es cativada per los ulls. Per los ulls entra dins lo cor la sageta (saeta : fletxa : flecha) de la mort. La vista dels ulls tramet sagetes de fornicacio a la pensa luxuriosa. Lull es la primera sageta de fornicacio. Adonchs amable sor en Jhesu-Crist abaxa e repren los teus ulls amagua la tua vista e gitala a terra. No ferms los teus ulls en la belesa carnal no mires negun hom quis vulla que sia per ço quel ams carnalment. No envegeras la faç del hom per ço quel ams en mal tira los teus ulls atras per ço que no vegen vanitat. No cobeeig la belesa del hom. Diguesme sor quin profit ha en la belesa de la carn e no veus en quina forma se descecha axi com la erba e fuig axi com a ombra. Diguesme com la mort vindra aquesta ten gran belesa del cors hon romendra. Com tu veuras lo cors inflat e convertit en podrimer e no tancaras lo nas per la gran corrupcio quen exira lo qual no poras sostenir. Diguesme e hon sara lavors la gran belesa de la cara hon seran les paraules dolçes les quals amollien los coratges dels homens hon seran los graciosos parlars que alegraven los hoydors. Diguesme sor honesta bon seran lavors les rialles desmoderades e los jochs vans hon sera lavors la vana alegria la qual comovia e despertava les fades rialles dels homens. Tot aço perex e ve a no res e passa axi com a fum. Aquesta es la fi de la bellesa carnal e de la vida corporal. Donchs sor molt amable hages conoxensa que vana es la belesa de la carn.
E per so dix Salamo enguanadora es la prosperitat mundanal e vana es la belesa del cors. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist si la bellesa de la carn es vana si la bellesa carnal es podrimer e verme si la bellesa del cors es terra e cendra guardet que no mires los homens per cobeiar lur belesa. A tot quant es en lo mon passa la sua cobeiançe tot quant es en lo mon o es cobeiançe de la carn o dels ulls. Menyspresar devem donchs lo mon per amor de Jhesu-Crist e totes quantes coses son en ell. E tu honesta verge la qual has derenclit lo mon per amor de Jhesu-Crist not deus alegrar en la belesa dels homens. Amonestte donchs molt amada sor que sobre totes coses ams Jhesu-Crist spos teu per tal que pusques regnar ab ell en la cort celestial. Certes si la pensa troba maior delectacio en la cobeiançe de fornicacio que en la amor de castedat encara regna lo peccat en lom mas si maior delectacio troba la pensa en la bellesa de castedat que en la legesa de fornicacio ja no regne en lom peccat ans hi regna justicia. Posat que lom sia cast en lo cors e luxurios en la pensa lo peccat regna en lo cot. La fornicacio del cors es servitut de les ydoles. Altra fornicacio hi ha la qual es spiritual de la qual diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli qui veura la dona per cobeiarla ja ha fornicat en lo seu cor. Per la luxuria carnal son los homens subiugats al diable mes que per altres vicis. Castedat es bellesa de les animes e per aquesta virtut es egualat lom als merits dels sants angels.
Sor en Jhesu-Crist molt amada creu a mi e sapies que molts son cayguts en parill de perdre lurs animes sol per lesquart (l´esguart) de lurs ulls. Poriesme tu dir - o frare meu prechvos quem digats si sabets que algun hom sia stat anguanat per lesguart de sos uIls. - O sor amable molts ne se qui son stats enguanats per la vista e anlaçats en lo ligam del diable dels quals ten dire alguns. Dina filla de Jacob isque a veure les dones de aquella terra e Sichem presla en gran amor e forçala e corrompe la sua virginitat fort leiament e per ço com la miserable infanta vese follament aço que no devia veure perde la sua virginitat. Daviu stant un dia en lo seu portxe vee una dona e amala molt per la qual comete dos grans peccats adulteri e homey e axi enguanat trenca la ley que havia feta e per ço com no fou cautelos en son veure posa macula en la sua fama per tots los dies de la sua vida. Sampso lo pus fort hom del mon davalla en la terra dels philisteus e vee alli una fembra la qual ell ama en la falda de la qual se adormi e ell dormint rasli los cabels del cap e liural en mans de sos enemichs qui li tragueren los ulls e axi aquest miserable per tal com vee la cosa que no devia veure perde los ulls e caygue en parill de son cors. Donchs coneixs sor molt amada com son cayguts en perill del cors e de la anima solament per lo veure dels ulls. Amonestte donchs sor en Jhesu-Crist molt amada que faces pacte e convinença ab los teus ulls en guisa que no veges follament aço que no deus veure. Guardet que la mort no entre per les finestres dels teus ulls a la tua anima. Adonchs sor en Crist molt amada axi com demunt te ja dit si la tua carn te impugne ot combat si la luxuria encara te temta si la cobeiançe encare te convida si la memoria de la fornicacio te turmenta posa devant los ulls de la tua pensa la memoria de la tua mort posa devant tu los turments infernals mostra als teus ulls lo jorn del judici ofir a tu la ymatge del juhi esdevenidor reduex a la tua memoria les orribles penas del infern apagua la ardor del infern apagua en tu la ardor de luxuria la recordacio de la eternal flama foragita la mala ardor del teu cors la flama eternal del infern foragita de tu la fornicacio la maior dolor vença la ardor de la menor dolor la maior dolor vença la menor lespaventament orrible de les flames dinfern gita de tu la amor de la cobeiançe carnal axi com un clau ne gita altre. Axi soven se esdeve que la ardor de la flama del infern foragita la ardor de la luxuria. Sor amable yo prech a Deu tot poderos quet do vertadera castedat de pensa e de cors Amen.

Capitol XXII. De virtut de castedat.

Capitol XXII. De virtut de castedat. 

Sor molt cara prechte que ab singular devocio oges les paraules de la mia amonestacio. Sapies quel nombre de XXX te lo primer grau de perfeccio e significa los qui son ligats ab sagrament de matrimoni lo nombre de LX te lo segon grau de perfeccio e significa les vidues qui viuen en continencia lo nombre de cent te lo tercer grau de perfeccio e lo pus sobira significa aquells als quals es assignada corona de virginitat.
Sant Jeronim diu alguns son qui vivint en lur jovent luxuriosament e en la velesa se adeliten de esser fets casts e continents lavors volen servar la castedat com la luxuria los menyspresa de haverlos per catius aytals no han lo premi car no han sostengut lo treball de la batalla. Aquells merexen de haver gloria qui han sustengudes batalles treballoses. La castedat fruyt es de suauetut. La castedad es bellesa dels sants. La castedat es saguretat de la pensa e sanitat del cors. La luxuria aflaquex la carn e aportala a velesa abans de hora. Longua castedat per virginitat es reputada. Per que molt amada sor be deu esser amada la belesa de castedat. Aquells qui viuen castament a si mateixs apparellen habitacio pera reebre Deu. Diu Lapostol que aquells qui viuen castament son temple de Deu e lo Sant Spirit abita en ells. La continencia fa que lom sia molt proisme a Deu. Deus abita alli hon troba continencia. La castedat a juny lom ab lo cel. Los qui viuen
castament hauran heretat en lo cel. Bona es la castedat matrimonial mas millor es la continencia vidual mas sobre tot es la integritat virginal. Mes val vidua humil que la verge superbiosa. Mes val la vidua que plora sos peccats que la verge quis loa es jacta de sa virginitat davant los homens. Mes val la vidua que plora sos peccats e ses iniquitats que la verge quis glorieia de sos merits. Nos deu glorieiar davant los homens la verge del do de la sua virginitat car si ho fa no ha oli ab si e appagada es la sua lantia. La Verge no deu menyspresar les vidues. La verge que vol complaura a Deu no deu menyspresar les dones que viuen castament car si ho fa desplaura a Deu e noura a si matexa. La verge que menyspresa les dones que viuen castament e servexen Deu fa gran superbia e la raho es aquesta com millor es lo peccador humil quel just superbios. Tu adonchs amable sor no menyspreus les dones que son vengudes del segle al monestir e que son stades maridades e que han engenrats fills car siu fas molt seras culpable davant Deu. Anna prophetiza marit hague empero propheta de Jhesu-Crist fo e meresque veurel. Maria Magdalena seglar fo empero fo la primera que vese Jhesu-Crist ressusitat e meresque esser apostolessa dels apostols. Honesta verge per tal te dit aço que per res del mon no menyspreus les serventes de Jhesu-Crist les quals se son pertides de la vida seglar e son vengudes en lo monestir per servir a Deu. No deus menyspresar les dones que del segle son vengudes al monestir ans les deus honrar car no deus menyspresar aquelles les
quals Deus ha vulgudes elegir. Amonestte donchs verge molt amada en Jhesu-Crist que aquelles aytals que son vengudes del segle al monestir per servir Deu que les servesques per amor del teu espos e les ams e les honres axi com a mares. Sor amable sapies que per tal les deus servir e amar com a filles o a mares car Deus les ha tirades a si de la vida del segle. Adonchs si tu les menyspreses gran minua fas a Deu. Prechte molt amable sor que no digues de tu matexa que es fust sech ne digues que es arbre sens negun fruyt car si tu ames e tems lo teu glorios espos axi com deus sapies que VII fills hauras lo primer fill sera vergonya lo segon sera paciencia lo terç temprança lo quart abstinencia lo V caritat lo VI humilitat lo VII castedat. Vet donchs sor amable en quina forma per la gracia del Sant Spirit has perits del teu spos Jhesu-Crist VII fills sens corrupcio e sens dolor. Per ço es complida en tu aquella scriptura que diu que la exorcha ha parits VII fills. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que tu deus nodrir los dits VII fills los quals has engenrats del teu glorios spos Jhesu-Crist e deulos alletar aiudar confortar e castigar. Nodrexlos donchs ab bones costumes engrexalos en lo si (el seno) de la tua contemplacio donels les mamelles de la eternal dolçor recomplexlos ab la amor de la supernal suauetat confortels ab la vianda de la paraula celestial castiguels ab los açots de la temor divinal e manels que no superbiegen que no sien leugers de seny que no sien transgressos dels manaments de Deu e que null temps se pertesquen nis separen de tu. Sapies cara sor que les vergens tenen principal loch en lo regne de Deu e no sens raho car han menyspresat lo mon e per ço venen al regne celestial al qual te aport aquell al servey del qual has consegrat lo teu cors e la tua anima Amen.

Capitol XXI. De virtut de virginitat.

Capitol XXI. De virtut de virginitat. 

Les verges savies e discretes reberen lo liri en lurs cetres ab lanties. Sor molt cara oges aço quet dire les persones que son vergens de cors e de pensa no son folles ans son savies e poden exir e rebre lur espos per ço car han oli en lurs cetres ço es han castedat en lurs penses. Les que son vergens de cors e no de pensa no son discretes ans son folles e no poden exir a carrera al espos car no han oli en los çetres ço es no han castedad en lurs penses. E per ço diu sant Ysidre que la verge de cors e no de pensa no ha premi en sa remuneracio. E Jhesu-Crist diu en lo Evangeli de les vergens folles dichvos de cert que nous conech. Per aquesta raho amonest a tu sor mia molt amada que sies verge de cors e de pensa en guisa que apres aquesta vida meresques esser posada per Jhesu-Crist celestial espos teu en lo talem (el tálamo) de Paradis. La virginitat ha doble do car en lo present mon no ha ansia del present segle e en la vida esdevenidora reeb premi de castedat. Aquells qui perseveren casts he vergens no es dupte que no sien eguals als angels. Les persones vergens seran pus benaventurades que les altres en laltre segle. E de aço fa testimoni Isaies qui diu nostre Senyor Deu diu als castrats yols dare loch en la mia casa e en los meus murs e entrels meus fills e filles hauran nom perpetual e donarlus he cosa que no perira. Tots los peccats reben perdo e remissio per la penitencia mas si la virginitat allenegua os pert nos pot recobrar en neguna manera del mon car jatsia que reeba venia e perdo per la penitencia empero nul
temps pot reebre la primera puritat en la qual era ço es sens corrupcio. Sapies sor molt amada que no aprofita res virginitat de la carn si noy ha integritat de la pensa. Les persones vergens quis gloriegen de lurs merits son acomparades a ypocrits car desigen haver de part de fora deuant les gents la gloria de bones obres la qual deurien possehir dins lur consciencia. Aço es la paraula ques litg en lo Evangeli dient que les folles vergens no havien oli en lurs lanties ço es no havien dins lur consciencia testimoni de bona obre e glorieiarse defora davant los homens e no en lo cor davant Deu no val res. Paraules son de sant Augusti no aprofita res la virginitat de la carn la hon habita ira en la pensa. Gran diferencia ha entre la puritat virginal de la anima la qual null temps es stada
ensutzada per leia cogitacio e de la anima que es stada subiuguda (subiugada) a molta legea. Sor amable oges que diu sant Jeronim no aprofita res haver la carn verge si la pensa es corrumpuda no aprofita conservar la virginitat e integritat del cors sino refrenam lo cor de mala cobeiansa no aprofita la virginitat en lo cors si la caritat e humilitat se lunyen es pertexen del cor. Adonchs honesta verge prechte que sies verge de cors e de pensa prechte que rebes en tu oli de bones obres e que ençenes la tua lantea ab bones custumes e la illumins ab santes virtuts en guisa que com la veu cridara e dira veus lespos qui ve exitsli a carrera pusques exir a reebre lo teu espos celestial per ço quet pos dins lo seu talem supernal Amen.