Capitol LXXV. Com sant Bernat demana los VII dons del Sant Spirit.

Capitol LXXV. Com sant Bernat demana los VII dons del Sant Spirit. 

Clement e piados pare preguamte per lo unigenit fill teu Jhesu-Crist Deu e hom crucificat e glorificat que dels teus tresors trametes en nos lesperit de la sua gracia ab los seus VII dons lo qual ha reposat sobre ell en tota la sua bellesa ço es lesperit de saviesa per lo qual testem los fruyts dolços qui proceexen del fruyt benaventurat de vida. Trametnos lo do del enteniment ab lo qual sia illuminat lo consell de la nostra pensa trametsnos lo do de consell per tal que anant per lo cami de aquest mon seguischam les petiades virtuoses per les çendes dretes e segures trametnos lo do de fortalesa ab lo qual puscham aterrar les forçes dels nostres enemichs trametnos lo do de sciencia ab lo qual siam recomplits de les resplendors de la sagrada doctrina per fer difarencia entre be o mal trametnos lo do de pietat ab lo qual nos vistam les entramenes de misericordia trametnos lo do de temor ab lo qual lunyantnos de tot mal siam reposats en lo reverencial pes de la tua eternal magestat. Tu Senyor nostre Jhesu-Crist has volgut que nos demanassem les demunt dites coses sagrades tues en nostra oracio las quals coses demanam esser obtengudes per la tua santa creu a laor e gloria del teu nom sobresant al qual ensemps ab lo pare e al Sant Spirit sia honor gloria laor de gracies bellea imperi per secula seculorum Amen.

Aci es acabat lo libre quel glorios sant Bernat trames a la sua germana.
Deo gracias. Amen.

Finito libro sit laus et gloria Christo.
Amen.

RUBRIQUES DE TOT LO PRESENT LIBRE. (índice, se omite porque no coinciden las páginas con este formato, html o doc).

CARTA DE SAN BERNAT A SA GERMANA. Prolech

 CARTA DE SAN BERNAT A SA GERMANA. 

Lo prolech que feu sant Bernat sobre lo seguent libre. 

La mia molt cara sor en Jhesu-Crist amada gran temps ha quem preguist que volgues scriure a tu algun tractat qui contengues paraules de santes amonestacions mas com la Scriptura Sancta digue que voler instruir a millor de si matex sia materia de manifesta superbia tenguim per indigne a fer complir la present obra e per ço fiu alguna triga en la cosa de quem preguist. Mas per ço com has replicades tes pregaries lavors reduhi a la memoria la paraula del meu Senyor Jhesu-Crist qui diu sit força algu de anar mil passos ve ab ell no solament mil ans dos millia e liuret a tot hom quit demanara. Adonchs axi com a forçat per manament de mon senyor tirat per inclinacio de caritat e aiudat ab les tues sanctes oracions he colides miques sots la taula dels sants pares he si yo no ofer a la tua presencia e digne santedad en lo present libre la materia que deig fas empero aço que pusch. Adonchs molt cara sor reseb aquest libre e posal davant los teus ulls axi com un spil e soven contempla en aquell car los manaments e amonestaments divinals son spills en los quals miren les animes e mirant en ells conexen les macules de lurs legeses car no es algu qui sia net e pur de peccat e les dites animes esmenen los vicis de lurs cogitacions mirant en los espills demunt dits fabriquen una novella ymage ab la cara molt resplandent. Qui com ab tot lur coratge e pura intencio se donen a observar los manaments divinals e ellavors remogut tot dubte conexen quina cosa plau e quina es desplasent al espos celestial Jhesu-Crist amador de casta vida. Adonchs venerable sor lig aquest libre volenterosament e religlo moltes vagades car assi conexeras com amaras Deu e lo proisme com menyspresaras les coses terrenals e transitories en quina guisa cobeseyaras los bens eternals e celestials com ni en quina forma sostendras pacientment per amor de Jhesu-Crist les adversitats del present mon e com menyspresaras ses prosperitats e delectacions. Item conexeras con ni en quina forma en les tues malelties retras gracies a Deu e en la tua sanitat not superbiaras en quina forma not inflaras en la prosperitat nit desesperaras en la adversitat. Perque la mia cara sor en Jhesu-Crist molt amada prechte que la tua saviesa discorregua per aquest libre ligint en aquell ab gran studi e prechte que continuament plors los meus peccats en guisa que com yo no sia digne de impetrar venia ni perdo ab nostre Senyor Deu almenys ab les tues sanctes oracions pusque aconseguir remissio de mos peccats e ell qui es tot poderos sia en la tua garda e portte ensemps ab tots aquels qui a ell servexen a la eternal vida Amen. 

capitol-primer-fe-catholica

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA,

TRADUCIDA POR
FRAY ANTONIO CANALS MAESTRO DE SAGRADA TEOLOGÍA (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Carta de S. Bernat a sa germana traduida en catala per Fr. Antoni Canals, fól. 1.°

PRÓLOGO DEL TRADUCTOR.

AL MOLT HONORABLE MOSSEN GALCERAN DE SANTMENAT
CAMERLENCH DEL MOLT ALT SENYOR REY DON MARTI FRARE ANTHONI CANALS EN LA SANCTA THEOLOGIA INDIGNE MESTRE DILIGENT E AFECTUOSA SERVITUT.

Molt ha stimulada la mia pensa la esvellada instancia que vostra devocio continuava requerint que espones lo libre que sant Bernat trames a la sua devota sor. Som determenat a complir vostre digne requesta per tres rahons. La primera per introduhirvos a desiig e ordenada amor de libres hon ha volgut Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparacio de la qual les pedres precioses son carbons largent es fanch laur precios es fet arena secha lo sol e la luna son tenebres a la vista e la mell ensems ab la manna son al gust absina e fel amargos. O celestial do de la divinal liberalitat lo qual davallas del pare de totes lums per tal que leus al cel la pença racional. Tu es celestial vianda del enteniment de la qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la ruditat o rustiquesa quels ve per lur natura limant lurs enginys e expurgant lurs lengues de grosses e pagesivols parlars aconseguexen sobirans graus de honors car son fets pares de la cosa publicha collaterals de princeps los quals sens tu de lançes hagueren fets ligons e aradres o foren stats porquers ab lo fill dicipador.
O tresor molt amat e on te trobaran les animes assedeyades. Certes mossenyer dichvos que la dita saviesa en los libres ha posat son thabernacle en libres le (el?) ha fundada laltisma qui es lum de les lums e libre de vida. Alli la resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cercha e als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales los cherubins per tal quel enteniment de aquell qui liig sen puig en alt mirant de una part del mon fins a laltre de sol hixent al ponent e del mitg iorn a la tremontana. En los libres Deu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En los libres es manifestada la natura de les coses celestials terrenals e infernals. En los libres trob yo los morts axi com si eren vius. En los libres jutge de les coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. Dels libres ixen los drets de pau. Totes les coses jusanes se corrompen e cessen e la mort continuadament devora aquells los quals natura engendre. Tota la gloria del mon saria liurada a oblit si Deus no hagues provesit als homens mortals del benifici de libres. Alexandre subiugador del mon Juli esvesidor del segle qui ab art e ab guerres fou lo primer qui resebe lo imperi en unitat de persona Fabrici lo feel e Cato lo rigoros vuy no foren en memoria dels homens si la aiuda dels libres fos defallida. Les terres son derrocades les grans ciutats regirades les ymages triumphals son fetes sendre qui haura donchs memoria. Com sabrem quin privilegi ha lo rey nil papa si nons es demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada als libres en que gran part del seu poder es comunicada car aquels qui son forçats de morir per lur natura per los libres son fets immortals. E per so diu Tholomeu en lo prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui ha munificada la sciencia. E com tots los homens amen immortalitat molt deuen esser amats los libres qui contenen materia virtuosa materia divinal e celestial quins porta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit libre de sant Bernat ad sororem com aquis tracte de Deu de cel de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de contemplacio de caritat de speranse de amor de Deu e del proisme hon pengen tots los libres de la ley e dels prophetes. Imflames donchs mossenyer vostra amor en los libres car no veig res en les coses jusanes que tant dege esser amada com libres. Sab be vostra prudencia que la saviesa deu esser mes amada que totes les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels Problemes fa questio perque aquells qui ordonaren que los qui combatrien corporalment fossen premiats no ordonaren premi a la saviesa a la qual questio respon e diu que en los trabals corporals lo premi o loguer es cosa millor quel trebayl e com no sia cosa en aquest mon millor que la saviesa per ço no li es assignada temporal retribucio e com la saviesa sia contenguda en los libres per tal sobre tota cosa deuen esser amats e presats. Sabets be mossenyer que mes deu esser amada la amistat que les riqueses car la virtut nos pot ab riqueses stimar e per ço diu Boeci en lo segon libre de consolacio que amichs son les pus precioses riqueses que pusquen esser. Sabets be que mes deu esser amada la veritat quels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre de les Etiques e aço apar en los nostres martirs que amaren mes la veritat de la fe que tota lur vida corporal e com la veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nols ame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment que les riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida del cors la virtut dels libres pertany a la perfeccio del enteniment e de la anima que sens comparacio deu esser mes amada quel cors. Qui es donchs qui no am libres. Item los
cavallers deuen molt amar les armes de lur cavalleria les armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te lescut per defensar e lo coltell per esvesir ab la sua virtuosa veritat. Aquesta veritat sta en los libres. Aquestes armes pres Jhesu-Crist contra lo diable com dix scrit es no temptaras lo Senyor Deu teu. E com la Scriptura sia en los libres contenguda qual cavaller sera qui no am libres. Tot enteniment ben dispost sab que mes devem amar nostra benaventura que totes riqueses. La nostra benaventura sta en la obra del enteniment ço es quan nostra enteniment sta elevat e attent en la contemplacio de la veritat divinal e aquesta operacio es la pus delitable de totes. Perque diu Laristotil en lo X libre de les Etiques que la philosophia conte en si maravelloses delectacions. Sabem de cert que la contemplacio de la veritat reseb grau de perfeccio per los libres car la ymaginacio continuada per libres no lexa fer entrevayll en lacte del enteniment en les veritats quels libres li mostren. No sens raho donchs diuen los doctors que Deu en lo cel es libre de vida la qual com sobre totes coses sia mes amada no es meravella sils homens han ten gran amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a espondre lo dit libre es per informar vostra devocio e quina forma devets servar en legir los libres car diverses vegades vos he trobat legint en la biblia vulgarizada. E per la present imformacio me occorre al endevant Senecha qui en la segona epistola sua parle en la seguent forma molt escampa lo coratge la multitut de libres. Tu qui litgs veges primerament que tu ligint diverses doctors e molts volums de libres la tue pensa no sia feta vagabunda e instable. Obs es que hages alguns elets libres familiars si vols saber alguna cosa certa la qual romangue en lo teu coratge. Car no es en loch qui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatga passen per molts hostals e han pochs amichs. Axin pren als qui volen passar los ulls per molts libres e nos apliquen a negun libre singularment. No aprofita res lo boci qui tentost hix del cors quey es intrat. No florex larbre qui soven se tresplanta. Adonchs com tu no pusques legir tots los libres assats has haver certs libres en los quals liges. Si dius ara vuyll cartayar aquest libre are aquell sapies que molt enfestige lo ventrell mengar moltes viandes car diversitat no aprofita ans nou. Litg los libres aprovats he sit vols divertir a legir altres libres torna als primers e de tot quant hauras legit elegeix en aquell dia una cosa la qual ferms be en ta memoria en guisa que romangua ab tu per tostemps. Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats no pas libres vans axi com les faules de Lançalot e de Tristany nil romans de la guineu ni libres provocatius a cobeiança axi com libres de amors libres de art de amar Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e de rondales mes libres devots libres de la fe cristiana hon sta nostra salvacio sabents que sant Jeronim fou agrament açotat per ço com ligia los libres de Tulli de apparent eloquencia e no deuen esser lests los libres segons doctrina de Senecha per sol passarne los ulls car la letra qui no entra dins la anima cors mort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de aço que haura legit collir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima isque en actes forants virtuosos per lo imperi de la pura volontat. Perque mossenyer prechvos quel dit libre de sant Bernat vullats legir attentament en lo qual trobarets molta devota e speritual materia e de cada capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en obre recordantvos de la paraula del Salvador qui diu quel servent qui sab la voluntat de son senyor e no la compleix per obre sera fortament açotat. E nos maravell negu perque he volgut espondre a vos lo libre qui es endreçat a dona e maiorment religiosa car aço he fet per provocar los homens a obres virtuoses per exempli e doctrina de dones maiorment pus les ressemblen en vestits e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e amonestaments. Gran vergonya es al hom que la dona sia pus virtuosa que ell e aço tracte sant Gregori en la homelia sobre Lavengeli Loquente Jhesu ad turbas hon parlant del martiri de una dona verge diu axi considerem nos qui som homens que sarem stimats en comparacio de aquesta fembre. Soven proposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera proceex de la boca de algun burler o de algu quins esquernescha tantost nos ne lexam empero aquesta dona no han poguda sobrar los turments durs. Nosaltres no volem donar almoyna de aço del nostre com ne haiam manament de Jhesu-Crist e aquesta fembra per amor del seu espos ha donada la sua propia carn. E donchs lavors com vinrem davant lestret juhi de Deu que direm nosaltres homens qui veurem la gloria de aquesta dona. Quina escusacio hauran lavors los homens com sera demostrada aquesta que ha vensut lo mon ab tota la sua pompa la qual constituida davant los princeps armats es atrobada pus fort que aquell qui la tormentava e pus alta que aquell qui la jutiava. Que direm nos barba en coll flachs e debils qui vesem anar les infantes donzeles al regne celestial passants per coltels per lançes e espases. Com per nostra flaquesa la ira nos sobre la superbia nos infla la ambicio nos torba e la luxuria nos macula cove donchs legir lo dit libre per tal que almenys per vergonya nos promogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha mogut a espondre lo dit libre es per ço que com la cort de la senyora reyna sia una honesta religiosa que vos vullats comunicar lo dit libre a les dones de la dita cort specialment a les donzeles car aqui trobaran materia plena de tota pura honestat hon si attentament ligen veuran que aquest libre es pou de aygues vives hon les animes son lavades e lo coratge hi es sadollat plenament e habundosa e les fructificants spigues ab les mans dels apostols freguades per ço quen isque suau vianda pera les animes famolents. Aquest libre es la vena e cetra daur en la qual es contenguda la manera es brescha de mel e celer ple de vida. Aquest libre es arbre de vida e flum de Paradis divisit en IIII parts ab lo qual la humanal pensa es sadolada e lanteniment assedeyat es regat habundantment e copiosa. Aquest libre es larcha de Noe e scala de Jacob e canals en les quals mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses virtuts. Adonchs mosseyer suplichvos e requirvos que no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort de la senyora reyna car del be que sen sequira ne haurets part. E yo qui prech Deu quem vulla reebre en lo me (?) per la sua clemencia piadosa en guisa que vos he yo ensemps ab los alets com exirem de aquest segle legiam mirem e contemplem nostra benaventurança eternal en lo sobiran libre de vida Amen. 

Capitol LXXIIII (LXXIV). De una oracio que fa sant Bernat a Deu posant intercessora la sua cara sor.

Capitol LXXIIII (LXXIV). De una oracio que fa sant Bernat a Deu posant intercessora la sua cara sor. 

Prechte cara sor en Jhesu-Crist molt amada que not vinguen en greu les coses quet vul dir ab ardent devocio car sapies que molt te am en Jhesu-Crist. E per ço yot mostre la mia consciencia mas com yo manifest a tu los meus peccats temme que no ensutzescha les tues orelles. Prechte sor mia en Jhesu-Crist molt amada que ab ta oracio impetres ab Deu venia de mon peccat e perdo a mi indigne peccador. Yo miserable peccador de la mia infantesa ança he insutzida la mia vida tostemps he aiustats mals a mals tostemps he cumulats peccats a peccats null temps he cessat de peccar no he fet lo be que debia fer yo miserable no son digne de veure la altesa del cel per la granesa de la mia iniquitat com yo he provocada la ira de Deu tot poderos contra mi e devant la sua presencia he cogitats molts mals innumerables. Dit he e mal he fet de la mia infantesa ença en la mia puericia he peccat e en la infantesa e en la juventut e ço que es pus greu cosa e pus perillosa he peccat en la mia vellesa. Yo mesqui son caygut en lo fanch de iniquitat yo malmirent son caygut en lo abis dels peccats yo culpable son caygut en lo pou de malvestat yo malestruch son caygut en la pregonesa dels mals yo miserable son devallat en la sutzura dels vicis. Ay mesqui ay malestruch caygut son e per ma virtut nom pusch levar. Prechte donchs sor amable quem sosleves ab la aiuda de la tua santa oracio prestem la ma de la tua oracio e traume de la pregonesa dels vicis estenme la ma de la tua aiuda e desliurem de la cova de iniquitat. Sor cara yo son cert que si tu serves aço que has promes a Jhesu-Crist quet sera donada corona en lo goig eternal e a mi peccador sera donada venia en aquesta vida. Si tu ab devota pensa compleixs les coses que has votades a Jhesu-Crist tu obtindras venia a mi indigne e tu seras ab les santes vergens en lo talem celestial ab goig perpetual. Honesta verge yo son cert e no dupte pas en res que la tua virginal oracio pora obtenir venia a mi peccador indigne. Sor amable si tu perseveres en lo servir de Deu axi com has promes aconseguiras venia a mi indigne e tu alegrar tas perpetualment entre los cors de les santes vergens. Honesta verge prechte que ab pensa esvellada oges aço que yot dich tu est sor mia molt devota en Jhesu-Crist per preguaries de la qual no dupte que yo no sia deneiat de les legees de mos peccats. Si tu amable sor est verge plasent a Deu e si tu dorms ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem cast e pur obtendras tot quant demanaras per la mia salut si tu sor abraçes Jhesu-Crist ab casts abraçaments sens tot dupte tu poras obtenir a mi peccador venia e misericordia si tu ab virginal odor te conjunys als abraçaments de Jhesu-Crist obtendras a mi indigne venia de mos peccats si ames sobre totes coses Jhesu-Crist espos teu e reposes en la sua molt dolça amor poras aconseguir a mi absolucio de mos peccats. Se de cert que Jhesu-Crist espos teu not lexara trista nit dira de no ans te donara tot quant li demanaras quit ha acompayada a la sua passio. Molt te ama aquell qui ab la sua preciosa sanch ta reemuda. Adonchs sor mia lo teu amat Jhesu-Crist sera a tu remissio de mos peccats e jo he esperanse de remissio si tu cara sor la qual am yo molt entres ab Jhesu-Crist en les noçes en lo talem celestial. Tu sor molt amable seras solas meu en lo die del temoros e estret juhi en lo qual he a retre raho de les culpes e negligencies mies. Prech Deu quel merit de la tua santa virginitat diminuescha la pena de la mia iniquitat Amen.

Capitol LXXIII. De una amonestacio feta per sant Bernat a sa germana.

Capitol LXXIII. De una amonestacio feta per sant Bernat a sa germana. 

Molt cara sor ja per la gracia divinal endreçe al port la nau de la mia doctrina empero altre veguada retorn a tu dient en ma amonestacio tum preguist que yot scrivis paraules de santa amonestacio e yo posat que nou hage fet axi com devia empero ab la gracia divinal segons mon petit poder he collides auctoritats e sentencies dels dits dels sants pares per ta amonestacio les quals he presentades a la tua amor e caritat en aquest libre. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada ja veus com has amonestacions de bona vida.
Consell tes donat e norma de ben viure. No es ja alguna ignorancia quet escus de peccat ja no ignores que vol dir bona vida no est ignorant de ben viure ja no poras dir yo he peccat per ignorancia. La raho de aço es car ja tens declarada la ley la qual deus seguir jat son mostrats los manaments de ben viure ja tes demostrat com te deus conservar en la casa de Deu ja tes manifestat quina deus esser ja has conoxença dels manaments divinals ja sabs que vol dir viure dretament. Guardet donchs que de qui avant no ofenes Deu guardet que no menyspreus de qui avant lo be que sabs no mesyspreus ab mala vida lo be que ligs. Si tu vivint mal menyspreses lo be que hauras ligit molt seras culpable en la presencia de Deu. La raho es aquesta car mes val no conexer la carrera de salut que tornar atras apres que hom la coneguda. Adonchs pus que has resebut lo do de saber retelo en la tua pensa e complex per obre ço que has apres per doctrina. Sor amable altre veguada e altre te man e amonest que ab sobiran estudi conserves los manaments de aquest libre Amen.

Portfolio de editor, Ramón Guimerá Lorente, Moncho (Beceite, Beseit)

 

yo parlo lo chapurriau, lo escric y lo traduíxco y lo escric

Chapurriau al Wordpress

Lo Decamerón en chapurriau

Agüelo Sebeta, Valjunquera, autor Luis Arrufat

Los libros de Moncho

Jaime I Conquistador

Glosario etimológico palabras origen oriental

Viaje literario a las iglesias de España

Llengua valenciana

Regne de Mallorca

Textos antiguos de dominio público

Pere Miquel Carbonell

Pastorada de Torres del Obispo

Recherches de la France - Étienne Pasquier

Occitan (langue occitane)

Tresor Felibrige - Frederic Mistral

Historia de la Universidad de Zaragoza

Historia de Aragón y todos sus territorios

Antigua lengua catalana

The Decamerone, John Payne (English)

Dante Alighieri (varios idiomas)

Códices de la Catedral de Tortosa - Dertusa

Censo de Cataluña - Catalunya

Braulio Foz Burgés

Andrés Piquer Arrufat

Biblioteca histórica de la lengua castellana

Bernat Çaportella

Alcañiz, Nicolás Sancho Moreno

Euscara, Euskera, basco, vasco, vascuence

Choix des poésies originales troubadours des troubadours + Lexique roman

Libros traducidos del castellano al chapurriau:

(Disponibles en Amazon, textos también online en mis blogs)

Pedro Saputo en chapurriau (Braulio Foz, de Fórnols; lo primé que vach traduí)

Lo Decamerón (Giovanni Boccaccio)

Clarín (Doña Berta, Adiós Cordera, Al tren)

Sense notissies de Gurb (Eduardo Mendoza)

Los Sans Inossens (Miguel Delibes)

Lo Camí (Miguel Delibes)

La Perla (John Steinbeck) (la imagen es de unas almejas, no de ostras)

Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender)

Lo Agüelo y lo Mar (Ernest Hemingway)

Libros editados:

Bofarull (Próspero y su hijo Manuel)

Archivo Corona Aragón:

Tomo 1

Tomo 2
Tomo 3

Tomo 4

Tomo 5

Tomo 6

Tomo 7

etc..

LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA en tiempo de don Juan II.: TOMO I.

Braulio Foz: Literatura Griega

Voreta de la Albufera (lengua valenciana, valencià, valenciano; choguet valensiá en dos actes; Mariano Serrano, teatro, teatre)

Vita Christi, Isabel de Villena, 1497. Incunable.

LOS CÓDICES DE LA CATEDRAL DE TORTOSA, POR EL Dr. D. RAMON O'CALLAGHAN, Canónigo Doctoral de dicha Santa Iglesia, Archivero del Excmo. Cabildo, y por el Excmo. Ayuntamiento Cronista de Tortosa. TORTOSA. Imp. católica de José L. Foguet y Sales, Moncada, 49 1897.

El estudioso de la aldea (Lorenzo Palmireno)

Tropezón de la risa (Jacinto Alonso Maluenda)

OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL: ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, 1859. Gerónimo Rosselló

DOCUMENTOS LITERARIOS EN ANTIGUA LENGUA CATALANA (OCCITANO) SIGLOS XIV y XV (Próspero Bofarull Mascaró)

CENSO DE CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO

Diccionario de voces aragonesas (Gerónimo Borao Clemente)

DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES (JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA)

Jaime I el conquistador (Bernardino Gómez Miedes)

A LA SOMBRA DEL CIPRÉS: CUENTOS Y FANTASÍAS POR D. TOMÁS AGUILÓ

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para (Tomás Aguiló Forteza)

OBRAS CRÍTICAS Y LITERARIAS DE GUILLERMO FORTEZA: TOMO I.

GLOSARIO ETIMOLÓGICO DE LAS PALABRAS ESPAÑOLAS DE ORIGEN ORIENTAL.: (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y bascongadas) de LEOPOLDO EGUILAZ YANGUAS

Lógica de D. ANDRÉS PIQUER, Médico de su majestad. TERCERA EDICIÓN. MADRID. MDCCLXXXI. (1781)

Poemas catalans. Joseph Martí y Folguera.

El Trovador Mallorquín. Poesías escritas en mallorquín literario. José Taronjí.

LIBRE DE DOCTRINA PUERIL TEXT LULLIÁ DEL SIGLE XIII. Raimundo Lulio. Mateu Obrador Bennassar

Flors de Mallorca. POESÍES DE AUTORS VIVENTS, PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS DE BARCELONA. 1873. Pere Joseph Gelabert

Alcañiz: Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la Ciudad de Alcañiz y sus afueras (Nicolás Sancho)

CANCIONERO VASCO. Series I, II y III. José Manterola Beldarrain

BIBLIOTECA VALENCIANA. Tomos 1 y 2. Justo Pastor Fuster

BIBLIOTECA HISTÓRICA DE LA FILOLOGÍA CASTELLANA, EL CONDE DE LA VIÑAZA, Cipriano Muñoz Manzano

Choix des poésies originales des troubadours (Tomes 1-6).
François Raynouard.

Les Recherches de la France, Étienne Pasquier

DECAMERONE, OR HUNDRED TALES: DECAMERON, STORIES OF BOCCACCIO (JOHN PAYNE)

Pese a tener el título de Licenciado en Filología Inglesa desde 2003, puede haber algún error al editar.

Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci

Champollion-Figeag, nouvelles recherches sur les patois ou idiomes vulgaires de la France

Le Parnasse Occitanien, (Rochegude)

Otros libros y textos editados que no están disponibles para la compra pero sí para su lectura.

La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas, un acto, original, prosa.

ARNICHES, ABATI Y G.a MARÍN.

Carabasa m'han donát. JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

Links a buscadores:

Google

Bing

Brave

Ecosia

Yahoo search

Baidu (chino)

duckduckgo

Yandex

Ask

Quora