Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta verge. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta verge. Ordena per data Mostra totes les entrades

diumenge, 2 d’agost del 2020

ORACIÓN A SANTA CATALINA

ORACIÓN A SANTA CATALINA (4).
(1) Códices del monasterio de Ripoll, num. 155, CU. 51.

Aquesta oracio es de la humil verge madona Sancta Catalina esposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ la qual racapta gracia ab nostre Senyor que tote donzella que devotament sa raclamas a ella e per amor de nostro Sanyor volgues tanir virginitat e castadad axi con ella feu e agues dupte de esser temptada de peccat de luxuria fassa dir esta sancta oracio a honor sua e sia serta que ella li racaptara gracia ab nostre Senyor que la sua pregaria li sera exaudida e no sera temptade de peccat de luxuria ans viura castament e honesta faent dir esta sancta oracio per XXX dies continuament. Axi matex es bona a tot hom que sie cleregue e age a preposar la paraula de Deu davant lo pobol. Axi matex es bona a infants o donzelles o a qualssevol altres persones que vullan appendre de letra o de la sciencia de Deu e agen lo cor dur o anpatxat per peccats digan o fassan dir esta sancta oracio e lur antaniment sera obert e clar per apendra e per parlar totes coses que de Deu sien. Axi mateix es bona a tot hom que age anamichs. Axi mateix es bona a metra pau enfre (entre) marit e muller och ancara es bona a metre e amor enfra anamichs. Axi mateix es bona a done qui vage an part es cosa provada que tot hom o dona qui devotament dira o fara dira esta sancta oracio per XXX dies continuament no aura dupta que an aquel ayn (any, añ; año) sa (o se) crem aquell alberch ni sera tocade de lamp ni sperit maligne noi porra noura ni fer mal e diu axi esta sancta oracio.
Beata Cathelina humil verge fila del rey Costi e fos nada e bataiade an aquella ciutat de Alexandria e tu verge fuist pupilla pura e neta sens nagun corumpiment fuist sposada per obra del Sant spirit e inluminade e quant tu verge fuist donzella pus bella de gracia e de gracia saviesa angelical e tu verge fust molt plaent e tu verge dajunaves tres dies la setmana e quant venge lo teu pare fon pasat daquesta vide an laltra mon e tu verge romanguist desconsolada ab la tua mare ansemps. Un rey li astava de prop qui la damanava per muller molt coytosament e tu verge responguist que a honor de les V. plagues que Jhesu-Christ avie sufertes tu verge damanist I. any despay. Entretant I. sant armita demana de la sua vide e respos lo sant armita tu verge auras lo primer marit quit complira de moltes gracies e de moltes grans nobleas angelicals e langel Sant Gabriel (se lee Cabriel) te fon trames per la sancta divinitat que tu aurias lo fil de la verge madona Sancta Maria si tu recebras lo sant babtisme per aspos e tu verge molt plaent e molt agredosa anclinist los teus ionolls an terra ab gran devocio e girist los teus uyls misericordiosos aves Deus lo Pare e clamist merce que agueses vide de salvacio e tantost lo sant armita te dona vide de sant babtisme e lo fil de la gloriosa verge madona Sancta Maria lac iluminada e lanel ta dona per castadad e per virginitat per tal que dagueses viure an la sancta gloria de Paradis cant tu verge fuist purificada e asplasmada de les sanctes paraules quel fil de Deu Jhesus tach salvada e tu verge molt plaent te volguist conbatre ab aquell malvat rey Maxenci qui mal obrava contra los Christians e diguistli - o tu malva rey iaquix anar aqueixs deus que tu adoras car sapies per cert que no es sino diable infernal. - E lavos lo malvat rey mogut de gran fallonia e de gran ira dixta vertaderament que si tu no fayes verge so que el volgues ell ta faria cramar de continent e tu verge fuist iluminada del Sant spirit e lo malvat rey feu vanir aqui davant tu VI. doctors ab gran cavallaria e los doctors comensaran a disputar contra tu verge molt purificade e con los dits savis disputassen contra tu verge molt plaent e agredosa anist vencre la obra diabolical e quant verge lo rey viu aiso fou molt dolent e despagat e mana ancontinent quels savis fossen cramats e tu verge fust molt piadosa e preguist a Deu lo pare que les lurs animes no fossen perdudes e va vanir veu molt resplandent e dix - Fiat - Fiat - Fiat - que tots aquels o aquelles quit raclamaran auran gloria perdurable. E ladoncs vangueren angells e arcangels qui sen pujaren les animes dels dits defunts encontinent lo rey malvat sen vench a tu verge molt plaent e dixte - Catherina fe so que que yo volre e no vulles perdre la tua juventut - E tu verge reponguist - o tu malvat cruel fe so quet vulles que yo son asposada daquell qui ma feta e formade. - E lo malvat rey ab gran ira mana que fos feta una roda da rads tallants e daltres ferres molts punyents e mana que tota una tu verge foses posada en aquel malvat torment e tu verge faist oracio a Deu lo pare quet vulgues aver merce. Ancontinent van vanir angels qui trancaran la rode e morirani IIII milia persones pasades. E lavos lo rey fon molt dolent e despagat an si mateix e la ragina fon molt ascalfade en la baneita virginitat e visiblement ab moltes de compayes reseberen babtisme de Jhesu-Christ e lo rey malvat e inich e mugut de gran fellonia mana que aquells qui avian pres babtisma que fossen cramats e tu verge faist oracio a la gloriosa verge madona Sancta Maria que degues raclamar lo seu benuyrat car fil que les degues anparar lurs animes e la dita oracio fon complida vench veu del cel qui dix que nagun ni nagune no pandrie (o pendrie) mal en aquel foch ni flames. E quant verge lo rey viu aquest miracle mana que perdesen los caps encontinent foren ascapsats apres mana que fossen soterrats e lo rey dix - verge vench a tu - e dix que si tu no volies jaquir anar lantaniment que volgueses fer la volantat quel ta pandrie per muler e per ragina (regina, reina). E tu verge molt gloriosament anist respondre que ja eras asposada del Salvador de tot lo mon e lo rey malvat plen de gran malicia e de gran ira mana ancontinent que fos ascapsada e tu verge molt gloriosament e afectuosament praguist a Deu lo pare quet raebes la tua sancta anima e damanist aquest do e aquesta sancta gracia que tots aquells qui devotament sa reclamasan que los fos donat ancontinent tot so que instament demanassan. Tantost fou ausida una vou del cel que dix - vina asposa mia molt amada com vet oberta la porta angelical que so que tu demanas molt plaent sapies verge molt gloriosa que auran per amor tua tot ço que demanaran justament a Deu. - E quant tu verge aguist pres lo san martiri de la tua preciosa sanch exielet e vangueren angels qui sanpujaren la gloriosa e beneita anima molt resplandent alt al cel e ancontinent verge molt gloriosa lo precios cos e molt gracios fon sotarrat an lo mont de Synai. (Monte Sinaí)
Es cosa provada que qui aquesta sancta oracio dira o fara dir per XXX (dies) continuament que auran tot so que demanaran instament a Deu car es cosa provada per moltes dones honrades e per donzeles que avien tot so que demanavan justament a nostre Senyor Deu Jhesu-Christ per merits de la molt humil verge asposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ Amen Amen Amen Amen.


dilluns, 24 d’agost del 2020

Capitol XXII. De virtut de castedat.

Capitol XXII. De virtut de castedat


Sor molt cara prechte que ab singular devocio oges les paraules de la mia amonestacio. Sapies quel nombre de XXX te lo primer grau de perfeccio e significa los qui son ligats ab sagrament de matrimoni lo nombre de LX te lo segon grau de perfeccio e significa les vidues qui viuen en continencia lo nombre de cent te lo tercer grau de perfeccio e lo pus sobira significa aquells als quals es assignada corona de virginitat.
Sant Jeronim diu alguns son qui vivint en lur jovent luxuriosament e en la velesa se adeliten de esser fets casts e continents lavors volen servar la castedat com la luxuria los menyspresa de haverlos per catius aytals no han lo premi car no han sostengut lo treball de la batalla. Aquells merexen de haver gloria qui han sustengudes batalles treballoses. La castedat fruyt es de suauetut. La castedad es bellesa dels sants. La castedat es saguretat de la pensa e sanitat del cors. La luxuria aflaquex la carn e aportala a velesa abans de hora. Longua castedat per virginitat es reputada. Per que molt amada sor be deu esser amada la belesa de castedat. Aquells qui viuen castament a si mateixs apparellen habitacio pera reebre Deu. Diu Lapostol que aquells qui viuen castament son temple de Deu e lo Sant Spirit abita en ells. La continencia fa que lom sia molt proisme a Deu. Deus abita alli hon troba continencia. La castedat a juny lom ab lo cel. Los qui viuen
castament hauran heretat en lo cel. Bona es la castedat matrimonial mas millor es la continencia vidual mas sobre tot es la integritat virginal. Mes val vidua humil que la verge superbiosa. Mes val la vidua que plora sos peccats que la verge quis loa es jacta de sa virginitat davant los homens. Mes val la vidua que plora sos peccats e ses iniquitats que la verge quis glorieia de sos merits. Nos deu glorieiar davant los homens la verge del do de la sua virginitat car si ho fa no ha oli ab si e appagada es la sua lantia. La Verge no deu menyspresar les vidues. La verge que vol complaura a Deu no deu menyspresar les dones que viuen castament car si ho fa desplaura a Deu e noura a si matexa. La verge que menyspresa les dones que viuen castament e servexen Deu fa gran superbia e la raho es aquesta com millor es lo peccador humil quel just superbios. Tu adonchs amable sor no menyspreus les dones que son vengudes del segle al monestir e que son stades maridades e que han engenrats fills car siu fas molt seras culpable davant Deu. Anna prophetiza marit hague empero propheta de Jhesu-Crist fo e meresque veurel. Maria Magdalena seglar fo empero fo la primera que vese Jhesu-Crist ressusitat e meresque esser apostolessa dels apostols. Honesta verge per tal te dit aço que per res del mon no menyspreus les serventes de Jhesu-Crist les quals se son pertides de la vida seglar e son vengudes en lo monestir per servir a Deu. No deus menyspresar les dones que del segle son vengudes al monestir ans les deus honrar car no deus menyspresar aquelles les
quals Deus ha vulgudes elegir. Amonestte donchs verge molt amada en Jhesu-Crist que aquelles aytals que son vengudes del segle al monestir per servir Deu que les servesques per amor del teu espos e les ams e les honres axi com a mares. Sor amable sapies que per tal les deus servir e amar com a filles o a mares car Deus les ha tirades a si de la vida del segle. Adonchs si tu les menyspreses gran minua fas a Deu. Prechte molt amable sor que no digues de tu matexa que es fust sech ne digues que es arbre sens negun fruyt car si tu ames e tems lo teu glorios espos axi com deus sapies que VII fills hauras lo primer fill sera vergonya lo segon sera paciencia lo terç temprança lo quart abstinencia lo V caritat lo VI humilitat lo VII castedat. Vet donchs sor amable en quina forma per la gracia del Sant Spirit has perits del teu spos Jhesu-Crist VII fills sens corrupcio e sens dolor. Per ço es complida en tu aquella scriptura que diu que la exorcha ha parits VII fills. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que tu deus nodrir los dits VII fills los quals has engenrats del teu glorios spos Jhesu-Crist e deulos alletar aiudar confortar e castigar. Nodrexlos donchs ab bones costumes engrexalos en lo si (el seno) de la tua contemplacio donels les mamelles de la eternal dolçor recomplexlos ab la amor de la supernal suauetat confortels ab la vianda de la paraula celestial castiguels ab los açots de la temor divinal e manels que no superbiegen que no sien leugers de seny que no sien transgressos dels manaments de Deu e que null temps se pertesquen nis separen de tu. Sapies cara sor que les vergens tenen principal loch en lo regne de Deu e no sens raho car han menyspresat lo mon e per ço venen al regne celestial al qual te aport aquell al servey del qual has consegrat lo teu cors e la tua anima Amen.

divendres, 28 d’agost del 2020

Capitol LVIII. Com la verge deu esquivar companyia de dones seglars e legues.

Capitol LVIII. Com la verge deu esquivar companyia de dones seglars e legues


Sor molt cara prechte que fuges a la companyia de les dones legues e seglars. Les dones legues que no han ab tu una religio nos acosten ab tu a una compayia car allo hot prehiquen que elles amen de aço te informen que mes volen. Per ço deus esquivar la compayia de les dones seglars car lo mon amen e del mon parlen les coses terrenals amen e per ço de les coses terrenals parlen les coses transitories cobegen e per ço de coses transitories unplen les tues orelles. Per tal diu la santa Scriptura cascu loha ço que ame. Certes sil hom amave les coses celestials les coses celestials loaria si les coses celestials amava les coses celestials aprovaria e prehicaria si les coses celestials cobeiava de aquelles te amonestaria. E per ço la mia cara sor consellte que foragits de tu la companyia de les dones seglars. La raho es aquesta car leygs parlaments corrumpen les bones custumes. Diguesme cara sor que fa la muller del hom ab la esposa de Jhesu-Crist que fa la dona maridada ab la verge a Jhesu-Crist devota que fa la dona maridada ab la verge a Deu consegrada la dona que ama son marit que fa ab la verge que ama Jhesu-Crist la dona que no te lo teu proposit perque ve a la tua compayia la fembra seglar que no porta lo teu habit perque se acosta a la tua compayia que tracta ab tu la dona seglar la qual no porta ab tu lo jou de Jhesu-Crist la dona que ab tu no sobiugua lo coll al jou de Jhesu-Crist perque se acosta al teu colloqui e parlament. Labit es divers e diversa es la afeccio. Axi com diversa es ab tu en la vestidura axi es diversa en lo coratge. La dona seglar orgue es de Satanas ella canta devant tu cantilenes ab les quals te vincle a les delectacions del mon e ab quet mostre les çendes del diable. La serena de la mar segons que legim es del melich amunt axi com una verge molt bella e del melich avall es axi com a ocell canta ab molt dolce vou e ab grans melodies e ab molt gran dolçor fa diverses concordançes empero sovin se esdeve que ab dolces cantilenes enguana los mariners els posa en gran parill. Sovin se esdeve quels mariners navegans per la mar hoen les dolçes vous de les serenes e son enguanats per les dolces vous e ab los cantars suaus e son portats a perdicio de mort. Axi com les serenes enguanen los mariners ab lurs dolços cants axi la dona seglar ab ses belles paraules enguanadores diçipa les serventes de Jhesu-Crist e axi com la serena ab ses dolçes cantilenes sol desviar los naveguants de lur dret cami e portalos a perdicio axi la dona seglar ab ses paraules blanes e enguanadores sol traure les serventes de Jhesu-Crist de lur bon proposit portantles a perill de lurs animes. Adonchs sor amada en Jhesu-Crist fuig als cants de les serenes per tal que tu mentre hous les delectacions terrenals no sies foragitada del cami dret de les santes virtuts. E com e que son les paraules de les fembres legues e seglars sino cants de serenes. Donchs fuig al cant de la serena e separa les tues orelles de la dona quet dona mal consell fuig a les paraules de la dona seglar axi com al siulet de la serpent guardet que en lo monestir not enguan la lengua de la dona mal parlera. Axi com la serp enguana la dona en Paradis terrenal guardet que la dona vana e lenguda no escamp en les tues orelles verins de mort guardet que la mort no entre per les tues finestres ço per los ulls e per les orelles dins la tua anima. Sor amable com tu veuras la dona diversa ab tu en lo teu proposit arma lo teu cor ab lescut de la fe e arma contra ella lo teu front ab lo senyal de la creu victoriosa. Honesta verge en aço solament te atorch licencia de parlar ab dona seglar que ab los teus sants consells li façes derenclir lo mon e venir al monestir. En aço solament te do licencia de parlar ab dona seglar que li mostres a menyspresar les coses terrenals e amar les celestials e exir del mon e servir a Deu en guisa que per lo teu parlar menyspreu les coses transitories e cobeig les eternals. Sor molt cara si tu faç aço quet he dit guardaras tu matexa de mal en lo present mon e reebras de nostre Senyor Deu corona en cel Amen.

dijous, 27 d’agost del 2020

Capitol XXXVI. De ira.

Capitol XXXVI. De ira. 


Honesta verge oges que diu Salamo la molla resposta trenca la ira e la paraula dura encen la fellonia. En altre loch diu paraula dolça mitigua los enemichs e multiplica amichs. Tant cascu es menys savi com es menys pacient. Los savis per la ira perden lur saviesa. Per ira es fet hom fora si matex. Alguns son qui tost se airen e tost se pacifiquen altres son qui fort a tart se ahiren e tart volen tornar a pau e amistat altres son e aquests son los piyors qui tots son provocats a ira e ab gran difficultat son inclinats a pau. Mes val aquell qui soptosament es provocat a ira e leugerament se pacifica que aquel qui tart se ahira e a fer pau es fort a tart inclinat. La mia cara sor oges que diu sant Jacme tota persona deu esser promta e apparellada a hoir e tardivol a parlar e tardivol a ira. La raho es aquesta car la ira del hom no seguex la justicia de Deu e sapies sens tot dupte que la ira de la verge no met en obre la ley de Deu. La verge que deu esser feta temple de Deu nos deu airar per cosa del mon nos pertany a la sposa de Jhesu-Crist que sia irosa. La verge que en lo seu pits aparella habitacio per Jhesu-Crist en totes maneras deu foragitar la ira del seu cor. La verge que desija venir ab lo seu espos al talem celestial deu corregir del seu coratge tota flama de ira. Amable sor si la ira perve a tu restrenyla e refrena lo soptos moviment de la ira. Si la ira ve a tu soptosament mitiguala tempre lo furor tempra la indignacio. Si no pots esquivar la ira almenys temprala not arrape la furor not inflame la ira not comogua la indignacio nos pona lo sol sobre la tua ira. Axi placia a Deu Amen.

dilluns, 24 d’agost del 2020

Capitol XXI. De virtut de virginitat.

Capitol XXI. De virtut de virginitat. 


Les verges savies e discretes reberen lo liri en lurs cetres ab lanties. Sor molt cara oges aço quet dire les persones que son vergens de cors e de pensa no son folles ans son savies e poden exir e rebre lur espos per ço car han oli en lurs cetres ço es han castedat en lurs penses. Les que son vergens de cors e no de pensa no son discretes ans son folles e no poden exir a carrera al espos car no han oli en los çetres ço es no han castedad en lurs penses. E per ço diu sant Ysidre que la verge de cors e no de pensa no ha premi en sa remuneracio. E Jhesu-Crist diu en lo Evangeli de les vergens folles dichvos de cert que nous conech. Per aquesta raho amonest a tu sor mia molt amada que sies verge de cors e de pensa en guisa que apres aquesta vida meresques esser posada per Jhesu-Crist celestial espos teu en lo talem (el tálamo) de Paradis. La virginitat ha doble do car en lo present mon no ha ansia del present segle e en la vida esdevenidora reeb premi de castedat. Aquells qui perseveren casts he vergens no es dupte que no sien eguals als angels. Les persones vergens seran pus benaventurades que les altres en laltre segle. E de aço fa testimoni Isaies qui diu nostre Senyor Deu diu als castrats yols dare loch en la mia casa e en los meus murs e entrels meus fills e filles hauran nom perpetual e donarlus he cosa que no perira. Tots los peccats reben perdo e remissio per la penitencia mas si la virginitat allenegua os pert nos pot recobrar en neguna manera del mon car jatsia que reeba venia e perdo per la penitencia empero nul
temps
pot reebre la primera puritat en la qual era ço es sens corrupcio. Sapies sor molt amada que no aprofita res virginitat de la carn si noy ha integritat de la pensa. Les persones vergens quis gloriegen de lurs merits son acomparades a ypocrits car desigen haver de part de fora deuant les gents la gloria de bones obres la qual deurien possehir dins lur consciencia. Aço es la paraula ques litg en lo Evangeli dient que les folles vergens no havien oli en lurs lanties ço es no havien dins lur consciencia testimoni de bona obre e glorieiarse defora davant los homens e no en lo cor davant Deu no val res. Paraules son de sant Augusti no aprofita res la virginitat de la carn la hon habita ira en la pensa. Gran diferencia ha entre la puritat virginal de la anima la qual null temps es stada
ensutzada per leia cogitacio e de la anima que es stada subiuguda (subiugada) a molta legea. Sor amable oges que diu sant Jeronim no aprofita res haver la carn verge si la pensa es corrumpuda no aprofita conservar la virginitat e integritat del cors sino refrenam lo cor de mala cobeiansa no aprofita la virginitat en lo cors si la caritat e humilitat se lunyen es pertexen del cor. Adonchs honesta verge prechte que sies verge de cors e de pensa prechte que rebes en tu oli de bones obres e que ençenes la tua lantea ab bones custumes e la illumins ab santes virtuts en guisa que com la veu cridara e dira veus lespos qui ve exitsli a carrera pusques exir a reebre lo teu espos celestial per ço quet pos dins lo seu talem supernal Amen.

dijous, 27 d’agost del 2020

Capitol XLI. De paciencia.

Capitol XLI. De paciencia. 


Jhesu-Crist diu en lo Evangeli benaventurats son los pacifichs car aytals seran apellats fills de Deu. Necessaria es la paciencia car la paciencia fa obre perfeta e acabada. La verge pacificha es savia e discreta. La verge irosa no es savia ans es folla. Sapies sor amable que sens ferro e coltell poras esser martir si tu serves paciencia en lo teu coratge. Lom pacifich merex haver la compayia dels angels mes lom enveios e iros haura participacio ab los diables. Lom iros desperta baralles. La verge benigne com soste injuries noy done res. La verge pacificha apparella habitacio en lo seu cors a Jhesu-Crist e la raho es aquesta car Jhesu-Crist es pau e la sua costuma es reposarse en pau. Lo fill de pau deu amar pau. Pus apparellada sies a reebre injuria que a ferla apren mes de sostenir mal que de ferlo sies pacient sies reposada sies suau e mansa
e amesurada ama pau hages pau ab totes abraça a totes ab caritat e mansea sent en tu matexa que mes ams que no est amada prova dins tu que maior amor portes a altri que a tu no es portada no sies leugera en fet de amistat rete per tostemps lo vincle de amistat hages paciencia en la pensa sies benigne sies avinent en la tua obre sies afable en lo teu parlar hages gracios coratge a tots toll tota baralla de tos proismes menyspresa divisions viu tostemps en pau. Cara sor si fer se pot rete pau ab totes persones venç ab paciencia los vituperis dels mals parlers e detractors trenca les sagetes de menyspreu ab lescut de paciencia contra lo coltell de la lengua. Gran virtut hauras si no nafres aquell quit ha nafrada gran fortalesa hauras si perdones als quit han agreuiada gran gloria sera la tua si perdones al a qui has pogut noure. Amable sor la pau de Deu la qual sobra tot enteniment guarde lo teu cor e la tua anima Amen.

Capitol XL. De humilitat.

Capitol XL. De humilitat. 


Sor molt care oges Jhesu-Crist espos teu que diu en lo Evangeli aprenets de mi car yo son benigne e suau humil de cor. Sor amable humilia tu matexa sots la poderosa ma de Deu per ço que ell te exalçe en lo die de la tribulacio. La consciencia de la verge deu esser tostemps humil e trista en guisa que la humilitat face que nos superbieg e la tristor façe quel cor nos dissolgue en delectacions mundanals. Humilitat es virtut subirana en la verge. La verge humil posat que sia vil e menyspresada en vestir empero davant Deu es gloriosa en virtuts. La verge superbiosa posat que davant los homens sia bella e blancha e en lo cors ben formada empero davant los ulls de Deu es vil menyspresada e reprovada e la raho es aquesta car la anima del just es cadira de Deu axi ho diu lo Senyor sobre quim reposare sino sobre lo humil e reposat e tement les mies paraules. Molt amada sor en Jhesu-Crist prechte que sies humil sies fundade en humilitat sies derrera de totes sies entre totes la pus humil not poses en loch pus honorable not jutges esser alta ni millor que les altres jutge les altres esser maiors que tu tant com seras maior tant te humilia mes en totes coses. Si has humilitat hauras gloria. Tant com seras pus humil tant mes te seguira gran altitut de gloria. Devalla per tal que puigs humiliet per tal que sies exalcada not exaltes per tal que no sies abaxada car aquell quis exalçe sera humiliat e aquell quis humilla sera exalçat. Qui puge massa alt per forse ha a baxar e a caure. Pus fort es lo cahiment com hom cau de pus alt. Del loch pus alt se segueix maior decahiment e crebant. La humiltat no pot caure humiltat no sap que vol dir decahiment. Nul temps humilitat sustench ruyna. O sposa de Jhesu-Crist sapies que Deus es vengut humil sapies que Deu es humiliat en forma e semblançe de servent e ses fet obedient fins a la mort. Amable sor ves axi com Jhesu-Crist es anat seguex lo seu eximpli ressemble les sues petiades sies vilificada sies menyspresada sies desonrada desplau a tu matexa
Aquell qui assi matex es vill davant Deu es gran. Qui assi matex desplau es plasent a Deu. Cara sor sies petita davant los teus ulls per ço que sies gran davant los ulls divinals. Tant seras davant Deu pus preciosa quant seras en los ulls dels homens pus menyspresada. Sor amable si tu hauras pregona humilitat sapies que en lo celestial regne te alegraras ab les vergens discretes e savies Amen.

divendres, 28 d’agost del 2020

Capitol LVI. De diligencia esvellada.

Capitol LVI. De diligencia esvellada. 


Prechte cara sor que oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli vellats car no sabets quan deu venir lo vostre Senyor. Item en altre loch diu a tots ho dich que vellets. E sant Pere apostol diu siats savis e vellats en oracions car com los homens diran ara havem pau e seguretat lavors vindra sobre ells lo soptos decahiment e lur destruccio. E Salamo diu ja son alguns homens justs e savis e lurs obres son en la ma de Deu empero no sab lom e ja si es digne de amor o de oy. La raho de aço es car les coses certes son reservades al temps sdevenidor. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que per tal nostre Senyor Deu nos ha çelat lo temps del seu evaniment per tal que nos veents lo temps incert e la lengua espera en tota hora lo esperem jutge esdevenidor car no sabem quan vinra. Paraules son de sant Greguori lo plaser de la present vida axi deu esser tractat que la amargor del esdevenidor juhi null temps se partescha de la nostra memoria. Soven lo diable enguana lom faentlo peccar e com lo veu trist e desolat per lo caure que ha fet altre veguada lo enguana prometentli gran seguretat de longua vida. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada tostemps nos es necessari que com fem algun be tentost reduiscam a memoria los mals que havem fets en guisa que nos conexent la culpa null temps nos alegrem vanament de la bona obre que fem. Per tal Deus ha volgut que no sapiam la hora de la mort perque tostemps viscam en sospita en guisa que com no la podem veure ni saber tots dies nos apparellem a ella e nons tinguam per segurs en la present vida. Sant Isidre nos amonesta de aço dient no es just quis deia confiar en la sua justicia ni es peccador quis deia desesperar de la misericordia divinal ans deu hom haver ensemps en lo seu cor esperança e paor e en tal forma esper en la misericordia de Deu que tostemps tema la sua iusticia e jatsia que la conversio dels sants sia loable empero incert nos es e ja quina sera la nostra fi. Null temps deu esser lom sens paor car la satisfaccio de penitencia en lo juhi de Deu esta no pas en lo del hom. E segons que diu Cesarius tant com som segurs dels peccats passats tant devem esser ansiosos dels esdevenidors. Amable sor sapies de cert que tota la vida del hom savi es recordacio de la mort. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si tota hora velles en lo pensament de la mort seras savia e discreta si tots dies leves la pensa a Deu e reduexs a la tua pensa lo die de la tua mort benaventurada seras segons la paraula del savi qui diu benaventurat es lom qui tostemps es pauruch. Per aquesta raho te amonest verge honesta que tostemps sies pauruca tostemps sospitosa tostemps sies ansiosa e astuta contra les temptacions del diable tostemps vella e batalla continuadament contra lo enemich antich de die e de nit sta en oracio esvellada e combat virtuosament contra los eguayts del diable tota la tua vida estigue provehida contra lanemich e gira la tua ansia contra les estucies del diable. Honesta verge oges aço que Jhesu-Crist espos teu diu en lo Evangeli benaventurat es aquell servent lo qual com vendra lo Senyor trobara vellant. Adonchs si tu ab tota la tua pensa velles a Jhesu-Crist Deus teu entre los benaventurats seras comptada en la eternal benaventurança. Benaventurada seras si ab tota la tua devocio leves los ulls de la tua pensa a la vertadera lum que es Deu. Vertaderament seras benaventurada si ab totes tes forçes velles a Deu car ell ha promesa corona als qui vellen. E per ço en lo libre dels Cantichs es scrit dels ulls del espos dient axi los seus ulls son axi com a colomes sobre los rius de les aygues les quals colomes son lavades ab let e stan prop dels rius habundosos. Los ulls del espos son los homens sants qui vivint en lur simplicitat axi com a colomes e ab lurs preicacions e bons eximplis mostren als altres la carrera de salut. Aquests aytals stan sobre les rius de les aygues car tostemps conversen o habiten en lo sadolament de les santes Scriptures. E aquests son lavats ab let car en lo babtisme son deneiats dels peccats per la gracia divinal. E que entenem nos per gran habundancia de aygues sino les preguoneses de la santa Scriptura els secrets divinals ab los quals nos sadollam lavors com ligint o hoint per habundosa doctrina de prop aquestes habundoses aygues stan les colomes per tal que en les aygues miren la ombra dels oçels de rapina quils volen demunt e acabuçantse en les aygues les dites colomes scapen a les ungles de lurs grans enemichs. Per semblant forma les persones santes miren en la santa Scriptura los enguans del diable e per les difinicions o determinacions quey vesen quasi en una ombra conexen lo enemich e fugen a sos enguans. Per semblant forma tu cara sor leg soven les contemplacions de la santa Scriptura car en aqueles poras conexer en quina forma poras esquivar los aguayts dels enemichs. Honesta verge altra veguada te amonest que de tot ton poder te recomans als consels de la santa Scriptura ço es que no façes res sino tant com la santa Scriptura te informara car alli trobaras com poras fugir als enguans dels diables. Per semblant forma te amonest que per paor dels ocels de rapina ço es dels diables segues sobre los rius de les Santes Scriptures en guisa que tu mal provesida ço es que Deus no vulle sies feta taca als teus enemichs. Prechte que continuadament velles sobre los rius de les santes Scriptures e venciras los enguans de tos enemichs. O lassos e folls e perque no conexem e perque no entenem que hans que les nostres cogitacions pervenguen a obre ja son manifestades davant la presencia divinal clarament. En va lo Palmista diu que Deus escodrinya los royons els coratges. Per ço la mia cara sor pensem nos en quina forma stam tostemps en la presencia divinal car som terra e pols. Vet lo Senyor nostre qui retribuira a cascu segons les sues obres prop es tost vindra e no tardara ell vindra e farans salvats. Vellem donchs ab tota perseverança e devocio en guisa que com lo Senyor vindra e tocara a la porta nons trop durments sino vellants en les sues laors e en la sua amor e en lo seu sant servey. Correguam donchs mentre havem lum per ço que nons comprenguen les tenebres. Axi ho diu la saviesa de Deu en lo libre dels proverbis benaventurat es aquell qui hou a mi e qui vella continuament a les mies portes e observa les posts de la mia porta. Aquell qui trobara mi trobara vida e trobara salut de nostre Senyor Deu. Verge esposa de Jhesu-Crist per tal te consell que ab tot ton studi velles en Deu per tal que en lo dia de la necessitat lo trobs misericordios. Adonchs honesta verge prechte que no sia cas en lo mon quet trob descuydade no sia cas el mon que empatx la tua bona consideracio. Posa davant los teus ulls que no es res que nos puscha esdevenir. Remembrente per tostemps les miseries esdevenidores. Com hauras prosperitat menbret com li poras contrastar tostemps cogita en la tua pensa que not vingue algun contrari. Al savi hom se pertany de provesir al dampnatge e al perill esdevenidor. Totes les coses que son previstes pus leugeres son de sostenir. Los mals qui determenadament son esperats mils se porten. La cosa que es vista de luny temps no sen meravella hom com se esdeve. La previsio precedent trencha les soptoses adversitats que sobrevenen. La cogitacio e previsio precedents aleugen los mals esdevenidors. La previsio primera ablaneix lo aveniment dels mals. Lo mal de que hom no es provesit forment fir. Molts son greus les coses que no son stades cogitades. Cruels coses son aquelles en les quals som cayguts sens provisio precedent. Los mals als quals no ha hom provesit forment firen. Lo mal soptos tost trenca. Lo mal al qual no ses provesit dona molt gran afliccio. La soptosa tempestat de la mar somou gran terror e paor. Lenemich qui ve soptosament fa gran dampnatge. Tots mals soptosos son molt greus. Los mals quis esdevenen soptosament agreugen molt. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada apparella lo teu cor a be e a mal. En lo die que hauras be not obliden los mals passats. Sies esvellada en lo teu seny en guisa que vanes cogitacions not ensutzesquen. Ama la sciencia de les Scriptures e menyspresa los vicis de la carn. Sor molt cara sapies que si tu velles de tot lo teu cor e ab tota la tua devocio serveysx a Deu en tota la tua vida. Sapies que sens tot dupte tu regnaras ab ell en la gloria celestial Amen.

diumenge, 26 de juliol del 2020

LA PASIÓN DE JESUCRISTO

LA PASIÓN DE JESUCRISTO (1).

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 72.

Aci
comença la pasio de Jhesu-Christ Salvador nostre.
Jhesus.
Qui dara aygua al meu cap e pluya de lagremes als meus uls per ço que puxa plora dia e nit tro que nostro Senyor aparega a mi servidor seu per vista o per somni confortant la mia anima. Ho vos filles de Jerusalem esposes e amades de Deu Jhesu-Christ vostro espos escampats ab mi ensemps lagremes entro quel espos vostro benigne e suau vengua a vos en la sua balesa e nedesa. Remembreus a vos filles e pensats vos ab saviea pensa cant es amargosa cosa pertirse e luyar (allunyar-se, lluny, luny, lluñ; lejos, alejarse) de aquel al qual vos esposas e al qual vos prometes viure a el so es en tota sanctadat de vide e pus donchs havets fet vot retetsvos a el al qual prometes vosaltres matexes ratetsvos a Deu Jhesu-Christ. Corteses filles corteses sanctes vergens prometets castadad (castidad; castidat) al Senyor ver Deus Jhesu-Christ corens totes encare a la verge Sancta Maria qui aquel porta car certes ela porta lo rey de gloria e la qual es donadora dels bens de nostro Senyor Jhesu-Christ fil seu a tot demanant aquell ab tot ferm cor aquela beneyta verje laporta e al IX.° mes lo enfanta e al VIII. jorn lo circunsis (circuncisión) e al XL.° jona lo oferi al temple e oferi dues tortres e II.es colomes per el en sacrifici. En apres fugen al rey Erodes (Herodes) porta aquel seu fil beneyt en Egipte e aletant (alletant, lleit, llet) aquel seu fil beneyt e nuyrent e aven cura daquel seguir en tot loch hon anava perque creu fermament que aquesta era la I.a daquestes fenbres que seguien lur mestre Jhesu-Christ e li ministraven e nagu nos deu meravelar si ela lo saguia majorment com el fos tota dolsor e desig seu ço es de la umil verge madona Sancta Maria mare sua e jo me esmava que aquesta fos entre aqueles dolentes he gamegans (gemegá; gemec) qui ploraven Jhesu-Christ lur Senyor mes encara podia esser aquesta verament entre aqueles dones filles de Jerusalem a les quals Jhesu-Christ nes clar per inperi mas ple descarnir ensutzat per escupimens (escupir; escupiñá) turmentat et per batimens portant la creu aci en turment de mort e axi estant giras a elas e dixlos axi - a vos filles de Jherusalem amigues mies qui per amor de mi avets desenperat lo mon e tot delit e tot plaer no ulats plorar sobre mi mas plorats sobre vos matexes ço es en lo peril en lo qual esdevendrets e sobre vostres filles ço es que no sia descreens en la mia mort.
- E adonchs diuli el - dona amade mia esperansa mia regina del cel mare daquel matex Senyor Jhesu-Christ es vera serventa de Deu so que jo dich prech vida mia que digues a aquest teu servidor no digne de neguns de tos benificis tu qui est honrament de Paradis e goig del cel e veritat daquesta cosa placia a tu no vulas remembrar la qual sofarist com lo teu amat fil vist morir de la qual cosa jo no dupte en res que aso ver no fos a tu greu martiri a Deu plages dona mia quem donases gracia que aquela greu dolor fos cascun dia en les mies entramenes axi com eren en les tues. Adonchs plages encara avocade nostra que en aquell dia beneyt en lo qual tu ten pugist al çel per so que tostemps te alegrases ab ton amat fil ageses a mi demostrades les tues lagremes de dolor car per aqueles conegera jo quanta amargura agist tu verja pura ab Jhesu-Christ amat teu ay e vejes aquel qui era poc de mi sant era crucificat ab claus en lo fust de la creu e inclinat son cap liura son esperit prechte dona mia regina del cel que per aquestes paraules que jo uy a tu dir dessiyant sebre e santir tes dolos que not ules irexer jat se cia aço que les pedres degesen trencar totes per aquestes paraules remembrans ta pacio qui es donchs aquel regnant lasus al cel o peregrenant en la terra esser tengut en sa pensa que no agues gran dolor ço es en qual manera lo Senyor dels angels fo fet escarn dels homens per que jo masqui no plor vilesa de pobol menut no poria continuament tenir les lagremes. Certes tu ten alegraries de gran goig ço es que ara es glorificade al cel ab aquel lo qual tu fust tocade amergosament en te pensa ab claus per la pacio de la mort e an axi prechte que tu escamps en mi aqueles lagremes les quals agist en la del teu fil. E per tal que pus leugerament me senti em regal en la pacio del teu amat fil Deu he (o be) Senyor meu raonem vos dona qui sots miral (mirall) de humilitat vos e jo daquest fet e prechvos dona vos qui sots mare verja e cambra subirana humilitat e trinitat quem digats con fo per horda sius plau aquesta veritat.
- Al qual la Verje Maria respos en axi - fil aço que tum demanes puyment es de gran dolor e axi pus que son glorificade no pux plorar. - A la cual Sent Bernat respos - ho regina dels cels ho mare del Crucificat donam sit plau ço quet deman per ço que jo ho pusque fer e complir donam dona ço que desig placia a tu quem ules hoir. Digues dona mia digues sit plau mare mia si eres en Jherusalen con lo teu dolç fil fo pres e ligat e liurat e amenat a Anna e a Pilat qui tenien lavos loch de justicia.
- Al qual la umil verge respos en axi - fil - dix nostra dona - jo era en Jherusalem con me vengueren les noveles del meu fil doloroses e ani axi com pogi al meu Senyor lo qual jo vees ten leyg menejar e tractar ab colades e percudir ab puyades e escupir en sa beneyta cara e coronat de les espines e viu que tuyt lescarnien totes les mies entramenes sescomogeren e defali mon esperit e no avia nalex quax peraula ne no era ab mon seny e eren ab mi mes jermanes e altres dones moltes qui lo playien axi com si cascuna lagues en son cos portat entre les quals era S. Maria Magdalena la qual se dolia sobre totes salvant mi dementre Jhesu-Christ fos liurat al turment Pilat li mena que portas la creu e la anas cridant denant el e gran multitut de gent ana pren del lo qual menaven ab gran desonor e los uns escupien sobre el e los altres lescarnien e los altres li gitaven lo fanch e moltes daltres sutxeries (suciedad) sobre lo seu cap presios. Jo fil meu beneyt qui era sa mara qui sabia el qui era molt trista e com entes a seguir aquel ab daltres dones moltes quil avien seguit et aministrat de Galilea tro en Jherusalem las quals me tenien en sosteniment per ço com era axi com a morta tro sus al loc hon lo crucificaren devant mi e el vaent mi en creu posat e ferat (ferrat) ab claus en lo fust molt cruelment jo mesquine vaent el peu de dolor e de molta amergura vaent mi senglotave (sanglot, singlot; hipo) per gran dolor avent major compacio de mi que de si empero el no sonave mot ne obria facha ans estave axi com ayel qui estave denant aquel quil torn. E jo dolenta e maride estave denant lo meu Senyor e lo meu fil muyren a lega mort e cruel per que ten gran dolor era jo turmentade en mon cor que no ho poria comtar ne dir e viu la sanch que decoria per IIII parts del cos que hanc no sabe pecat e rajave en senblant dorda per les mans e per los peus qui eran ficats en lo fust de la creu ab dos claus tota la belesa era ja axida de la cara del fill meu Jhesu-Christ en tant que el qui era bel sobre tots los homens adonchs paria que fos pus leyg que tots los altres e en aço fo complide la profecia de Hizasies (Isaías) parlant del en axi vane aquel qui no senblave sol aquel qui debans era no avent belesa tot desenperat senblant a lebros e plapat per los escupimens e per los batimens nafrat de nafres mortals per nostras iniquitats e per qui fo fet aço per la enveja dels jueus axorbats qui tots aquests mals en lur Senyor compliren malisiosament. - Di donchs mare de Deu que veyes ne senties de dolor. - Aquesta - deya ella - era molt gran dolor mia ço es cor veya mi pertir de aquel lo qual era ma salut e lo qual avia porta en mon ventra e no men romanga altre sino aquel e per ço la mia dolor nos podia pertir de mi tota ma paraula avia ja quax (quasi, casi) perduda mas en loch de aquela donave jamegamens e grans suspis (suspirs; suspiros) de dolos e no poria parlar com la dolor qui an mi era ma rumpia en trencave mes paraules quant la paraule era rabude dintra en ma pensa e volia axir defora la gran dolor del cor la coronave dins e nom podia axir e la veu sonave tristament per lo cridar que faya rugolosament cor la lengua negra per lo cridar avia perdut lus del perlar (parlar, parlá; hablar). Apres estant mi en aquestes dolos tota transida e cax (quax, quasi, casi) fora de mi axida ab gran dolor veni morir aquel lo qual la mia anima amave carement e defalia tota per trebal de dolor e el ab molt benigne care gardavem com me veya axi plorar e volchme confortar ab poques paraules mas jo nom pogi consolar ans mes plorave dient e plorant deya al meu fil en axi ho fil meu gran dolor sofir vules que jo muyre per tu qui son ta criatura ho mesquina que fare ho mesquine que dire lo meu fil mor perque donchs jo mare molt trista no more ab el oy fil meu molt bel I.a amor fil mol dolç nom vules jaquir axi tramit hic sit plau per tal que muyre ab tu ensemps fil meu a greu mort te veyg morir pus que axi es aquesta mare qui ta portat muyre ab tu ho mort mesquine nom vules perdonar ho mort descruel molt me plaits a trerme les forces del cor per ço que muyra ab lo meu fil ho fil Deus ho goyg meu singular ho vida mia ho solas (solaz) meu a tu placia que en guisa ho faces que jo mesquine moris ab tu ensemps ho fil meu regonex aquesta mare tua molt desconortada e vules hoir la mia pregueria (plegaria, pregaria) cor covinent cosa es que fil obeesca mare com la veu desconsolade prechte fil quem vules hoyr e quem rebes al teu turmen cor aquels qui viuen en I.a carn e samen (simiente, semen) de bona amor rao es que muyren ensemps a I.a mort ho jueus mesquins ho jueus malvats nom vulats perdonar ço es pus quel meu fil crucificats crucificats mi qui son sa mare hon turmentats per alguna altra male mort per tal que muyre ensemps ab lo fil meu ho terra de Judea tu tols ara la luu al mon e fas mi vidua del meu fil car ay dolor ara mor la mia vida e la mia salut tota la mia esperanse man tolta e levade de terra perque donchs viu la mare en ten gran dolor apres la mort de ton dolç fil venits cruels prentes (prenets) mi mare e penjats mi ab lo fil ho jueus malvats pus no perdonats al fil no perdonets a mi qui son sa mare ho mort cruel levet contra mi car gran conort me seria si moria ensemps ab lo meu fil car Jhesu-Christ dolça cosa es a mi mesquina morir mas la mort desiyade se partex de mi. Ho Jhesus fil meu gran es ma pena e ma dolor cor a mort molt cruel te sobrepren e liga molt mes amaria morir a qualque mort que si avia vide ten cruel pacio ay mesquina la mort me fuyg em jaquex fort desconselade molt ne seria pagade ho fil car ho fil benigne ne ages merce de la tua mare e ojes les mies pregueries fil meu asueuget e no vules esser dur a la tua mare qui es estat tostemps molt benigne a ela fil meu reb la tua mare a *meros ab tu ensemps so es en la creu per tal que viua tostemps ab tu apres mort cor no es naguna cosa ten dolça a mi mas que pusque ab tu estar e que pusque ab tu esta en la creu cor certes no es cosa ten amargosa com es viva apres de la tua mort. Hoy lasa mesquine fil tum eres payre tu eres mon espos tu eres fil meu en tu finalment jo avia totes coses ay mesquine tot mes mudat are son orfane de pare are son vidua de espos are son desconortade de fil ara per totes coses ho fil meu quem fare de huy mes quim regira ho bon fil hon ire ho fil meu piados qual solas me jaquits qual sera aqela cosa quim do de qui avant consel ne ajude. Ho fil molt dolç la tua volentat ne sie conplide als menys si not plau que muyre ab tu lexem al teu solas benigne.
A la qual Verge Maria respos Jhesu-Christ nostre Senyor ya molt turmentat en la creu e regardant sa mare dix a Sent Johan - fenbre - dix el - vet aci lo teu fil. - E lo Sant verge Sent Johan era aqui present ab trista dolor mostrant sa dolor e plorant tot dia ab moltes lagremes. E Jhesus comesa a dir axi a la sua mare per ço na avia gran conpacio gran - ho dolça mare dolorosa Iagremosa longida lasa de suspirar perquet turmentes ne perquet laguex e not remembre ço que jat avia dit cor ben saps tu mara mia que per ço son vengut en aquest mon e e presa carn de tu que per lo turment de la creu salvas lumanal linatje cor en axi deuen esser complides les escriptures e ben saps tu encare que cove que jo prengue mort per salut del humanal linatje e resucitare al tercer jorn e apare manifestament a tu mare verge e als meus dexebles. Per ço mare no vules plorar e lexa aquexa engoxa e aquexa dolor jo men vay al meu pare e men pug als cels per rebre la gloria de la paternal magestat. Certes donchs ben te deuries alegrar per rao de mi car ara deig trobar la hovela so es los peccados que havia perduts per molt de temps. Jo muyra tot sol per tal que lo meu puxa resucitar tots morien per los peccats de Adam e ara tots seran levats per la mia mort donchs mare mia molt amade perquet desplau cant so que plau a Deu lo pare ne perquet desplau a tu lo turment que a lo meu pare plau que sofire. No voIs tu mare mia que axi sia enpero axis deu fer cor en axi es escrit. Ja donchs mare mia e esposa mia not vules player ne plorar ho mare mia jo pas not desenpar ne not lex sola ab tu son tots temps e sare jat se sia aço que segons la carn me son sotmes al enperi de la mort enpero segons ma divinitat son tos temps e sare no mortal ne pux soferir neguna pena ne negun mal ben saps mare mia don son jo axit ne vengut perque donques plores net maraveles si torn la don son devalat car de huy mes temps es que me torn al meu pare qui ma trames en aquets mon mas tu mare mia nom pots saguir encara ne anar la hon jo vays jatsecia que apres poch de temps tu hi vendras entretant mare mia pus que mi no pots aver prin Johan en te fiance qui es ton nebot e sera a tu com a fil e el apres mi aura de tu cura e sera a tu molt fael gardo e solas e ton coral servidor. - En apres dites aquestes peraules lo Senyor per gran dolor que soferia axi com tot desenperat de tota vide mudas tot e acostas a la mort. E el estant en aquest transich alongament axi com poc regarde sent Johan e dixli axi - amich Johan vet aci ta mare servexli e ages sit plau cura dela cor jo a tu la coman axi com a mare e mon tresor gran e axi rebla axi con a mare mia e tua vet a tu la coman. - Con covinent cosa era e digna que el qui era pur e verge fos conpayne de la verge ço es del part e en lo part e apres del part – Dementre que Jhesu-Christ angoxos digue aquestes paraules a sent Johan e lo amdosos ço es la verge Maria a Sent Johan molt amats comensaren a senglotar e carament a plorar. Aquests dos martris calaven abdosos e no podien parlar no lex la I. al altre per la gran dolor que avien aquests dos verjens hoiren Jhesu-Christ parlant ab veu rugalosa e vania lo morir poch a poch e no li poden perlar cor veienlo ja quax mort e no podian perlar ne cridar ans defalien e avien ja perduda la veu de perlar entanien e calaven per ço com no podien perlar e aço per gran angoxa que avien los esperits daquels eran tots defalits sola dolor e plor era romas a aquels cor anasen plorosament amergosament se dolian cor lo covent de la mort de Jhesu-Christ tresposave los cosos damdosos malament e per ço com Jhesu-Christ amave mes Sent Johan per ço el lo feu guarda e fil de sa mare e major de tots ço es en algun privaletje (privilegio; privilegi) la mare sentia les dolos de Jhesu-Christ la mare verja qui lo avia infantat soferia lo cobtel (coltell; cuchillo) de la dolor de dolor de son fil les dolos cruels de Jhesu-Christ eren nafres de la mare grans dolos eran en lo cos de la mare e era espeseyade de la mort del fil la mare era ferida ab la punta de la lance ab la qual los malvats avien cercat lo costat de Jhesu-Christ aquela era qui avia gran dolor en sa pensa e crexienli ten fort les grans dolos que no podia axir de fora e trencavela fort cruelment dintre les dolos del fil coltelejaven lo cos de la mare e Jhesu-Christ Salvador nostro pagave lo dupte (lo deute; el débito) de la mort en la carn cor pus greu cosa era a la mare com lo vaia (veia; veía) turmentat que sil avies morir mal ne soferia. Entretant quant Jhesu-Christ ac comanade la sua beneyta mare al verje Sent Johan dix - set he (o be). - E aquels cruels que lo crucificaven donarenli a boure vinagre ab fel (hiel) mesclat e com Jhesu-Christ lo ages testat el dix - complit es tot - ço es que totes aqueles coses qui del son escrites eran complides e acabades e com nagues testat no volc boura. E Jhesu-Christ adonchs cridant alta veu diene - Deu meu perque mas desemperat - e dien aquestes paraules el liura son esperit a Deu lo pare. E adonchs tremola la terra lo sol la luna sescuriren los cels ploraven la luna perde sa claror la resplandor se parti tota del cel les pedres se trencaven les alteses de les escurerelitats se partien molts morts resucitaren e exiren dels monimens confesen nostro Seynyor Jhesu-Christ publicant ab gram veu. Aci poch pensar cascu canta dolor soferia adonchs la mare de Jhesu-Christ
com les coses qui no avien anima ni vivien se dolien tan fortment com lenga del hom nou poria dir ne cor pensar per tant gran dolor era trebalat lo cor de la verje Maria. La mare estave com a morte prop la creu del seu fil Jhesu-Christ lo qual la mare sua avia consebut ela estant verje per obra del Sant Esperit adonchs ela no avia paraula car la gran dolor que ella soferia li avia toltes les forses ja era quax morta axi axi com a mort viu ja ja e vivent moria no podia morir mas vivia com a morte la dolor del fil fugia fort en la mare ans desigave (deseaba) mes morir que no viure apres la mort del seu fil la verje Maria vivia fort desconselade cor era axi com a morte prop la creu estave axi com a dolenta e plena de gran dolor esperan que hom devalas lo cos de Jhesu-Christ de la creu la demun dita mare de Jhesu-Christ plorave dient axi - ay lasa ay dolenta e trista o barons preneus pietat de mi mesquine retets lo cos aquesta mesquine pus que avets conplit en el vostro mal desig e aso que prometes avets mals senyors pus lo avets mort retalo a mi mesquine qui son sa mare ho si ave afer de morir placius quem auciats ab el ensemps per ço que les mies dolos pusquen aver fi ensemps ab les sues prechvos senyors meus quel me devalets de la creu devalats lo meu e aje jo mesquine lo cos del meu fil cor aquel es mon solas e mon alegre. E estave nostra dona Sancta Maria prop de la creu regardant Jhesu-Christ fil seu benignament e humilment penjan entre el fust de la creu e ela estave aqui levave les mans en alt e abrasave la creu a queia en aquela part en la qual la prop onda de la de Jhesu-Christ rajave e alçaves en alt per gran força desperit per ço que pogues abresar Jhesu-Christ. E com no ho pogues fer levave les mans en alt e les mans lases e ujades queian ensemps bax plagades aqui matex les levave altre vegade de terra entrelasades e alsaves axi com podia ves Jhesu-Christ que li tocave lo cor e con nol tocar lexaves anar sens naguna pietat terra e geya aqui esturmentade e premuda per gran dolor que soferia de Jhesu-Christ e la força de la gran dolor de Jhesu-Christ ço es que el navia la costreyia levat de terra e com fos levade estania les mans en alt per ço que poges per ço car son fil Jhesu-Christ tant era turmentade de gran dolor que tota senderocave en terra. Hoy Deus e quis poria pensar ne dir cante dolor e cant languiment avia donchs la verje pura miral (mirall) de tota virtud creura poc hom qui pus greu cosa li era viure en ten cruel vida que si los malvats jueus la auciesen ab coltels ay tal color avia com si fos morta la cara e la boque avia tota vermela (vermella; bermeja: roja) de la sanch del seu fil. Apres aço vench I. hom noble per nom Josep Abiramecios qui era dexeble de Jhesu-Christ e ana amagadement a Pilat e demanali lo cos de Jhesu-Christ. E con el ley agues otorgat el anpla I. savi hom per nom Nicodemus e vengeren abdosos al loch hon nostro Senyor era crucificat los quals aportaren ab si feramens ab los quals li traguesen los claus de les mans e dels peus e quel devalasen de la creu e com la verge Maria tota dolorosa e langide per gran dolor vaes aquels qui lo volien devalar de la creu lo seu esperit reviscola poch a poch axi con hom qui resucita de mort e jat se fos que ela fos molt defalide aytant con podia aydave (aydá, aydar, ajudave; ayudaba) a els e davalas aquela ajude que podia cor la I. la traya los claus de les mans e laltre lo sostenia per tal que no caygues lo cos del Senyor Jhesu-Christ e la sua beneyta mare li levave sos brasos en alt e sostenia les glorioses mans de Jhesu-Christ qui lo mon formaven e lo cap qui penjave sobre son pits lo qual com lo volgues abrasar per abrasamens que aya e nos podia sadolar de la vista del seu car fil. Açi pot pensar tota persona devota qual dolor deu aver la sua mare segons lo mudament quel seu fil ach pres aquela hora ço es qual era com fo devalat de la creu ne qual era con era viu mas quant lageren devalat de la creu e posat en terra la verje Maria mare sua caeech en terra sobre el e estech axi com a morte per gran dolor al cap de son fil e besaveli entretant la care ab grans lagremes e gitave sospis (sospirs; suspiros) molts e greus. Ho quantes vegades se playia molt amargosament e faries ab ses mans lo cap dient - ho fil meu car que as tu fet que hon te degues hociure per que lo jueus tan crucificat e mort. Ara tench en la fael mort fil molt es trista la tua mare ques fara donchs aquesta mesquina hoy lasa fil meu hon es aquel goig ten gran que jo agi com vos nasques hoy lasa dolenta en tan gran dolor es tornat aquel goig fil meu no e altre conort sino que muyre pus que vos an mort - E aço dient besaveli la cara e los uls e lo front e la bocha e gitave lagremes a ten gran bastament que paria quel cos e la anima se solves en lagremes e ragave lo cos de Jhesu-Christ fil seu ab les lagremes e la perra (pedra) en lo qual lo avien posat. En apres tornaves pensar los seus fets ço es les hontes (o bontes) que hom havia fetes ne dites pensave mes encare qui ne qual era son fil e com lo avia consebut ne engenrat sens paria de hom e enfantat sens dolor e deya en plorant en axi di - fil meu molt dolç e car diges amor mia singular vida de la mia anima goig meu esperansa mia per quem jaquits sofarir tan gran dolor per queus sots logat tan de mi vos qui sots mon Deu e mon solas e conort de la mia anima entin fil meu e reguarda mi e vules aver pietat de mi. - Digua si dir ho pot nagu qual mesura de plant e de dolor tenia adonchs la mare de Deu. Sertes creu que hom nou pogues comparar ne dir ne pensar enpero amor dreta avia e tenia manera e nos desesperave mas piadosament e justamen se dolia cor be sabia que resocitaria al tercer jorn e ploraven ab ela ensemps algunes dones stants jatsecia que pochs fosen qui ploravesen Jhesu-Christ en axi com la verge Maria aqui era los angels trists e dolents si enpero dolor podien aver e entrants Josep Abiramacia hom sant e just ab Nicodemus ensemps quil avien devalat de la creu segons que diu lavengeli posalo en I. drap precios nou frech e bel e untalo ab precioses especies e posalo devotament e lager en I. sepulcre nou lo qual avia fet per aci matex (per a si mateix; para si mismo) adonchs li cantaren hofici de laos los angels qui tots ensemps venguts al sepulcre de Jhesu-Christ e los angels cantaven tant laor e nostra dona Sancta Maria gitava sospis e gamegamens de gran dolor els devalaven les veus al cel e nostra dona Sancta Maria plorave molt amergosament prop del sepulcre e com Josep Abramasia e Nicodemus posaren Jhesu-Christ al sepulcre volias la mare trista gitar e sobolir ab el ensemps e sofaries tota sobre sos amichs abrasave son fil Jhesu-Christ e deya - barons ajats merce de mi amichs meus preneus pietat de mi jaquits lom sius plau encara sol I. poch e levatsli lo vel de la cara per tal quem puxa raonar ab el I. poch e a veer sa plasent cara e aver un poch de conort. - E apres deya - ho amichs meus no les sotarets tentost sius plau donats per vostra bonesa a la mesquine de mare sua e age lo mort pus que nol pot aver viu ho al menys posats mi mesquina al sepulcre cor sens el trista vida fara la mesquina dema. - E ells prenien lo cos de Jhesu-Christ e posavenlo al sepulcre e ela lo tirave aci defora e ela lo volia retenir ab si e daltre part els lo volian sebulir en axi era entre els piadosa contencio enpero tots ploraven amargosament que apenes podia ferma la paraula planerament e vaian encare la mare desenperade de tot solas per que ploraven mes per dolor dela mes que per dolor del fil qui era ja mort e major compacio aven de la mare que no avien de la mort de lur Senyor ploraven donchs tots ab grans gamegamens ab gran dolor axi com sobolien (sepelio) lur Senyor de mort e de vida. Apres que lur Senyor sebulit la mare tota desconortade abrasave ab gran plaer lo sepulcre e ab tot son cor axi com podia beneyia lo seu fil entretant soferies e gitaves sobre lo sepulcre les mans esteses bastavelo soven e plorave lo seu Senyor continuament ab amargosos sanglots. Fet aço lo seu gran amich e leyal al qual lo seu mestre Jhesu-Christ la avia comanade acostas a ela puya dolsament e tot ploros levale ab gran afany de sepulcre tota plorosa e el exi matex plorave cor no sen podia abstenir e soferiala en sos brasos car tant avia trebalat e tant era hojade (más abajo ujade; ajada) e lasa de suspira e de plorar e de cridar que nos podia sostenir en sos peus enpero axi com poch a les altres dones e stans qui la aconpayven tots ensemps ploran entrasen ab els ensemps en Jherusalem e axi matex moltes fenbres de la ciutat de Jherusalem com la vaien ten forment plorant e dolorejant per gran pietat quen avien comensaven a plorar e algunes anaven detras ela plorant. Moltes plaraven per gran compacio que avien dela cor la sua dolor ne faya moltes dolentes. Tota persona qui la vaya plorar apenes se podia abstenir de plorar ten piadosament se plorave e ten amargosament se dolia que per aço lo seu piados plare molts nescomovia a plorar en axi que gran dolor sescomovia per qualque loch on ela pasas plorave ela ploravense encare moltes qui li axien a carera (carrera: calle) e axi la menaren ploran fins a la casa de Sent Johan e aqui estech e Sent Johan tenchla aqui e amala mes que si fos sa mare ab tot son cor. Despuys quel Senyor fos sebolit lo jueus posaren senyal al moniment e liurarenlo a cavales quel guardasen e entretant la verje Maria estave en la casa de Sent Johan cor lastre (1: lasse e) ujade era e per gran dolor no podia anar ne sesave (cesave; cesaba) de plorar dia ne nit e no era nagu qui la poges confortar de sos amichs ses germanes ne encare Sent Johan dolor li faya (2) …. riosa e pus gloriosa que altre a tu dona mia jo peccador e pecadriu tot mon cos e tota ma anima e tota ma vida e tota ma mort e ma resureccio a tum coman tu verja sies beneyta en per tostems encara mes ab lo teu fil car e Senyor nostre Jhesu-Christ qui ab Deu lo Pare e ab lo Sant Esperit viu e regna en per tostemps sens finament Amen Amen.
(2) (Falta un folio en el manuscrito.)


diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol XIII. De la amor del proysme.

Capitol XIII. De la amor del proysme. (proisme; prójimo)


Sor molt cara. Lo Senyor nostre Jhesu-Crist dix als seus dexebles en asso conexeran tots que sots dexebles meus. Sius amats los uns als altres tots los feels christians son dexebles de Jhesu-Christ. Cascu es dexeble de aquell la doctrina del qual seguex. Adonchs aquell que vol esser dexeble de Jhesu-Crist ab tot son studi am sos proysmes axi com si mateix. La amor del proysme no fa males obres la raho es aquesta car la amor es compliment de la ley. Sant Pau apostol diu amats en dileccio e amor axi com Jhesu-Crist ha amats vosaltres e ses liurat a mort per vosaltres. Sant Johan apostol diu aquell qui ama son frare habita en la lum e nos en ell escandal. Aquell qui avorrex son
frare
viu en tenebres e va en tenebres e no sab hon se va car les tenebres li han enfosquits los ulls. Si es algu qui digue yo am Deu e avorrira son proysme mentidor es e no ha veritat en ell. Aquest manament havem de Deu que aquell qui ama Deu am son proisme lo qual veu com pora amar Deu lo qual no veu. E Salamo diu tostemps ama aquell qui es amich e lo proisme el amich es provat en la necesitat. Sant Augusti diu tu sobres lom ab humanal a (e?) temporal benaventurança e vençes e sobres lo diable ab la amor del proysme. Perque sor mia molt amada sapies que entre los servents de Jhesu-Crist no deu haver amor carnal sino spiritual. No es davant Deu pus bella ni pus plasent cosa que la virtut de amor. No ha cosa al mon que tant desitg lo diable com es apagar la inflamacio de amor e de caritat. La santa amor no ha escandel. Tot hom qui sia feel e leyal te per frare remembrant que bon mestre nos ha formats. La vera amor no ha amargor de escandel. Sor molt amada en la amor del proisme conexeras en quina forma poras venir a la amor de Deu. Axi com la amor eleva la pensa axi la malicia la acabuça. No pots amar Deu sens lo proysme nil proysme sens Deu. Tu serves vera caritat si ames lamich en Deu e ames lanemich per amor de Deu. Tant com seras largua e ençesa en la amor del proysme tant seras alta en la conoxensa de Deu. Si tu ames ton proysme en veritat lo teu cor sera en repos e tranquillitat. Aquell qui ha en oy son proysme es circuit e enrevironat de tenebres. Amant lo proysme purgues lul de la pensa a veure Deu. Empero molt reverent sor amonestte que no ams hom al mon carnalment. Diu sant Ysidre molt es apregonat en vici aquell qui ama lom mortal carnalment mes que no deu. No podem abitar ab Deu si no volem esser en aquest segle dun cor e de una volontat. Lamich es provat en la necessitat. Si volem servar los manaments de Deu devem amar nostres proismes axi com nosaltres mateys. Aquell qui sens dissimulacio o ficcio ama son proysme tost placca o ablanex Deu lo pare. Aquell qui ama lo proysme no pot fer homey ni adulteri ni furt ni perjuri ni fals testimoni ni rapina ni porta enveya ni es litigos ni barallos. Adonchs honesta verge dichte que tots temps devem pensar en la amor de Deu e del proysme e aquella metre en obra en la qual penja tota la ley els prophetes.
Si lo nostre proisme soste alguna tribulacio o malaltia o altre dampnatge o es en preso si havem dolor del seu mal lavors som dins lo cors de la Sgleya e si non passam dolor ja som separats del cors de la Sgleya. La caritat que cuyl o aiusta e munifica tots los membres de la Sgleya si veu quens alegram de la ruina o destruccio del proysme tentost nos separa dels cors de la Esgleya. Tant sent lo dolor lo menbre quant es aiustat e unit ab lo cors e si lo menbre es tallat e separat del cors no pora sentir la dolor del cors. Aytal es tot christia qui nos dol del dampnatge e tribulacio congoxosa e necessitat del proysme ans sen alegra car ja es separat e tallat del cors de la Sglesia. Nosaltres verge honesta si volem conservar la vera e perfeta caritat studiem nos de amar tots los homens feels axi com nosaltres mateys e axi com Jhesu-Crist es cap nostre nosaltres merescham esser fets menbres seus en guisa que com Jhesu-Crist apparexera qui es gloria nostre nosaltres puscham esser ab ell en gloria per concordia de caritat e per amor de Deu e del proysme. Lavors es lamich vertaderament amat si no es amat per si sino per sola amor de Deu. Diu sant Isidre aquell qui son amich ama destempladament mes lama per amor de si que per amor de Deu e allavores es hom contrarios a la bonesa e a la justicia de Deu com lexa e menyspresa lamich qui es posat en adversitat. La vera amistat nos desunix nis separa per tribulacio nis oblida per longuesa de temps mas hon se vulla ques gir es regir lo temps ella roman ferma e segura. Pochs son los amichs qui fins a la fi amen caritativament. Aquella es vera amistat la qual no demana res que sia del amich sino sola benvolença e ama graciosament aquell per qui es amat. Adonchs sor amable en Jhesu-Crist amonestte que amis tos amichs en Deu ço es en tot be. Ama tos enemichs per Deu com axi es scrit ques faça dient amats vostres enemichs e fets be e aquells quius han en oy. En altre loch diu si ton enemich ha fam donali a menja si ha set donali a beura. En altre loch se litg que la amor es germana de caritat james no fo caritat sens amor ni amor sens caritat. Honesta verge sapies que la amor es a nos necessaria en la qual les virtuts habiten segurament e de la qual nexen molts bens. Amor ha dues ales la dreta ala es amor de Deu la sinistre es amor del proysme. No es algu qui ab una sola ala pusca volar al cel. La raho es aquesta car la sola amor de Deu no pot aconseguir la eternal benaventurança. Verge savia pren ab tu aquestes dues ales per ço que francament puxes volar faent bones obres en guisa que vingues a la terra del regne celestial Amen.

diumenge, 26 de juliol del 2020

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO.

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).

(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e ell stave en aquest delit (deleite) en aquesta abundancia del segla e no pensave dals sino delitar son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e continnade dels continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les maxeles e la barba tot en axi com hom la li hagues palade tota que anc noy romas pels. Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los seus barons stegeren ne fort meravelats e feren venir metges tots los milos que hom poc trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos ell pigorave mes si que tots los metjes lo desenpararen e digueren que res no li podien valer mas que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del emperador no gosave preycar scondidament e amegade e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus veent preycar Sent Climent e les gents menudes scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench denant lemperador e guardalo e viulo malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel amich no plos car los deus man donade aquesta stremetat els lem tolran cant los plaura e pregemlos ne fort que sim garexen iols bastire un temple lo pus bel que hanc bastit fos. - Senior - so dix Gays lo senescal - no creu que agen negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als sechs donave lur veer e als sorts donave loyr e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia aguesen sanave e los juheus per enveya e per miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat lo teu prebost justicialo a mort e e hoit preicar que al terç jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de qualque malaltia que agues seria guarit ab que agues fiança e ferma fe e ferma creença en lo profeta e yo creu be aso que si res ne podien aver que sin aviets que sempra seriets guarit. - So dix lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix - Senyor maravel me fort com podets dir que aquell sant profeta aso agues ne adoras los deus ques senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen e torna los dines als judeus e els nol volgeren pendra e ell gitals al mig del templa e puys penjas e anasen a infern tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so dix lo senescal - senyor jaquits anar mas tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car siats sert que mantinent serets guarit car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade ho tengude al seu beneyt cors axi com he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es com tu dius nou halergem mes mas que tentost sies aperallat per anar la e si res trobes que mo aports e si lo sant profeta me vol garir iol vengere per sert que aytantes dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames lo traut nol ma tremes que solia trametre a mon pare com nol ma tremes sino per tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma falit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo vostro manament si a Deu plau.
- Cant lo senescal vae le volentat de son senyor aparellas anar al pus honradement que poch axi com a mitsatger denperador e com ell pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com pertanya aytal baro apres pres scudes e atzembles e gran re daltre meynade e pres comiat del emperador e van cavalcar en lus pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E cant foren venguts a Nacre vas reculir en un leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria anasen en Jherusalem e elberga privadament en selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no sere feyt conexer a Jacob son sta lo pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets digats me saladement don sots ne ne qual tera sosts ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch aconselar de neguna cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo senescal respos - gracies oste Jacop yo son hom del enperador e son senescal e planeix lemperador se de mi mes que altra amich que ell haia e car vos semblats prous hom direus la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an peus que ia ans li cove ajaure de nit e de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos barons e tota se gent que no saben ques fasen e no poden trobar metges quil pusquen garir cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna cosa que ell agues tocade que tentost com lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la vertut del sant profeta. E sapiats que io som asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so que io deman enseiatsmo que gran be e gran honor vos fare aver del emperador mon senior e faraus be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me selets perque tentost quey anem que io no tornare denant ell tro que aja consell trobat - Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e no lexeria los caltivemens de sos deus per negune res. - Jacob respon -
amich tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu davalar de la creu e metre al moniment a Josep son amich puys lo viu com fo resucitat e preicar als dexebles e dix anats preicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e qui nou creura sera comdempnat. Per aço vos dich que si ell aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el sera tost guarit de la lebrosia (leprosia, lepra) axi com ne son gorits daltres molts. E io direus un eximpli de veritat. Una fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya (Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab laltre gent e cant (quant) ella sabe que Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas de sa malautia e vench a monti Calvari e viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar) a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra plorave adresas e signali que venges a ella e ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita Veronica e aytentost cant le Veronica tench la tovalola on era la fas afaysonade de Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se lebrosia e ella te aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso creu verament e tramatam per la fembra e manemle a mon senyor lemperador que io se be que el creura aso fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade per ell e es me fe que ell vengera la mort de Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge per demanar le dita Veronica que vinges denant ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina manera era vengut de la lo senescal del emperador era en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre si e ella respos que volentera hi hiria car creu quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets trames e dixme que mal sen te per pagat empero car sta terra stant luny nous ho tendre en mal e trametets lo li e io rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli argulosament e ab manases e dixli quen auria consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne lomenatge no regoneges al emperador mas ques fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els los volen per senyor e lemperador que romanges senior de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses gens noy pot venir per freytura daygua que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell que Barabas li donave e volch ausiure tentost Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e puys reculirense en lur nau e Deus donals bon temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar en lus palafrens e metense al cami ab lus atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo vengut Vespesia lemperador avia manade se cort ab tots los barons de son imperi axi reyes princeps comtes e duchs e portes e capitals e de tota laltre cavaleria de sa los munts del emperador car ell era axi turmentat e menyscabat de sos membres per la gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver sperança de la benenansa e del honrament dequest segle e vole coronar Titus son fil emperador e que governas limperi e tots los barons.
El segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo he trobade una bona fembra e santa que ha la fas de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella era tocade malament de lebrosie si que tota sa cara nevie speseiade axi com vos aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats la sua fas que cregats vertaderement que es ver Deus tot poderos senyor sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets e tornarets a la sua lig e vos serets tentost guarit e si aso no creets tots temps starets en aquesta tristicia.
E lemperador respos - certes jou creu be tot aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia e de honor que ell me do sanitat jo venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor - dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son senescal sen torna en son alberch e lemperador romas en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets a ell e pregarets nostro Senyor que li demost miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus. - E la bona de dona hoy e gitas en oracio e prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat Pau e en tots los teus dexebles posist la tua vertut els donist poder de sanar les gens e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de la tua presiosa mare quem dona la tua fas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la porta e Veronica giras e viulo e conechlo e dixli - not temes ne aias pahor que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom coneys gens sino to deya sapies te que io son aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen la hon era e la sua benenuyrade mare pres Ia tovallola que io portave en mon cap e mostrala denant la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la tovallola la sua fayso e la sua semblança del seu presios vull e eytentost com lagui tocade io fuy tota garida e ara son venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ - Lo dicipol conech que per lordonament de Deu sera feyt - mas vuul quem diges com as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar car noy havie ferma creensa per aso que li dix lo senescal e cant vench lendema en tota la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era la baronia e feu si portar un noble lit e puys feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e comensa a preycar e preica de la incarnacio de nostro Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la quarentena quant lo diable lo volch temptar en lo desert e com Judes lo trahi ell vene per XXX dines als judeus e de la pasio com lo puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e el deyeble de la creu e com spolia linfern en trague lomanal linage e de la resureccio e de la asensio e cant sen puia als cels e puyes com trames lo sant sperit sobre los apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar los vius e als morts. E cant ac longament preycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit e mundat de tota se maleutia en aytal manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne parech que sobre son cos agues aut altre mal axi fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa malaltia no poch aver maior goig ell e sa baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues aut negu mall nec re e fo ayten leuger com negun dels altres cavales. Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent Climent los adoctrina els ansenia e lendema lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment volentes e cant ac dit son sermo ell dix a hoint de tuit a lemperador
- Senior si Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus a gorit de la qual vos erets fort destret plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats bataiar (batejar) a la sua santa lig (ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho saber a tota vostra gent ques fasen batayar e negu qui batayar se vulla no li sia contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. - Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot so queus vullats que ious he do sien viles sien castels sien siutats fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot laltre que io aia prenetsne so queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de tot so quem volets dar mas donats ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que io mi son donade e comanade a ella. - E lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent. Senior vos e aquesta dona prenets so queus vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli - Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer yo vuull que siats apostoli tot primerament e siats cap de crastiandat e preicats e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats senyer que io nom batayare entro que aia vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de honor pendre venjance de la sua mort e tro que laye vengade yo no aure gran alegria car ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son nom e sovent la preicave en part vayros e molts batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig devets aver car vos sots ten be garit de vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo traut ell feume lega care e respos me argulosament e dix que iames nous en trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausies e io de gran goig que havie per ço com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son infant. E Pilat quant hoy fo fort despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts, huestes) per tota la terra que vingesen tuit en Roma. Mantinent fo complide sa volentat e tots los barons e altres vingeren aperallats al pus honradament que pogueren pasar en Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria que be ni ach CC milia cavales part laltre gent. Lemperador ac son navili aperalat entre naus lenys e galeas eren XX milia e feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren a Nacre I dia mayti cant lo sol exia e aytentost aquels qui staven en Acre reteren la vila a lemperador a sa volentat e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel qui avie nom Jafel aquest castel era molt gran e forts e tenienlo juheus e cant veren que ten gran gens eren ajustades per els a destrouir els se reteren volentes si lemperador los volges pendra a merce e cant lost fo entrade en torn del castell nostro Senior trames tante de neu
e tan gran vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E ell castel fo be bestit que un savi juheu lo feu bastir qui fo de Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell qui era cosin germa de Jacob lo noble cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre aquest senior del castell era molt bo cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren amagats III jorns e cant veren que morir los covenia aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus osisiesen los uns als altres ab los coltels salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a son cosi - io era senior dequest castell era tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam morir iscam de si e anem a lemperador clamar merce que cant sabra que som nos nons ausiura lemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la ciutat cant tots se foren desermats que tuit que portasen pedres o cantals sus per los descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que tots aporten pedres e cantals per garnir los murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac vestit un brial de faxe de un vermel sisclato. E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens no men as volgut trametra e Gais mon senescal cant jol te tramis reposistli argulosament e diguistli que no temes res per mi mas que yo gordas be Roma que tu gordaries be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom regonexies traut ne senyoria e per so vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell e creetslon per tal que mils Ion cregats e direus e fareus conexer com lemperador no pora conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats que ell no inch pot star gayre ab sa baronia al pus luny de dos mesos entreges que els com vos sabets no han aygua ne le poden aver sino van mes de miga jornade so es al flum (río, riu, flumen) del diable la on periren dues ciutats Sedoma e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora molt star entorn de nos perque ious do per consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e guardats be vostra terra e io gordare aquesta be de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat nous retria mas asos consel que no volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.
- Tornar – dix lemperador - non me manets tornar mas aso vuul quem digues sim retrets la ciutat axi com aquell qui som axi com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li dix - molt parlats argulosament sapies que la ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant vos acuyde que io fare pits de vos que vos no cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus - entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor que farem que dasa a XV miles no trobam aygua per abeurar vostres bisties ne res que mester nos es sia e nos no podem durar que cant som mogots en lalba es mes dora nona ans que siam tornats e no trobam aygua sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li donare bo. - Senior – ço dix Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de brofols e de camels e fetsho tot scorxar e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques e brofols e camels be LX milia e feulos salar e adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del flum del diable entro que agueren complida tota la val de ras a ras e tenchse ayten be com si fos sisterna e vole Deus que layga se tench ten bona e ten fresca com si fos flum corrent. Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de Jafe ho avie trectat e feit car sapien que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten gran ajustament avien daygua lus anamichs imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al emperador cant loy dix per fer a totes ses volentats asasi que no saben ques facen ten fort sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses volentats e axi jo creu e e fe que ell vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la garit e axi jo pendre be venjançe de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I volta soterranya sots lo palau maior. Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare glorios regarde lo meu pare ton amich qui es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can los malvats juheus lageren enclos per justiciarlo e tu per te merce deliurel de les mans de sos anamichs e axi sia te merce que deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. - Cant ague fayta se oracio I angel vench a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat que dormia e langell apalalo per son nom e Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat e ac gran pahor e langel dixli - no ages por car io son misatge de Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes penes per son manament car tu e ta filla Maria Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes asi quet deliura. - So dix Jacob - Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tes cames e tots tos brasos. - E aytentost leva e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots ligats e manalsen per amia res al papalo de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays lo senescal isque del papalo hon lemperador era e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo conech e val abrasar e besar e menal al emperador Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda com era stat ne com Pilat levie mes en presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li tremes langell quel avia desliurat del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir son fill Titus emperador ell lo pres ab I depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell com fasam nostres afes (afers) dequesta ciutat e vull quell me do primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet, feta) tanta de honor que li tramis son angel quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob digats vos com se capte Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob - jous dire la veritat per sert. Sapiats que dins no ha gayre viande nes poden gayre tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans puys negu non poch exir e per aso son fort smayats e destrets de viandes perque nos poden tenir longament mas per alcunes parts creu que sen porien exir si mester los era. E per aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que no pusquen exir negun juheu sens vostro voler e cant le viande los falra els se retran que ia per forsa negun temps no serie presa per quen do per consel que so que ious dich no sia pus alongat mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen valegar que vengesen al papalo de Vespesia lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne fesen caps e ministrados dequella obra e els respongeren que molt volentes farien son manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren desmanar la hon ferien los vals he manarenhi los obres e vanlos fer comensar e feren de XV colses de pregont e XXX dample e manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats e be garnir per gordar los valajados e axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant Pilat viu que axi ten stretament los asetjaven ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious dire lo malor consell que io hi se si vos me volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot los cavalles (cavallers) e tots los balestes (ballesters) e tots los servens (servents) e sils podem svenir creu que els auran talent de lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats que vingesen tots denant lo templa de Salamo (Salomón) e cant vench lendema en lalba fo feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren a caval be aperallats e LX milia entre lanses e balestes e Pilat mana que saviement isquesen en la batalla e que degu nos desenrecasen mas que stigesen tots saviement axi com hom los avie menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren los XX milia cavelles e comensaren exir per la porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals veeren que grans gens exiren de dins armats de la siutat tentost puia a un cavall e brocha e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal que jayia encara lo sol no ere exit e comtali com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen cridar per tota la ost armes armes e encontinent fo fet e gant oiren los cavalles gran goig negeren (n´hagueren) e els sirvens e als balestes e demantinent sermaren (s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia contra els ab tota sa gent e asinestrals com ordonasen e stablisen la batalas. E cant lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre gent foren tans entre a caval e a peu que nols pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas quant foren tots exits de Jherusalem e les batales foren arengades per amdues les parts els se mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense atras endues les osts e cant se foren reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura la batalla entro al vespra quel sol sen volch entrar mas nostro Senior Deus que volc que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que cant se cuydaven abdues les parts quel sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades lo sol isque tantost e fo tornat a orient on solia exir per la volentat de Deu axi com lo mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.
Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que encare Deus no volie que encara isquesen del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una contra laltre e foren molt lasos e cant vench entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e dura la batala entro quel sol sen entrave e muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del emperador II milia e de entre cavales e altres gens darmes (gendarmes, gen d´Arnes). E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales ab ses gens encalsaren tro al portal de la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament car alcuns creyen que aso fos profeta e fon nafrat Josep ab una lansa per les cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament de la perdua que fayta avien e manaven per tota la ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e papalons (papalo: pabellón) e posarense tant eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab Titus cant se foren levats veeren les gens per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots obraven an poch de temps els ageren fait lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns non poch hom exir los vals ageren XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier que pot hom fer daso mas que hom fasa calar la gent als noy se milor e que hom fasa dos carnes en que meta hom tots los morts qui apres no sien que gran pahor e farea seria de nos que no aquesem gran pudor e iria a ventura que nos no agesem gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e fets streier tota la viande que sapiats que fort pocha nich ha e aynch pus de XXX milia homens stranges queygeren venguts a la festa ni gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que ynch sia perque cascu serie ops e guardar so que ha de viande. E com aço ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore los murs de santa ciutat II grans carnes e gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil en apres ell feu streier la viande e gardar aquells quin avien. E cant vench a poch de temps ague ten gran carstia en la ciutat que noy romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals o palafrens o altres bisties car ten gran era la fam e la carestia que ali era entre le gent stranya que noy havie comta car nous podien aver duyta viande. E cant vench apres poch de temps les gens cridaven et ploraven per les carreres e morien a grans clapes de fam que avien e tantost portavels hom en aquels II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac molt gran doll tenchse fort per destruch e feu cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e tentost verets anar per les carreres a grans compaies les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven spiant e scoltant e holent per les carreres als alberchs dels promens e aytentost com fumar hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt e axi an poch de temps fo gostade la viande solament e anch res ni trobaren que meniar que totes les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de brufols e les gens curien e descuyraven les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per argent ans cant trovaben les rates les menjaven los melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo destret de la fam que sens comta moriren les gens per les carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que la regina nach jequida tota sa terra per servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les viandes aguerenleli robades e toltes que no lin ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli - dona lexem aso star e prengam mon fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de farea que ague cayge smortida en terra. Ab aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en Jherusalem que la mara menjara son infant de fam que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti deles e anasen e les dones romangueren plorant e prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del alberc tan bona aulor que tota la carrera confortave aquels quin sentien. Pilat e al rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e regonexien que porien fer e aturarense prop dequi hon era lalberch de la regina on rostia linfant e venchna a Pilat ten bona odor nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que anch de res no agui maior talent. - Los servens van holent per la carrera e sentiren hon se rostia la carn e vengeren al alberch de la regina e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets de la vostra carn dast que anch no fo ten volenteros de res a meniar ne ten desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos - per Deu amich darvos nem molt volentes.- E apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e pres un coltell e dixlos - tenit daltra part que trametemlin de cru e ell fasellse coure a sa guisa. - Los servents com veren linfant spasaiat e que els lo volien spasagar mes per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch nos isqueren de lur seny e anch no sen cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten fera color avets perque del ast nom avets aportat. - E els comensaren a parlar com Ia dona avie speseiat son infant - e rostienlo que devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant ho veem agem ten gran fareha que hanc ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus al lit de gran tristor que anch. Les dones foren romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant cant los covenia a menjar del infant a cascuna blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa boca no podie esser alra. Cant lageren tot menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era una pietat que negu quiu ves nos abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne ses gens e nos som fort destrets de viandes e Ia gran maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les mares menjen los infants e axi jo vull e do per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol destrouir faseu que mes am que jo muyre que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador que negu non mer mal dequest fet sino io e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els hoyren aquest consel molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de nostro bon senior e de nostro lonch senior governador. - Los plos e los crits se levaren ten grans per tota la ciutat que hanch ten gran desconort no fo fet per negunes gens que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises se fes so que ell avie dit e armas e al rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella les companyes del enperador que li fesen que ab ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
- Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols retre la ciutat ab tu e ab aquels qui dins son per fer totes mes volentats jou fare a me guisa que ia e dite e no en altre.
- Aso respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador io fuy fil del rey Erodes senior de Galileya e cant se mori romas a mi son regisma e prenetsme a merce e nom vullats destrouir que anch io ne mon pare no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix - qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort en Jherusalem tots los infants que anch pot trobar que eren en son regisma qui eren de II anys avall que anc negu nom troba merce e foren per comte CLX milia e per ço - dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. - Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador li dix yradement dexendet de son cavall e desermas tot e quant fo desermat ell trage lespase e dix al emperador - ia Deus lo gran no vulla que vos ne vostres gens paganes vos puscats venar de me mort - e messe lespasa sots la mamele (mamella, de mamar, teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena en axi que passa un gran palm de laltre part e mantinent caech mort dins en lo vall. Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets molt gran doll e grans plos per los cavalles de rey Arquilaus e per totes ses gens tots sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot lo poble de la ciutat feya atretall que anch sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver consell dels e dix - senyos be vets que nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande que anch mes neguna siutat no fo en maior tribulasio quem consallats que fasa. - Senior - so dix Josep - a so quin consell volets que nol vos podem donar que lemperador nous vol pendre a merçe bon consel vos dona sell quius dona per consell queus levasets contra lemperador car be podiets saber que contra ell no podiets aver forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - io no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a gran tresaur daur e dergent (d´or, de oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io consell que ia res non auran e fasam polvora de tot lo veer en mortes (morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e fasamlo menut fortment e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran trobar que aytan bona merce trobaran com avien lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo trasaur que si romanges al emperador ne a sa gent tentost se partiren dequi e anarensen a lus alberchs e cascu pren son aur e son argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo e sels que no ne avien donavelsne hom prou per ço que tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro manament avem fet e nos ha romas aur ne argent ne pedres presioses que tot avem menjat e destrouit. - Apres aso digueren - manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt comensa a plorar e desconortar si matex denant tots dix - vosaltres senios mevets (m´havets) stablit senior que volges que io fos vostre governador de vuy *mes de si avant non puch eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu res quius desplages que mo perdonets. - Cant los juheus hoiren aso molt se desconortaren e noy ach negu qui no ploras de gran yra no li pogeren respondre mas tots ensemps se ploraven es playien car se pensave que serien destrouits. E Pilat lur senior los dix - anemnos retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab tota se gent isque de la ciutat e vench tro al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix - Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e misericordie sobre tot aquest poble que axius prega plorant senior emperador no gordets les nostres malisies ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix trames dos cavalles a son pare lemperador que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso mana tots sos cavalles armar e vas armar lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell sperave sus al canto del val e Pilat fo de la una part e Titus de la altre e lemperador son pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador - a Pilat senior ses acordat que volen vos retra la ciutat mas quell prengats a merce.
- E respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli - si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins son per fer totes mes volentats iom so aperellat de pendre e dicte (te dic) que ayten poch revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat e irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne a vostre pler (plaer) asi com a senyor.
- Cant lemperador viu que Pilat li volch retra la siutat fou aytentost cesar los vayls de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII milia cavelles be armats que entrasen en la ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen) be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles quel guardasen e Jacop pres Josep e puis entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos - barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors de la lebrosia de la cual era destret malament e exi ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners e io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli - Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.
- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de mort que tu nom ausies io to dire.
- Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que en la ciutat fose 
si que res noy romas per tal que lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune lemperador liurar a tots los cavalles quin volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que ell los se volie retenir a sos ops. La occasio fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres els samits els vayrs els gris que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy trobaren car los juheus lageren tot menjat per lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador sen retench a sos ops la regina Drafiga e la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes ella e sa companyona en lur alberch e daltres fembres e infants e gent manude molta per tota la ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba, arribar) a Narbona de les tres naus la IIa venc a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines e feerenho tentost e levaren aygua e bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn salade e fruita e tot alo que mester avien. Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era feren reculir lus cavalles e les atzembles e meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren tot recolit los emperados ab totes ses gens se van recolir en ses naus axi com fo ordonat e van exir del port e fan vella (vela) Deus donalls (donals) bon temps e vingeren navegant e a cap de X jorns a port de Barleta sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent sabe quels emperados venien ab totes lurs gens feusi a carrera ab los clerges ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador novel feu atretall e vasen entrar en Roma ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs e nostres. E axi senyer les covinences que avets fetes en nostre Senior promes atenetslesli ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias (batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E lemperador respos - a pler de Deu sie fet jous ho atorch e fetsho aperallar les fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador apres IIII jorns ach faytes aperallar les fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare e del fil e del sant sperit e anch no li cambia son nom. E apres el bataia Titus lemperador novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall e apres los comtes e als duchs e als merqueses e totes les altres gens que ali fosen. Cant tota le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels cavelles seren batajats van dir a sent Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant sent Climent hoy quell pobles queria batajar ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir (omplir) C tines daiga e seials e dix al poble que entrase en layga en nom del pare e del fil e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo poble ach entes cascun sana metre a batayar ab ferma creença que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se batajave de qualque mal agues mantinent era gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples qui eren malignes dels dimonis abaterenlos tots si que anch negu noy romas ans enderocaven los fonaments per ço que res de mal noy romanges. Cant le cort se parti e los barons sen tornaren en lus terres que ageren pres comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la creença de Jhesu-Christ nostre Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum e cascun feu batajar los homens de sa terra e apres tremes per les terres a preicar e a xelsar (ensalzar) lo seu sant nom glorios. E axi per tota la terra del emperador fou convertida e gitada de la error dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a lemperador trames misatje als senados (senadors, senadores) de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior. Els senados tragerense apart a consell e veren lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli que asis fesen les justicies
e nos que fosem en aquest jutyament que sia jutiat (jutjat) e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans sens alongament lo manasen a Viane la siutat. E ells cavelles feeren tentost lur manament e portarenli scrita la sentencia quells senados del emperador de Roma ageren donade. E cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells cavelles eren misatges del emperador honrarenlos fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los cavelles prengeren Pilat de part del emperador e liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop layga havie una cadira hon hom lasege puyes vench una barra ample tornaiade (tornejada, torneada) de so qui era encastade en la cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes hom unes grans pots en ques sostinges los peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II anys la justicia Ion trage e trencaren les pots axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten palos que no li paria uls ne cara la justicia lo pres e feulo lavar en un rosi (llevar en un rocín ?) luny part per lo pont de Roser el los feu portar. E aqui al flum (flumen, río, riu) avie una casa en que hom matyia tots aquells qui avien faita tresio (traició, traición) e Roser ere environat entorn tota la casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne sebe hom que sesdevench mas encara hi conex hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar layga. Axi com avets hoit dir fo venjade la mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots tres dictarenho de lur boca axi com fo la veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

Tomo XIII, documentos literarios antigua lengua catalana, siglos XIV y XV

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN , PUBLICADA DE REAL ORDEN POR SU CRONISTA D. PRÓSPERO DE BOFARUL...