Capitol L. De oracio.

Capitol L. De oracio. 

Sor molt cara oges aço quet dich. Sapies que fer oracio ans de hora ordenada providencia es mas fer oracio en lo temps ordenat es obediencia lexar passar lo temps de la oracio es negligencia. Tant deu esser la oracio pus continuada quant es pus profitosa. Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli tot quant demanarets en la oracio invocant lo meu nom si havets vera creença tot ho reebrets. Sant Pau diu fets oracio sens entrevall. Sant Jaume diu molt val la oracio del hom just continuada. Amable sor apparella la tua anima ans de la oracio e no vulles esser axi com a hom qui tempta Deu apparellet a la oracio e mostra la consciencia del teu cor per ço que aconseguesques habundant gracia de nostre Senyor Deu e allavors pregues verament com non cogites altre cosa en lo teu cor. Lo jutge es tot inclinat a les pregaries si lo peccador es corregit de la sua malesa. La oracio deu esser del cor e no pas dels labis mes val pregar e fer oracio ab scilenci que pregar Deu solament de paraula sens intencio de la pensa. Aquella oracio es pura la qual no torben superflues cogitacions aquell coratge es luny de Deu qui en la oracio es occupat en les cogitacions de aquest mon. En dues maneres es empatxada la oracio perque no pot esser empetrat aço que es demanat ço es si hom nos sta de fer mal o si no lexa lo peccat que te en lo cor. La nostra pensa es celestial e lavors contempla Deu en la oracio com no es ampatxada per terrenals cures e ansies temporals. Tota veguada que hom fa oracio apella lo Sant Sperit que vingue mes ans que vingue lo Sant Sperit fugen del hom totes les cogitacions e temptacions dels diables los quals se acabuçen dins les penses dels homens car no poden sostenir la presencia del Sant Sperit. Aquell qui es injuriat no cessa de pregar Deu per aquell quil ha injuriat. En altre guisa sapies que segons la sentencia del Salvador aquell pecca qui no fa oracio per sos enemichs. Axi com no aprofita la medicina a la nafra hon roman lo ferro per semblant forma no aprofita gens la oracio de aquell qui reserva loy dins son cor. Culpablement esten les mans a Deu aquell qui faent oracio manifesta sos peccats loantse de aquells axi com lo phariseu glorieiantse preguave e mes loava si mateix de les bones obres que feya que no a Deu. Sor molt amada fes oracio ab lagremes continuades fes oracio perseveranthi pregua Deu die e nit no cesse la tua oracio la tua oracio sie frequentade e sovineiada te fort amanides les armes de la oracio no caygua la oracio de la tua bocha sta soven en oracio vesset en oracio gemegua tostemps e planyte dient oracio levet en la nit a fer oracio vella e pregue en oracio provoca e vella en oracio e en preguaries donet a velles faent oracio tancha un petit los ulls e puys pregua. La oracio sovineiada remou les segetes del diable. Oracio de tots dies venç los darts del diable. Oracio es la primera virtut contre les batalles de les temptacions. Oracio sobra les temtacions dels enemichs venç los diables sobre los leigs spirits. Per oracio son venuts los diables per oracio son sobrats los diables. Oracio sobra tots mals. Honesta verge la tua oracio sia pura. Amonestte cara sor que prechs per los bons homens qui perseveren en be. Prechte que prechs per los mals que Deus los converta de mal en be pregua per tots los amichs e encara per tos enemichs pregua per tots los feels christians vius e morts sia endreçada la tua oracio axi com lo ensens davant Deu Amen.

Capitol XLIX. De ben propri.

Capitol XLIX. De ben propri. 

Sor molt cara sapies que gran crim es en los servents de Jhesu-Crist haver res propri. perque null temps sia trobat en tu res que sia propi. Totes quantes coses son en lo monestir son comunes a tots. Adonchs si la serventa de Jhesu-Crist ha res amagat axi com a propri la qual cosa no sapien les altres serventes de Jhesu-Crist allo es furt e furt es peccat. La raho es aquesta car tot quant ha la religiosa deu haver en comu ab totes les serventes de Jhesu-Crist e si alguna cosa amagara axi com a propia furt es manifest frau es greu peccat es cami de infern es. Per aquest cami los ladres davallen al infern car axi com diu sant Pau apostol ladres ni robadors no possehiran lo regne del cel. La serventa de Jhesu-Crist que separa si matexa de la comunitat dels altres amagant alguna cosa axi com a propia sera separada de la compayia de la gloria celestial. Molts venen a la comuna compayia del monestir mas no viuen tots segons lo Evangeli la qual cosa no poden dir sens gran gemech. En lo monestir son los apostols de Jhesu-Crist hoc e hi es Judes qui trahi Jhesu-Crist. Eshi tambe Ananies ab sa muler Sapheira eshi Giezi dexeble de Eliseu. Aquells qui per amor de Jhesu-Crist derenclexen tot quant han en aquest mon semblant que foren los apostols e aço fan per raho de haver la eternal gloria seran remunerats ab los dits apostols en la eternal benaventurança. Aquel qui apres que ha lexat lo mon ve al monestir e presumex fer frau en los bens del dit monestir aytal es Judes e sostindra en lo infern la pena de Judes per ço com la cosa comuna vol fer propia. Aquell qui de la vida mundanal se converteix al servey de Deu si de les coses que ha possehides en lo present segle se reserva una part e laltre dona al monestir ensemps ab si matex merex haver sentencia de malediccio ensemps ab Anania e ab Saphira mas aquell qui del segle es vengut al monestir e la cosa que no ha poguda haver en sa casa vol haver en lo monestir e aço demana ab gran instancia aytal sens tot dupte sera ferit ab la lebrosia de Giezi car sostendra en la anima la lebrosia que Giezi sostench en lo cors. Honesta sor axi com demunt te dit gran difarencia ha entre aquells qui viuen en lo monestir. Aquells viuen en lo monestir a semblança dels apostols qui de tot quant han possehit en lo mon non amaguen res en lo monestir als quals es endrassada la paraula del Psalmista dient tot lo meu be es unirme ab Jhesu-Crist e posar en lo Senyor Deu meu tota la mia sperança. Posa donchs tota la tua cogitacio en Deu e ell provehir ta. Aquells qui axi com Judes Escariot retenen en si algun be propi o amaguen alguna cosa del monestir sen pugen fins al cel e devallen fins als abissos del infern e la lur anima es plena de mals. Aquells qui ab Anania e Saphira dels bens que hagren en lo mon ne liuren una part al monestir e laltre se retenen axi com a propia confien en lur virtut e gioriegense en la multitut de les lurs riqueses. Mas aquells qui axi com Giezi demanen en lo monestir les coses que no han pogudes haver en lo mon son aquells dels quals diu lo Psalmista veus lom que no ha posat Deu en sa aiuda ans ha posada sa esperança en la multitut de les sues riqueses. Tu donchs sor amable no çeles res no amachs res no poses res pera tu en loch amagat not retengues res no romangua res amagat ab tu aço que has hagesho ab benediccio e ab licencia no dons res sens licencia. Honesta verge posa tota la tua cogitacio en nostre Senyor Deu e ell provehir ta Amen.

Capitol XLVIII. De murmuracio.

Capitol XLVIII. De murmuracio. 

Lostal del nostre cor es santificat per la gracia de Deu e per habitacio del Sant Spirit lavors com dins lo cor habita caritat pau bonesa humilitat paciencia e semblants virtuts. Aquestes son les nostres riqueses ço es bones custumes e bones virtuts mas si nos comensam a barallar e murmurar e contendre tentost som despullats dels bens spirituals e romanim buyts. E la raho es aquesta car les virtuts no poden habitar ab los vicis. Sabem de cer que un petit de levat corromp tota la pasta. Cascun servent de Deu en lo seu cor deu pensar com cau en gran mal si ell murmura per les coses temporals. Aquell qui murmura per los bens terrenals es fet pobre de alli don davia esser fet rich. Les nostres riqueses deuen esser virtuts. Donchs nos perdem les virtuts si murmuram per menjar o per beure o per vestir. Greu peccat es murmuracio. Diu sant Gregori que aquell qui murmura no reeb lo regne del cel e aquell quil reeb no pot murmurar. Lo coratge del foll es axi com a roda que porta fanch e sutzura e murmura. Aytals son molts frares e moltes sors en la congregacio qui son subiugats a desigs carnals e no cessen de murmurar. Perque sor cara molt es necessari a nos lo consel de sant Pau qui diu no murmurets axi com alguns de aquells qui eren en lo desert qui murmuraven e periren a mala mort. Adonchs
perilosa cosa es murmurar car si murmuram per ventura perirem en lo monestir axi com aquells periren en lo desert. Perquens cove que guordem nostres lengues de murmuracio per ço que Deus no vulle que axi com aquells periren en lo present mon nosaltres no periam en lo sdevenidor. No murmurem donchs en guisa que axi com aquells periren en la present vida nosaltres no periscam en la esdevenidora esquivem tota murmuracio per ço que no sostingam en les animes aço que aquells sostingueren en los cossos. Item Lapostol consellant a nosaltres parla dient axi no temtem Jhesu-Crist axi com alguns de aquells lo temptaren e periren per les serps quils mataren. Aquell tempta Jhesu-Crist qui per menjar e per beure e per vestir murmura axi com es scrit del demunt dit poble temptaren Deu en lur coratge per tal com demanaren viandes a lurs desitgs. Item en altre loch diu murmuren en lurs tabernacles e no hoyren la vou del Senyor. Aquel tempta Jhesu-Crist qui demanant coses superflues en lo monestir murmura contra lo president. Contra Jhesu-Crist fa aquell qui en lo monestir demane mes que no deu haver. Contra Jhesu-Crist pecca aquell qui demanant en lo monestir coses terrenals e transitories escandaliza los seus presidents. Aytals diu que periren per serps perque per serps car la serp es verinosa e tot hom qui murmura porta en la lengua vari del diable. E per ço diu sant Jacme que la lengua es mal qui no troba repos e es plena de vari mortal. Esquivem donchs murmuracio per ço que no periscam per veri diabolical e mortal. Sor molt amada en Jhesu-Crist oges que diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli dichvos que no siats ansiosos a la vida vostra que menjarets ni que vistrets. Quaix que digue manifestament Deus quius ha dada la vida vos dara vianda e quius ha donat lo cors vos donara vestidures. E dix apres de aço Jhesu-Crist mirats los ocells del aer
qui no sembren ni culen ni umplen los orons nils graners empero Deus los governe. E donchs si Deus governa los ocells qui huy son e dema no son la anima dels quals es mortal quant mes donchs dara als servidors e servents de Deu vianda e vestidures la anima dels quals es inmortal e als quals es promes lo regne dels cels. Item diu Jhesu-Crist considerats los liris dels camps com crexen e no treballen ni filen ni tixen empero Deus los vist de molt gran bellesa quant mes vestira Deus los seus servents e serventes. No matara Deus la vida dels seus servidors ab fam ni ab set ni ab nuditat. E Jhesu-Crist apres de tot aço conclos dient cercats e demanats primerament lo regne de Deu e la sua justicia e totes les altres coses necessaries vos seran donades. Quaix que digue servits a Deu ab temor cantats e alegratsvos nit e die ab gran reverencia e ell darvos ha totes les coses quius son necessaries en la present vida e en la sdevenidora car no minuara lo be als qui serquen Deu. Sor molt cara Deus quit ha treta de la casa del teu pare si tu perseveres en la sua servitut te donara tot quant be demanara lo teu cor Amen.