MÁXIMAS MORALES (1).
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del
Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 1.
….
Si vol
ton senyor guayar en aquest seegle guayal
et si vol laltre an poder. Diu lo savi
mostre ton poder al nici e pren daquel
qui sap. Si no fas aço
apendras ço que
no sabies. Diu lo savi cove a tot hom qui pren negun
saber que porta sa puya e son tractament
an profit e antendre so que apren de manera que sen
pusque aydar en son loch e si aso no
fa no aura profit ne altre fruyt levat
afay e trebal axi com cel qui a trobada
I. mont daur e per pesa que no la ages a portar
logua homens apoch apoch feu lo tirar als
homens e cant hac esplegat ana a la casa
pensant que tot laver fos justat atroba que
cascu dels homens lageren a lur case
portat e axi no ach levat lo trebal
sino lo afay del cavar per ço
com nol guarde nel procure ben. Diu lo
savi que el no a compliment tro que hom lo
mete an obra. Diu lo savi cerque saber
per ço que ten
profit que qui vol met an obra no complex son
anteniment. Demanaren a Alexandre - per que honres mes ton
mestre que ton pare - per so com mon pare ma
mes an vida finable e mon mestre an vida
durable. - Seny es pus noble que negun horament.
Seny es atrobat de la ab pensament e saber ço
perque astat que es molta es mercat levat de seny que
con mes vas es pus car. Aquel a seny qui reta
sa lengua e nici qui no conex sa valor.
Qui a seny per so com conex e sab los
vicis cuberts qui son an si no a goig de so que
pert de ses bones obres. No a senat sel
qui conex be e mal mas cel qui conex de dos mals lo milor. Qui a seny es pregat de aver bon
nodriment e qui es nici fuxli amich ver.
Del hom es son seny e son anamich hora dura. En
la peraula conex hom lo misatje del cel
quil tramet la valor e per lo present aquel quil
presente. Qui es preguat de si matex mostra que ha poch
seny. A major ops saber bon nudriment quel cos menjar
ni boura. Qui seguex son seny no era
(erra) e qui segex sa volentat penitsen.
Seny es bon castiguador e bon servador e seny es quis
mostra so que a celat e balance de ço
quit dona ton dret. Qui no a seny no es senyor
de sa ira. Dix lo savi fort es qui conex
son seny e son saber e sa valor. Mes val mal
volença
de senat que benvolença
de nici. Qui a seny cove que no age nom e quin
es freturos no cove que age nom sino de figura.
Qui a seny no visita cels qui fugen del ni conten noves a qui
no les scolta. Diu lo savi seny es de hom de Deu e de
bon nudriment guay el hom deus apodera tota res.
La pacio que es partida a la gent del segle es an
dues coses guardador e guardant el guardant es laver el
guardador es lo seny. Diu lo savi qui a seny
aconortes de son trebal per dues coses la I.a
per goyg que a de so que li es romas laltra
per ço que ben
storca e lo nici donas gran dol del trebal que a
an duas raons la 1.a per dol que a de so
que a perdut e laltra per reguart que a de so
que li es romas que no ho perde. Cant es complit lo
seny minuen les peraules. Dix I savi an
lom ha IIII compleccions seny niciesa sinplese e
volentat lo seny es contrari de la niciese e la
simplesa contrari de la volentat e la volentat
contrari de la sinplesa e hom es senyor de tot. Qui fa be an
guardo e qui fa mal esna punit. Diu lo savi
en pus avol stament es qui es freturos
daver. Diu lo savi qui repta lo nici
per no a seny es axi com qui repte lorp
com nos veu pus es natura tanta a tota cosa qui sia
molta es anamich de la natura. I. menjar ne ve de
molts.
Del
menjar.
Aleuje ton menjar e seras segur de tota
malaltia. Qui cominalment vol usar no a trop si
saguart. Qui a seny jaquex ço
que ama per ço
que no age a pendre so que no ama. Malaltia natural axi
es la malaltia al cors com lo sabo al drap quil
adoba el afina. So que menjes ab
talent menges tu mas so que menges menys
de talent es forçat ço
que no auria talent. Menjar poch de so que a
afany val mes que menjar molt de so que li e
profitos. Ans que sies malaut apodera totares.
No sies cuytos de nula cosa de senament.
Qui te celat al metje son vici es longuesa
de malaltia.
Del Secgle.
Aquest secgle
ho laltre es axi com hom qui a II.es
mulers que si la I.a es pagada irexse ab
laltra. Lo secgle es aytal com cel qui
dorm he somia so que vol he no vol he
depertes. Prim aquest secgle per dida e laltre
per mare. Qui esta en
aquest segle es axi com lostaler sen deu moure
lo …. tat de ventre retut. Aquest secgle guaya
hom …. (1:ab) aver he laltre ab bones
obres. Dix I. savi mon fil viu aquest secgle per laltre
et guayar los as abdosos e no venes
laltre per aquest que perdrieslos abdosos. Lo
temps castigua cels qui romanen per cels qui sen van. Diu lo
savi axi es com sinat lo secgle a tos antsesos
com si eren ara a tu axi com als anganats anganara a
tu. Lo segle menysprea sels qui solia dar
a menjar. Lo secgle es casa de temps sabut. Qui tramet hom a
casa durable no a posança.
Sel qui jaquex aquest segle tro que nos placia
que sia tost ab sos anamichs. Lo
segle es axi com serp qui es blana de tast e auciu hom ab lo
fiblo. Qui es abaniduat al segle de so que vol
donali dema ço que no vol hom. Guaye aquest segle ab
amichs e laltre ab bones hobres. Cant
es lo cors malalt e ple davols humos (humors;
humores) no li profita menjar ni boura axi lo cor
qui ama aquest secgle no li te profitament negu. Diu lo
savi menysprear aquest secgle es posansa a la anima e al cors.
Dix I. savi aquest secgle agreuge als bons e plau als avols e
es axi com lausel (l´ocell;
el pájaro; lo muixó) que com mils cante
metlo hom an gabia. Dix I. savi aquest segle exalte los
avols e enclina los bons axi com la balança
qui alça lo poch e
enclina lo molt. Lo secgle es carscer del
creent e pereys del menyscreent. Digeren
a I. savi - cal es aquel qui conex aquest secgle
- dix - aquel qui no a
bon saber de benenanse de trebal. - Damanarenli
qual cosa senble mils al altre dix que so
que roman del secgle ab so que es pasat. Demanarenli
que es temps dix III dies. Ires mestre castigador e jaquit
son saber. Vides compano de que as gran
desig de aver e estar ab el e el es
cuytos de partirse de tu dema es scarn no saps si seras
de sa compaya ho no. Dix lo savi si no
fosen los honrats despoblar sia lo secgle.
Demanaren a I. savi - que es aço
de que deu hom esser cuytos - dix - per laltre segle axi com si dema
deviets morir a guayar aquest secgle axi com si tots
temps devie hom viure. -
De fer ben.
Fe
ben per custuma e mal per ops. Qui fa mal en ci
matex lo porta. Dix lo savi fil digues
que mente cel qui diu que mal ab mal samorta e
siu vol provar que faça
dos fochs erexats si amerara (o
amorara) la I. laltre mas ben amorta lo
mal axi com laygue lo foch. Dix lo savi
fe ben si voIs que ten facen. Qui no a
poder de fer ben jaquesques de fer mal e fara ben. Qui pense
an be cove que hobre e qui fa mal cove
que sen jaquesque. Dix lo savi fe aquel
be que pusques si ben ses poch que ja no fariets
lo molt si lo poch no voliets fer. Nos prove qui
es bon faent be mas proves jaquinsa del mal. Mal
qui no a durade val mes que ben qui no a
durade. Dix lo savi fort me maravel de cel qui diu ben
e no es an el com so alegre de cel a qui dien
mal e es el qui sen irex. Demanaren a I. savi -
qual es la cosa de que a major bonesa - dix - fer ben
a sos parens. - Qui consela fer ben aytant
val com cel qui fa. Umilitat cerc la valor a esser umil
a avant valor es major valor que res. I. valor qui no es humil ansi
no es honrat per la gent. Lo ben cant crex
de honrament es humil a el e vi (1: e vici) ab honrament es altiu.
Sia ta care humil e ta paraula sinpla
e seras amat per la gent mes que sils daves aur
ne argent. Mes val anar a nici umil que a franch
savi altiu. Dien que un hom desturava I. savi e anaval
asajant e desourant entro a la casa dix lo
savi umilment - sit a romas res que ages a dir
diu e veten not trop neguns dels
fols. - Si no auras aquels bens qui es umil
ab honrament e perdonant avent poder fort es bon perdo
specialment avent poder. Sel perdona quin (qnin)
a poder de venjar. Aquel perdona quis tarda.
Tardar es cuyta de penedir. Obeex prechs de cels
quid demanen perdo. Qui atoga la errade es rao
que li cia perdonade.
Lo bon saber del
perdonar val mes quel bon saber del menjar. Dien que I.
manava anciure I.a gran compaya de catius e dix
I. dels catius - Senyor nos avem fet gran mal
eram quin be faras tu an perdonar. - Dix lo rey - no
ya negu tan bo com aquest - e mana que auciesen.
Humilment ve damunt la terra daval na de pus
altius. Altive fa mori aquel qui la (la
ha, la té; la tiene, altivez). Qui es porgat de si
matex *sonne molts quin son despagats. Aquel qui es argulos
que no vol parlar diuli hom parlats que Deus parla a
Moyses. Tota vergoya es bona. Si no fos vergoya
(vergonya, vergoña; vergüenza) aucierense les gens.
Tot hom deu aver vergoya an si matex. Qui a
vergoya de la gent e de si matex conex hom que poc val.
Mayor vergoya a cels qui es ben daquels
quil loen que no aquel qui es avol de
quels quil repten. Diu lo savi fort es
bona vergoya an especial an fenbres. No
faces res an celat de que ajes vergoya
an descubert si era sabut. De qui es pocha sa
veritat son pochs sos amichs. Qui es verdader
creu hom que es monsonegues e mentidor no creu hom ses
veritats. La veritat es balança
de Deu qui va per dretura. Lo monsonege es monsonege
del diable qui ve per falcia. Lo pus amargant cosa qui
cia (s´hi ha, hi ha, ña,
ya, i a; hay) an lo mon es veritat e no la
poch soferir levat cel qui la conex.
De tot hom fa bon hoir veritat levat de juglar que si
vol dir veritat no creex damichs. No diu veritat lavat
fadri horat e anbriach (embriagado,
embriagat, borracho).
De la veritat se irex hom.
De masa parlar.
Qui parle mase no es segur de erades si no es
savi ho bon parler donchs sies escoltador
calant. Diu lo savi la valor que hom sobre les besties es lo
parlar e lo entendre e si hom cale (calle; calla)
e no anten (entén, enten; entiende) es bestia. La paraula
forade so que no
foradaria la lengua. Tot hom del fruyt de la lengua
menja. Diu lo savi no digues paraules que depuys ages
a dir no placia a Deu que jo les aya (haiga, haja, aja,
hagi; haya) dites. Qui diu de negu so que li es
greu dien del so que no li sap bo.
Diu lo
savi la lengua es de tayl e fa gran tal (tall;
tajo). Diu lo savi de tota nafra garex hom levat
daquela que fa la lengua. Qui molt parle molt ere
(erre). Quant es lo parlado honrat sia
lescoltador asenat. Diu lo savi tot hom poch
conex en sa paraula si hia conpliment
de seny axi com lo cantar que si hom lo
fer pot hom conexer si es tranjiat (trancat?) ho
cencer. Dix hom as conegut qui usa an so
que usa de fer an sa valor. En masa riure an
masa tenir solas erra molt per masa parlar ei
vas respondre fa i vas erar. Calar es saber e
sone poch quin usen. Parlar es sach de erades.
Calar es profitos a les gens e als aucels (aus
del cel, ocells; moixons, muixóns; pájaros).
Quantes paraules digueren IIII reys dels quals se
avengueren la I dix - jom son repres de so que he dit
moltes vegades - lo segon dix - jom puch tornar
de so que no he dit mes que de so que e dit - lo
tercer dix - quant he dita la paraula e poder en
mi e si no la dich e poder an ela lo (1: faltan tres
folios en el manuscrito que debieron ser los XVI, XVII y XVIII)
….
Qui a poch no es poch. No ages
vergoya de donar que pobresa as menys.
No es franch qui per sobras daver usa mas
aquel es franch qui a poch e dona. No sies
franch de donar al hom a qui no tany aquel donar
an aytal loch es cobeesa.
Del
avar.
La pus avol cosa que hom pot aver
es esser avar e volpey (de vulpes?; zorro) e es
lo milor que fenbra pot aver. Aver es
avol per ço com dupte
la merçe
de Deu. Avaricia anderocha (enderroca; derruye) la
hobra de la valor. Diu lavar (l´avar; el avaro)
no dons que Deus es pus noble e pus franch
que res demanara que no ages ops be es ver si volchesen
seguir la volentat dels pobres de donar de ton aver
seriem an pus avol stament que els.
Qui dona son aver dona a sa anima per ço
com no pot aver durade menys
del dix que no guarde hom de trebal. Mon fil sies
a la gent axi com cels qui jugen als daus. Prin
del lur e guarde lo teu guardo so que as
que mes es ser avar que demanar a avar. Qui es rich es axi com
lo mul e lase (l´ase; la acémila, el burro)
qui porten aur e menjen pale (palla; paja) e
ordi (ordio, hordio, de
hordeum: ordeum).
Qui es avar de son argent als
pobres trametli Deus ira de senyor.
Del
enveyos. (enveya: enveja, envejós; envidioso)
Qui
es enveyos a menys alegria que negun hom.
Lenveyos pensa que si tu as saber que el
lo puga aver. Enveye menge les
bones hobres axi com lo foch menge la leya
(de lignus: llenya, lleña;
leña). Bastament ha lenveyos que aje ira
com tu as alegria. Tanir (tenir, tíndre; tener)
mal volença al
cor es axi com amagar la brasa en la senra (cendra,
sendra; ceniza). Qui es prop es luy (lluny,
luyn, lluñ; lejos) ab mala volença
e qui es luy es prop ab bona volença.
Diu lo savi mon fil no compres mal volença
dun hom per ben volença
(benevolencia) de molts. Erenustat antra
parens es axi com qui met foch an
I. gorch. Ama tos parens e tos amichs e faras
greuje a tos amichs. Fill es fruyt del teu cor.
Ama ton fil e castigal be. Ton fil es ton senyor
V. anys e V. ton servicial e V. ton conpayo e
puys gran amich. Demanaren a I. savi qual fil
amave mes lo poch tro que es gran o lo luy tro
quel veg e lo malat tro que es
guarit. Digueren a I. philosof - per que no vols fils
- per ço com los ham e nols vul.
- Qui castigue son amich fa greuje a son amich.
Diu lo savi qui castigue son fil com es poch an
goy com es gran. Qui no fa seure son fil de poquesa
la hon li es greu no siura com sera gran la hon
li plaura. Qui a germans a aytor. Hama
tos germans per ço com son
honrament ab benenanse e aytori ab
trebal. Bon germa es aquel qui oblida tota erade
e no sen vol venjar e ta fet plaer e no to regita e no
ten fa redret. Avols germans son axi com arbre
de foch qui crema la I.a rama e laltre. Bon hom de son
metal de ton germa. Ayda a ton germa a tort
i a dret. Bon germa es aquel quit aida de
la guerra del temps.
De amor.
La amor
primera es amor. No fo triat lo partit levat per conexer lo bon saber
de la amor. Ira de amador tan poch dura que no a ops scusador estiu.
Ira de amichs es axi com pluga de stiu. Aquel es stray qui no a
amichs. Tanta res damichs es bo levat lo partit. Demanaren Aristotil
- que es amich - I cor ab dues coses.... et en amor daquel qui no ho
fa per ops quet age. - Not fiys an amor de senyor sit vol mal lo
majordom. No ajes privadansa ab aquel quet honra per alcuna cosa quet
aje ops de tu que ten aura so que aura ops menysprearta. Si
trobes ton amich feli loch e comensel
a saludar e cridel per lo milor nom que age. Les
amich son de III.es maneres la primera son axi com a viande
que no pot estar menys dela la segona es axi com la medicina que a
hom ops a vegades la terça es
axi cont la malaltia que no la hom ops nul temps. Honra lamich de ton
amich que mes operara que si honraves el bon amich e bon privat es
axi com bon specier que si be not dona de les specieries donat de la
bona hodor e lavos es axi com lo ferre que si no creme les
vestedures fat afay ab lo fum. Amor es defeniment de cor defenat. Mes
val sol estar que ab mal par. Qui pren tota la gent an I. grau no ha
amich tota hora mas no prova tro als ops lavos amich es aquel quit es
abandonat ab largesa e no ajude a la carestia. Diu lo savi qui vol
conexer home demanen aquel a privat. Ama cel qui not ama tro quet am
hom. Guaya ab amor so que no pots guayar per força.
Diu lo savi aquel hom que jo e mes amat es cel quim diu mos vicis
antre mi e el. Dix aquel es savi quis guarde de sos amichs e de son
amich als ops no a ops parens ne amichs ab ques venjen de son
anamich. Dix I. savi faet faent bones hobres e veent bones custumes.
Dix I. savi lo milor consel que tu pots fer an fet de tos amichs
quels gits a ta amor si fer se pot. Dix Plato quis voI venjar
de sos anamichs deu cercar e crexer sa valor. Un hom viu savi qui
pregave Deus quel guardes de sos amichs e dixli - per que preguats
Deu queus guart de vostros amichs e no de vostros
anamichs - e dix - I. (1:jo) puch guardar de mos amichs e no de mos
anamichs. - Dix I. savi major profit segex hom de son anamich que de
son amich per ço com hom se guarde de errar per que son anamich no
sen venje e nou fa de son amich. Lo nici a sanamich de si matex com
sera amich daltre. Guardet dequel qui avorex vostro cor. No ages goyg
de privadesa de anamichs que axi es com laygua que ab tot ben ses
calda cau sobre lo foch e alciulo. Not fiys an amor de anamich per ço
com lanel del fet siu en amistat e per ops que ha a hom mostra amor e
cant a trobat ço que a ops torna a lanel de son fet e es axi com
laygua qui escalfa lo foch e cant lan levare fredor. Demanaren a
Jop
(Job) cal cosa tes stada pus greu - dix - lo goig dels
anamichs. -
De fenbres.
Fenbre
a cor de diable. Legesa es acordador de fenbres.
Contrasta ab ta volentat e ab fenbres e fe quet vules. Seny de
fenbres es en sa balesa e balesa de hom an son seny. Dix I
savi mon fil ve derera lo leo e lo
drago e no veges derrera fenbres e dix
pregua Deus quet guart de les males fenbres e tu guardet de
les bones. No loets cativa qui cost poch
ni donzela qui aport molt axovar (ajuar).
Qui es novi pensa esser rey. Bones foren les noses
sino fos la mesio (gasto,
despesa). Demanaren a I. savi - que dius de pendre muler
– e dix que es bon saber de I. mes e aucia de tostemps.
Demanarenli - que dius de fenbres - dix que axi son con a
baladre qui a bela fula e bela flor e si
hom ne menje mor hom. Plato viu I.a donzela qui axia
la finestra e dix - aquesta no hix per voure mas
per tal que sia vista. - Viu I. casador qui parlave ab
I.a fenbra e dixli - casador guardet que no sies casat.
- Seny de fenbra es an son saser e cant sen
leva cauli. La vida del hom esta an tres coses anpla casa
molts servidos e bela dona. Avol vida es an III.
coses avol vey e fol fil e muler
ab avols custumes. IlII. coses son letjes
e altres IIII pus leges avaricia en rich e ira an savis e
falsia an jutges e leyg parlar an fenbres. Quatre son qui nos
sadolen ul de vesser (ver, veure, vore) e
oreles de oir et terre de pluye e fenbre de
home. IIII. coses son qui aucien lom qui masa
les usa amar fenbres e casar e joch e vi.
De
ben struch.
Bela esperansa es comensament de bon
astre. Aquel es ben estruch qui viu molt e veu an sos anamichs
so que li plau. Aquel es ben estruch a qui Deus dona bon seny e bona
gracia e compliment de volentat e amor de la gent. Aquel es estruch
qui per altre sa castiga. Aquel es mal estruch qui nos
fia an nugu per avol dupte que a. Cel
que en negu nos fia an el per avols
obres.
De ansia.
Ansia es mitja valesa dix
lo savi. Si duras lo dol axi com comença
anciuria hom. Dix tota res comensa poch e crex
levat lo dol qui comensa gran e minua. Tristor
es malaltia del cos exi com la dolor es malaltia del
cors. Guardet de ton germa com es felo.
De
ira.
Qui segex sa ira pert son bon
nodriment. Ira es rovel de seny e no conex cel
qui fa ben ne mal quen aprengue. Ira de nici
es venjade an paraules e ira de savis an fet. Qui sirex
ab cel qui no ha poder longua es sa ansia. Qui
es senyor de sa ira no es senyor de son bon nudriment.
No es avol falonia daquel quis asaje
debades. Aquel es avol custuma qui no es senyor
de sa ira. Lo nici no es senyor de sa ira cor
si no o fos savi fora. Qui segex sa
volentat dona al anamich so que vol. Contrasta a
la vostra volentat axi com contrastas al vostro
anamich. Quis esforsa ab sa volentat
es feble de consel. Contrasta a ta volentat e no faces ço
que vol que ta volentat es anamich e contrastant a amich. Si vols
esser segur que ajes so que desiges desige
so que pots aver. Qui es senyor de sa volentat es sagur
de no haver trebal. Si not volen donar so que demanes
si ta falonia sobra tu matex per lo
demanar que sobre cel qui not volra donar per complir ta
volentat. Flixet de ta volentat que faries contra ton seny si
la complies. Diu lo savi qui consegex compliment de so que vol du
aver regart que apres no aje so que li sia greu. Qui vench sa
volentat no a seny son saber. Riquesa es paratje de cel qui no na.
Dix lo savi jo he bastament mes que negun
rey. Demanarenli com - jo e bastament prou com el
a molt e no li basta e el auciea de molts e jo
no de negu. - Haver honra lo viu. Laver fa amar son
senyor. Ordonament crex lo poch e lo mal mester
degaste los molts dines. Son vostres les nafres
del temps. Laur an la casa es axi com lo sol
an lo segle. Dix I. savi - mon fil no sia la
formiga pus certa que tu que ajusta an lestiu
so que a ops an livern.
- Mes
val sperar so que hom ha que so que hom no a.
Riquesa de cor val mes que riquesa de aver. Lo aver no
pot tenir profit si no partex de Deu. A vegades auciu
hom per son aver axi com hom auciu lo pabo
(pago más adelante) per les beles plomes. Laver
es rel de ancia e de trebal per ço
minuats vostra ancia. Dix laver se vol
servir e qui servex altri no es franch. Dix
com menjen ton aver ab I.a ma menge
tu ab dues. Lo pobre a menys anamichs que
lo rich. Qui sofer pobresa a gran sa fe
an Deu. Lo pobre a fe de esser rich e lo
rich dupte de esser pobre. De la valor de la pobresa es
que fa hom neguna cosa contra Deu per esser pobre axi
com fa hom per esser rich.
Del freyturos.
Esser freturos de la cosa val mes que demanar a cel
qui no li tany que hom li deman. Bona fora la pobresa e
lo acaptar si no fos Deus vos en do. Pobresa es
ajustament de molts vicis. No se qual es pus avol
ho mor de rich ho vide de pobre. Les
morts son dues mas la pobresa es la milor. Tres coses
no han consel balara ab enveje e malaltia ab
velesa e pobresa mesclade ab peresa. Conort de
hom pobre mes val salut que aver. Despei ton boli
(u holi) et torn pobre contaras noves de reys.
De loar lo benifet.
Loar benifet es manera de
crexer aquel …. quit a fet plaer e fe plaer a
quit loa. Quit loa per poch merex molt.
Qui pren plaer daltri es catiu del plaer tro que
la gardonat al menys loan. Si ta ma es breu de
retra guardo sia ta lenga larga de
loar. Qui no loa Deu ne
honrar homens. Benifet no pot durar si es neguat e nol
col si es vedat. Dit lo savi guardet no sia
lo ca (lo gos; el can, perro) pus conexent que tu que si
hom li dona del pa no ladra (lladra,
lladre; ladra). A loar benifet e servitut e retre guardo es
reson. Benifet es comande. Si es franch loa lo
poch si es avar menje lo molt. Mes val loar e bona fama
que aver que alo roman e lo aver sesplegue.
Demanaren a Alexandre - de qual cosa as haut major plaer - dix
- com e haut plaer de retre guardo a quim feu
plaer molt mes que el no men feu. - Deus retra
bon guardo a quins ne trau nostros visis.
Sofarir es manera de cels qui als no poden fer. Soferir
es an dues maneres soferir hom so que no vol e
soferirse de ço
que vol. Qui no sofer I.a paraule houna moltes.
Qui vol viure se guart de erades. Masa
(massa; demasiado)
contunuar es condiment e es atorgament de la erade (la
errada; el error). Acompayet ab cel
quit ayda al temps que el sap la manera. Qui
compre so que no a ven so que a ops.
No ya (hi ha; ña; hay) tan bo misatje com lo
diner. Laur e sura an la mesio es mig
guany. Amatsvos com a germans e mersen astranys
mercades com se irex la roba li alta. Qui creu
coredor roman menys de dines. De tota cosa es milor
mercat com es hom ajusta e lo temp.... pen. No loa lo
mercat si no cel quin a guayat. So que nos
vem es car si as (1: Falta un folio en el manuscrito
que sería el XXVII.) ….
Noy a milor amich que salut ne major
anamich que malaltia. Dues coses no conexen hom tro
que les pert salut e jovent. Ab la dolor de la malaltia conex
hom la delçor
de la sanitat. Si ya neguna cosa damunt vida es
sanitat. Si a neguna cosa aytal es riquese.
Si y ha neguna cosa damunt mort es malaltia e si es
neguna cosa aytal es podresa. Qui puye a
LXX anys playse menys de malaltia. Guarits vostres
malalties ab almoynes. Dix lo savi ancie
es malaltia de anima e alegria sanitat. Qui viu molt pert sos
amichs. Qui viu poch no li ve desastre sino de si matex.
Pensa que ta vide es mesio que tan donade e que
no la vules malmetre ço
que despendras e axi no malmetras ta vide. Mort es vide
del altre secgle. No veyg veritat sens dupte que
parega dupte menys de veritat levet la mort. Mort es sageta
(saeta, flecha) anverinade (verí; veneno). Qui
servex e no fa preu hix menys de loger. Aquel fa
sobres qui fa tort per fer paler a altri. Si fas
tort e sobres a pus minue de tu sies
sagur que tan retra guardo pus alt que tu. Fe
servey e seras amat Present fa hobrir porta tancade.
Present fa gran loch al cos. Qui adenansa son
present acaba so que vol. Guardet de mal compayo
que axi es com lespasa qui fa bona vista e fa mal
senal. Not acost a rey si es felo ni a la
mar si es forts. Not acompayes ab mals que quils
acompaye es leuge ancia.
Del mester.
Aprin
calque mester per ço que si venies a pobresa no ajes
mester negu. Guardet de contrastar ab seyoria
de barale de pobol. Tratet de conexer tu
matex abans que vules conexer altri. Mort
ve a hom menys de comiat no oblits ela not oblide.
Fort es gran castigament leximple dels morts qui si vol
pensar. Pochs son cels qui an anvege de
la mort e molts cels qui dien monsonegues. Not
tars de penidre que la mort ve an dexopte (de
sobte; de repén; de súbito, de repente). Diu lo savi
fort me maravele de cel qui cerque
aquest secgle e la mort cercha a el e es
necligent e sab que non port storce.
Un
savi obrave I.a case de cayes (canyes; cañes;
cañas) et demanarenli perque no obrave de feste (fusta,
fust; madera) e dix - be sta a qui deu morir. - Qui es bo
mor e a posanse e qui es mal mor e an la gent pensanse.
Mes val la mort que avol vide per ço com avol
vide es mort del cos e de la anima. Deus reta
bon guardo a la mor qui trau les animes de trebal e les
acosta a Parays. Qui no fa a sa anima ja nol
fara a altri.
Deo gracia Amen.
Finito libro sit
laus gloria Christo.
