Capitol XX. De virtut de perseverança.

Capitol XX. De virtut de perseverança. 

Sor molt cara prechte que oges sant Geronim qui diu entre los Christians no cercam ni demanam les personas ja com comensen ans guardam a la fi e ja com perseveren. Sant Pau apostol mal comensa mes be fini e termena sos dies. Judes Scariot be comensa mas mal fini. Lo comensament de Judes hac laor e fama mas la fi de la sua vida es condempnada. Vanament es loat lo començament del hom si la fi de la aua vida es condempnada. Per aço diu sant Gregori que la perseveransa es virtut de la bona obre. Debades comensam lo be sil dereclim ans del terme de nostra vida. De aço parlant sant Isidre diu que no jutge Deu lom per la vida passada sino per la sua fi. Cascu sera salvat o demnat en lo dia de la sua mort car scrit es alli hon te trobare allit jutiare e la Maria Magdalena meresque veure Jhesu-Crist ressussitant per ço com havia perseverat en cercarlo. E per tal se diu en lo libre dels Cantichs en lo meu lit cerqui per totes les nits lo meu amat lo qual ama singularment la mia anima. Amonestte honesta verge que cerques Jhesu-Crist espos teu en lo teu lit ço es que cerques ab repos de pensa e ab separacio e ab contemplacio. Cercal per les nits ço en aquesta present vida gemegant e sospirant per tal que en la vida esdevenidora lo pusques trobar perfetament e veurel regnant en la cadira del seu pare cercal sens entrevall vivint tostemps be per tal que meresques veure la sua fas en lo regne celestial. Adonchs sposa de Jhesu-Crist cerca lo teu glorios espos per ço que puxes dir ab Daviu propheta la mia anima es molt assedegada de veure Deu qui es font viva. O e quan sera aquell die en lo qual apperexere yo e veure davant mi la faç del meu Senyor. Sapies verament que la tua anima es assedegada de veure Deu sil ama sobre totes coses verament ella es assedegada de Jhesu-Crist si per la sua amor mesyspresa totes les coses transitories e terrenals ardentment es assedegada si cobeia ab gran desitg de veure Jhesu-Crist regnar a la dreta part del seu pare. E de aço nos amonesta lo dit propheta dient cercats Deu perseverantment cercats la sua faç en per tostemps ço es en prosperitat e en tribulacio en pobretat e en habundancia en malaltia e en sanitat en jovent e en velesa devem cercar Deu ab tota nostra pensa e ab tota nostra intencio per ço que merescam per ell esser fermats en santa conversacio e per ço quel merescam trobar e veure en lo regne celestial denegemnos de tota legea de la carn e del spirit car en lo die de la general resurreccio no poriem levar lo com al cel si no era ple de castedat ni poran veura la gloria de la divinal magestat sino aquells qui son purs e nets de cor. Sor molt amada creume que lo regne dels cels no sera donat als ociosos ni vagabunts ans sera donat als qui cerquen qui demanen e qui toquen a la porta car Jhesu-Crist diu demanats e reebrets cercats e trobarets tocats e seraus uberta la porta. La porta del regne del cel devem demanar ab oracio deu esser cercada ab bona vida e devemhi tocar perseverant en lo servey divinal. No es suficient cosa comensar la bona obra si ja aquell qui la comensada nos studia de portarla a bona fi aço que ab bona intencio ha comensat car mes val no conexer la carrera de justicia que si apres que hom la conex tornava atras de la bona vida. Per so diu Jhesu-Crist en lo Evangeli que aquell qui met e posa la ma a laradre e mira detras no es digne del regne de Deu. Perque sor mia molt cara necessari es que toquem tots dies a les orelles de Deu tot poderos per lo desitg de la eternal benaventurança no defallint en los bens que havem comensats en guisa que com apparexera merescam esser deliurats del carcer de aquesta mort e puscam venir a la porta de la celestial gloria. Sor en Jhesu-Crist molt amada bona cosa es a nos perseverar en lo servey de Deu car la persona que del monestir torna al segle es feta pus negra que los carbons e pus freda que carbons apagats. La raho es aquesta car per la peresa de la pensa son morts e apagats del foch de la caritat de Deu. E de aço diu sant Ysidre que aquells qui de bona vida tornen a mala per la cobeianse del mon son en tenebres ensutzits e solats ab la negror dels vicis e son lunyats e separats de la lum de la supernal claredat. Aquells qui del monestir fugen al segle son separats de la compayia dels angels e acompanyats als dimonis aquells qui lexen e derenclexen la santa conversacio e devallen en la vida seglar son lunyats de la compayia de Deu e son subiugats a la diabolical senyoria. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada considera que has fet reduex a la tua memoria don es venguda a que es venguda. Tu per amor a Jhesu-Crist has derenclit e menyspresat tot quant es en aquest mon e per la sua amor has elegit lo monestir. Tu has comprat lo regne dels cels e has liurada tu matexa en preu de aquell. Studia donchs ab subirana diligencia que no perdes lo regne lo qual has comprat ans fe per guisa que pusques haver perpetualment lo be que lonch temps has desijat. Guarde que no perdes lo regne per lo qual has donada tu matexa en preu. Oges lapostol sant Pau dient no sera coronat sino aquell qui feelment haura batallat. Aquell treballa e combat feelment qui persevera en bones obres fins al die de la sua mort. Aquell se combat licitament e leyal qui persevera en lo servey de Deu sens frau e sens ficcio. Aquell servex a Deu diligentement qui porta a bona fi la obre bona que ha comensada. Aquell treballa be en bones obres qui acaba perfetament les coses que ha be comensades. E per ço la santa Esgleya diu en lo libre dels Cantichs de les persones que perseveren en lo servey de Deu les vigues de les nostres cases son de cedre e les posts son de cipres. Les cases de la Esgleya son les congregacions dels feels qui servexen a Deu perseverants en les coses que son de Deu. Lo cedre e lo cipres son arbres qui nos podrexen e signifiquen los sants de Deu qui ab desitg insaciable flamegen tots en la amor de lur Creador e perseveren en bones obres fins a la lur fi. Adonchs amable sor sies tu en la casa de cipres perseverant en bones obres e en bona vida e seras cedre si dones de tu matexa eximpli de bona vida a tes compayones e odor de bona conversacio. Verge santa tot aço he dit per tal que tu perseveres en bona vida axi com has be comensat. E per tal lo he dit que ab tota la tua pensa menyspreus la amor de aquest mon per tal ho he dit que null temps vulles derenclir la vida religiosa e pendre la vida seglar per tal ho he dit que null temps vulles desemparar la vida monacal e retornar al segle axi com lo ca torna al vomit. Amonestte sor molt cara que per tots los dies de la tua vida persevers e estigues en lo monestir e que null temps desitgs tornar en la vida seglar. Jot amonest que ab sobiran desitg ams lo monestir e que de tot lo teu cor postposes lo segle. Amonestte que tots temps stigues en la casa de Deu e james no vulles tornar al segle la raho es aquesta car en lo monestir ha vida contemplativa en lo segle ha vida tenebrosa en lo monestir ha vida santa en lo segle ha vida criminosa en lo monestir ha vida celestial en lo segle ha vida terrenal en lo monestir ha vida reposada en lo segle ha vida torbada en lo monestir ha vida pacifica en lo segle ha vida baralosa en lo monestir ha vida segura en lo segle ha vida contenciosa en lo monestir ha vida ab concordia en lo segle ha vida plena de guerres en lo monestir ha vida casta en lo segle ha vida luxuriosa en lo monestir ha vida plena de virtuts en lo segle ha vida plena de vicis en lo monestir ha vida de santedat en lo segle ha vida plena de iniquitat. Sor reverent prechte que oges los bens qui son en lo monestir e hou los mals qui son en lo segle oges les virtuts del monestir e oges los vicis del segle e tu has hoyda la vida e tu has hoyda la mort. Adonchs en la tua presencia es lo mal e el be devant los teus ulls has la perdicio e la salut de la tua anima davant tu has la vida e la mort davant tu has lo foch e laygue. Esten la tua ma e eleges so que mes ames. Vet la carrera de Paradis e vet la carrera del Infern vet la carrera que porta a vida e vet la carrera que porta a mort. Donchs ves per aquella per hon mes amaras anar mas prechte que elegesques la millor. - Poriesme tu dir o frare meu lo teu consell reebre e la millor via elegire. Bon consell me dones e jo per la gracia divinal lo reebre. Bona cosa es a mi reebre lo teu consell e anar ab la aiuda de nostre Senyor Deu per la via que porta a Paradis. - Honesta verge yo ret gracies a Deu per ço com tu elegeys la millor carrera. Prechte donchs no lexes ni desempares la bona vida que has comensada. Per tostemps de la tua vida conserva lo bon proposit que has comensat de ben viure lavors sera la tua obre perfeta si dura fins a la fi. La salut es promesa als perseverants lo premi als perseverants es donat. No es hom benaventurat per fer be sino per ferlo perseverantment. Adonchs si tu perseveres en bones obres fins a la tua fi sies serta que seras salva. Axi placia a Deu Amen.

Capitol XIX. De virtut de obediencia.

Capitol XIX. De virtut de obediencia. 

Molt cara sor oges les paraules de sant Pere apostol dient no es potestat al mon que no proceescha de nostre Senyor Deu e les coses que son ordenades per nostre Senyor Deu son ordenades. Perque apar clarament que aquell qui contrasta a la potestat contrasta a la ordinacio divinal. Donchs no devem menyspresar les potestats o sien del mon o sien de la Esgleya car totes son ordenades per nostre Senyor Deu. Perque apar que com nos contrestam a nostres prelats per inobediencia lavors fem a Deu injuria o com per superbia e per inobediencia som rebelles a nostres prelats lavos fem contra los manaments de Deu. Com al nostres prelats som contumaçes e inobedients menyspresam nostre Senyor Deu qui dix qui a vosaltres hou a mi hou ço es qui a vosaltres es obedient a mi es obedient e qui a vosaltres menyspresa a mi menyspresa. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada manifesta cosa es que aquell qui honra son prelat honra Deu e qui al seu prelat es obedient a Deus obeex. Aquesta virtud de obediencia loa Samuel propheta dient mayor cosa es obediencia que sacrifici e mes val obeir que oferir lo grex del molto car quax peccat de miia ydoletria es contrestar al prelat e quasi zel e afeccio de ydolatrar es no voler creure ni obeir a son mayor. Maria germana de Aaron murmura per superbia e per inobediencia contra Moyses germa seu e tentost fou ferida de lebrosia (lepra). Aquesta Maria la qual murmura contra Moyses prelat o germa seu al qual fou rebelle e inobedient significa la anima de cascuna persona la qual murmura contra son prelat al qual no vol obeir ni vol reebre los manaments de la sua salut. E per ço com no vol per obediencia reebre los manaments de son prelat es ferida ab lebrosia de peccats. Samblant legim de Dathan e Abiron qui ab gran superbia e inobediencia se levaren contra Moyses e Aron tentost hagueren pena car axi com diu lo Psalmista obris la terra e begues Dathan caygue sobre tota la congregacio e compayia de Abiron. Item diu lo Psalmista lo foch se ences en la lur sinagoga e la flama crema los peccados. Per semblant forma com Ozies rey mogut de superbia e per inobediencia e rebellio hagues pres lo encenser e volgues sacrificar contra la ley divinal tentost fou ferit de lebrosia e maculat en lo front. Saul rey perde lo regne e caygue en mans de sos enemichs per ço com fou desobedient. Jonas propheta fugi per inobediencia e beguelse un pex el acubuça en la pregonesa de la mar. Adonchs molt devem guardar de levarnos contra nostres prelats per inobediencia per ço que Deu en persona de aquells qui tenen son nons visit asprament e dura. Sapies amable sor que Deus ha posats los prelats en la santa Esgleya per nostra salut per ço quens proveesquen e que reten comte a Deu per nosaltres ens garden de fer mal. E per ço diu lapostol sant Pau obeyts a vostres prelats e siatslus sotsmesos axi com aquells qui han retre raho de les nostres animes. Los prelats han a guardar e regir la cabana de Jhesu-Crist molt esvelladament e ab gran ansia dels quals se litg en lo libre dels Cantichs que sexanta homens forts e vigorosos circuexen (circundar, rodear) lo lit de Salamo tenints coltels (coltells, ganivets; gaviñets) en les mans com homensadoctrinats en fet darmes portants espases sinyides en lo costat e aço per los temos de la nit que es perillosa.
Lo ver Salamo es Jhesu-Crist lo qual es tot pascifich car ha refermada pau entre Deu e los homens. Lo lit de Salamo es la congreguacio o aiustament dels feels christians en la qual Deus habita e reposa. Lo dit lit de Salamo circuexen sexanta homens forts. Aquests son los prelats de la santa Esgleya los quals defenen castigant reprenent corregint e amonestant circuexen la Esgleya de Deu anant contra los vicis e contra los enemichs visibles e invisibles los quals sexanta son dits forts car los prelats de santa mare Esgleya deuen esser perfets e forts en la observacio dels manaments divinals.
Tots aquests tenen coltels ço es la paraula de Deu car ab lur preicacio deuen rependre los vicis e peccats de lur poble. Son molt abtes forts en batalles car necessari lus es que sien instruits en les batalles spirituals. Cascu porta la espase sinyida sobre lo costat.
Los prelats de la santa Esgleya tenen spases sobre lo costat sinyides car primerament deuen tallar e separar los vicis de si mateys e apres los del poble quils es comenat.
E totes aquestes coses fan per les temors de la nit ço es per los amagats agayts dels malignes sperits qui en la nit de aquest mon agayten regeu los prelats en guisa que com los hauran enganats pusquen macular e sollar lo lit de Salamo ço es la congregacio dels servents de Deu. Sor molt cara per ço te dites aquestes coses que tu conegues com devotament e com humilment devem obeyr als prelats de la santa Esgleya. Obediencia es aquella sola virtut que les altres virtuts empelta (empeltá, empeltar: injertar) en la pensa e les conserva en aquella de la qual diu Salamo mes val obediencia que sacrificis de animals car en lo sacrifici de la bistia es oferta e matada la carn daltri e per la obediencia la nostra propria volontat es oferta e ligada. Lo obedient envides parle de ces victories car com obeex humilment a la veu daltri sobra e venç si matex dins lo seu cor. Adam caygue dins linfern per ço com fou desobedient e Jhesu-Crist sen puya als cels per ço com fins a la mort fou obedient a Deu lo pare. Axi com per la inobediencia de Adam som fets molt peccados axi per la obediencia de Jhesu-Crist som fets molt justs e axi com per lo peccat de Adam tots los homens foren condempnats a mort axi per la justicia de Jhesu-Crist aconseguexen justificacio de vida e axi com la desobediencia del primer pare nostre ha engenrada la mort axi la obediencia de Jhesu-Crist ha engenrada la vida. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist sapies que si per amor de Jhesu-Crist seras obedient a tos prelats regnaras ab Jhesu-Crist en los cels. Null temps digues aspra ni dura paraula contra la abadessa mare tua null temps vulles rebellar a tos prelats null temps contrastes a tos presidents o regidors. Honra aquells qui han mayor sciencia e son de millor vida. Honra a cascu segons lo merit de la sua santedat. Al qui es maior grau de dignitat fes maior honor. Not eguals ab aquell qui es maior en grau que tu. Als pus entichs que tu fes reverencia e obediencia e complex humilment lurs manaments. Dona loch a la auctoritat dels maiors. Servex als maiors de tu matexa. Sies obedient a tots en los manaments laguts e honests. Empero sposa de Jhesu-Crist en tal forma sies obedient al hom que no ofenes la voluntat de Deu. Null temps sies obedient en males obres. No obeesques a aquell quit mana fer coses de peccat. Com te manaran que faces mal noy consentes. No vulles obeir a potestat del mon en cosa que sia mala posat encara que to manassen sots pena de obediencia hoc e que ten deguessen turmentar. Com mes val sostenir molt que complir los mals e inichs manaments. Mes val esser degollada (des+gola; coll; cuello) per ma de hom que no esser comdempnada en lo juhi eternal.
No es sens culpa aquell qui ha observada obediencia en fer males obres. Adonchs sor amable prechte que sies obedient fins a la mort e Deus donar ta corona de vida Amen.

Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal (zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es foll qui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresa la disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castich de la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quil castigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrech de penitencia o lança de si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizat pecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhi de Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos los quals corregexen e corregir los qui porten. E per ço Salamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrech quils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubin car los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo bou es mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bous nils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades ab asprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que sia corregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouen per ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres sien smenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresen de venir a stament de penitencia. Cascu deu hoir del regne de Deu aço que ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys quey vingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustes reeben benignament lo castich com son represos de lurs culpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament car ab lurs castichs e reprensions nos tolen les propries voluntats e les cobeianses mundanals hon de aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenme nafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestament de santa mare Sgleya los quals troben la anima feel e firenla ab lurs preicacions amonestaments e menaçes e nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nols basta aço ans encara li tolen lo mantell ço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenla al regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dells volenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons lo consell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nous ahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sor molt amada yot amonest que volenterosament vulles reebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tua salut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrera de salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li sies rebelle ama aquella quit castigara de tes negligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quit rependran de tes transgressions e defalliments no faces ni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vulles rebotegar als quit donen bon consell no respones mal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segle per nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segle esdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotada per mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentada en lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remuda ab la sua preciosa sanch Amen.